Gener 2009 - Sa indioteria, barri de Palma de Mallorca

Vaig conèixer a la prinsesa el passat mes
d’Abril, haviem creuat las nostres mirades
pero mai haviem parlat junts. Quant vaig
sentir el tò de la seva veu, em semblava el
cant de mil aus. Ella, la princesa, quan
camina sembla que no toca a terra, el seu
moviment ès unic, indescriptible; jo no em
canso de mirar-la, ès com si cada dia fos
nova, desconeguda, com podria dir-ho, ella
s i m p l e m e n t . . . è s ! !
Te els cabells com les espigues del blat,vull
dir, coloret d’or, uns ulls negres, com les nits
d’hivern sensa estels i sensa lluna. Uns llavis
engrascadors, petits i primets; i quan
somriu..valgue Deu!! La princesa fa possible
que jo faci qualsevol truc per veurer-le, i em
podeu creure, veura aquesta dona, paga la
p e n a e l v i a t g e .
Ella sap que jo l’estimo, i sempre em demana
prudència, i jo em pregunto: com es pot
èsser prudent devant la seva bellesa ? Com
puc reprimir-me quan em somriu?
He sentit parlar de l’eternitat, però ara ho
entenc; l’eternitat ès estar uns dies sensa
vuera a la princesa, semble que un simple
bon dia sortit de la seva boca, faci possible
que les hores posteriors siguin més
l l e u g e r e s .
També diré, que el còs de la princesa ès
perfecta, sensa emperòns, i endemés la seva
Nº 27 Nº gener 27 gener 2009
2009
La Princesa
22
Va de Gloses...
pell es blanca com aquells nuvols de tardor.
Ella, ès amb poques paraules, un cont.
Que estranys son els camins de la vida,
aquelles primeres paraules d’aquell mes
d’Abril, avui encara puc recordar-les, prest
farà un any que ens coneguerem, pero puc
dir sens cap dubte, que benhaja aquell dia
que la princesa i jo ens creuarem.
Aquesta dona sap que sempre l’esperaré,
possiblement serà una espera sensa
garantia, sensa futur, sensa premi. Pero
l’espera d’una princesa com aquesta, bé val
aguaitar per la nestra de casa per si de cas
u n d i a v e c a p a m i .
No diré el nom de la meva princesa, ni els
anys, ni la profesió, ni si té lls, ni rès.
Hi ha secrets, complicitats, silèncis i altres
coses que ens portam al altra món, ella i jo
sabem que hi ha una abisme entre els seus
anys i els meus; pero quan parlam de coses
nostres aquest abisme despareix de forma
màgica, com si fossim companys
d’acampada, aquesta dona enamora sensa
esforç i sensa intenció.
Per acabar vull dir, que el millor premi que
puc tindre dins aquest article, serà que ella,
la princesa, ho pugui llegir. Així, jo quedaré
en pau amb mi mateix, i ella tindrà un
present del l’home que li va dir: algúns et
diran que no poren viure sensa tu, i jo El teu