QUADERN D'ESTIU Ciències Naturals - Institut Antoni de Martí i ...

QUADERN D’ESTIU
Ciències Naturals
Institut Martí i Franquès
Nom de l’alumne:.................................................
Grup:......................................................................
Professor:............................................................

Institut Martí Franquès QUADERN D’ESTIU CURS 1er ESO
ÍNDEX
Unitat 1. L’univers i el sistema solar pàgina 2
Unitat 2. La Terra pàgina 4
Unitat 3. Els éssers vius pàgina 6
Unitat 4. Els animals vertebrats pàgina 8
Unitat 5. Els animals invertebrats pàgina 10
Unitat 6. Les plantes i els fongs pàgina 12
Unitat 7. Els éssers vius més senzills pàgina 14
Unitat 8. L’atmosfera terrestre pàgina 16
Unitat 9. La hidrosfera terrestre pàgina 18
Unitat 10. Els minerals pàgina 20
Unitat 11. Les roques pàgina 22
Unitat 12. La materia i les seves propietats pàgina 24
pàgina 1

Resum
L'UNIVERS
Els astres que el componen són:
Són astres lluminosos.
. Planetes. Giren al voltant d'un estel,
EL SISTEMA SOLAR
Está format pels astres següents:
. Satél.lits.
. Asteroides.
. Cometes.
Giren al voltant d'un planeia.
Els astres tenen dos tipus de moviments;
que gira al voltant d'un altre.
ELS PLANETES INTERIORS
Són els més próxims al Soll
ni atmosfera.
No té satél.llts.
El seu satél.lit és Ia Lluna.
Té dos satél.lits
ELS PLANETES EXTERIORS
Són astres petits formats de glaq,
Es l'estel que dóna nom al sistema solar.
Són astres de forma esférica que giren al voltant del Sol.
. Es el desplagament d'un astre
. És el gir d'un astre sobre si mateix.
. És el planeta més prdxim al Sol. No té satél.lits
És el segon planeta del sistema solar.
És ei tercer planeia des dei Sol i és on vivim.
Es el quart planeta del sistema solar.
gasos.
C
=-=-;'=,*e
Són els més allunyats del Sol. Estan formats per gas; per aixó són coneguts
com a
12
de tots. Té més de seixanta satél.lits.
És el cinqué planeta des del Sol i el més gran
. És el sisé planeta del sistema solar i el segon
més gran. Presenta, com a característica principal, un sistema d'aneils
moli vistós.
És el seté planeta del sistema solar, Té més de
vint-i-cinc satél'lits. També té anells, toi i que molt petits.
Té més de deu satél.lits petits.
Es l'últim dels planetes del sistema solar.
pàgina 2
Eix de rotació
de la Lluna

1
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
REFORÇ
Completa el quadre següent:
Astres i conjunt
d’astres
Nebuloses
Galàxies
Estels
Planetes
Satèl·lits
Cometes
Meteorits
Per què no són útils les unitats de longitud que utilitzem per a les distàncies en la nostra vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre) quan les intentem aplicar a l’univers?
Quines unitats de mesura hauríem d’utilitzar i a què equivalen?
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En grec, Gea és la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte això, explica el significat de teoria geocèntrica
i teoria heliocèntrica.
Completa el quadre següent:
Planeta on vius
Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació que fan els planetes del sistema solar.
Quin astrònom va proposar la teoria heliocèntrica? Quin va ser el primer matemàtic que va inventar i va utilitzar
un telescopi per observar l’univers?
Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes
més grans? Quins són els dos més petits? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?
Explica les diferències entre els conceptes següents:
a) Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica.
b) Astronomia i astrologia.
Observa el cel nocturn i respon les preguntes:
a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?
b) Quin nom reben les agrupacions d’estels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden
reconèixer fàcilment?
Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
Com es va formar l’univers?
Què són i com són
La teva «adreça galàctica»
Sistema d’astres al qual pertany el teu planeta
Galàxia en la qual hi ha el sistema d’astres
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 3
49

Resum
EL PLANETATERRA
Les característiques són:
ELS MOVIMENTS DE LATERRA
LaTerra fa dos moviments:
LES ESTACIONS
Al llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:
EI pas d'una estació a llaltraté lloc en dates concretes, que són:
Solstici d'estiu, comenQa
. Solstici d'hivern, comenqa
LATERRA I LA LLUNA
r¡
LI
-.
comenea la tardor.
comenqa la primavera.
és el satél.lit de laTerra.
nostre satél.lii té dos moviments principals:
Les quatre fases de la Lluna són:
Els dos tipus d'eclipsis són:
22
Primavera
21 dejuny
Solstici
d'esliu
laTerra gira al voltant de si mateixa.
laTerra gira al voltant del Sol.
en qué gira sobre si mateixa.
en qué gira al voltant de laTerra.
La Liuna no es veu al cel.
La Lluna es veu com una franja en forma de C.
La Lluna es veu completa.
La Lluna es veu com una f rania en forma de D.
Es produeix quan laTerra se situa entre el Sol i la Lluna,
Es produeix quan la Lluna se situa entre el Sol i laTerra.
21 de marg
Equinocci
{e primavera
Hivern
-* _.--
22 de desembre
Solstici
d'hivern
Estiu 23 de setembre
Tardor
Equinocci de tardor
pàgina 4

2
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
REFORÇ
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Quines són les característiques més importants de la Terra? Quina és la característica que la fa única
com a planeta en el sistema solar?
Per què tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.
Què són els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis a l’hemisferi nord i al sud?
Per què?
Com arriben els raigs del Sol al nostre país durant el solstici d’hivern? Explica per què.
Quines són les fases de la Lluna?
Què és un eclipsi? Quins són els dos tipus d’eclipsis que es produeixen? Explica’ls.
Què succeeix quan hi ha marea i per què?
Què és l’atmosfera? Què és la hidrosfera?
Respon les preguntes següents sobre el moviment de rotació de la Terra:
a) Per quins punts del nostre planeta passa l’eix de rotació?
b) Com està orientat aquest eix respecte del pla de translació al voltant del Sol?
c) Utilitzant el moviment de rotació de la Terra, com podríem definir el que és un dia?
Respon les preguntes següents sobre les estacions:
a) Què succeiria amb les estacions si l’eix de rotació de la Terra no estigués inclinat respecte
del pla de translació?
b) Quina és la diferència entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?
Explica en què es diferencien l’escorça continental i l’oceànica. Quines són les altres capes de la Terra?
En què es diferencien els calendaris julià i gregorià?
Comenta algunes de les adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic.
82 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 5

Resum
CARACTERíSTIQUES oTIs ÉssTRS VIUS
Tots els éssers vius
tenen una composició química semblant, estan
per- i acompleixen
formats
LA COMPOSICIÓ QUíMICA DELS ÉsSgnsvlus
Les substáncies químiques dels éssers vius poden ser:
. Substáncies inorgániques, Les principals són:
Substáncies Es classif iquen en:
LA CÉL.LULA
proternes i ácids
tres f uncions viials:
Totes les cél'lules estan compostes per: membrana plasmática,
Les cél.lules poden ser de dos tipus:
Procariotes:
: amb nucli.
Els organismes segons el nombre de cél.lules poden ser:
. Unicel'lulars; .
ELS CINC REGNES
{ormats per moltes cél.lules.
Els éssers vius es classif iquen en cinc regnes: de les moneres,
LA HISTÓRIA DE LAVIDA
dels fongs, i dels animals.
Els primers éssers vius capagos de viure sense oxigen van ser
D'aquests van sorgir els protozous
i, d'aquests, els Els primers éssers vius
que van ocupar terra ferma van ser
Els primers animals que van abandonar l'aigua van ser
. Més tard, van sorgir els amf ibis i els réptiis.
f extinció dels dinosaures va permetre el desenvolupament
d' ide
LA BIODIVERSITAT
S'anomena biodiversitat 1a varietat d'
que viuen o han viscut a laTerra.
Entre les raons perconservar Ia biodiversitat destaquen:
Són recursos
38
estétiques i
pàgina 6
It.
,'.ffi#
r* ] "{
i.'.-*i ,/

3
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
REFORÇ
Completa el quadre següent:
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobéssim un ésser que es reprodueix però
no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu?
Descriu la reproducció sexual i posa un exemple d’organismes que es reprodueixin així.
Quina és la diferència entre substàncies orgàniques i inorgàniques? Esmenta les substàncies
inorgàniques que hi ha en els éssers vius.
Respon les preguntes sobre les cèl·lules:
a) Qui va descobrir la cèl·lula i quan?
b) Què fa falta per veure les cèl·lules?
Respon les preguntes següents sobre els tipus de cèl·lules:
a) Quins són els dos tipus de cèl·lules, segons si tenen nucli o no?
b) Quins són els dos tipus de cèl·lules amb nucli? En què es diferencien?
Completa el quadre següent sobre els éssers vius que tenen cada tipus de cèl·lules.
Cèl·lules vegetals
Cèl·lules animals
Els cinc regnes d’éssers vius Com són. Alguns exemples
Quins éssers vius en tenen?
Defineix què és un teixit i un òrgan, i posa’n exemples. En què es diferencien els sistemes i els aparells?
Explica com classifica la taxonomia els éssers vius. Quin tàxon inclou diferents ordres? Quin és el tàxon
immediatament superior als gèneres?
Explica quin és el procés que ha permès arribar a la diversitat d’espècies que existeixen avui a la Terra.
Descriu una causa de la pèrdua de la biodiversitat.
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 7
117

Resum
ELS ANIMALS
. Són éssers pluricel.lulars, és a dir, estan formats per
. Segons l'alimentació poden ser:
' Es ciassifiquen en:
Els n¡Ruírrns
. Cos cobert de
. Extremitats en forma de
. Respiració:
. Reproducció:
. Alimentació:
ELS OCELLS
Cos cobert de
Extremitats en forma d'
Respiració:
Reproducció:
. Alimentació:
ELS RÉPTILS
. Cos cobert d'
. Extremitats en forma de
. Respiració:
. Reproducció:
. Alimentació:
. Tenen corumna vertebral.
-
No tenen columna vertebral.
-, -
ELS AMFIBIS
. Peil
. f n adults, extremitats en forma de
. Respiració: Capgrossos
Reproducció:
Alimentació:
Adults
Adults
ELS PEIXOS
. Cos cobert d'
. Extremitats en forma d'
48
Respiració:
Reproducció:
Alimentació:
Capgrossos
o
o \( ia\
pàgina 8
]t

4
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
REFORÇ
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.
Completa el quadre següent:
Òrgans dels vertebrats En què consisteixen i quins grups en tenen
Columna vertebral
Pulmons
Aletes
Ales
Bufeta natatòria
Cua
Closca
Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuació, descriu, per a cadascun
d’aquests grups, la característica que consideres més important i que serveix per diferenciar-los
de tots els altres grups.
Els peixos són ovípars o vivípars? Justifica la resposta.
Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?
Què cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
Explica la metamorfosi dels amfibis.
Respon les preguntes sobre els rèptils:
a) Què cobreix el cos dels rèptils?
b) Tots els rèptils tenen potes? Quins no en tenen?
Completa el quadre següent:
Característiques externes rellevants
Trets importants de l’anatomia interna
Respon les preguntes següents sobre els mamífers:
a) Els mamífers són vivípars? Per què?
b) Què vol dir que els mamífers són homeoterms?
c) Què diferencia el grup dels éssers humans d’altres mamífers?
Menciona les característiques pròpies dels peixos.
Els ocells
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 9
149

Resum
ELS ANIMALS INVERTEBRATS
Els animals
Es classif iquen en diversos grups:
Er-s poRírrRs
no tenen columna vertebral.
Són porífers: Ies El cos té forma
ELS CELENTERATS
Són celenterats: les
i esiá perforat per
i les El cos és
Poden tenir forma de:
ELS PLATIHELMINTS, ELS NEMATODES I ELS ANEL.LIDS
Són platihelmints: la ila
Tenen el cos
Són nematodes: 1a
El cos és
Són anél.lids: el
i dividit en
COS i dividit en
ELS MOL.LUSCS
Són mol.luscs: el
els
i els
i está dividit en tres parts;
ila Tenen el
iel Ei cos
. Es classif iquen en:
. Gasterópodes. Corn el iel
. Bivalves. Com la ila
. Cefalópodes. Com el
ELS ARTRÓPODES
Són artrópodes: l' iel
Tenen el cos dividit en tres parts:
Es classif iquen en:
. lnsectes. Com el
il'
. Arácnids. Com l'
it'
. Crustacis. Com el ila
. Miriápodes. Com els
i els
ELS EQUINODERMS
Són equinoderms; l'
tenir forma
60
iel
il' El seu cos pot
pàgina 10

5
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Completa el quadre següent:
Exemples
d’animals invertebrats
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Cargol
Aranya
Esponja
REFORÇ
Cuc de terra
Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per «allò
que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?
Quin és el grup d’animals més extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?
Els invertebrats poden tenir esquelet? Posa’n un exemple.
Explica com és el cos dels artròpodes.
Indica per què es pot dir que les esponges (porífers) són animals primitius i senzills. Compara’ls amb
un insecte i escriu una frase en què resumeixis les conclusions que n’has tret.
Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.
Quins són els quatre grups d’artròpodes? D’aquests, quins és el grup més ampli?
Completa el quadre següent sobre els mol·luscs:
Gasteròpodes
Bivalves
Grup de mol·luscs
Cefalòpodes
A quin grup pertany i com és
Quines característiques tenen
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
182 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 11

Resum
EL REGNE DE LES PLANTES
Les plantes es classif iquen en:
. Plantes Són: les molses, les
les i els
. Plantes Poden ser
com el pi, i angiospermes, com
PARTS DE LES PLANTESAMB FLORS
Les plantes amb f lors tenen tres parts: I'
i les
. A les fulles es distingeixen cinc parts:
. A latijaes diferencien quatre parts principals, que són:
A I'arrel hi ha dues parts importants: la
i els
FUNCIONSVITALS DE LES PLANTES
Les plantes porten a terme tres funciones vitals, que són:
. En la nutrició es distingeixen cinc fases:
-.
. Les respostes de les plantes poden ser de dostipus:
. La reproducció de les plantes pot ser
si hi intervenen célilules especials anomenades
LA FLOR
si hi intervé només un individu.
A la f lor hi ha els órgans de la pianta.
S'hi distingeixen les parts següents:
El iransport del pol'len d'una flor a una altra s'anomena-.
EL REGNE DELS FONGS
Els fongs poden ser unicel.iulars o
son
la nutrició és
format per i es reprodueixen per
Hi ha tres tipus de fongs: els
76
i els fongs que formen
les
les cél.lules
el cos está
pàgina 12
Grans
de pol.len

6
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Completa el quadre següent:
Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos
en el regne de les plantes?
Completa el quadre següent:
Dibuixa el model d’una planta i descriu-ne les parts més importants i per a què serveixen.
Què és una flor? Què és un fruit? Què és una llavor?
Explica el cicle vital d’una planta.
Respon les preguntes següents sobre les fulles.
a) Com s’anomena, científicament, la cua de les fulles?
b) Com s’anomena la part superior d’una fulla? I la part inferior?
c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?
Completa el quadre següent sobre la fotosíntesi i la respiració de les plantes.
Respon les preguntes següents sobre la nutrició de les plantes.
a) Què és la fotosíntesi?
b) Què és la clorofil·la?
c) Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
d) En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?
e) Què és la saba bruta? I la saba elaborada?
Defineix els termes següents:
a) Sorus.
b) Transpiració.
c) Caliptra.
REFORÇ
Grup de plantes
Molses i hepàtiques
Nutrició
Reproducció
Relació
En el procés de la fotosíntesi
En el procés de la respiració
Característiques
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Funcions vitals Com les duen a terme les plantes
Quins gasos entren en una planta i quins en surten?
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 13
221

Resum
EL REGNE DELS PROTOCTISTS
Pertanyen a aquest regne els i Ies
Els protozous SON ESSETS amb nutrició
i que viuen en
Les algues poden ser unicel.lulars o poden fabricar
el seu propi aliment, per aixó són i viuen en medis
EL REGNE DE LES MONERES
A aquest regne pertanven els
Els bacteris estan formats per: una
iel
També poden presentar per desplaqar-se
ELSVIRUS
Els virus no són perque no son
i no poden acomplir lesfuncions
EIs virus estan formats pel la
il'
Alguns virus tenen una
LES MALALTIES PRODUI DES
PER MICROORGANISME§
Depenent de la seva funció en la naturalesa, els microorganismes poden ser
de dues classes:
Les vies principals d'entrada dels microorganismes són:
LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES
Les miilors maneres d'impedir les malalties infeccioses són:
la i prendre
Les
o a superar infeccions,
El primer antibiótic va ser
86
i els
el
ens ajuden a prevenir
pàgina 14
i la va descobrir
Cápsula
bacteriana
Paret
cel.lu lar
bacteriana
Flagel
Material
genétic
Citoplasma
Membrana cel.lular

7
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
a) Què són els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?
b) Què són els protozous? On es troben? N’hi ha cap que causi malalties?
Identifica a quin tipus d’éssers vius ens referim a continuació:
a) Unicel·lulars, heteròtrofs, amb cèl·lula eucariota i es desplacen per mitjà de flagels, cilis
o pseudòpodes.
b) Unicel·lulars, amb cèl·lula procariota, majoritàriament heteròtrofs i es reprodueixen per bipartició.
c) Unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lula eucariota, autòtrofs, amb cloroplasts i són aquàtics.
Completa el quadre següent:
Citoplasma
Flagels
REFORÇ
Càpsula bacteriana
Explica el procés de reproducció dels bacteris.
Estructura dels bacteris
Components Descripció
Com s’alimenten els bacteris paràsits? Quin efecte tenen en altres éssers vius?
Què és un virus? Quins són els tres components bàsics que formen l’estructura d’un virus?
Fes un esquema del procés de reproducció d’un virus, i indica els passos que segueix per entrar i sortir
de la cèl·lula.
Indica algunes funcions beneficioses dels microorganismes en els éssers vius.
Esmenta per quines vies d’entrada els microorganismes patògens poden infectar un ésser viu.
Com s’anomenen les malalties produïdes per un microorganisme?
Quin és el mitjà més important de què disposem per combatre i curar una infecció? És eficaç
en tots els tipus d’infecció?
Quins éssers vius formen un liquen? Quins tipus de líquens pots mencionar?
Controla i regula el funcionament de la cèl·lula
i es troba dispers pel citoplasma.
Regula l’entrada i la sortida de substàncies.
Embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular.
Què són les vacunes i quina funció compleixen en la lluita contra les malalties infeccioses?
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 15
255

Resum
t-R COlvlPOSlClÓ
DE L'AIRE
L aire está compost principalment per:
És el gas que més hi abunda.
. Es imprescindibie per a la respiració
dels éssers vius.
que son noctves.
Forma el 0,9 % de l'atmosfera.
Filtra les radiacions ultraviolades,
El necessiten les plantes per
fer la fotosíntesi. És responsable de I'efecte d'hivernacle
L'ESTRUCTURA DE UATMOSFERA
A l'atmosfera es distingeixen quatre capes;
L'ORIGEN DE L'ATMOSFERA
L atmosfera primitiva estava composta principalment per:
L atmosfera actual está composta principalment per:
LA HUM¡TAT IELS NÚVOLS
La humiiat de I'aire procedeix de dues fonts:
Els núvols poden ser:
LES PRECIPITACIONS
Les precipitacions poden ser:
LA METEOROLOGIA
. Núvols alts blancs,
Els meteordiegs obtenen dades sobre
la
la
ila
Núvols densos d'aspecte cotonós.
Núvols plans o grumollosos.
. Núvols baixos que formen capes grisenques.
les
ia-
EIs instruments que utilitzen els meteordlegs són:
96
pàgina 16
Composició de I'aire
Oxigen:Z1o/o Altres gasos: 1 %
Nitrogen 78%
Tipus de precipitacions

8
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
REFORÇ
Completa el quadre següent:
Quina és la matèria que forma l’atmosfera? De què està composta?
Com s’anomenen els límits que separen les capes de l’atmosfera i quines capes separen?
Per què és important l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, tal com la coneixem?
Què passaria si, de sobte, desaparegués l’atmosfera?
Quan va aparèixer l’atmosfera? D’on procedien els gasos que la van constituir?
A quina capa es localitzen:
a) La major part del vapor d’aigua i els altres gasos.
b) La capa d’ozó.
c) Els fenòmens meteorològics.
d) Les aurores.
Respon les preguntes següents sobre els gasos de l’atmosfera.
a) Quin és el gas més abundant a l’aire? I el segon més abundant?
b) Quins gasos constitueixen l’1 % de la composició percentual de l’aire?
c) Què és l’ozó?
d) D’on procedeix el diòxid de carboni?
Què és un baròmetre?
Capes de l’atmosfera Gruix aproximat i característiques
Explica com varia la temperatura a l’atmosfera.
Explica què passa a l’atmosfera quan la previsió meteorològica indica una depressió.
D’on prové la humitat de l’aire? Com es mesura?
Quina predicció del temps podem fer si el baròmetre indica una pressió atmosfèrica que tendeix a baixar?
Respon les qüestions següents sobre el que observem al cel:
a) Què és l’arc de Sant Martí? Quan surt?
b) De quin color es veu el cel a l’alba i al vespre?
c) En una nit ennuvolada a la ciutat, de quin color és el cel? Per què?
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
CIÈNCIES DE LA NATURALESA MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 17
287

Resum
UAIGUA DE LI\ TERRA
El91% de l'aigua de la Terra és aigua salada i només el
dolEa. L aigua dolqa está repartida de ia manera següent:
. El79% en forma
' El
són aigües subterránies.
. t'1%estroba-
La hidrosfera está formada per tota l'aigua de laTerra en quaisevol
dels tres estats:
-
Les propietats de l'aigua són:
. És molt
Absortreix
Mostra
És una
L'AIGUA DELS OCEANS
L'aigua dels oceans és
Conté gasos dissolts:
: glag i neu,
-
i mars, rius i llacs.
; humitat de I'aire.
L aigua dels oceans presenta tres iipus de moviments:
TAIGUA DELS CONTINENTS
L'aigua dolga es troba en:
EL CICLE DE L'AIGUA
El cicle de l'aigua és el conjunt de processos ais quals está sotmesa
l'aigua de la Terra, Entre aquests processos destaquen:
Ct :AIGUA QUE NECESSITEM T
La major part de I'aigua que iJ( utilitzem a Espanya es fa servir en:
I'-
L aigua potable és la que podem
108
la
iel
pàgina 18
és aigua
Distribució de I'aígua a Ia Tera
El cicle de I'aigua
Total d'a¡gua
al planeta
|} Aigua marina: 97 o/o
I Aiguadolga:3%
Toial d'aigua dolga
I GlaqrTg%
|l Aigüur. --^.
suhf-6rÉnres:2{l%
I
I
J
Aioua dolga
superficial:.1 %
Total d'aigua dolga
superficial
Llacs:s0%
Sór:389zo
j Atmosfera:10%
i Rius:1%
| Ésersvius: '1%
Proporcié de sals
a I'aigua marina

9
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
REFORÇ
Respon les qüestions següents sobre l’aigua als planetes.
a) D’on prové l’aigua del nostre planeta?
b) Per què Mercuri i Venus estan mancats d’aigua?
c) Per què diem que Mart va poder tenir aigua en un temps remot?
Completa el quadre següent sobre les propietats de l’aigua.
Propietats de l’aigua Processos en els éssers vius
Bon dissolvent •
•
Substància adherent •
Quines característiques té el 97 % de l’aigua de la Terra? On es troba?
Respon les preguntes següents sobre l’aigua dels continents.
a) Quina proporció de l’aigua del planeta és aigua dolça?
b) De tota l’aigua dolça, quanta es troba en forma de glaç?
c) Quina proporció de l’aigua dolça es troba al subsòl?
Respon les qüestions següents sobre l’aigua salada i l’aigua dolça.
a) Quina proporció de sals té l’aigua del mar?
b) Quines sals són les que formen part de l’aigua marina? Quines són les més abundants?
c) Per què l’aigua dels rius s’anomena dolça si, en realitat, també té sals?
Fes un esquema senzill del cicle de l’aigua en què indiquis els processos que hi tenen lloc.
Què són els corrents marins i com es formen?
Escriu una definició senzilla per als termes següents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.
Respon les preguntes següents sobre el cicle de l’aigua.
a) Com arriba l’aigua des de la superfície de la Terra fins a l’atmosfera?
b) Com torna l’aigua de l’atmosfera a la superfície de la Terra?
c) Per què l’aigua que cau a les muntanyes al final arriba al mar?
d) Quin paper compleixen les plantes en el cicle de l’aigua?
Quines són les causes més habituals de la contaminació de l’aigua?
Què significa depurar els abocaments? On es duu a terme?
• Atenua els canvis de temperatura.
• És un refrigerant eficaç.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
• El glaç que sura als mars manté l’aigua líquida,
on continuen vivint alguns organismes.
320 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 19

Resum
ELS MINERALS
EIs minerals són sdlids, naturais,
no originats per
per
Els minerals tenen tres característiques;
Els minerals estan compostos per un
de substáncia.
i formats
Segons la forma en qué es disposen els seus components, els minerals
poden ser:
. Minerals
. Minerals
LA CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS
Segons la composició, els minerals es poden classif icar en;
. Silicats. Compostos per
Entre els silicats destaquen:
. No-silicats. No contenen
Entre els no-silicats destaquen;
LES PROPIETATS I LES APLICACIONS DELS MINERALS
amb llum bianca.
Tipus de llum que ref lecteix el mineral quan és il.luminat
La llulssor, És la manera en qué el mineral
el mineral quan el ratllem.
És la resisténcia que ofereix
És el color de Ia
pols que es produeix quan ratllem un mineral.
. L exfoliació. És
Els minera ls tenen diferents utilitais:
. Obtenir
. lndústries
. Elaborar
116
pàgina 20
\**
r f-*
¡;-r '-f
,n{
t ffi

10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
En què es diferencien, fonamentalment, uns minerals dels altres?
Quines són les característiques que defineixen els minerals?
Quin criteri s’utilitza per classificar els minerals en dos grups? Descriu aquests dos grups i posa’n exemples.
Quines de les substàncies següents són minerals i quines no ho són? Raona la resposta.
a) Aigua.
b) Or.
c) Quars.
d) Glucosa.
Què és l’escala de Mohs? Què vol dir que el valor de la duresa del diamant és 10?
Identifica i classifica els minerals següents en silicats i no-silicats.
A B C
Explica les propietats següents dels minerals: color de la ratlla i lluïssor. Posa’n algun exemple.
Defineix els conceptes següents:
a) Mineral amorf.
b) Mina.
c) Exfoliació.
d) Silicat.
REFORÇ
Explica com s’originen els minerals i posa’n exemples.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
352 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 21

Resum
ELSTIPUS DE ROQUES
. Roques sed jmentáries. Es formen per I'
ila de sediments
. Roques ígnies. Es formen pel
dei magma.
' Roques metamórf iques. Es formen a
terrestre a partir d'altres roques, per
altes de l'interior
LES ROQUES SEDIMENTARIES
Hi ha diversos tipus de roques sedimentáries: "'.1!o
. Les roques Es formen per acumulació
de fragments de diferents minerals i roques.
. Les roques Es formen fonamentalment
pel mineral calcita.
. Les roques
Es formen en llocs on
el clima és sec i calorós i, a rnés, hi ha aigua salada.
. Les roques Es formen per I'acumulació
de matéria orgánica.
LES ROQUES íGNIES
Hi ha dos tipus de roques ígnies:
. Les rogues Es formen quan el magma
es refreda a gran profunditat a I'interiorterrestre,
. Les roques . Es formen quan el magma
surt a la superf ície en forma de lava i se solidif ica.
LES ROQUES METAMÓRFIQUES
Hi ha dostipus de roques metamórf iques:
. Les roques Se separen en lámines
quan es trenquen.
. Les roques
irregular i no se separen en lámines.
EL CICLE DE LES ROQUES
Es trenquen de manera
Es el conjunt de que experimenten
Ies roques i els sediments a la
ial' de I'escorga terrestre.
ELS USOS DE LES ROQUES
Les roques poden tenir diferents usos:
materials de
usos ornamentals, recipients,
i indústria
126
l' interior de l'escorqa
fenómens deguts a les
pàgina 22

11
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Són el mateix la calcària i la calcita? Per què? Esmenta un exemple de roca monomineral i un altre de roca
formada per diversos minerals.
Uneix amb fletxes les dues columnes:
• Conglomerat
• Gres
SEDIMENTÀRIA • Calcària
MAGMÀTICA
• Petroli
• Carbó
• Granit
• Basalt
• Obsidiana
METAMÒRFICA • Pissarra
Respon les preguntes següents sobre el cicle de les roques:
• Esquist
a) Com pot arribar una roca metamòrfica a transformar-se en magmàtica?
b) Com pot arribar un sediment a transformar-se en roca metamòrfica?
c) Com pot arribar un magma a transformar-se en sediment?
Quines zones podem distingir a l’Estat espanyol segons el tipus de roques que hi predominen?
Fes una llista amb les diferents roques de l’entorn on vius i els usos que se’n fan.
Explica els orígens de les roques sedimentàries calcàries i posa exemples de cada tipus de formació.
Com es formen les roques magmàtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i l’obsidiana.
A quin grup pertanyen dins de les roques magmàtiques?
Explica com es formen les roques metamòrfiques cristal·lines.
Explica breument el cicle de les roques.
Fes una descripció breu de les roques següents, i indica-hi el grup de roques al qual pertanyen
i com es van formar.
a) Basalt.
b) Travertí.
c) Guix.
d) Esquist.
REFORÇ
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
374 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 23

Resum
u rr¡arÉRt¡
Matériaés
Les propietais de la matéria poden ser:
. Generals. Són la
iel
. Específiques. Própies de cada tipus de matéria
Cada tipus diferent de matéria rep el nom de
LA MESURA
Una magnitud és quaisevol característica d'un cos que podem
Les magnituds que s'utiiitzen amb més freqüéncia són; la
la
la
LA LONGITU D
la
el
La longitud és
El-(m)éslaunitatdemeSuradelongitudenelsistemainternaciona]
Exemples d'instruments de mesura de longitud són:
LA SUPERFíCIE
La superf ície és
FI (m'?) és la unitat de superf ície en el sistema internacional,
Es calcula utilitzant la
ELVOLUM
Ei volum mesura
EI
iel
corresponent a la forma de l'objecte.
(m3) és la unitat de mesura del volum en el sistema internacional.
Linstrument principal de mesura del volum és la
LA MASSA
La massa mesirra
EI (kg) és la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.
L'instrument de mesura de la massa és la
LA DENSITAT
La densitat és
La densitat s'obté dividint ta
LATEMPERATURA
La temperatura permet mesurar
El
-
entre el
(K) és la unitat de mesura de Iatemperatura en el sistema internacional.
L'instrument que mesura ia temperatura dels cossos és
ELTEMPS
El temps permet mesurar
EI
138
(s) és la unitat de mesura del temps en el sistema internacional.
pàgina 24
§
f
Superfície:.r¡Xt2
t
il
+Base+
ü
e,rnn#in,¡
il IIil
,i
l¡ase x altura
'/
D
i§$,

12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
REFORÇ
Què és la matèria? Quines propietats té la matèria? Explica en què consisteix cadascuna i posa’n exemples.
Què s’anomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matèria que siguin magnituds i tres que no ho siguin.
Què diferencia una magnitud fonamental d’una de derivada? Posa un exemple de cadascuna.
Quina és la magnitud que mesura la distància entre dos punts? És una unitat fonamental o derivada? Per què?
Quina és la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns múltiples i submúltiples de la unitat.
Per què és útil el canvi d’unitats? Posa’n un exemple.
Què hem de fer per mesurar la superfície d’un camp de futbol? Quines unitats utilitzaries?
Per què diem que la temperatura és una propietat general de la matèria i no una propietat específica?
Quina magnitud fem servir per indicar la quantitat de matèria que té una substància? Amb quin instrument
es mesura? Quina és la unitat en el sistema internacional?
Quina és la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats es poden utilitzar i quines són
les equivalències?
Respon les qüestions següents sobre el volum:
a) Quina informació dóna la magnitud del volum d’un objecte?
b) Com es mesura el volum d’un sòlid geomètric?
c) Com mesuraries el volum d’un líquid?
Respon les qüestions següents sobre la densitat:
a) Si 1 l d’aigua té una massa d’1 kg, quina és la densitat de l’aigua, expressada en kg/l? I expressada
en g/cm 3 ?
b) Si omples amb aigua una piscina de 150.000 l, quina és la massa de l’aigua continguda a la piscina?
Calcula aquest valor a partir de la fórmula de la densitat.
c) Com podem determinar el volum d’un cos sòlid de formar irregular?
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
400 CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
pàgina 25