Núm 10 - Abril 2007 - Ajuntament d'Arbeca

30
substiuïda per un potent mur, més cenyit a la muralla i que
retallava l’antic talús.
3.- Camp frisó
A peu de muralla i sobre el pendent del talús es situen les
pedres dretes, clavades al terra per dificultar els moviments
dels atacants. Aquest sistema de defensa es coneix com a
camp frisó o “chevaux-de-frise”; és únic a Catalunya i la
vall de l’Ebre i el més antic conegut a Europa.
4.- Muralla torrejada
Els fossats i la barrera de pedres clavades són les defenses
avançades davant de la muralla. Aquesta tenia inicialment
11 torres i 2 bastions; durant l’ibèric antic, per fortificar
la nova porta situada al nord, es construiren una torre i un
bastió més. La muralla, aixecada amb pedra i tovots de
fang assecats al sol, en alguns punts assoleix un gruix de
6 metres.
5.- Porta Oest i claveguera
La primera fortalesa disposa de dues portes aliniades Est-
Oest. Aquesta està protegida per una torre massissa situada
a la dreta i un petit bastió a l’esquerra. Com les altres, és
molt estreta per facilitar la seva defensa. Fixeu-vos en
la claveguera que portava l’aigua del carrer principal al
fossat. Va ser la porta utilitzada mentres es construia la
fortificació i va estar oberta només durant la fase Vilars 0.
Ara entrarem a l’interior per una obertura artificial
provisional.
6.- Espai central i bassa
L’interior està presidit per la bassa, situada al bellmig de
l’espai central. Disposa d’un baixador per assolir més
còmodament la cota de l’aigua. Va ser construïda -molt
probablement en lloc d’una de més antiga- durant Vilars
III, la qual cosa vol dir que funcionava a una cota més alta
i que és més moderna que les cases que l’envolten.
7.- Urbanisme: cases, espais productius i carrers
Les cases es recolzen a la muralla i obren les seves portes
al carrer. Al llarg del temps, les cases canvien de forma i
dimensions i les façanes i el carrer es desplacen d’acord
amb les necessitats, encara que mantenint la disposició
general i l’estructura allargassada. Una anella d’espais
destinats a activitats productives i d’emmagatzament
encercla l’àmbit central i la bassa. Tres carrers enllacen
el principal o de circumvalació amb les portes i, al
menys dos, aquest amb l’espai central. Els encreuaments
serveixen per a definir petites plaçoletes on es situen forns
d’ús col.lectiu.
8.- Recinte cultual
En el seu estat actual, abans de restaurar-lo, el recinte no