Núm 10 - Abril 2007 - Ajuntament d'Arbeca

LA MEMÒRIA DE LES PERSONES GRANS
Sóc una persona gran i noto que, a vegades, em falta
la memòria, per exemple quan va començar a fer calor
buscava unes camises de dormir que tinc, molt fresquetes,
i no les trobava enlloc, és a dir, enlloc que poguessin estar
segons els meus costums i per tant vaig encomanar que
me’n compressin de noves, quan de sobte, em van sortir
d’un lloc que recordava haver-les-hi posat.
Aquest fet em feu venir a la memòria un cas que va passar
fa uns quants anys.
A Belianes hi havia un senyor, d’uns 70 anys, que cada
dimecres anava al mercat de Mollerussa, amb el seu
cotxe una mica vell, i sempre tenia el costum de deixar-lo
aparcat al mateix lloc. Un dia al arribar al lloc on sempre
aparcava el va trobar ocupat i no va tenir cap més remei
que aparcar-lo en un altre carrer.
Quan va tornar de mercat i va anar a buscar el cotxe per
LLIBERTAT !
Quan va néixer la meva germana petita, el pare (que era
d’idees anarquistes) no la va voler batejar i li volia posar
de nom Flor (feia poc que un amic seu del partit havia
posat Floreal a un fill seu). Però jo vaig insistir molt perquè
li posés Llibertat i em va fer cas. Jo tenia llavors 8 anys
però aquesta paraula ja em ballava per cap i continua fentho.
Mai he comprès prou bé que entenem la gent per llibertat
fins que vaig llegir “La por a la llibertat” de Eric From,
llavors vaig copsar una mica el sentit d’aquesta paraula. La
llibertat vol dir responsabilitat, per això fa tanta por i per
això proliferen les sectes, partits, associacions, etc.
La llibertat individual pesa molt i per això la gent crea
Textos: Teresa Bellmunt
37
marxar cap a casa va anar al lloc on sempre l’aparcava i
no el va trobar i es va pensar que li havien robat. Se’n va
anar cap a la policia a denunciar el robatori, els va donar
les característiques del vehicle, la matrícula i els agents li
varen dir que no es preocupés que li trobarien el cotxe.
El senyor cada setmana anava al mercat amb algun veí de
Belianes que el vulgues prendre i cada dimecres anava a la
policia a preguntar si en sabien res del seu cotxe.
Així van passar tres mesos, fins que un dia un veí del seu
poble va passar pel carrer on estava estacionat el cotxe i el
va reconèixer. Quan va arribar a Belianes va anar a trobar
a l’amo del cotxe i li va dir on l’havia vist i varen anar a
buscar-lo i fins llavors no li va venir a la memòria que allí
li havia deixat ell.
Explico aquest cas perquè us fieu de la memòria de la gent
gran! Ah! I de la eficàcia de la policia!
partits, religions i margingales per defugir-la.
Jo crec que la llibertat és el do més preuat que ens ha donat
Deu i que només podem assolir-la en la autoestima i la
rectitud de consciència, estimant-nos i estimant la gent i
per això pateixo quan veig els joves d’avui, que són rebels
a l’autoritat amorosa dels pares i a la saviesa dels mestres i
en canvi es llancen a les presons tenebroses de les drogues
o a les sectes militaristes nazis. Gràcies a Deu, també hi
ha joves que valen, només cal veure el voluntariat, com es
preocupen per la gent gran i els minusvàlids i segurament
hi ha més de bo que de dolent en aquest món.
Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00 h. sortides des de l’Ajuntament.
Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuïta.