a) concepte de literatura i de gèneres literaris - CATASEK3

COL·LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Els gèneres literaris
LLENGUA I LITERATURA CATALANA BATX
A) CONCEPTE DE LITERATURA I DE GÈNERES LITERARIS
1. Què és la literatura? Evolució del concepte de literatura
La paraula "literatura" prové de la paraula llatina "litteratura", que entre altres significats, tenia
el d'escriptura. Per tant, "litteratura" feia referència a la paraula escrita, és a dir, a tot allò que
s'escrivia, sense distinció.
Fins al segle XVIII, quan es parlava de "literatura", es feia referència a qualsevol tipus de llibre,
inclosos els estudits científics, filosòfics, etc. Les obres que avui coneixem com a literatura es
distingien amb la denominació de "bones lletres", "belles lletres" o "poesia".
A partir del segle XVII es comença a fer una distinció entre les obres científiques o erudites,
d'alta cultura, i les obres que tenien una finalitat estètica o de distracció. Aquestes últimes van
acabar rebent el nom de "literatura". Per tant, direm que "literatura" es el conjunt d'obres
escrites amb una finalitat estètica, escrites amb un tipus de llenguatge que rep el nom de
"llenguatge literari".
2. El llenguatge literari
Normalment, el llenguatge té una finalitat pràctica: es fa servir per informar, comunicar idees,
etc. Però una obra literària hem dit que té una finalitat estètica: no només interessa el que es
comunica, sinó també la forma com es comunica, que ha de ser estètica, bella. Per això, en
literatura utilitzem un tipus de llenguatge amb una finalitat estètica: és el llenguatge literari.
3. Què són els gèneres literaris?
Un gènere literari és cadascuna de les modalitats o classes en què podem dividir les obres
literàries segons el seu tema i la seva forma.
4. Classes de gènere literari
4.1. La LÍRICA
En les obres que s'inclouen dins d'aquest gènere, l'autor o l'autora expressa els seus sentiments
o les seves experiències més íntimes. Normalment, les obres líriques estan escrites en vers, per
això moltes vegades quan parlem de poesia pensem immediatament en poesia lírica. Però en
temps moderns ha sorgit el que s'anomenen "poemes en prosa" o prosa poètica, és a dir, els
autors poden expressar la seva intimitat i crear obres líriques sense fer servir el vers.És un
gènere en què s’expressa la subjectivitat de l’autor/a, el seu jo més íntim.
4.2. La NARRATIVA
En aquest gènere encabin totes les obres, en prosa i en vers, que expliquen una història, una
sèrie de fets viscuts per uns personatges, en un espai i un temps, ja sigui per un narrador extern
o intern.
Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'èpica i l'epopeia s'escriuen
en vers, mentre que la novel·la, la novel·la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia
s'escriuen en prosa.

COL·LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Els gèneres literaris
LLENGUA I LITERATURA CATALANA BATX
L’argument: són els fets, les accions o situacions que l’autor narra.
El tema: és la idea bàsica de la narració, que es pot sintetitzar en una frase curta o en una
paraula (l’amor, el pas del temps, la solitud, la llibertat, la pàtria...).
El punt de vista del narrador: el narrador és qui explica la història. Segons el punt de
vista des del qual expliqui la història, el narrador pot ser:
- intern: explica la història “des de dins”, hi participa com a personatge. Utilitza la primera
persona.
- extern: explica la història en tercera persona, sense participar en els fets. Si el narrador
extern té un coneixement absolut dels fets, del que pensen i senten els personatges, etc,
aleshores s’anomena narrador omniscient.
L’estructura: normalment, les obres del gènere narratiu consten normalment d’aquestes
tres parts:
- plantejament: presentació dels fets, dels personatges, del lloc on es desenvoluparà l’acció...
- nus: és el nucli central de l’acció.
- desenllaç: s’explica com acaba l història, com es resolen els conflictes apareguts en el nus.
Hi ha textos narratius que desenvolupen la història seguint un ordre cronològic. Són textos amb
una estructura linial. Però de vegades, el desenvolupament dels fets no segueixen un ordre
cronològic: poden haver-hi salts en el temps (cap al passat, els flashback, o cap al futur,
anticipant fets que encara no han passat). Aquestes obres tenen una estructura discontínua.
El tipus de discurs: la història es pot presentar a través de tres formes discursives:
- Narració de fets i accions.
- Descripció de personatges,llocs, objectes.
- Diàleg dels personatges o monòleg.
El discurs pot ser directe o indirecte. El discurs directe reprodueix fidelment les paraules
emeses pels personatges (en forma de diàleg o de monòleg). L’indirecte repeteix en un discurs
les paraules emeses pels personatges.
Els personatges: dins d’una narració, els personatges poden fer diverses funcions.
- personatge principal: és el subjecte de l’acció i rep el nom de protagonista. Dins dels
personatges principals hi pot haver també un antagonista, que s’oposa o lluita contra el
protagonista.
- personatge secundari: són els que giren al voltant del protagonista, tenen una participació
menor en l’acció.
Segons la caracterització, els personatges poden ser:
- rodons: posseeixen característiques pròpies i evolucionen al llarg de la història.
- plans: no evolucionen al llarg de la història i no tenen característiques pròpies.
Els personatges poden caracteritzar-se de manera:
- directa: el lector rep la informació sobre els personatges per mitjà del narrador o d’un altre
personatge.

COL·LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Els gèneres literaris
LLENGUA I LITERATURA CATALANA BATX
- indirecta: el lector es va formant una imatge del personatge a partir del que diu i del que
pensa, de la seva manera d’actuar...
Temps i espai: l’espai és el marc físic en què transcorren els fets i les accions dels
personatges. El temps pot ser històric, si es refereix a l’època en què transcorre l’acció, o
narratiu, quan es refereix a la successió cronològica en què transcorren els fets narrats.
Subgèneres narratius
4.2.1. L'èpica
És la narració en vers (poesia narrativa) dels fets gloriosos d’un heroi o d’un poble determinat.
Dins de l’epica podem distingir:
L’epopeia: fets heroics protagonitzats per reis o nobles, que repercutiexen en la història
dels seus pobles. Quan parlem d’epopeies, ens referim a obres de l’antiguitat grecollatina.
Per exemple, Ilíada i Odissea, atribuïdes al poeta grec Homer, autor del s.VIII a.C. En la
Ilíada se'ns explica la guerra de Troia entre grecs i troians, les aventures i gestes dels herois
dels dos bàndols, les accions que duen a terme els déus a favor d'uns o dels altres, etc. En
l'Odissea se'ns expliquen les aventures que ha de passar l'heroi grec Ulisses, amb els seus
companys d'armes, després d'haver participat a la guerra de Troia, per tornar a Ítaca, la seva
pàtria.
Cançons de gesta: són epopeies medievals. Estan protagonitzades per herois que tenen
orígens històrics i que per les seves accions arriben a convertir-se en mites populars. Com a
exemple podem esmentar la Chanson de Roland, cançó de gesta francesa escrita a l'Edat
Mitjana, en la qual se'ns expliquen les gestes de Roland, heroi francès, nebot de l'emperador
Carlemany, en la seva lluita contra els àrabs. Una altra cançó de gesta és el Poema de Mío
Cid, escrita en castellà a finals del segle XII o principis del XIII, en la qual se'ns expliquen
les aventures de l'heroi castellà Rodrigo Díaz de Vivar, anomenat "el Cid", des que és
desterrat de Castella pel rei Alfons VI, fins que recupera el seu honor conquerint València
de mans dels àrabs i aconseguint el reconeixement i el perdó del rei.
4.2.2. La novel·la
Relat en prosa, d'extensió considerable, en la qual s'explica normalment una història de ficció
amb una finalitat lúdica.
4.2.3. La novel·la curta
Relat en prosa d'un esdeveniment de ficció. És més curta que la novel·la i la història no és tan
complexa.
4.2.4. El conte
Relat breu en prosa d'una història de ficció. La seva estructura és força senzilla, hi
intervenen pocs personatges i aquests són poc complexos. La seva funció és donar uns
ensenyaments morals o senzillament divertir.
4.2.5. La llegenda
Narració que parteix d’un fet històric real que ha estat reinterpretat al llarg del temps i, per tant,
deformat i embellit per la imaginació popular, que hi ha afegit elements meravellosos i
inversemblants.

COL·LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Els gèneres literaris
LLENGUA I LITERATURA CATALANA BATX
4.2.6. La rondalla
Narració popular que combina elements fantàstics amb elements reals. És destinada als infants i
té una intenció moralitzadora. La seva transmissió ha estat oral fins fa relativament poc temps.
4.2.7. El diari
És la narració autobiogràfica dels esdeveniments quotidians i, sovint, dels pensaments íntims de
la persona que l’escriu.
4.2.8. La memòria
Com el diari, la memòria està narrada en primera persona. Però els fets que ha viscut l’autor o
autora o dels quals ha estat testimoni pertanyen al seu record.
4.2.9. L’assaig
És un escrit en prosa en què l’autor expressa mitjançant judicis o opinions personals qualsevol
tema, ja sigui polític, científic, històric, social, etc. Té una finalitat didàctica, és a dir, la de
transmetre uns ensenyaments.
4.3. El TEATRE
Formen part del gènere literari teatral aquelles obres en què la història de ficció és representada
per una sèrie d'actors i actrius que assumeixen de forma directa -sense la intervenció d'un
narrador- els seus parlaments davant d'un públic. Les acotacions (text entre parèntesis i en
cursiva) indiquen com s’ambienta l’escena, els personatges que hi participen, com van vestits,
etc
Els principals subgèneres teatrals són:
4.3.1. La tragèdia
Obra en què es planteja una història complexa, de temàtica trascendental (la mort, el sentit de la
vida...) i que són motiu de reflexió.La història és viscuda per uns personatges que seran
arrossegats a una fi desgraciada per la força omnipotent del destí. Per exemple, Romeo i Julieta,
de Shakespeare.
4.3.2. La comèdia
Obra en què, a diferència de la tragèdia, la història té un to més lleuger i intrascendent i el final
és feliç. Presenta conflictes quotidians i té una finalitat moralitzadora o satírica.
4.3.3. El drama o tragicomèdia
Obra que comparteix característiques de la tragèdia i de la comèdia. Va néixer a França durant
el segle XVIII. La història se centra en la vida quotidiana, propera a l'espectador. Els
personatges, en lloc d'estar dirigits per la força cega del destí, estan condicionats per les normes
socials o pel seu caràcter. Una forma especial de drama és el melodrama, que presenta una
història exageradament sentimental, amb personatges molt plans o esquemàtics (el bo, el dolent,
la jove donzella, etc). El desenllaç és tràgic i dolorós.
4.3.4. El teatre líric o musical
Són obres en què la música té un caràcter molt important. Hi destaquen:
- l'òpera: tots els diàlegs dels actors són cantats.
- l'opereta, la sarsuela i la revista: només una part dels diàlegs és cantada.

COL·LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Els gèneres literaris
LLENGUA I LITERATURA CATALANA BATX
Digues a quins gèneres literaris (lírica, narrativa i teatre) pertanyen aquests
fragments de text. Escriu també, si ho saps, a quins subgèneres pertanyen. Hauràs de
donar raons que justifiquin les teves respostes:
Text 1
"L'emperador joiós està i content.
Ha pres ja Corts, les muralles n'ha estès,
amb catapultes les torres ha desfet
i un gran botí n'han tret els cavallers,
d'or i d'argent i de cars guarniments.
Ja a la ciutat no hi ha cap descreient:
o els han matat o cristians s'han fet."
Gènere
Justificació
Text 2
"El temps passava i ningú no parlava de casa. Dels meus. en aquells cinc anys havia vist una
sola vegada la mare i la Maria, que van venir per la Festa Major el primer any de ser jo a
Pallarès. Un altre camí ens havíem trobat amb pare i el Josep a la fira de Montsent. Allà havia
sabut que el meu germà Joan havia sortit del seminari molt abans de cantar missa. Els camins
eren llargs i tots feien falta."
Gènere
Justificació

COL·LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Els gèneres literaris
LLENGUA I LITERATURA CATALANA BATX
Text 3
El SENYOR TOMÀS, el SECRETARI, l'ANTÓN, l'ANDREUET i la CARME.
EL SECRETARI: Senyor Tomàs, crec que tenim el nostre home al peu del poble.
SENYOR TOMÀS: Ja es veu venir?
EL SECRETARI: La bandera de senyals que havem penjat a la Casa de la
Vila ja el senyala. Tothom ja és a la creu de terme.
Gènere
Justificació
Text 4
"Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l'aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo (...)."
Gènere
Justificació

COL·LEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Els gèneres literaris
LLENGUA I LITERATURA CATALANA BATX
Text 5
"Al pliocè africà, entre 5 i 1,8 milions d'anys abans del present van existir, evidentment no tots
alhora, segons consens dels investigadors que treballen sobre evolució humana, tres gèneres
d'homínids: Australopithecus (anamensis, afarensis, africanus, garbi ), Paranthropus i Homo.
Es dóna com a data segura d'emergència del gènere Homo el final del pliocè, fa
aproximadament 2,4 milions d'anys, encara que no s'hagin trobat restes esquelètiques atribuïbles
amb total seguretat a Homo fins al període entre 2 i 1,8 milions d'anys abans del present."
Gènere
Justificació