Gener 2009 - Sa indioteria, barri de Palma de Mallorca

Estimada Mare Naturalesa
Estimada Mare Naturalesa
M’ha arribat el moment de néixer, de
convertir-me en animal, i no sé per quin decantar
me. El fet que tots tenguin qualitats bones i
dolentes em complica enormement la tasca de
prendre una determinació. Només tenc una
cosa clara: vull ser vertebrat, perquè els que no
disposen d’aquesta sòlida estructura interna que
és l’esquelet solen tenir una esperança de vida
molt limitada, degut a la seva petitesa i fragilitat.
Si no els mata el fred, els mata la calor, i en cas
que sobrevisquin als rigors meteorològics, amb
facilitat acaben víctimes de qualsevol tipus
d’insecticida o producte similar pensat per a
m a t a r .
granot verd i posseir les potes més llargues i
fortes que cap altre company, per ser d’aquesta
manera el que bota més amunt i més lluny.
Tenir la possibitat de combinar el medi aquàtic
amb el terrestre és un al·licient, però a la vegada
ha de ser pesat dependre constantment de
l’aigua. Viure obligat a mantenir la pell humida
suposa romandre esclau d’un bassiot o d’un
safareig, i no sé si resistiria la impossibilitat de
partir a veure món. Necessit més espai, sentir
m e l l i u r e , c o m u n o c e l l .
Volar i que l’aire t’acaroni les plomes. Veure ho
“Tant de tot bo des de les altures. Quan tot et ve gros, fer-te
Si he de néixer animal, vull tenir ossos. No estaria tengués amunt i veure-ho més petit, i quan tot sembla
malament, per exemple, ser un rèptil coratge empetitir
que per se fins a quedar se no res, davallar i
que tot esdevengui més gran. Veure-ho tot de
s’arrossega contínuament pel terra, si bé és fer-me cert humà,
la manera que vols, des de l’angle que vols, de
que alguns tenen un aspecte realment fastigós, tanmateix, la grandària i que vols. Vols, vols, vols... Sí, vols
sobretot els de cames curtes i cos aixafat. començar Com
de llibertat. a Com el de l’àguila imperial: sobirana
més petits més lletjos. Arriben a fer oi i dir tot. les Si coses de les serralades, guardiana de les planures.
havia de ser un d’aquests rentatrespols, voldria pel seu
Però vull volar com un àguila, per no patir les
passejar un cos llargarut i gruixut, com el braç
penúries de les altres aus més petites, sobretot
d’un esportista forçarrut d’aquests que es
de les que viuen a prop de les ciutats. Aquí, a
dediquen a alçar pesos i semblen inflats amb un
les ciutats, hi habita una espècie molt estesa: la
compressor. M’agradaria lluir una pell multicolor:
humana. Són gairebé perfectes, els humans. De
clapes vermelles, grogues, blaves… estampades
fet, se’ls considera els reis de la creació. Però no
s o b r e u n n e g r e l l u e n t .
sempre saben usar bé la intel·ligència amb què
Tanmateix, la idea d’arrossegar me tot el dia pel els han dotat. L’empren per destruir, per fer mal
sòl em fa una mica de por. I si algun despistat i, fins i tot, per matar se entre ells! Se’ls considera
e m t r e p i t j à s ? els mamífers més evolucionats, però cal anar los
Crec que em sentiria més a pler si naixia peix i
vivia dins l’aigua. Solcar la immensitat marina,
descobrir paratges encantats: muntanyoles,
roques de mil formes, coves, grutes... Gaudir de
amb compte. No sempre diuen el que pensen ni
fan el que recomanen. Renuncien a l’ànima per
un nom i són capaços de qualsevol atrocitat per
tal de comandar. Els duu perduts, la comandera.
la pau i tranquil litat que sempre s’hi respira. Ho tenc decidit. Li diré a la Mare Naturalesa que
Cap peix no frissa mai, i tampoc no hi plou dins em faci néixer en forma d’àguila. Estaré per
la mar! Encara que... tanta pau, tanta d’aigua... damunt de tot i me’n riuré dels que es riguin
Ha d’arribar a avorrir nedar constantment. dels altres. Tant de bo tengués coratge per fer-me
M’entusiasmen els paisatges marins, certament, humà, tanmateix, i començar a dir les coses pel
però haver de romandre sempre en remull, de seu nom. Però per això cal haver estudiat molt.
nit i de dia, sense sentir res…. Sovint els que més xerren són els que menys
M’han parlat d’uns animalons que tant poden
viure dins l’aigua com a fora. De fet, quan neixen
són com peixos, i quan creixen i ja s’han esbravat
de jugar amb les herbetes, i amb les plantetes,
i amb els nenúfars, surten de l’aigua i proven un
altre tipus de vida, la terrestre. Com que els
amfibis ho tenen tot, potser em convendria néixer
s a b e n .
Nº 27 gener 2009
20