Sistemes naturals - Ajuntament de Gavà

Auditoria Ambiental de Gavà Memòria descriptiva
Els conreus de secà encara existents a Gavà, ja que es troben en regressió, es
localitzen al piemont. La importància paisatgística de certs cultius de secà, com els
camps de garrofers, recau en el fet de ser un tret característic del territori.
4.1.1.3. El delta del Llobregat
La plana deltaica, situada a l’extrem occidental del delta del Llobregat, es caracteritza
per tractar-se d’una zona de paisatge en mosaic, formada per diferents zones
diferenciades paisatgísticament:
La zona agrícola de Gavà es caracteritza per estar formada per parcel·les de petit
tamany. La varietat de cultius, majoritàriament de regadiu, és important i
contribueix a incrementar la diversitat d’espais de la zona, afavorint així la
biodiversitat.
La zona litoral: A l’oest de la desembocadura de la riera dels Canyars i a uns
metres a l’est d’aquesta, s’hi troben els principals sistemes dunars que encara avui
es troben a Gavà, concretament a dreta i esquerra de l’avinguda del Mar. Ambdues
zones presenten dunes ben desenvolupades que permeten diferenciar les
principals parts característiques d’un sistema dunar.
Els sistemes dunars estan separats de la pineda per un passeig marítim i per altra
banda, s’han construït unes passarel·les de fusta que creuen transversalment i
longitudinalment les dunes, les quals estan ubicades estratègicament per tal de
reconduir el visitant. (veure apartat 6.1.1.3 d’activitats). La urbanització de Gavà
Mar està construïda sobre el sistema dunar, des de Castelldefels fins a Viladecans,
i està creuada per la C-31 (autovia de Castelldefels). S’hi distingeixen les següents
parts:
?? La duna: La vessant de la duna sotmesa a l’acció del vent es troba a menys
d’1,5 m de la línia de màxima marea. Les plantes han d’estar adaptades al vent
i al moviment de les partícules de sorra que es veuen afectades per aquest
agent atmosfèric i per tant han de disposar de sistemes que els permeti estar
ben fixades a la sorra.
A la part alta de les dunes hi creixen plantes adaptades a condicions de
deshidratació i a elevades temperatures.
?? La reraduna: En canviar les condicions, la vegetació també varia. Hi creixen
fongs, molses i flors com el lliri de mar, entre d’altres. Els matolls que creixen
en aquesta zona adopten formes semiesfèriques, que oposen menys
resistència al vent i gaudeixen d’uns paràmetres físics diferents als de l’entorn.
Aquesta estructura, el pulvínul és una altra adaptació al medi.
La pineda i les depressions: La pineda de pi pinyoner, fou replantada a principis
del segle XX per tal de fixar les dunes i així protegir els conreus i els camins de
l’avançament de la sorra. Abans de la intervenció de l’home, aquesta zona estava
ocupada per una màquia litoral de càdec.
La pineda, també presenta en un conjunt una estructura pulvinular. Aquest és el
primer ambient a partir del qual ja es pot parlar de sòl ben constituït.
DEPLAN, S.L. Sistemes naturals / 120