1. oració composta: la subordinació 1.1 els pronoms ... - CATASEK3

1. ORACIÓ COMPOSTA: LA SUBORDINACIÓ
Les proposicions subordinades constitueixen un dels elements d'una oració
composta. Les trobem quan una proposició (Subordinada) depèn d'una altra (Principal).
Les categories gramaticals que subordinen una oració a una altra són les
Conjuncions, les Preposicions, els Pronoms Relatius i les Locucions Adverbials.
Hi ha tres tipus de Proposicions Subordinades: SUBSTANTIVES,
ADJECTIVES I ADVERBIALS. Reben aquests noms perquè poden fer, respecte de la
Proposició Principal, la mateixa funció que faria un SUBSTANTIU, un ADJECTIU o
un ADVERBI:
Exemples: - Va veure un porc ( Substantiu)
Va veure que els porcs menjaven (Oració Substantiva)
- Són uns nois alts (Adjectiu)
Són uns nois que medeixen 1.90 cm. (Oració Adjectiva)
- Ho va fer de pressa (Adverbi)
Ho va fer quan no tenia temps (Oració Adverbial).
Per analitzar correctament una oració composta cal seguir els següents passos:
1. Identifiqueu els verbs de les oracions.
2. Separeu i identifiqueu la Proposició Principal i la Proposició Subordinada.
3. Analitzeu les dues oracions.
1.1 ELS PRONOMS RELATIUS
Els pronoms relatius són cinc, quatre d'invariables (que, què, on, qui) i un de variable o
relatiu compost (el qual, la qual, els quals, les quals).
1) QUE (relatiu àton). És el més usat. No pot portar preposició al davant. Dins d'una
oració pot ser:
1.1. De subjecte: El noi que passa pel carrer es diu Lluís.
1.2. De CD: El noi que veig ara mateix es diu Lluís.
1.3. De CC de Temps: Ho farem el dia que vindràs.
No es pot confondre el relatiu àton que amb:

- la conjunció que: Li agrada que cantis.
- amb l'adverbi introductor d'interrogacions i exclamacions: Que vindràs avui?, Que
maco!
Els grups el que, la que, els que, les que
- Són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells
que, aquelles que, respectivament: El que dius és interessant.
- No són correctes si equivalen a el qual, la qual, els quals, les quals, o a què, qui.
Incorrecte Correcte
El tema del que et parlo... El tema del qual et parlo...
Les persones en les que confiava... Les persones en les quals
confiava...
2. QUÈ (relatiu tònic)
S'usa quan el relatiu va precedit d'una preposició i es refereix a coses.
El pis de què et parlava....
El motiu per què ho he fet...
El tema a què es referia...
No es pot confondre amb el pronom interrogatiu què: Què passa? Què tens?
3. ON (relatiu advebial)
Indica lloc i equival a en què, a què, etc, o a la preposició i el relatiu compost
corresponent.
La sala on ens reunim La sala en què ens reunim / La sala en la qual ens
reunim
La font d'on traiem aigua La font de què traiem aigua / La font de la qual
traiem aigua
4. QUI (relatiu personal)
Es refereix sempre a persones i s'usa normalment precedit de preposició:
La senyora de qui et parlo, Les persones en qui confiava....
5. EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS (relatiu compost)
Són formes que no s'usen gaire en la llengua col·loquial, però bastant en la llengua
culta. Poden substituir:

el relatiu àton que en les oracions adjectives explicatives (no en les especificatives):
Els comerciants, que se sentien perjudicats, protestaren.
Els comerciants, els quals se sentien perjudicats, protestaren.
el relatiu tònic què:
La casa de què parlo
La casa de la qual parlo
el relatiu qui, precedit de preposició:
La senyora de qui parlo
La senyora de la qual parlo
.....................................................................................................
EL RELATIU NEUTRE
Les formes catalanes cosa que / la qual cosa equivalen al relatiu neutre castellà lo que,
lo cual:
Després de la malaltia es va recuperar molt bé, cosa que / la qual cosa ens va alegrar
molt.
EL RELATIU POSSESSIU
La forma article+cosa posseïda+de+relatiu compost equival al relatiu possessiu
castellà cuyo:
Vam visitar la ciutat el port de la qual és enorme.
Visitamos la ciudad cuyo puerto es enorme.
...............................................................................................
1.2.LA PROPOSICIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA
S'anomena també Proposició subordinada de Relatiu, perquè sempre és
introduïda per un pronom relatiu. Fa, respecte a l'Oració Principal, la funció de
l'adjectiu, és a dir, de Complement del Nom:
Els vidres plastificats no es trenquen (Adj.)
Els vidres que són de plàstic no es trenquen (Prop. Sub. Adj.)
Una particularitat d'aquestes oracions és que el relatiu que les introdueix fa
dues funcions:
1a: Subordina l'Oració de Relatiu a la Principal.
2a: Substitueix un element de l'Oració Principal, anomenat antecedent.
Vegem aquestes dues funcions del relatiu:

Els nois QUE duien cabells llargs van sortir al balcó.
1a. Uneix les dues oracions (els nois van sortir al balcó + els nois duien
cabells llargs).
2a. Substitueix l'antecedent ("els nois").
Per tant, a més de fer de nexe, fa una funció sintàctica dins la proposició
subordinada, la que faria l'antecedent al qual substitueix. En el cas anterior el relatiu fa
la funció de subjecte.
ALERTA:
Cal no confondre la conjunció QUE (usual en les proposicionscions
Subordinades Substantives que estudiarem en la propera unitat) amb el pronom relatiu
QUE. Així, quan QUE és una conjunció fa una simple funció d'enllaç entre el verb i la
frase que fa de complement. Quan és un pronom relatiu ja hem vist que fa dues
funcions: substitueix un element (pronom) i subordina una oració a l'altra (nexe).
Veurem més endavant, però, que les Oracions Relatives Substantives no tenen un
antecedent explícit.
Diu que demà portarà pantalons de pana. (Sub. Subst. CD)
Els pantalons que durà demà seran de pana.(Sub. Adj. CD)
Els que portarà demà seran de pana. (Sub. Adj. Subst.)
1.2.1. TIPUS DE PROPOSICIONS SUBORDINADES ADJECTIVES.
N’hi ha dos tipus:
a) Explicativa (entre dues pauses)
b) Especificativa.
Vegem en què es diferencien estudiant la mateixa oració de l'apartat anterior:
Els nois, que duien cabells llargs, van sortir al balcó.
a) Explicativa: -afegeix una explicació o ampliació a l'Or. Principal.
- va entre pauses.
- significat: TOTS els nois duien cabells llargs i TOTS van sortir al
balcó.
Els nois que duien cabells llargs van sortir al balcó.
b) Especificativa: - determina, delimita i especifica l'antecedent, no tota l'Or. Pr.
- es pronuncia unida a l'Or. Principal sense cap pausa.
- significat: ÚNICAMENT els nois amb cabells llargs van sortir al
balcó. Ens referim a uns d'específics, de determinats.