Enric Valor: el valor de les paraules - Biblioteca Virtual Joan Lluís ...

Demostrades, com han quedat, la seua estima per l’escola, pel
mateix fet d’aprendre i ensenyar i pel profund i significatiu
sentit que l’escriptor atorga al fet educatiu, cal esbrinar en la
trajectòria de l’Enric Valor mestre, i més concretament, mestre
de llengua.
Als vint anys, el jove escriptor viu a Alacant finalitzant els estudis
de professorat mercantil i, sobretot, es lliura en cos i ànima
a una important tasca d’agitador cultural i polític valencianista.
Assisteix a tertúlies, reunions; col·labora en diversos mitjans
escrits, radiofònics i viu intensament immers en l’activitat cívica
d’aquell Alacant republicà dels anys trenta. Col·laborador
assidu del setmanari satíric El Tio Cuc i difusor entusiasta des
d’un primer moment de les Normes de Castelló de 1932, ben
prompte rep l’encàrrec, que assumeix gustosament, de publicar
totes les setmanes senzilles lliçons de valencià normatiu,
segons l’ampli acord d’escriptors, intel·lectuals, gramàtics i
entitats pres a Castelló de la Plana. En El Tio Cuc apareix una
nota sobre l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana
relacionada amb un «Curset d’Ortografia Valenciana per Correspondència»
del mestre Carles Salvador i amb la participació
del mateix Valor. 7 El jove valencianista, com diu la nota, ja
havia encetat la tasca de «professor de llengua a distància» un
mesos abans.
Tot seguit reproduïm i comentem succintament una de les lliçons
d’Enric Valor aparegudes en El Tio Cuc el 1934: 8
IDIOMA VALENCIÀ
NORMES ELEMENTALS PER
A PRONUNCIAR LES LLETRES
La C davant de les vocals e, i, es pronuncia com la s castellana
(Cènia, cistella, cent cigró).
La J davant a, o, u sona com una ch castellana; però molt
més suau i refermant l’extrem de la llengua en les dents superiors
(Jagant, joventut).
La G davant e, i, té la mateixa sonoritat que la J (Germà,
gitat).
La combinació ig es pronuncia com una ch castellana (Vaig,
veig, roig, puig).
La S entre vocals és molt més suau i xiulant que la castellana
(Cosa, casa, posa).
Les dos ss que formen una consonant composta, sonen com
una s forta, o castellana. (Massa, possible, passar).
La Z darrere de consonant sona com una s entre vocals, és a
dir, xiulant i suau (Dotze, galze, setze).
La Ç sona com ss.
La ny com ñ castellana.
La Q en el diftong qua sona com la c davant a, o, u, és a dir,
cuà.
La X en principi de paraula sona exactament com la ch castellana.
Per excepció, de vegades, té el sonit xiulant de ix,
com en Xàbia, Xàtiva. Lo natural és que sone forta, com xic,
xica, xe, xiular i tots els derivats. [sic]
El jove Valor, amb 23 anys, desplega els seus coneixements
ortogràfics i mostra una capacitat didàctica admirable, tant
en els exemples com en les explicacions. En unes quinze ratlles
dóna un seguit de regles senzilles per a abordar la lectura i
oralització de les alveolars fricatives (c, s, ss, z); les prepalatals
fricatives (j, g, ig, x), i la grafia q i el dígraf ny, força entenedores
per a un públic poc avesat en conceptes normatius i
alfabetitzat bàsicament només en castellà. Malgrat la barreja
de «qüestions ortogràfiques», el professor Valor apunta didàcticament
recursos explicatius que no per acientífics deixen
de ser aclaridors —«La J davant a, o, u sona com una ch
castellana; però molt més suau i refermant l’extrem de la llengua
en les dents superiors (Jagant, joventut)»— per a l’aprenent.
Defineix com a «natural» i amb so «fort» la prepalatal
africada sorda (xic, xica, xiular...) i com a «sonit xiulat» [sic]
la prepalatal fricativa sorda (Xàbia, Xàtiva). En definitiva, la
intuïció del mestre que vol fer-se entendre per damunt de tot
prima ja en aquests primers anys d’estudiós i divulgador de
la norma i del valencià literari o estàndard.
Aquest afany divulgador i docent no l’abandonarà mai. Així,
en acabar la Guerra d’Espanya s’incorpora com a professor de
llengua a la Secció filològica de Lo Rat Penat, ja a la ciutat
de València. Enric Valor, però, continua aprenent dels seus
mestres als qui, com a humil deixeble enamorat del mateix fet
6 V. Brotons (1991): «Tot conversant
amb Enric Valor. “Petrer, per a
mi, era com Castalla: un poble valencianíssim”»,
Festa 91, Petrer, Ajuntament
de Petrer (s. p.).
7 «Assabentem als nostres lectors
que ha estat nomenat Delegat de la
nostra Ciutat, de l’Associació Protectora
de l’Ensenyança Valenciana, el
nostre col·laborador i estimat amic
N’Enric Valor i Vives.
Amb la fi de donar-li més eficàcia a
l’ensenyament de la nostra llengua
(labor que ha estat iniciada amb lliçons
del senyor Valor i que nosaltres
havem publicat amb gust), l’Associació
Protectora de l’Ensenyança
Valenciana organitza i patrocina un
curs d’Ortografia Valenciana per correspondència
per mig d’«El Tio Cuc»;
subjecte a les normes ortogràfiques
aprovades per tots els escriptors valencians,
ordenades en lliçons i exer-
cicis pràctics pel Mestre En Carles
Salvador i estant la correcció a càrrec
del senyor Valor i Vives.
Des del proper número publicarem
les lliçons i exercicis corresponents
per a que els nostres lectors puguen
fer-los i els envien a les nostres oficines
o a les de l’A.P. de l’E.V. (Avinguda
de Gadea, 16) per a la seua
correcció.
Els que no vullguen dur-los personalment
poden enviarlos per correu en
sobre obert, com «Papers de negocis»
franquejats amb segell de 0´10 pessetes
(Reglament de Correus).
Una vegada corregits i qualificats seran
tornats als respectius interessats
per a lo que cal que posen al peu llur
nom i adreça.» (El Tio Cuc, núm. 579,
Alacant, 1934).
8 El Tio Cuc, núm. 580, Alacant,
1934.
Enric Valor. El valor de les paraules { 211