Núm 10 - Abril 2007 - Ajuntament d'Arbeca

Una passejada per la Fortalesa
Totes les persones que vulguin
conèixer la Fortalesa dels Vilars
disposen d’un material excel.lent per
a preparar la visita i poden adquirirlo
a l’Ajuntament. Us recomano
especialment la guia i el DVD. Ara,
però, aprofitant la invitació de La
Borrassa, vull acompanyar-vos en una
passejada per la fortificació, explicarvos
algunes de les moltes coses que,
després de més de vint anys de treballs,
sabem dels seus antics habitants, cridar
la vostra atenció sobre alguns dels
elements més significatius i, per què
no, plantejar-vos alguns dels misteris
que encara són per desvetllar. Estic
segur que amb aquestes planes a les
vostres mans podreu fer un viatge
meravellós a través del temps. Només
us demano un punt de complicitat:
deixeu-vos portar per la imaginació,
mireu de traduir en imatges mentals les meves descripcions
i les restes arqueològiques, interaccioneu amb elles, feu
preguntes i trobareu respostes. Les pedres no són mudes i
és sorprenent quant poden arribar a dir-nos.
Acompanyeu-me... La pista asfaltada i el caminet ens
han deixat a la part sud de la fortalesa. Ens aturarem
un moment i després continuarem a la nostra esquerra
donant-li la volta en el sentit de les agulles del rellotge.
1.- Tell
Un gran testimoni orientat nord-sud és la única resta de
dels Vilars
Text: Emili Junyent
Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL
29
l’antic tossalet artificial sorgit a la plana a conseqüència
dels successius enfonsaments de les cases i de la posterior
construcció sobre els enderrocs. La fortalesa va ser
fundada pels volts del 750 a.C. i abandonada entre el
350 i el 325 a.C. Les fases Vilars 0 i I, segles VIII, VII i
bona part del VI, corresponen a la primera edat del ferro
preibèrica; Vilars II, finals del segle VI i primera mitat del
V, correspon al període ibèric antic; i Vilars III i IV, finals
del segle V i segle IV, a la plena època ibèrica.
Durant quatre segles la fortalesa s’anà transformant i
reconstruint sobre si mateixa en actuar la muralla com una
mena de gegantí contenidor. Un cop abandonada, la runa
acumulada es convertí en el que l’arqueologia coneix com
un tell. Els treballs agrícoles anivellaren el terreny i el tell
va resistir fins els anys 60, quan la gran maquinària el va
arrassar, i ens deixà únicament el testimoni conservat entre
dos propietats. Les fases Vilars III i Vilars IV només es
conserven en el testimoni.
2.- Fossat
Ens trobem en l’espai ocupat pel fossat. El panorama
canviarà radicalment amb l’excavació i el buidament del
fossat, però ara ens trobem just al damunt. En realitat,
hem de parlar de dos fossats diferents. El més antic tenia
l’escarpa interna de terra i el perfil atalussat. 200 anys més
tard el fossat s’havia colgat de terra i, coincidint amb altres
reformes a la fortificació, es va construir un nou fossat de
13 metres d’ample i 4 de fondària; l’escarpa interna va ser