Sistemes naturals - Ajuntament de Gavà

Auditoria Ambiental de Gavà Memòria descriptiva
La desaparició d’una espècie en una zona concreta no només és negativa per la
pèrdua de diversitat, sinó que també pot generar canvis a escala paisatgística: la
pèrdua d’una espècie pot afavorir l’explosió demogràfica d’una altra generant un
desequilibri que repercuteix en tot l’ecosistema.
Un altre efecte negatiu de la fragmentació és la creació de noves vores a les àrees
naturals: a les vores, les variables ambientals són diferents del nucli de l’espai natural i
per tant, varia la composició d’espècies. Aquests efectes negatius es filtren cap el nucli
de l’espai.
A més a més, molts processos ecològics es donen a escales molt més grans que la de
l’espai protegit i aïllat: les migracions estacionals o de dispersió juvenil, moviments per
a alimentar-se o aparellar-se, etc. La limitació en l’espai perjudica el manteniment de la
diversitat.
El manteniment de la diversitat passa, no només per la conservació d’uns espais
determinats i l’expoliació de la resta, sinó per la correcta administració de tot el territori.
Els connectors biològics permeten el manteniment de les característiques de les zones
preservades a través de mecanismes propis: la variabilitat i l’intercanvi genètic, la
recolonització de noves àrees perifèriques -efecte reserva-, els moviments periòdics o
estacionals, l’increment de la zona de campeig, etc., alhora que revaloritza el conjunt
del territori en millorar la qualitat de vida, la diversitat biològica i l’harmonia estètica del
paisatge.
La creació de figures que permetin preservar i potenciar els corredors biològics, que
facilitin els fluxes d’intercanvi biològic que de manera natural s’han establert en el
territori, és una necessitat. Però cal no entendre aquests espais com una pèrdua de
superfície útil per al municipi, sinó com una aposta segura pel futur: el corredor biològic
no només garantirà la viabilitat dels espais naturals protegits que connecta, sinó que
permetrà conservar l’encant paisatgístic del municipi i per tant l’atractiu que aquest
representa per als visitants.
A més a més, una correcta gestió del corredor pot compatibilitzar la seva funcionalitat
biològica amb un ús públic enfocat a la descoberta del territori: la creació d’itineraris i
altres usos socials i recreatius que no generin impactes sobre el medi, poden
repercutir directament en la rendibilitat de la zona, capitalitzant-la econòmica i
paisatgísticament.
4.3.2. La protecció dels connectors biològics
A Catalunya, diversos instruments legislatius i de planificació promulgats en el marc de
la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions públiques com privades han
incorporat tota mena de teories i pràctiques relatives a la connectivitat ecològica a
través d’estudis, criteris, principis, diagnosis, directrius, plans territorials, plans
urbanístics, proposicions no de llei i lleis.
El Pla Territorial General de Catalunya (PTG), aprovat per la llei 1/1995 de 16 de març,
defineix, entre d’altres, els següents espais com a objecte de protecció:
“Els espais de lligam o relació entre els espais del PEIN són aquells espais de
connexió que els estructuren en una xarxa contínua i els incorporen en un
sistema territorial més ampli”.
“Els terrenys forestals situats a les ribes de rius, rieres i torrents”.
DEPLAN, S.L. Sistemes naturals / 140