activitats

10 Unitat 1
1
Unitat
CONTINGUTS
EDUCACIÓ LITERÀRIA
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
La paret blanca
LITERATURA
Situació històrica, lingüística i cultural del segle XIX i
principi del segle XX. Els gèneres literaris del segle XIX i
principi del segle XX
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
L’oració
LÈXIC I SEMÀNTICA
Polisèmia i homonímia; la precisió lèxica
ORTOGRAFIA
Les abreviacions
COMUNICACIÓ
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
L’argumentació
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
En finalitzar la unitat hauràs millorat la capacitat de:
Artística i cultural
Llegir textos literaris valorant-ne les aportacions
dels diferents moviments literaris del període.
Comunicació lingüística i audiovisual
Usar correctament els components morfosintàctics
de l’oració en les produccions escrites i orals.
Social i ciutadana
Manifestar opinions personals de manera argumentada
en situacions de discussió, de debat, etc.

L’amor, que és possiblement un dels temes centrals
en les diferents disciplines de l’art (literatura, pintura,
música…), és un dels sentiments que mou el món.
— Esmenta algun quadre, escultura, llibre, peça
musical… la temàtica del qual siga l’amor.
— Defineix amb les teues paraules aquest sentiment
anomenat «amor».
— Saps què és aquest edifici? Creus que a les seues
portes es produeixen escenes amoroses?
5
10
15
20
25
Jesús Ernest Martínez Ferrando (1891-1965) és un dels millors contistes
valencians del seu temps. L’acurada prosa que empra en els seus
relats, juntament amb la descripció de situacions anímiques plenes
de màgia, han fet que els seus contes, molt acostats a la poesia, esdevinguen
plens de vigència i actualitat per als lectors actuals.
La paret blanca
A l’horabaixa tres veïnes enraonaven al celobert abocada cadascuna
a una finestra de pisos diferents. Era una conversa lenta,
mandrosa, acompanyada de badalls i de silencis. Parlaven les
dones sense ganes de parlar, perquè al pis ja no quedava llum
del dia, i també per no encendre la llàntia de gas i fer un estalvi
[…]. En aquest instant es va sentir un soroll de vidres i van poderhi
veure a l’entresòl un braç, una mà femenina amb mitenes1 que deixava amb precaució, damunt l’ampit, un vas amb una
bella rosa.
—Heu vist quina romàntica2 ? Sembla la delicada de Gandia
—observà una d’elles.
—Romàntica i orgullosa —afegí una altra—. La trobes per l’escala
i no et saluda.
—Sí que saluda, però ho fa amb la veu tan baixeta que no
la senten.
—L’efecte és el mateix. Vol fer-se la gran senyora i duu un vestit
ben pobret, tot ple de cositons.
—La gana3 que deu passar!
—No ho sabeu? La senyora Otília en la seua joventut va ser
cantant d’òpera.
—D’òpera?
—Sí, d’òpera italiana, d’eixes òperes que a voltes representen
al Teatre Principal […]. Després va perdre la veu i es dedicà
a donar lliçons de piano. Ara es guanya la vida tocant en no sé
quin café.
— A mi m’havien dit que era casada.
—Sí, i que el marit hagué d’abandonar-la perquè ella s’entenia
amb un artista.
***
1 mitena: guant de punt sense dits, que cobreix la mà fins a la meitat del polze
i el començament dels altres dits.
2 romàntic: fàcil a l'exaltació del sentiment, de la fantasia, de la passió.
3 gana: ganes de menjar, fam.
Lectura. Competència lectora
11

30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
12 Unitat 1
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Aquella mateixa vesprada, Otília havia estat llargues
hores, com de costum, asseguda en un balancí, vora
el balconet del seu entresòl. Llegia el diari i, de tant en
tant, es treia les ulleres per eixugar els vidres amb un
mocador blanc; després tornava a llegir atentament. […]
Però vet ací que aquesta vesprada, només passar la
mirada pel paper imprés, Otília llançà un xicotet crit, i
després de tornar a llegir i rellegir la notícia que tant l’havia
impressionada, deixà caure el diari i es portà les
mans sobre el cor, per tal com l’amarga notícia que havia
llegit, la feia batre igual que un ocell.
Rafael havia mort en un hotel de Milà sobtadament, d’una
angina de pit. Pobre Rafael! La música —deia el diari—
perdia amb ell un gran artista, un cantant de fama internacional.
El teatre de la Scala havia decidit tancar les
portes el dia del sepeli4 en senyal de dol, i trametre una
gran corona de flors a l’hotel en nom de l’empresa.
Al cap d’una estona de plor silenciós […] a la seua memòria
es féu present el dia, dolorós dia, en què es va separar
de Rafael, llavors encara en plena joventut. L’escena
de comiat tingué lloc a la Glorieta, una vesprada que
plovisquejava una mica i el jardí es trobava solitari. […]
L’enamorada parella passejà per la font de Tritó, que amb
el caragol a la boca llançava a l’aire un raig d’aigua remorosa;
de tant en tant, s’aturaven per fer-se juraments d’afecte
inextingible, s’agafaven les mans empesos per
l’angúnia de la separació imminent. En aquella vesprada
impossible d’oblidar, ben sovint es van repetir la frase:
«L’Art els havia unit, i ara l’Art els separava». Moltes vegades
es tornaren a dir aquesta emfàtica frase, per tal com
la trobaven oportuna i adient en aquella hora solemne.
Otília i Rafael, tots dos, estaven intensament pàl·lids; ell,
amb dits nerviosos, es castigava el bigot i la barbeta
curta i acurada, a la moda d’aleshores; també ella feia
ús sovint del seu mocador blanc, per eixugar-se llàgrimes
i ofegar sospirs.
[…] Finalment, Rafael es va traure de la butxaca del jupetí
un gros rellotge d’or, ofrena que li féu l’empresa del Teatre
Principal, la seratta5 del seu benefici, en què cantà admirablement
el Rigoletto de Verdi. Com que ja marcava
l’hora de l’eixida del vapor que l’havia de traslladar a
Gènova, exclamà amb la veu enrogallada per l’emoció:
«Otília, valor, ha arribat l’hora de separar-nos».
Aleshores ella, els ulls plorosos, assenyalant el cel gris
amb el seu ditet emmitonat, tot i fent un suprem esforç
per dominar-se, va dir amb to solemne però ensems adorable:
«Respectem els designis inescrutables de
l’Altíssim». I ací acabà el trist comiat.
4 sepeli: acció d'inhumar un cadàver, especialment amb la cerimònia
adient.
5 seratta: nit.
80
85
90
95
Otília, però, es va traslladar tota soleta, com sempre,
al Grau per presenciar-hi l’eixida del vapor; no li agradava
assistir-hi en companyia dels amics de Rafael; desitjava
evitar testimonis del seu trasbals sentimental en
aquells moments, i àdhuc l’esguard irònic d’alguna envejosa
condeixebla del Conservatori de música. La seua
figura solitària, desolada, sobre el moll, en el capvespre
plujós, passà desapercebuda dels altres, per tal com ella
procurà romandre oculta entre munts de caixes de taronges
i altres mercaderies preparades per embarcar. Però
vet ací que en el moment que va veure Rafael que pujava
per la passarel·la, ja a punt d’endinsar-se en el gran
paquebot6 , no es pogué contenir: sortí del seu amagatall,
avançà fins al mateix caire del moll i li llençà una
rosa, tot cridant amb feble veu:
—Adéu, Rafael!
—Adéu, Otília!
L’artista s’aturà un brevíssim moment al bell mig de la
passarel·la, per esguardar per darrera vegada la seua
sensitiva amiga i també la rosa caiguda en l’aigua oliosa
del port, bruta d’infectes detritus de tota mena: semblava
un funest7 presagi.
Jesús Ernest Martínez Ferrando,
«La paret blanca» dins Contes. Edicions del Bullent
6 paquebot: vaixell de vela semblant al bergantí, però de formes menys
fines, utilitzat com a correu i per a transport de passatgers.
7 funest: que porta la mort o una gran desgràcia.

Llig el text i resol les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Després de llegir
1. Tot i que en el text no apareixen referències a l’època històrica en què es desenvolupa la història, hi podem veure alguns detalls
que es tracta d’un temps llunyà. Busca les referències que ho confirmen.
• Il·luminació de les cases • Aspecte físic de l’època • Mitjans de transport
2. Aquesta lectura comença amb una descripció del moment del dia en què ocorren els fets i la reproducció de la conversa que
tenen unes veïnes en el celobert d’un edifici.
— De qui parlen les veïnes? Què en diuen?
— Busca en el text quins altres personatges tenen una actitud semblant envers la protagonista i assenyala-ho.
3. En el primer fragment del text apareix un element que tornem a trobar al final. És un símbol amb una importància cabdal.
• De quin element estem parlant? • Per què té una importància cabdal en el text?
4. De quina manera s’assabenta Otília de «l’amarga notícia»? Quina és aquesta notícia? On han ocorregut els fets?
5. La línia 46 del text comença amb un flashback. Rellig aquest fragment i senyala què és un flashback i per a què serveix aquest
recurs:
❑ Es tracta d’un salt arrere temporal i serveix per a oferir-nos fets del passat dels protagonistes.
❑ Es tracta d’un salt avant temporal i serveix per a explicar-nos fets que succeiran als protagonistes en el futur.
6. Martínez Ferrando usa a partir de la línia 46 tot un seguit de substantius acompanyats d’adjectius. Busca els adjectius i esmenta quin
tipus de significat aporten als substantius que acompanyen i justifica si són o no adients per al tipus de situació descrita.
• plor • afecte • dits • ulls
• dia • separació • veu • cel
7. Explica, tenint en compte el sentit global del text, què signifiquen les oracions «L’Art els havia unit, i ara l’Art els separava» i «semblava
un funest presagi».
8. Pensa en un episodi trist de la teua vida i redacta’l. A continuació, conta’l en veu alta a la resta de la classe.
9. L’escenari on es desenvolupa aquest text és València. Busca en la lectura i assenyala quins són els diferents indrets i elements que
@
s’hi esmenten. Una vegada els hages trobat, utilitza el cercador d’imatges de Google i fes una breu descripció de cadascun.
10. En grups de dos penseu si el comportament de les veïnes és censurable o no. Una volta tingueu els vostres arguments, feu un
debat amb la resta de la classe i debateu si aquest comportament és habitual en la societat i què cal fer per a lluitar-hi en contra.
Lectura. Competència lectora
13

14 Unitat 1
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
j La Revolució Industrial originà un conjunt de transformacions
econòmiques i socials molt importants.
Cronologia del fets
històrics més importants
• 1808 Començament de la Guerra
del Francés.
• 1812 Proclamació a Cadis de la
Constitució espanyola.
• 1833 Regència de Maria Cristina i
inici de les guerres Carlines.
• 1873 Alçaments cantonalistes
d’Ala-cant, Alcoi, València i
Castelló.
• 1898 Pèrdua de les colònies de
Cuba, Puerto Rico i Filipines.
• 1909 Setmana Tràgica de Barcelona
provocada per l’allistament
de soldats per a la guerra del
Marroc.
• 1914-1918 Primera Guerra Mun -
dial.
• 1923 Inici de la Dictadura de Primo
de Ribera que significarà la
repressió de la nostra cultura.
Situació històrica, lingüística i cultural
del segle XIX i principi del XX
Introducció als segles XIX i XX
El segle XIX suposà, per a Europa i més tard per a casa nostra, una profunda transformació
cultural, política, social i econòmica.
— En l’àmbit cultural, del qual parlarem posteriorment, va ser el segle del
Romanticisme, moviment que va influir en la Renaixença.
— En el vessant polític, la centúria es va veure marcada per la inestabilitat ja
que a la Guerra del Francés (1808-1812), provocada per la invasió napoleònica,
hi van seguir les guerres carlines. Aquest període d’inestabilitat no
acabarà fins a la Restauració borbònica l’any 1874.
— Des del punt de vista social, la Revolució Industrial i la consegüent industrialització
comportaran la consolidació de la burgesia i el naixement del proletariat.
Aquesta nova classe social provenia del camp i va esdevindre la massa
treballadora.
— Econòmicament, fou un període de gran creixement. L’augment de la població,
juntament amb l’ús de les noves tècniques de conreu, va comportar
una acumulació de beneficis o capital. Molts d’aquests diners es van invertir
en les fàbriques.
A València, les repercussions de la Industrialització foren menors que a Catalunya,
ja que la nostra economia continuava sent eminentment de base agrària.
Seguidament veurem de quina manera van influir les diferents situacions econòmiques
en el triomf de la Renaixença.
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
FEBLE
INDUSTRIALITZACIÓ
A Catalunya, el triomf de la Revolució Industrial i la consolidació de
la burgesia com a classe social hegemònica suposaria el triomf de
la Renaixença a nivell polític i literari. La Renaixença pretenia la recuperació
de la consciència nacional i de la llengua i la cultura pròpies.
A València, en canvi, els esforços de la burgesia agrària es reduiran
només a la recuperació de l’ús culte i literari per part
d’una elit intel·lectual.
La Renaixença i la recuperació de la llengua
Durant la primera meitat del segle XIX el castellà, poc conegut i emprat per la
població, era la llengua; predominant en l’àmbit literari. Aquesta situació canviarà
amb la Renaixença, moviment que intentarà retornar a la llengua el prestigi
social i literari que havia tingut durant l’Edat Mitjana, mitjançant la reconstrucció
d’una literatura culta en la nostra llengua.
A València, la Renaixença quedarà reduïda només als esforços per restituir els
usos cultes i literaris de la llengua; a Catalunya, en canvi, esdevindrà un moviment
de reivindicació nacional que transformarà profundament la societat i la
cultura catalana del s. XIX.

Però arribar a un consens sobre la classe de llengua que s’havia d’emprar en
les manifestacions literàries era una tasca difícil de dur a terme ja que van sorgir
diferents opinions i postures arreu del domini lingüístic. A València es van
manifestar les postures següents.
POPULISTES CULTISTES
Autodidactes i desconeguts fora de
València, eren partidaris de l’ús d’un valencià
espontani, del valencià parlat al carrer.
Els seus dirigents forenE. Escalante i C.
Llombart.
El 1878, Constantí Llombart i Teodor Llorente van crear la societat cultural Lo Rat
Penat amb la intenció d’aglutinar aquests dos vessants. A Catalunya, la normativització
definitiva es produí amb la publicació de les Normes ortogràfiques
(1913), la Gramàtica Catalana (1918) i El Diccionari de la Llengua Catalana (1932)
de Pompeu Fabra. A València, la publicació el 1933 de Les Normes de Castelló
suposà la unificació ortogràfica definitiva del valencià seguint les propostes de
Pompeu Fabra.
Els moviments literaris
Des de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX a Europa apareixen moviments
culturals que reflecteixen les inquietuds culturals del moment. A grans
trets, aquestes són les principals característiques de cadascun.
ROMANTICISME
Predominen el sen -
timent i la imaginació
per damunt de la
raó. Exalta el passat
medieval i els mites
i llegendes populars.
REALISME
El realisme tracta d’incorporar
com a matèria
literària la realitat
social contemporània
de l’autor per mitjà de
l’objectivitat.
11. Llig la lectura inicial de la unitat i explica en què va consistir el conflicte del s. XIX que s’hi esmenta.
12. Entra en la següent adreça d’Internet, http://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Florals, i fes un resum amb la informació que hi
trobaràs.
13. Llig el text següent extret de Les normes de Castelló de 1932 i respon aquestes preguntes.
— Explica les diferents idees que s’hi expressen.
— Relaciona-les amb els fets històrics estudiats.
Universitaris i amb contactes culturals
amb Barcelona, eren partidaris d’emprar
una llengua culta i arcaïtzant. Els màxims
representants d’aquesta postura foren
T. Llorente i V. W. Querol.
MODERNISME
L’objectiu d’aquest
moviment artístic és
la modernització de
la societat a través de
l’acció cultural dels
artistes.
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
NOUCENTISME
El desig és modernitzar
la societat però
desapareix l’en frontament
entre l’ar tista i
la societat propi del
Modernisme.
Cronologia de
la Renaixença
• 1833 Publicació de l’oda La pàtria
de B. C. Aribau, que suposa l’inici
del moviment.
• 1840 Inici de la Renaixença a
València amb l’aparició dels
primers poemes romàntics.
• 1859 Restauració dels Jocs Florals
a València i a Barcelona.
• 1890 L’arribada del Modernisme
suposa l’acabament de la
Renaixença a Catalunya. A
València durarà fins a ben
entrat el segle XX.
AVANTGUARDISME
Trenca amb les tradicions
anteriors remarcant
la importància
de la imaginació i de
la llibertat artística
sense normes.
És un fet acceptat hui, per casi bé tots, que la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble i que
aquells pobles que han recobrat la seua consciència com a tals no sols s’entreguen a l’ús del seu propi parlar, sinó que aspiren
a la seua màxima depuració com a fenomen cultural i com a prova de que volen tornar a ser ells mateixos. Moltes causes,
no totes literàries i cap d’elles desconegudes, han produït a l’hora d’ara una curiositat viva i desperta envers totes les manifestacions
espirituals del País Valencià i singularment envers el seu parlar. És a dir que el nostre poble comença a sentir la
dignitat de la llengua pròpia.
Literatura
ACTIVITATS
15

16 Unitat 1
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
j C. D. Friedrich, Viatger vora una mar de boira. Es
tracta d’una de les obres mestres de la pintura romàntica.
j El poeta anglés George Gordon Noel Byron és considerat
un dels poetes romàntics més importants.
Els gèneres literaris del segle XIX i
principi del XX
A continuació veurem com es van manifestar els gèneres literaris en els diferents
moviments culturals del segle XIX i principi del XX.
Poesia
La poesia és el gènere més conreat perquè és el vehicle més adient per a expressar
els sentiments (Romanticisme i Modernisme), treballar el llenguatge d’una
manera acurada (Noucentisme) i fer una ruptura amb les convencions formals
i estètiques dels segles anteriors (Avantguardisme).
Romanticisme
L’assimilació de les idees d’aquest moviment que naix a Alemanya farà que els
nostres escriptors adopten la nostra llengua com a vehicle d’expressió literària,
ja que el Romanticisme preconitzava la valoració de la llengua autòctona com
una de les expressions més genuïnes d’un poble.
La Renaixença té el seu origen en autors de la Il·lustració però és el Romanticisme
el moviment que més influeix en el seu desenvolupament.
ROMANTICISME RENAIXENÇA
• Exaltació nacional i del passat històric.
• Valoració del patrimoni popular i folklòric.
• Preocupacions filosòfiques: la mort, el destí…
Els principals temes de la poesia romàntica de la Renaixença van ser:
— L’exaltació nacional, que provoca la recuperació i la idealització del nostre
passat històric.
— La reivindicació de la llengua, símbol patriòtic més destacat.
— El paisatge, que esdevé una projecció del propis sentiments i la mitificació
del camp, que és el dipositari de la tradició i la llibertat.
— La poesia popular de tradició oral i de l’època medieval, que fins i tot influirà
en la nostra poesia culta.
Els poetes més importants són Jacint Verdaguer i Teodor Llorente.
Modernisme
• Exaltació de la història medieval.
• Interés per la literatura popular i pel folklore.
• Presència d’elements nostàlgics.
El Modernisme és el moviment artístic que predomina a Europa des de la fi del
segle XIX fins al començament del segle XX. Apareix immediatament després
de la Renaixença però en refusa els plantejaments i l’estètica.
L’objectiu del Modernisme serà la creació d’un art total, síntesi de la resta de
les altres arts (arquitectura, escultura, pintura…) i al capdavant del qual hi ha
un artista, que vol viure del seu art, i s’enfronta i entra en conflicte amb la societat,
a la qual considera endarrerida i materialista.

La solució al conflicte entre artista i societat donarà lloc a dues tendències:
— El regeneracionisme: l’art és un mitjà per a transformar la societat.
— L’esteticisme: com que l’art no pot transformar la societat, es refugien en
ell com a mitjà d’evasió.
El Modernisme literari no quallà a València, tot i que en trobem mostres nombroses
en arquitectura, pintura… Joan Maragall és el poeta més important.
Noucentisme
Aquest moviment iniciat l’any 1906 i finit el 1923 té la voluntat d’educar i modernitzar
la societat fent desaparéixer l’enfrontament entre l’artista i la societat.
Els poetes noucentistes més destacats seran Josep Carner i Carles Riba, i els principals
trets i temes són:
— Arbitrarisme: rebuig de l’atzar i l’espontaneïtat en el procés creador, per la
qual cosa hi ha una voluntat d’objectivitat i precisió en els textos.
— Classicisme: retorn i recuperació de l’estètica i els valors del món clàssic, tant
en els aspectes formals (ús de formes mètriques rígides) com de contingut
(retrats de figures femenines, descripcions de llocs) i ús de la ironia per a
ridiculitzar el Modernisme.
— Civilitat, és a dir, la ciutat és l’ens que garanteix l’ordre i afavoreix la classe burgesa
juntament amb el mediterranisme i l’imperialisme.
Avantguardisme
Engloba una sèrie de moviments artístics (cubisme, futurisme, surrealisme…)
que, amb una actitud de revolta, aniran en contra de les normes i la institucionalització
de l’art per mitjà de noves formes d’expressió.
Les principals temàtiques són el maquinisme (exaltació de les màquines i la velocitat),
els nous esports que estan apareixent (tenis, futbol…), el bel·licisme (l’heroipoeta)
i el subconscient (el món del somnis).
Un dels trets més innovadors de l’Avantguardisme és la utilització de les noves
tècniques d’expressió literària, com ara el collage, el cal·ligrama, el salt de falla…
Els principals poetes són Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Carles Salvador i els
poetes de la generació de 1930.
14. Llig aquests fragments de poemes i respon les qüestions
que hi ha a continuació.
Front a les multituds del fang nascudes,
clamoroses com aigües bullidores;
front a la massa que la guia l’erro,
mon esperit… a soles.
Daniel Martínez Ferrando
Jo cante sense notes les gestes de la terra,
costums, estils i faules del poble valencià,
i escric en esta parla, que hui tothom desterra…
Josep Bodria i Roig
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
La generació de 1909
La influència de T. Llorente sobre els
poetes valencians es va fer palesa fins
a l’arribada de la generació de 1909.
Els temes i l’estil d’aquest grup reflecteixen
l’enfrontament de l’artista amb
la societat burgesa, el decadentisme,
el misticisme o els ambients exòtics
o marginals. L’esperit modernista dels
autors d’aquesta generació (Miquel
Duran de València, Daniel Martínez
Ferrando, Josep Maria Bayarri i Jacint
Mustieles) s’anirà transformant, finalment,
en paisatgisme renaixentista.
La generació de 1930
Els poetes d’aquesta generació són
els que duran a terme la normativització
ortogràfica i l’actualització poètica.
Hi trobem dos vessants: els
poetes de la revolta, amb Carles
Salvador al capdavant, que fan una
renovació de recursos poètics i l’ampliació
temàtica a la vida urbana i
industrial, els esports i les màquines…,
i els poetes de la maduresa
des de la tradició (Bernat Artola i
Francesc Almela i Vives), que van a la
recerca de la línia poètica dels clàssics
medievals.
Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins un esguard d’amor!
Guerau de Liost
Un poc al lluny hi ha els cridaners tramvies,
els òmnibus que tremolen la terra.
Carles Salvador
— Explica la temàtica de cada fragment.
— A partir de la temàtica, relaciona cada fragment amb
el moviment artístic a què pertany i justifica-ho.
Literatura
ACTIVITATS
17

ACTIVITATS
18 Unitat 1
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
j Escena costumista representada en el quadre
Pescadores valencianes del pintor valencià Joaquim
Sorolla i Bastida.
Literatura universal
El novel·lista rus Lleó Tolstoi és considerat
un dels mestres del Realisme.
Per a saber-ne més, consulteu-lo en
la pàgina IV de l’Annex.
Narrativa
Els principals subgèneres narratius durant l’últim terç del segle XIX i principi
del XX són, d’una banda, la novel·la realista-naturalista, i de l’altra, la novel·la
modernista.
La novel·la realista-naturalista
El Romanticisme produeix en la nostra literatura dues classes de narrativa: la
novel·la històrica i la narrativa costumista. Aquestes seran subtituïdes per la
novel·la de tendència realista, que amb la modernització de la narrativa per
l’assimilació del realisme i el naturalisme donarà com a resultat la novel·la
realista-naturalista.
Aquesta tendència literària es proposa reproduir amb el màxim d’objectivitat la realitat
social contemporània. Entre les principals característiques cal destacar:
— L’observació freda i imparcial de la societat; l’autor no pot interferir en el
relat amb les pròpies opinions i comentaris. La seua veu la cedeix a un narrador
omniscient (que ho sap tot) en tercera persona, impersonal i objectiu.
— Reflecteix els problemes i les aspiracions de la burgesia que, alhora, és la
protagonista principal. La ciutat és l’escenari principal de la història.
El principal autor d’aquest corrent literari: és Narcís Oller.
La novel·la modernista
Tot i que es conreen diferents tipus de novel·la dins d’aquest moviment, cal
destacar dos subgèneres literaris: per una banda, el drama rural, i per l’altra,
la novel·la simbòlica.
— El drama rural és la narració ambientada en el medi rural, amb personatges
marginats i degradats i on els fets narrats són tràgics.
— La novel·la simbòlica és aquella que partint de la realitat concreta vol
representar un visió simbòlica de la realitat d’acord amb la concepció del món
i de l’individu que tenen els modernistes.
Els principals autors són Raimon Casellas, Víctor Català, Prudenci Bertrana i Josep
Pous i Pagès.
15. Llig el text següent extret de L’Escanyapobres de Narcís Oller i busca el significat dels mots destacats.
La seva naturalesa era de l’arrel o del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seua força; no eixir mai
a fora, ni ésser assenyalat amb el dit, ni ésser l’enveja ni el sac dels cops de ningú. El crit de «Escanyapobres!» era un crit
de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo. En aquell moment, dintre la seva casa, el crit prenia
ja un to provocador. Es sentí acorralat, i en el seu semblant es llegí tota la sobtada desesperació de la bèstia sorpresa
en el cau, la ira salvatge d’aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tants anys menà dintre la foscor del seu magatzem,
l’havia fet tornar esglaiadís com una rata. Del coratjós traginer no en servava sinó la primera envestida i la confiança
absoluta en tota la naturalesa, exceptuant-ne l’home, que tenia per la pitjor de les feres. Tota la seva vida havia dit
de la humanitat que era una «colla de lladres».
— Fes un resum del que explica el text.
— Busca els trets atribuïbles al caràcter de l’Esca nyapobres
i justifica si el narrador en fa una caracterització positiva
o negativa.
— Per què aquest fragment pertany al Naturalisme?
❑ Es descriu el protagonista sense sentimentalismes, amb
objectivitat total.
❑ Expressa els sentiments de manera subjectiva.

El teatre
Durant aquest període el gènere teatral assoleix un gran èxit de públic, per la qual
cosa proliferen els subgèneres teatrals i la publicació de moltes obres.
Romanticisme
El teatre de la Renaixença presenta des del seus orígens dues tendències: d’una
banda el teatre culte o romàntic i, de l’altra, el teatre popular.
TEATRE CULTE O ROMÀNTIC TEATRE POPULAR
L’amor és concebut com una passió absoluta,
com un sentiment que no obeeix cap llei;
és el tema més important. L’heroi viu per a
assolir un fet impossible, i el seu destí sempre
és tràgic: la mort. Es recrea en ambients
històrics i s’expressa per mitjà d’una llengua
culta i arcaica. Els principals autors són Àngel
Guimerà i Frederic Soler.
Modernisme
16. Llig el text següent extret de Bufar en caldo gelat, d’Eduard Escalante.
VAORO: En lloc de dar-me un abraç hau fet de mi tant de cas com del nano de la falla. Tan mal pago no devia…
DOLORETES: (A part.) No puc més. Ni yo ocultar-te que sols desitjos tenia de vore’t i parlar-te.
VAORO: Què és lo que dius? Parla fort.
DOLORETES: Els millors anys de la vida, Salvadoret, qui els olvida?
VAORO: Divino Jesús de l’Hort! Però i eixe paixarell?
DOLORETES: Mon pare me’l recomana, mes, a on estàs tu!…
VAORO: Gitana! Ton pare no té cervell.
Al marge del drama romàntic naix el sainet,
subgènere teatral que es caracteritza per reproduir
la vida quotidiana mitjançant intrigues amoroses
i actuacions còmiques d’uns personatges
i uns costums populars. El llenguatge emprat
és col·loquial i ple de vulgarismes. Els autors més
importants són Josep Bernat i Baldoví i Eduard
Escalante.
El teatre del Modernisme viurà una profunda renovació gràcies a la introducció
dels corrents teatrals dominants a Europa. En el teatre modernista podem
distingir dues tendències: el regeneracionisme i el simbolisme.
— Teatre regeneracionista o d’idees: el teatre ha de ser el camí per a conscienciar
el públic dels problemes socials i així poder transformar la societat. Els
autors més destacats són Joan Puig i Ferreter i Ignasi Iglesias.
— Teatre simbolista o poètic: presenta realitats simbòliques en les quals es
fa present el concepte d’art i artista que propugna el Modernisme. Els autors
més importants d’aquest vessant són Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
DOLORETES: Ple de fum en esta casa el tenen tots. Si saberes contra el meu gust lo que passa!
— Explica l’argument del text.
— Busca i digues els recursos emprats per Eduard Escalante
per tal de provocar l’humor.
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
— Emprant exemples extrets del text, digues a quin subgènere
teatral pertany.
— Reescriu el text utilitzant un valencià normatiu.
Literatura
ACTIVITATS
19

20 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
j Una papallona!; Meravellosa!; Oh!
Aquests són tres exemples de frases. Els mots frase
i oració no són del tot equivalents: la frase és un
mot o grup de mots amb sentit complet. Per exemple,
si diem Una papallona és un animal molt bonic
tindrem una oració a més d’una frase.
L’oració
L’oració s’estructura, generalment, en dues parts: un sintagma nominal (SN)
que fa la funció de subjecte i un sintagma verbal (SV) que fa la funció de predicat;
el subjecte és la persona, animal, objecte... del qual es diu alguna cosa;
el predicat és allò que es diu del subjecte.
Analitzem-los més detingudament.
El SN subjecte
La papallona és un animal molt bonic.
SN Subjecte SV Predicat
Oració
Té com a nucli generalment un nom, que és el constituent imprescindible del SN.
La papallona
Nom
SN
Hi ha, però, altres elements que poden funcionar com a nuclis del SN:
— Pronom personal: Elles ixen a passejar.
— Adjectiu substantivat: El roig és un color càlid.
— Infinitiu substantivat: Caminar beneficia la salut corporal.
El nom pot anar acompanyat per determinants, quantificadors i mots que complementen
el nom.
Determinants (D) i quantificadors (Q)
— Els determinants: acompanyen el nom i en precisen el significat; hi concorden
en gènere i en nombre. Són determinants: els articles (el veí, la ciutat,
els amics, les gavines...), els demostratius (aquest carrer, aquesta xica, aquell
poble...) i els possessius (el meu germà, la teua faena, els seus pantalons...).
— Els quantificadors (indefinits, numerals i quantitatius): també especifiquen
el nom, en aquest cas delimitant-ne la quantitat: algun policia, ambdós jugadors,
quatre barques, molta gent...
Paraules que complementen el nom (CN)
Amplien la informació referida al nom. Poden fer aquesta funció:
SINTAGMA ADJECTIVAL Format per un adjectiu, diversos
adjectius o un adverbi i un adjectiu.
SINTAGMA
PREPOSICIONAL
SINTAGMA NOMINAL
EN APOSICIÓ
PROPOSICIÓ
SUBORDINADA
ADJECTIVA
El cotxe gran
La finestra més estreta
Un SN precedit d’una preposició. El gat d’Anna
És un SN que va al costat del nucli
del SN subjecte, sense cap nexe
d’unió i entre comes.
És una proposició subordinada que
fa la funció d’adjectiu.
Picasso, pintor universal,
va nàixer a Màlaga.
El gos que udola és un
dàlmata.

El SV predicat
El predicat sempre està constituït per un sintagma verbal (SV) el nucli del
qual és un verb.
Existeixen dos tipus de predicats segons el tipus de verb que tenen com a
nucli: predicat nominal i predicat verbal.
Predicat nominal
El forma un verb copulatiu (ser, estar, paréixer, semblar) i un atribut, és a dir,
un sintagma que expressa una qualitat del subjecte.
Iago és professor.
Verb copulatiu Atribut
Predicat nominal
Predicat verbal
Està format per un verb predicatiu (tots els verbs excepte els copulatius), que
pot anar acompanyat de complements verbals (CV).
El director va explicar la nova estratègia als treballadors.
Verb predicatiu CV CV
Predicat verbal
Els complements verbals amplien o aclareixen el significat del verb. Poden
ser: complement directe, indirecte, predicatiu, circumstancial o de règim. En
les unitats següents els estudiarem i en treballarem la substitució pronominal.
Modalitats oracionals
Segons quina és l’actitud del parlant, classifiquem les oracions en:
• Enunciatives: exposen una idea o una
informació. Poden ser afirmatives
o negatives.
• Exclamatives: expressen els sentiments
del parlant (admiració, sorpresa, alegria...).
S’escriuen amb un signe d’admiració al final.
• Interrogatives: expressen una pregunta,
que es pot formular de manera directa
(amb signe d’interrogació al final)
o indirecta.
• Exhortatives: expressen una ordre.
Es poden escriure amb signe d’admiració
al final.
La meua cosina canta molt bé.
(Afirmativa)
Martí no ha vingut. (Negativa)
Diumenge anirem a la platja!
Has vist el meu mòbil?
Pregunta-li si vindrà al cine.
No parleu.
Tanca la porta!
• Dubitatives: expressen dubtes sobre un fet. Potser ha sigut ella qui t’ha cridat.
• Desideratives: expressen un desig. Tant de bo pugueu acompanyar-nos.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
Algunes observacions
— Entre el nucli del SN subjecte i el
nucli del SV predicat hi ha una concordança
de persona i de nombre.
Hi ha oracions en què costa reconéixer
el subjecte i la concordança
ens ajudarà a identificar-lo
més fàcilment.
M’agrada la pel·lícula.
Subjecte
M’agraden aquests cotxes.
Subjecte
— Quan s’ha produït l’omissió del
subjecte, tot i que hi és implícit,
s’anomena el·líptic i es dedueix
observant el verb: Tinc calor. (jo)
— Són oracions impersonals o
sense subjecte:
• Oracions amb verbs que indiquen
fenòmens meteorològics:
Nevarà. Ha plogut poc.
• Oracions amb verbs, normalment
en 3a persona del plural,
que sovint són de comunicació
(dir, comunicar...): Diuen que
és rus. Criden.
• Oracions amb els verbs haverhi,
fer i ser conjugats en tercera
persona del singular: Hi ha
massa públic. Fa mesos que no
en sé res. És massa tard.
• Oracions amb el pronom hom,
usat només en el llenguatge
formal: Hom pensa que serà la
candidata a la presidència.
Gramàtica
21

ACTIVITATS
22 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
j Es cansen molt quan van amb bicicleta.
Verb pronominal
17. Identifica el SN subjecte i el SV predicat d’aquestes oracions;
després, digues de quin tipus és el nucli del SN subjecte.
• Vosaltres portareu la beguda.
Pronom personal.
• Fumar és perjudicial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• L’avió aterrarà a l’hora prevista. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• El blau és un color fred. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• Les balenes blaves solquen els oceans. . . . . . . . . . . . . . . .
• Els alts seuen a la fila del darrere. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• Ballar és divertidíssim. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• El tren de les sis ha arribat puntual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18. Busca un SN subjecte per a cadascun d’aquests SV pre dicat.
• ………………………… han caigut a terra.
• …………………………… explica els seus millors plats.
• …………………………… vam anar de viatge al Tibet.
• …………………………… combinen amb eixos calcetins.
• …………………………… va córrer ràpidament.
• ………………………….… baixaven de la muntanya a
l’hivern.
Els verbs predicatius
Tenint en compte la relació amb els complements verbals, els verbs predicatius
es classifiquen en:
— Transitius: exigeixen un CD.
Xavier recull les ferramentes.
— Intransitius: no admeten un CD.
La directora ha arribat.
— Reflexius: expressen una acció que el subjecte realitza i, alhora, rep.
Gemma es pentina.
— Recíprocs: denoten una acció donada i rebuda alhora per cadascun dels
qui la realitzen.
Ricard i Empar s’escriuen.
— Pronominals: molts d’ells denoten una activitat interna del subjecte (cansarse,
queixar-se...) i es conjuguen adjuntant-hi un pronom feble de la mateixa
persona que el subjecte.
Es cansen molt quan van amb bicicleta.
19. Analitza els mots destacats que complementen el nucli del
SN subjecte. Fixa’t en l’exemple.
El cosí de ma mare viu a Holanda.
SPrep
• L’ocell que canta és una cadernera.
• El defensa més alt s’emportava totes les pilotes.
• El cotxe llarg i negre és d’un artista.
• Sorolla, pintor impressionista, era de València.
• Les tortugues de les Galápagos són gegantines.
• El funcionari que m’ha atés és molt amable.
20. Identifica els determinants i els quantificadors dels SN subjecte
de les oracions següents i digues de quin tipus
són.
Aquesta ciutat té 50.000 habitants.
Determinant demostratiu
• Els falcons són ocells de presa.
• Cinc policies vigilaven l’edifici.
• Mon pare treballa de comptable.
• Molta gent feia cua a l’entrada de l’estadi.

21. Les oracions següents tenen un subjecte el·líptic o un subjecte
difícil de reconéixer. Digues quin és.
• Passa l’estiu a Calp.
• Quedem a les dues per a dinar?
• Ha vingut Pere.
• No m’agraden gens els calcetins de quadres, m’agraden
llisos o ratllats.
• Estava molt cansada, Carme.
• Ahir es van avorrir molt amb aquell programa i van dir que
no el tornarien a veure més.
• M’ha agradat molt aquesta pel·lícula.
— Com has sabut quin era el subjecte? Hi té a veure alguna
cosa la concordança? Justifica la resposta.
22. Llig el text amb atenció, subratlla-hi els verbs que denoten
oracions impersonals i digues per què ho són.
Potser hui ho aconseguirem. Hi ha massa gent a la cua.
Ja fa dies que ho intentem, però al cap de tres hores
ens en cansem i tornem cap a casa amb la cua entre
cames. Expliquen que ell és el millor del món, però no
ens ho creurem fins que no ho vegem. S’ha fet tard,
i un altre dia ens hem quedat sense entrades. Ja veuràs,
demà a classe diran: «Però, encara no l’heu vist?»
Fa una ràbia! Demà hi tornarem, diuen que plourà i
potser no hi haurà tanta gent a la cua.
23. Llig les oracions següents i digues quines tenen un predicat
nominal (PN) i quines un predicat verbal (PV). Justifica
la resposta.
• Aquesta casa sembla molt antiga.
• El tècnic va reparar la impressora.
• Mireia havia tornat de l’escola una miqueta tard.
• Ha enviat un paquet als seus pares.
• Pere està malalt?
• S’ha oblidat de fer el sopar.
24. Assenyala quines d’aquestes oracions tenen verbs transitius
i quines intransitius.
• Va viure a Kenya molts anys.
• Demà compraré la bicicleta.
• Porta el cotxe al taller.
• Ha mort a les sis del matí.
• Alça els peus, que estan agranant.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
25. Identifica els verbs de les oracions següents i digues si
són pronominals, reflexius o recíprocs.
• Aquell estiu ens vam perdre per la muntanya.
• La meua iaia es cansa molt.
• Jordi i la seua germana s’ajuden sempre.
• Els conductors es molesten prement el clàxon.
• Cada matí em prepare l’esmorzar.
• Ell s’ha adonat del que passava.
• Ha caigut i s’ha fet mal.
• S’enrabia massa sovint.
• Berta i Clara s’abraçaven.
26. Digues quina és la modalitat de cadascuna de les oracions
següents.
• Aquest pintor m’agrada moltíssim!
• No fumeu.
• Potser eixirem demà a primera hora.
• Tant de bo no hi haguera més guerres.
• Pregunten si poden entrar debades al concert.
27. Resol aquests mots encreuats.
1. Acompanya el nom i en precisa el significat.
2. Verb que denota una acció donada i rebuda alhora per
cadascun dels qui la realitzen.
3. Amb un verb copulatiu forma el PN.
4. Subjecte que no apareix en l’oració però hi és implícit.
5. Habitualment, nucli del sintagma nominal.
Gramàtica
ACTIVITATS
23

24 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
j La molsa està al peu de l’arbre. Peu és un mot que
té més d’un significat, és una paraula polisèmica.
Polisèmia i homonímia;
la precisió lèxica
A l’hora de millorar el nostre domini de la llengua, ens cal tindre en compte les
relacions per la forma i pel significat que es produeixen entre algunes paraules.
També és important que siguem precisos en l’ús del lèxic.
La polisèmia
Anomenem polisèmia la propietat semàntica per la qual un mot té més d’un
significat; els diversos significats d’un mot els coneixem gràcies al context en
què s’utilitzen. Observa’n un exemple amb la paraula peu.
Observant aquest exemple ens adonem que els diversos significats de peu estan
relacionats entre si per una semblança entre les realitats que designen: el peu
d’una persona i el peu d’una copa o d’un arbre...
Els diversos significats d’una paraula s’anomenen accepcions; en els diccionaris,
apareixen separades mitjançant una barra simple (I) o doble (II), amb un
número d’ordre o fins i tot amb un punt i a part.
L’homonímia
Es tracta de paraules que, casualment, s’escriuen i es pronuncien igual però
tenen significats diferents. En el diccionari, les paraules homònimes tenen entrades
diferents; comprova-ho amb coure.
coure
peu
• Final de l’extremitat inferior humana: Els dits del peu.
• Base; cosa que serveix de suport a una altra: Una copa
de vidre amb el peu metàl·lic.
• Part baixa d’una cosa: La molsa està al peu de l’arbre.
Nom: metall noble, de símbol
Cu, de nombre atòmic 29
i de pes atòmic 63,54.
coure
Verb: preparar un aliment
mitjançant un
procés tèrmic.
Les paraules homònimes es caracteritzen perquè:
1) Entre els seus significats no hi ha relació de semblança.
2) En molts casos tenen una etimologia o origen diferent, però han coincidit finalment
en la forma: dit (cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les ex -
tremitats; del llatí DIGITUS, nom) / dit (participi del verb dir; del llatí DIRE, verb).
3) Poden pertànyer a categories gramaticals diferents: nom / verb...
Homòfons i homògrafs
Cal anotar que hi ha paraules parcialment homònimes, ja que es pronuncien
igual però s’escriuen diferent (homòfones) o bé s’escriuen igual però es pronuncien
diferent (homògrafes). Mireu alguns exemples:
— Homòfons: massa (quantitatiu) / maça (arma antiga).
— Homògrafs: sou (salari), amb «o» oberta / sou (verb ésser), amb «o» tancada.

La precisió lèxica
En tots els contextos, però especialment en els formals, hem d’expressar-nos amb
precisió i, per tant, cal evitar l’ús de paraules massa genèriques que no concreten
allò que volem dir: fer, cosa... Fixa’t:
Els actors han fet l’obra amb gran èxit.
Els actors han representat l’obra amb gran èxit.
El context ens ajuda a saber quan hem d’utilitzar mots que ofereixen matisos
diferents, tot i semblar sinònims totals.
28. Col·loca en cada oració la paraula polisèmica corresponent.
Si cal, canvia’n el nombre.
planta • fulla • ratolí • cua • ploma
• Volen traslladar a Bulgària part de la producció de la ……
d’ací.
• M’agrada el soroll que fan les …… seques quan les
trepitge.
• Vam arribar-hi quan la …… dels sol·licitants ja era llarga.
• Quan està content, el meu gos mou la ……
• Ha publicat un llibre sobre les …… del Montnegre.
• Abans tenien un gat i així no els molestaven els ……
• Podem dir que a aquest premi hi concorren les millors
…… del país.
• En el Neolític, les …… de les ferramentes són més ben
tallades.
• Hauríem de canviar el …… de l’ordinador i comprar-ne
un sense cable.
• No em va fer molt bona espina trobar-me aquelles ……
de gavina tan lluny de la platja.
29. Busca en el diccionari els diferents significats d’aquestes
paraules polisèmiques referides a les parts del cos i fes
una oració amb cada paraula en què el significat no siga l’anatòmic.
Fixa’t en l’exemple.
llengua • boca • coll • cor • pell • cara
L’excursió s’acabava amb una magnífica visió de la llengua
de la glacera.
30. Escriu una oració per a cadascuna de les accepcions dels
següents mots polisèmics. Fixa’t en l’exemple.
copa esports: És la tercera final de copa que l’equip juga
en pocs anys.
vaixella: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
jocs de cartes: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
taula mobles: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
matemàtiques: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
geografia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
pilota esports: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
gastronomia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
front anatomia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
meteorologia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31. Escriu en cada oració el mot que corresponga d’aquests
parells d’homòfons o d’homògrafs.
• Em llegiràs un …… ?
conte / compte
• Per favor, em porta el …… amb els cafés?
beu / veu
• El treball de la …… en aquella escola de música no es
…… fins que comencen el solfeig.
• Menja i ……, que no vull fer més parades en tot el trajecte.
véns / vens
• Si té prou diners, li …… la teua part del pis.
• …… a veure l’exposició amb mi?
32. El context ens ajuda a saber quan hem d’utilitzar paraules
que ofereixen matisos diferents, tot i paréixer sinònimes
totals. És a dir, ens ajuda a ser precisos amb el lèxic.
— Llig aquestes definicions i completa cada oració amb
el verb adient.
assaborir: gustar lentament un menjar o una beguda
per a sentir-ne bé el sabor.
tastar: prendre una xicoteta quantitat d’un menjar o una
beguda per a apreciar-ne el gust.
• …… la salsa, a veure si m’ha eixit bona.
• Cal que …… el que menges.
Lèxic i semàntica
ACTIVITATS
25

26 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
FIXA’T
Les abreviatures dels ordinals s’escriuen
sense punt final.
1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
5é cinqué 5a cinquena
6é sisé 6a sisena
7é seté 7a setena
8é huité 8a huitena
9é nové 9a novena
10é desé 10a desena
Els plurals incloen sempre les dues
darreres lletres: 1rs (primers), 1es (primeres),
2ns (segons), 2es (segones),
3rs (tercers), 4ts (quarts), 5ns (cinquens),
6ns (sisens)...
Les abreviacions
Una abreviació és la representació abreujada o reduïda d’una paraula utilitzant
només alguna o algunes de les seues lletres. Les abreviacions es classifiquen
en abreviatures, sigles, acrònims i símbols.
Abreviatures
Són la representació d’un o més mots amb algunes de les seues lletres, la
primera de les quals cal que siga la inicial. N’hi ha de dos tipus:
— Simples. Representen una sola paraula: c/ (carrer) o Dr. (doctor).
— Compostes. Representen més d’un mot: s/n (sense número).
abr. abril
dta. dreta
ed. editorial
Al final de cada abreviatura s’escriu un punt o una barra, tret de casos com els
ordinals.
Sigles
Són abreviacions, generalment d’entitats, empreses, partits polítics..., que es formen
amb la primera lletra de cada mot. Ací no cal posar cap punt.
PIB Producte Interior Brut
OMS Organització Mundial de la
Salut
Acrònims
Estan formats per lletres o síl·labes de les paraules que componen una denominació
per tal de fer pronunciable l’abreviació com un mot. Així, aquest
tipus d’abreviacions esdevenen substantius. Observa els exemples:
Alguns acrònims han sigut incorporats al diccionari com a noms comuns, en lletra
minúscula: ovni (objecte volador no identificat), làser (light amplification by
stimulated emission of radiation), radar (radio detecting and ranging).
Símbols
h. habitants
núm. número
p. ex. per exemple
SIDA: síndrome d’immunodeficiència adquirida.
s. segle
tel. telèfon
vol. volum
ONU Organització de les Nacions
Unides
IRPF Impost sobre la Renda de les
Persones Físiques
Són signes que s’han pres internacionalment com a representacions d’una
paraula: € (euro), p (número pi)... Observa’n alguns exemples més.
cm centímetre
kg quilogram
km quilòmetre
l litre
m 2 metre quadrat
mm mil·límetre
N nord
NO nord-oest
SE sud-est
Els símbols s’escriuen sense punt, no duen accent i no tenen plural.

SIGNES DE PUNTUACIÓ
Recordem que el punt indica una pausa llarga en el text.
Hi ha tres tipus de punts segons la funció que tenen: punt i seguit (separa oracions
que expressen, en un mateix paràgraf, diversos aspectes d’una mateixa idea);
punt i a part (separa paràgrafs, cadascun dels quals expressa una idea), i punt
final (serveix per a indicar l’acabament total d’un text).
El punt també s’utilitza per a:
— Separar les hores dels minuts i els minuts dels segons: Obert de 8.30 a 14.15 h,
de dilluns a divendres.
— Escriure abreujadament les dates: Va nàixer el 22.6.1985.
— Escriure números que expressen quantitats: Van enviar-hi 20.000 soldats.
34. Relaciona cada abreviatura amb el seu significat.
aprox. avinguda
dg. pàgina
pl. etcètera
av. passeig
pàg. aproximadament
etc. plaça
pg. diumenge
35. Escriu les sigles que formen les paraules següents.
• Universitat de València . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• Acadèmia Valenciana de la Llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . .
• Societat Anònima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• Societat General d’Autors i Editors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
• Organització de Consumidors i Usuaris . . . . . . . . . . . . . . .
36. Troba quatre acrònims en aquesta sopa de lletres i escriune
el significat.
X S I D A W T P
B U Y U R H P R
S I N C A S O L
O L J I A P G S
X T G B C A Z I
O Z C O H E V N
E A N F F C F E
M A D O V N I C
37. Escriu al costat de cada símbol el que representa.
El punt
& ……… € ……… @ ……… ha ………
SE ……… © ……… cm3 ……… l ………
.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
Practica-ho
33. Puntua correctament aquestes oracions.
• La botiga obri de 10 15 a 13 30 h al matí.
• Consta que va començar a treballar el
6 10 1997.
• Han repartit 35 000 paperetes de vot.
• Víctor Claver va nàixer el 30 8 1988.
• Els 45 000 soldats van iniciar la retirada.
38. Escriu en la columna adient les següents abreviatures, sigles
i símbols i escriu al costat què signifiquen.
val. = 5a 13es dl
PC p. m. h. d. d. C. @
IVAM $ CEP EMT Ø
Abreviatures Sigles Símbols
……… ……… ………
DICTAT
39. Prepara aquest dictat. Tot seguit, abreuja les pa -
raules subratllades i digues si són abreviatures o
símbols.
Si tot el gel que està atrapat en el gèlid pol sud
de Mart es fonguera, la superfície del planeta
quedaria coberta per una capa d’aigua d’aproximadament
11 metres de profunditat. I d’una
aigua, a més a més, bastant pura.
[...] El dipòsit, que té una extensió comparable
a la d’Espanya, és superficialment molt més
menut que el de l’hemisferi nord, però la seua
grossària és espectacular: ni més ni menys que
3,7 quilòmetres a les zones amb més gel, encara
que el més habitual oscil·la entre un i tres.
El Periódico
Ortografia
ACTIVITATS
27

28 Unitat 1
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
j En defensa de la platja de la Grava.
El debat
Atés que el text argumentatiu està
relacionat amb la controvèrsia, el
desacord o la polèmica, una de les
situacions comunicatives en què més
s’empra és en el debat, on, amb la
supervisió d’un conductor, no només
s’expressen unes idees o opinions sinó
que, a més, s’utilitzen tots els re -
cursos lingüístics possibles per tal
d’intentar convéncer l’interlocutor.
L’argumentació
Les situacions de la vida quotidiana que admeten opinions a favor o en contra
són molt habituals: intervencions en un debat, una carta al director d’un diari,
un full de reclamacions, un manifest...
És en aquestes circumstàncies quan s’usen els arguments o raons per a convéncer
el qui ens escolta o el qui ens llig. Per això aquests tipus de textos s’anomenen
argumentatius.
L’estructura del text argumentatiu
Un text argumentatiu consta de plantejament, desenvolupament dels arguments
i conclusió. Observa-ho en aquest manifest veïnal.
Plantejament
Desenvolupament
dels arguments
Conclusió
En defensa de la platja de la Grava
Alertats pels recents i intensos moviments de maquinària i materials
de construcció als terrenys que envolten la platja de la Grava,
els veïns de Batet de la Ribera ens manifestem novament en contra
de les obres d’urbanització que hi està previst fer.
• La platja de la Grava és l’única dins el nostre municipi, i de les
poques de la comarca, que encara resta lliure d’edificacions al
seu entorn.
• La platja, i la riera que hi desemboca, conformen un paratge natural
de gran valor ecològic, atés que els experts hi han catalogat
diverses espècies de flora i fauna ja molt escasses en aquest
sector del litoral.
• Considerem que l’expansió urbanística cap a les platges del
sud del municipi, engegada fa set anys, és suficient per tal d’assolir
els objectius de desenvolupament turístic i econòmic plantejats
per l’Ajuntament.
• La urbanització de la platja de la Grava respon únicament als interessos
d’uns pocs propietaris, i en cap cas als interessos comuns
dels veïns de Batet.
Per tot això, demanem una volta més que es paren les obres i
es revise la requalificació dels terrenys de la zona. I, en tot cas,
reclamem la convocatòria d’un referèndum d’àmbit municipal
sobre la qüestió.
Encara ens trobem a temps de salvar la platja de la Grava!
— Plantejament: s’hi exposa la tesi, que és la idea que volem defensar o rebatre
amb els arguments. En aquest text és el desacord amb la urbanització dels
terrenys de l’entorn d’una platja.
— Desenvolupament: conté els arguments que defensen o rebaten la tesi. Han
d’estar expressats amb claredat i ordenats, si cal, per mitjà de xifres o de punts
ben marcats. En el text s’exposen quatre arguments encapçalats per una icona.
Per aquesta raó diem que és una argumentació múltiple.
— Conclusió: sol expressar, de forma genèrica, el motiu o motius fonamentals
de l’argumentació per a refermar la tesi. En aquest cas, la conclusió ocupa les
tres últimes línies i insta les administracions públiques competents a paralitzar
les obres i convocar un referèndum sobre la qüestió.

Cal parlar també de l’argumentació senzilla, molt emprada en la propaganda
institucional i política i en la publicitat: usa un sol argument, format per una frase
breu i contundent (eslògan), que permet ser captat amb més facilitat per la gent:
Jo preferisc la salut, per això no fume.
Recursos lingüístics
En les argumentacions són habituals els recursos següents:
— Connectors d’ordre, que assenyalen les parts del text: per començar, en primer
lloc, en segon lloc, d’una banda, per acabar, en resum...
— Enllaços que indiquen causa (perquè, ja que...), conseqüència (per això, per
tant...), oposició (en canvi, no obstant això, tanmateix...).
— Verbs que expressen idea d’opinió: em pareix, preferisc, opine, considere...
L’argumentació és la presentació d’arguments o raons en un text oral o escrit per
tal de convéncer algú d’alguna cosa o idea. Pot ser senzilla o múltiple i està redactada
amb connectors d’ordre (en primer lloc…), enllaços (perquè…) i verbs que expressen
opinió (considere...).
40. Llig aquesta carta d’un lector al diari i assenyala-hi les parts
del text argumentatiu; justifica-ho. Identifica-hi també els
recursos lingüístics més destacats.
El trànsit i la Marató de Berlín
Les queixes dels automobilistes pel tancament del
trànsit a causa de l’última Marató de Berlín no han
sigut molt nombroses, però algunes, molt radicals,
s’han publicat en els diaris.
Responent els seus arguments, cal dir en primer lloc
que la informació apareguda en els mitjans sobre el
recorregut de la carrera va ser exhaustiva: es recomanava
agafar el metro en comptes del cotxe per evitar
incomoditats. A més, haguera sigut perillós
permetre la circulació, perquè al llarg del matí hi va
haver milers de corredors que intentaven acabar la
carrera.
Aquest circuit no s’ha de modificar, ja que passa pels
llocs més emblemàtics de Berlín, i opine que és una
de les raons per les quals l’increment de participants
ha sigut espectacular.
Un diari ha fet una enquesta als seus lectors preguntant-los
si veuen amb bons ulls que la Marató passe
pel centre de Berlín, i la resposta ha sigut aclaparadora:
el 71% han respost que sí.
Posats a ser radicals, hauríem de dir que el millor seria
que alguns diumenges —no tan sols una vegada a
l’any— la ciutat estiguera parcialment tancada a la circulació.
Això és, que Berlín fóra per als vianants, i no
per als automobilistes.
Kurt Glab
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
Tipus d’arguments
— Argument causa-conseqüència:
es basa a presentar una relació
lògica entre els fets.
— Argument d’autoritat: es fonamenta
en la citació d’una autoritat
acceptada per l’interlocutor.
— Argument del benefici: justifica
la tesi per les conseqüències positives
que se’n deriven.
— Argument construït a partir de
l’exem ple: es basa a fer una generalització
a partir d’un aspecte
concret.
— Argument construït a partir de la
comparació i la metàfora.
— Argument ad hominem, adreçat
expressament a les idees o interessos
d’aquells a qui es dirigeix el text.
41. Escriu una argumentació múltiple a favor i una altra en contra
d’una de les idees següents.
— La vida a la ciutat és millor que la vida al camp.
— L’energia del futur és la nuclear.
— Internet fa minvar la venda de diaris.
42. Connecta’t a alguna xarxa social i fes el següent:
@ — Extrau tots els textos argumentatius, d’argumentació
senzilla, que hages rebut o enviat en els últims dies.
— Dels textos que hages extret, indica on hi ha connectors
d’ordre, enllaços i verbs que expressen idea d’opinió.
43. Imagina’t que treballes en una agència de publicitat: fes l’eslògan
per a les ofertes del pont de la Constitució d’una agència
de viatges; ha d’aparéixer publicat en un diari imprés.
44. Prepareu entre tots els de la classe un debat; el tema serà El
canvi climàtic.
— Dividiu-vos en dos grups. No us agrupeu per afinitats;
l’objectiu és que pugueu defensar qualsevol de les
opcions.
• El primer grup defensarà la tesi que el canvi climàtic
és una amenaça real i que cal prendre mesures per a
parar-lo.
• El segon grup defensarà que el canvi climàtic és transitori
i que la Terra n’ha viscut d’altres i no ha passat
res. L’important, així, és el progrés industrial de tots els
països.
— Elaboreu per escrit una llista dels principals arguments
a favor de la vostra tesi i decidiu qui els expressarà públicament
en el debat.
— En acabar, mireu de posar-vos d’acord sobre quin grup
ha defensat millor la seua tesi.
Expressió escrita, oral i audiovisual
ACTIVITATS
29

30 Unitat 1
Gramàtica
Les oracions s’estructuren en subjecte i predicat, els quals
estan constituïts per un sintagma nominal (SN) i un sintagma
verbal (SV), respectivament.
1. Identifica el subjecte i el predicat d’aquestes oracions.
Després, subratlla-hi els nuclis dels SN i els SV.
• Fumar perjudica la salut.
• Marc ha telefonat Marta.
• Nosaltres arribarem amb el tren de les huit.
• El linx ibèric està amenaçat d’extinció.
Poden fer la funció de complement del nom (CN) un sintagma
adjectival, un sintagma preposicional, un sintagma nominal
en aposició i una proposició subordinada que actua com un
adjectiu.
2. Completa les oracions amb els tipus de CN que s’indiquen
entre parèntesis.
• El quadre …… (SPrep) es va subhastar.
• La carpeta …… (SA) és meua.
• El polític …… (Proposició subordinada) és el meu veí.
• Plató, ……, (SN en aposició) va viure en els segles V i
ıv a. C.
Hi ha dos tipus de predicat segons el verb que faça de nucli:
predicat nominal i predicat verbal.
3. Digues quines de les oracions següents són de predicat
nominal i quines són de predicat verbal.
• Aquesta moneda pareix d’or.
• Els meus iaios són extremenys.
• Aquell gos està molt esverat.
• Necessitem informació sobre el temps.
Els verbs predicatius es classifiquen en: transitius, intransitius,
reflexius, recíprocs i pronominals.
REFORÇ
4. Completa les oracions amb els verbs adients del requadre
tenint en compte el que es demana en cada cas.
es renta • explica • han anat • s’ajuden
• La professora ……… el tema. (Verb transitiu)
• Marta i Rosa ……… (Verb recíproc)
• Els bombers hi ……… (Verb intransitiu)
• El gat ……… (Verb reflexiu)
Segons quina és l’actitud del parlant, classifiquem les oracions
en: enunciatives, exclamatives, interrogatives, exhortatives,
dubitatives i desideratives.
5. Relaciona aquestes definicions amb els tipus d’oracions
segons l’actitud del parlant.
Enunciativa • Exclamativa • Interrogativa
Dubitativa • Exhortativa • Desiderativa
• Expressa dubtes sobre un fet.
• Expressa els sentiments del parlant.
• Expressa un desig.
• Exposa una idea o una informació.
• Expressa una ordre.
• Expressa una pregunta.
Ortografia
Les abreviacions es classifiquen en: abreviatures, sigles, acrònims
i símbols.
6. Substitueix aquestes paraules amb les abreviacions
adients.
després de Crist nord
quilòmetre sud-est
plaça metre quadrat
Universitat de València avinguda
7. Escriu les abreviatures d’aquests numerals ordinals.
desé ……………… setantena ………………
segona ……………… seixanta-setens ………………
cinqué ……………… quaranta-tresé ………………

Lèxic i semàntica
8. Busca en el diccionari electrònic de la Generalitat Valenciana
@ (http://www.trobat.com/servicis/dvo.php) les paraules del
requadre. Tenen diverses entrades marcades amb un número.
Això vol dir que són paraules homònimes.
present • corredor • broma • cor • franc • nou
— De cada mot, tria dues entrades, i de cada entrada, una
accepció, per tal de fer dues oracions amb cada mot
en què es veja ben clara la diferència de significat.
Ortografia
9. Escriu el significat d’aquestes abreviacions.
coord. il·l. m/s cop.
min W ed. ampl. dicc.
— Podeu consultar la pàgina web http://www.ub.edu/criteris-cub/abreviacions.php.
Situació històrica, lingüística i cultural del
segle XIX i principi del XX
• El segle XIX suposà una profunda transformació cultural, política,
social i econòmica.
• La Renaixença intentarà reconstruir una literatura culta en
la nostra llengua.
• Els moviments culturals d’aquesta època (Romanticisme,
Realisme, Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme)
influenciaran tant en la poesia com en la narrativa i el teatre.
• Amb la publicació, el 1932, de Les Normes de Castelló, que
segue ixen les propostes de Pompeu Fabra, la nostra llengua
aconsegueix una plena normativització.
L’oració
S’estructura en subjecte i predicat:
• El SN subjecte és la persona, animal, objecte... del qual es diu alguna
cosa. Està constituït per un sintagma nominal el nucli del qual és un
nom. Hi ha subjectes el·líptics i oracions sense subjecte.
• El SV predicat és allò que es diu del subjecte. Està constituït per un
sintagma verbal el nucli del qual és un verb. Hi ha dos tipus de
predicats: el nominal (verb copulatiu + atribut) i el verbal (verb
predicatiu + complements verbals). Els verbs predicatius poden ser
transitius, intransitius, reflexius, recíprocs i pronominals.
AMPLIACIÓ
SÍNTESI
Literatura
10. Llegiu aquesta adaptació del MANIFEST GROC i comenteu-la
a classe. Què s’hi argumenta? Amb quin moviment
artístic s’ha de relacionar?
AFIRMEM que els sportmen estan més a prop de
l’esperit de Grècia que els intel·lectuals.
AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques
i de tota erudició és més apte per
a sentir l’art d’ara que no els intel·lectuals,
miops i carregats d’una preparació
negativa.
ANOTEM que el teatre ha deixat d’existir per a uns
quants i quasi per a tots.
PER CONTRA nous fets d’intensa alegria i jovialitat reclamen
l’atenció dels joves.
HI HA el cinema.
HI HA l’estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els
mil esports.
Polisèmia i homonímia
• Polisèmia: propietat semàntica per la qual una paraula té més d’un
significat.
• Homonímia: es tracta de paraules que, casualment, s’escriuen i es
pronuncien igual però tenen significats diferents.
Les abreviacions
• Abreviatures: són la representació d’un o més mots amb algunes de
les seues lletres, la primera de les quals cal que siga la inicial (c/…).
• Sigles: són abreviacions, generalment d’entitats, institucions..., que
es formen amb la primera lletra de cada mot (OMS, …).
• Acrònims: estan formats per lletres o síl·labes d’uns mots per tal
de fer pronunciable la seua abreviació (ovni, …).
• Símbols: són signes que s’han pres internacionalment com a representacions
d’un mot (%, …).
L’argumentació
És la presentació d’arguments o raons en un text per tal de convéncer
algú d’alguna cosa o idea. S’estructura en:
• Plantejament: s’hi exposa la tesi que es vol defensar.
• Desenvolupament: conté els arguments que defensen la tesi.
• Conclusió: resumeix de forma genèrica l’argumentació per a refermar
la tesi.
Reforç, ampliació i síntesi
31

ACTIVITATS
32 Unitat 1
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Enciclopèdia literària
1. Llig aquest text que forma part d’una enciclopèdia literària.
Què pretén l’autor?
2. Tenint en compte el que exposa l’autor, a quina tipologia pertany
el text? Justifica-ho.
❑ Text literari. ❑ Text persuasiu. ❑ Text argumentatiu.
3. Busca els diferents exemples que Martí de Riquer exposa
per tal d’argumentar l’existència d’un «Modernisme» a València.
Poetes modernistes valencians
[…]
La primera manifestació de ruptura amb la tradició
poètica renaixentista es produí, justament,
el 1909, amb motiu de la «coronació» de Llorente.
L’ocasió fou aprofitada per Daniel Martínez
Ferrando i Miquel Duran i Tortajada (que utilitzaria
posteriorment el pseudònim «Miquel Duran
de València») per representar un programa poètic
alternatiu. El primer havia publicat la seva
conferència Renaixement. Moment actual de la
poesia valenciana (1909), en la qual proposava
més o menys confusament els corrents de
modernitat, prenent la sinceritat com a punt de
partida. Se li afegí, dins mateix dels actes de coronació,
Miquel Duran, en una conferència donada
als locals del Rat Penat. Era la presentació de la
que ha estat anomenada «generació de 1909»,
que és la que recollirà alguns aspectes del
Modernisme. Al costat dels dos esmentats, hi
trobem Jacint M. Mustieles i Josep M. Bayarri.
Miquel Duran i Tortajada (València, 1883-1947)
és, d’entre ells, el qui pren unes posicions ideològiques
més clares. De fet, des del 1907 col·laborava
amb poemes i articles a «El Poble Català»
i hi va mostrar una clara assumpció del programa
ideològic de Gabriel Alomar, tal com ho demostra
a De literatura valenciana […].
Martí de Riquer,
Història de la literatura catalana. Ed. Ariel
4. Amb la informació que trobaràs en un dels quadres del marge
de la pàgina 17 i a partir del que has llegit en el text de Martí
de Riquer, redacta un text sobre el Modernisme valencià.
5. Busca en el text un pronom personal i assenyala’l. Després,
digues a quins noms propis que apareixen en el text substitueix
aquest pronom.
6. Busca en internet informació sobre Martí de Riquer i escriu
un text de 100 paraules amb el seu perfil biogràfic.

1
2
3
4
5
6
7
Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.
V F
• La Revolució Industrial suposa la consolidació
de la burgesia i el naixement del proletariat.
❑ ❑
• La Renaixença és, a València, un moviment
de reivindicació nacional.
❑ ❑
• Les postures que es manifesten entorn de
la llengua literària que s’ha d’emprar a
València són les dels romàntics i les dels
modernistes.
❑ ❑
• La publicació de les Normes de Castelló el
1932 suposa la fi del conflicte lingüístic.
❑ ❑
Esmenta els principals moviments literaris des de mitjan
segle XIX fins al principi del segle XX.
En què va consistir la Renaixença?
Què és el sainet?
Subratlla el complement del nom dels subjectes
d’aquestes oracions i digues quin tipus de CN és.
• La música que més m’agrada és la pop.
• El gat gris es diu Mix.
• La caixa roja té bombons.
• Picasso, pintor famosíssim, era andalús.
Llig aquestes oracions i digues quines són de predicat
nominal i quines són de predicat verbal.
• L’atleta etíop està cansat.
• Pareixen les mestres.
• La medalla és de plata.
• Els gossos van bordar durant tota la nit.
• Ferran es llava la cara.
• Portaran els xiquets demà.
Observa les oracions anteriors i identifica-hi els elements
sintàctics que s’indiquen en la taula.
Verb reflexiu ………………………
Verb transitiu ………………………
Verb intransitiu ………………………
Verbs copulatius ………………………
SA amb funció de CN ………………………
AVALUACIÓ
8
9
10
Subratlla les paraules polisèmiques que trobes en
les oracions següents.
• La Ford té la planta més important a Almussafes.
• La boca del túnel era molt fosca.
• L’albereda és el cor de la ciutat.
• Ha trencat la fulla d’afaitar.
• El ratolí del meu ordinador funciona sense fils.
• Han previst un front càlid per al mes vinent.
— Explica breument dos dels significats de cadascuna.
Classifica les abreviacions en la taula.
FGV a. d. C. CD kg
OMS núm. sonar m2 O IRPF etc. sida
Abreviatures ………………………
Sigles ………………………
Acrònims ………………………
Símbols ………………………
Llig aquest text argumentatiu i respon les preguntes
que hi ha a continuació.
La democràcia, el millor sistema polític
La democràcia és el millor sistema polític perquè és el
més just i el que té més futur.
És el més just perquè permet accedir al govern a les
persones que la majoria del poble designa mitjançant
eleccions lliures. I és el que té més futur perquè possibilita
l’alternança en el poder tenint en compte els
encerts i els errors comesos pels governants, d’acord
amb la voluntat popular.
Malgrat els defectes que puga tindre el sistema democràtic,
l’experiència viscuda en diferents països en
demostra la viabilitat.
— Identifica-hi l’estructura del text argumentatiu.
— Es tracta d’una argumentació senzilla o múltiple?
Per què?
— Inventa’t un altre títol per a aquesta argumentació
que s’adiga amb el tema que tracta.
Avaluació
33