activitats

24 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
j La molsa està al peu de l’arbre. Peu és un mot que
té més d’un significat, és una paraula polisèmica.
Polisèmia i homonímia;
la precisió lèxica
A l’hora de millorar el nostre domini de la llengua, ens cal tindre en compte les
relacions per la forma i pel significat que es produeixen entre algunes paraules.
També és important que siguem precisos en l’ús del lèxic.
La polisèmia
Anomenem polisèmia la propietat semàntica per la qual un mot té més d’un
significat; els diversos significats d’un mot els coneixem gràcies al context en
què s’utilitzen. Observa’n un exemple amb la paraula peu.
Observant aquest exemple ens adonem que els diversos significats de peu estan
relacionats entre si per una semblança entre les realitats que designen: el peu
d’una persona i el peu d’una copa o d’un arbre...
Els diversos significats d’una paraula s’anomenen accepcions; en els diccionaris,
apareixen separades mitjançant una barra simple (I) o doble (II), amb un
número d’ordre o fins i tot amb un punt i a part.
L’homonímia
Es tracta de paraules que, casualment, s’escriuen i es pronuncien igual però
tenen significats diferents. En el diccionari, les paraules homònimes tenen entrades
diferents; comprova-ho amb coure.
coure
peu
• Final de l’extremitat inferior humana: Els dits del peu.
• Base; cosa que serveix de suport a una altra: Una copa
de vidre amb el peu metàl·lic.
• Part baixa d’una cosa: La molsa està al peu de l’arbre.
Nom: metall noble, de símbol
Cu, de nombre atòmic 29
i de pes atòmic 63,54.
coure
Verb: preparar un aliment
mitjançant un
procés tèrmic.
Les paraules homònimes es caracteritzen perquè:
1) Entre els seus significats no hi ha relació de semblança.
2) En molts casos tenen una etimologia o origen diferent, però han coincidit finalment
en la forma: dit (cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les ex -
tremitats; del llatí DIGITUS, nom) / dit (participi del verb dir; del llatí DIRE, verb).
3) Poden pertànyer a categories gramaticals diferents: nom / verb...
Homòfons i homògrafs
Cal anotar que hi ha paraules parcialment homònimes, ja que es pronuncien
igual però s’escriuen diferent (homòfones) o bé s’escriuen igual però es pronuncien
diferent (homògrafes). Mireu alguns exemples:
— Homòfons: massa (quantitatiu) / maça (arma antiga).
— Homògrafs: sou (salari), amb «o» oberta / sou (verb ésser), amb «o» tancada.