Gener 2009 - Sa indioteria, barri de Palma de Mallorca

Coneguem Mallorca-32
Nº 27 gener 2009
LA MURADA DE SANTANYÍ
El 1300, el rei Jaume II de Mallorca manà fundar la vila, sens dubte a partir del nucli preexistent. En aquella
època ja es parla d’una murada, però la seva existència no està provada en els segles XIII i XIV.
El 1386, el governador Sagarriga visità la vila acompanyat de tècnics en fortificacions - ja que aleshores no
hi havia cap obra de defensa - i manà que es fortificàs l’església. Al costat de l’actual església parroquial i
formant un mateix conjunt hi ha el Roser, que fou la primitiva parròquia, construït a la primera meitat del
segle XIV. Sobre la nau lateral es poden veure dues mènsules, restes d’un matacà de l’antiga fortificació.
Quan es construí la murada, encara no existia la nau lateral del Roser. És visible a la façana del Roser
l’empremta que deixà la murada, entre el portal principal i el de la nau lateral.
El primer atac conegut contra la costa de Santanyí es va produir la nit de sant Marc de 1388, quan quatre
embarcacions berberesques desembarcaren al port de les Salines, però la torre de la Vall donà avís d’alarma
i varen reembarcar tot d’una sense aconseguir botí.
En el segle XVI, el perill dels pirates musulmans arribà a l’apogeu. El 1531 els musulmans saquejaren la vila
i feren un gran nombre de captius; el temor va ser tan gran que quaranta famílies abandonaren la vila. Aquell
mateix any se sol·licità ajuda per fortificar la vila al Gran i General Consell.
El 1546, el 1571 i el 1587 hi va haver nous atacs en els quals unes setanta persones foren capturades. En
aquesta època sembla que la murada ja estava construïda. Probablement passava per l’església del Roser, que
era l’element principal, la porta Murada, la costa d’en Verger, els carrers del Rafalet i de la Pau i l’hort de la
R e c t o r i a .
La murada que envoltava el poble no era suficient per garantir la seguretat de les persones i molta gent anava
a dormir dins l’església, la qual, ja el 1390, fou fortificada perquè la gent s’hi pogués refugiar en cas de perill.
En tot el segle XVI s’intensificà la defensa de la costa de Santanyí. Es costruí la torre de defensa de Cala
Figuera, la torre de na Gosta i es reparà la murada de la vila.
En el segle XVII, en què minvaren els atacs musulmans, es va construir una fortalesa a Portopetro i la torre
Nova de Cala Santanyí; l’any 1662, es va produir el darrer atac conegut contra la costa de Santanyí, més
c o n c r e t a m e n t p r o p d e l c a p d e l e s S a l i n e s .
En el segle XVIII continuava el temor als desembarcaments de moros i es va bastir el fortí de Cala Llonga,
Departament de Cultura
8