Sistemes naturals - Ajuntament de Gavà

Auditoria Ambiental de Gavà Memòria descriptiva
Figura 7: Distribució del territori protegit a Gavà.
32,0%
16,5%
0,5%
PN: Parc Natural.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, DEPLAN, S.L.
0,4%
Territori no protegit La Murtra
Jonqueres de la rerapineda Parc Agrari
PN Garraf
50,7%
Segons les dades anteriors, 1.523,4 ha de Gavà estan dotades d’algun tipus de figura
de protecció. Aquesta extensió protegida representa un 49,3 % de Gavà, és a dir,
quasi la meitat del territori.
A partir d’aquestes dades s’observa com Gavà actua com a element connector entre
els diferents espais protegits, per tant cal tenir en compte la connectivitat dins del
municipi alhora de construir noves infraestructures, urbanitzacions, etc. per no
incrementar el factor barrera ja existent a Gavà ocasionat per exemple per certes
infraestructures com és la via del ferrocarril, les carreteres C-245, C-32, C-31 i la zona
urbanitzada.
A més, destaca la funció de connectors dels cursos fluvials com la riera de Canyars
que comunica el massís del Garraf amb la plana deltaica.
Cal destacar la riera dels Canyars, un element ambiental amb un gran potencial
paisatgístic i ecològic, actualment força minvat
Des d’antic, la riera estava fortament antropitzada. La vegetació autòctona de ribera
s’ha substituït per un canyar (Arundo donax) tot i que encara es troben franges de
bosc de ribera amb àlbers, pollancres, salzes i oms entre d’altres.
Abans de la darrera canalització (1991), la riera feia la funció de corredor biològic entre
els diferents ambients deltaics amb els de la Serralada Litoral. En la canalització, es va
duplicar l’amplada de la llera es va construir un pendent esglaonat i es va
impermeabilitzar. Aquestes obres van comportar la desaparició de les bosquines de
ribera que vorejaven la riera i la funció de corredor biològic s’ha vist minvada afectant
sobretot les espècies aquàtiques i les aus. A més ha limitat l’intercanvi genètic entre
les espècies del delta i la Serralada Litoral.
La impermeabilització de la llera ha tingut conseqüències diverses, ja que ha
impossibilitat la utilització d’aquesta com a camí rural (en època seca) i ha limitat la
DEPLAN, S.L. Sistemes naturals / 143