Pràctica - IES Guillem Cifre de Colonya
Pràctica - IES Guillem Cifre de Colonya
Pràctica - IES Guillem Cifre de Colonya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
FONAMENT TEÒRIC<br />
ELS BRIÒFITS<br />
Les arquegonia<strong>de</strong>s, cap a la in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong> l'aigua<br />
DIVERSITAT VEGETAL<br />
S'anomenen arquegonia<strong>de</strong>s els briòfits i els pteridòfits ja que ambdós grups presenten una<br />
estructura reproductora femenina coneguda com a arquegoni.<br />
Els briòfits són els primers vegetals en abandonar el medi aquàtic, però encara el necessiten<br />
per reproduir-se i els cal un alt grau d'humitat per po<strong>de</strong>r viure (pensa: on viuen les molses?.<br />
Arquegoni: En un moment <strong>de</strong> l'evolució <strong>de</strong> les plantes apareix un òrgan reproductor femení<br />
que significa ja una adaptació <strong>de</strong>finitiva a la reproducció <strong>de</strong>ls vegetals, es tracta <strong>de</strong><br />
l'arquegoni.<br />
L'arquegoni està format pel gàmeta femení, anomenat oosfera, que està situat en el fons<br />
d'una estructura, en forma d'ampolla, formada per un conjunt <strong>de</strong> cèl.lules que l'envolten i el<br />
protegeixen, la qual cosa suposa un progrés biològic.<br />
Anteridi: L'anteridi, òrgan reproductor masculí sol estar situat sobre un curt peduncle i<br />
consta d'unes cèl.lules que formen la coberta i <strong>de</strong>ls espermatozoi<strong>de</strong>s, que estan dotats <strong>de</strong><br />
flagels i es po<strong>de</strong>n moure en aigua.<br />
Característiques generals<br />
Origen: Els briòfits sorgiren al paleozoic, fa uns 350 milions d'anys.<br />
Hàbitat: Els briòfits po<strong>de</strong>n viure fora <strong>de</strong> l'aigua però precisen ambients amb alt grau<br />
d'humitat ja que la seva reproducció <strong>de</strong>pèn encara <strong>de</strong> la presència d'aigua.<br />
Estructura: Les molses no tenen encara teixits diferenciats però alguns d'ells presenten ja<br />
una certa especialització als teixits conductors <strong>de</strong> substàncies nutritives i petites arrels<br />
rudimentàries que només els serveixen per fixar-se al substrat. -. L'absorció <strong>de</strong> substàncies<br />
es fa a través <strong>de</strong> tota la superfície <strong>de</strong>l vegetal.<br />
Les fulles són molt senzilles i generalment consten d'una sola cèl.lula.<br />
L'aspecte d'aquestes plantes és el d'una baixa catifa verda que recobre superfícies humi<strong>de</strong>s<br />
dins boscos o altres indrets amb humitat suficient.<br />
La reproducció <strong>de</strong> les molses<br />
Com hem vist les molses no presenten flors ni llavors (aquestes son estructures que<br />
apareixeran en plantes més evoluciona<strong>de</strong>s).<br />
El seu cicle reproductor presenta alternança <strong>de</strong> generacions, amb una fase haploi<strong>de</strong> i una<br />
diploi<strong>de</strong> que transcorre així:<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. Tècniques experimentsls BAT1 Professor: Bartomeu Vilanova Suau 1
El gametòfit, (haploi<strong>de</strong>)) sobre el qual es formen els gàmetes, és l'estructura que nosaltres<br />
apreciam quan observam la catifeta <strong>de</strong> "pel <strong>de</strong> roca". El gametòfit presenta, a la seva part<br />
superior, grups d'arquegonis i grups d'anteridis ( a vega<strong>de</strong>s anteridis i arquegonis creixen en<br />
gametòfits distints).<br />
Als anteridis es formen els espermatozoi<strong>de</strong>s, que són flagelats i, en presència d'humitat<br />
suficient, po<strong>de</strong>n nedar cap a l 'arquegoni on hi ha l'òvul o oosfera. Als arquegonis hi té lloc<br />
la fecundació: unió <strong>de</strong> l'òvul amb l'espermatozoi<strong>de</strong>, i es forma l'esporòfit<br />
L'esporòfit (diploi<strong>de</strong>), és constituït per un llarg filament que es <strong>de</strong>senvolupa sobre el<br />
gametòfit, al capdamunt <strong>de</strong>l qual hi ha la càpsula on es formaran les espores, anomenada<br />
caliptra.<br />
Observa que durant la formació <strong>de</strong> les espores, té lloc la meiosi. Per això a partir d'un<br />
esporòfit diploi<strong>de</strong> s'originen espores haploi<strong>de</strong>s.<br />
Quan les espores maduren i l'opercle <strong>de</strong> la càpsula s'obre, aquestes surten a l'exterior i són<br />
transporta<strong>de</strong>s per l'aire fins a un lloc a<strong>de</strong>quat. Més tard germinen i formen un nou filament, o<br />
protonema, que es <strong>de</strong>senvolupa fins a produir el gametòfit.<br />
Relació gametòfit / esporòfit: En aquest cicle el gametòfit, o fase haploi<strong>de</strong>, presenta un<br />
<strong>de</strong>senvolupament més gran que l'esporòfit o fase diploi<strong>de</strong>, el qual es molt petit i es<br />
<strong>de</strong>senvolupa sobre el gametòfit.<br />
Veurem que als grups <strong>de</strong> plantes més evoluciona<strong>de</strong>s, la fase haploi<strong>de</strong>, gametòfit, es va<br />
reduint mentre que la diploi<strong>de</strong>, esporòfit, adquireix una importància més gran.<br />
Importància <strong>de</strong>ls briòfits<br />
Les molses, tot i que són <strong>de</strong> mida petita, són vegetals forts i resistents.<br />
Són, juntament amb els líquens, uns <strong>de</strong>ls primers colonitzadors <strong>de</strong> les roques, per això<br />
tenen un paper important en el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls sòls.<br />
2<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. Tècniques experimentsls BAT1 Professor: Bartomeu Vilanova Suau
1. OBSERVACIÓ D'ESPORES DE BRIÒFITS<br />
Objectius<br />
- Observació microscòpica d'espores <strong>de</strong> briòfits<br />
- Observació microscòpica <strong>de</strong> l'estructura tal.lofítica <strong>de</strong>ls briòfits.<br />
Material<br />
Del centre:<br />
- Lupes i microscopis<br />
- Portas i cobres<br />
- Mostres <strong>de</strong> molses<br />
Procediment<br />
a) Observació <strong>de</strong> l'estructura tal.lofìtica: Observar a la lupa l'estructura tal.lofítica <strong>de</strong> la<br />
molsa. Fes una preparació i observa-la al microscopi.<br />
b) Observació d'espores: Talla una cal.liptra i fes una preparació microscòpica. Posa la<br />
cal.liptra sobre un porta que ja tengui una gota d'aigua. Posa el cobre i esclafa<br />
lleugerament la cal.liptra. Observa al microscopi<br />
Activitats 1<br />
1) Fotografia la molsa vista a la lupa i al microscopi. Descriu l'estuctura tal.lofítica.<br />
2) Fes una fotografia i <strong>de</strong>scriu les espores observa<strong>de</strong>s.<br />
3) Qué és el gametòfit?. Qué és l’esporòfit?. Quina part, gametòfit o esporòfit, <strong>de</strong>staca<br />
més en els briòfits?<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. Tècniques experimentsls BAT1 Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3