Enric Valor: el valor de les paraules - Biblioteca Virtual Joan Lluís ...

licar diversos articles en el setmanari i, potser, era el responsable
d’alguns texts anònims, entrefilets i requadros en què
s’animava els alacantins a recuperar les senyes d’identitat:
L’autonomia es governarse a si mateix. El País Valencià tè
dret a governarse.
Per dignitat devem parlar en la nostra llengua. La nostra
llengua es el valencià.
Els de fora mai governarán bé el País Valencià. Mentres els
nostres millons s’en van a Madrit podiem gastar-los en les
nostres necessitats.
¡Prou castellanisme en Alacant! ¡Ja es hora de ser valencians i
tindre dignitat.
Una República unitaria ès una monarquia sense rei. Espanya
ès federal perque ès variada», etc.
Pel que fa als articles que va escriure Valor —i que, probablement,
van ser més dels que s’han conservat—, defenien el
dret dels valencians a rebre la primera ensenyança en la seua
llengua («Per la nostra patria. L’analfabetisme»), propugnaven
el nacionalisme valencià («La veritable patria») i assimilaven el
centralisme de Madrid amb el feixisme («Feixisme i democracia.
¡Enlerta, alacantins»). Segons Valor, el problema d’Alacant
era que havia sigut invadida per una gent forana «que mai
podrá estimar les nostres coses» i que, a més, havien contagiat
«moltíssims fills de la nostra Alacant». Valor defenia al
llaurador alacantí, motiu de broma moltes vegades i «capaç
solament de fer riure amb les seues simplicitats». També
pensava que Alacant s’havia de retrobar amb «els pobles de
la seua contrada, tornant-se així a maridar amb el País Valencià»,
aprendre i respectar la seua llengua; comptat i debatut,
«fer les paus ambs els pobles que la volten». 34
Nou debat sobre l’Estatut i les relacions
entre Alacant i València
En la segona mitat del 1932 es va tornar a tractar amb profusió
el tema de les relacions entre Alacant i València, molt
condicionades per interessos econòmics contraposats, sobretot
en relació amb el comerç dels dos ports i la comunicació per
ferrocarril amb Madrid. 35 L’alcalde d’Alacant, Llorenç Carbonell,
va fer llavors unes declaracions a El Sol (Madrid) en què
expressava les seues opinions sobre l’Estatut regional valencià,
que, com assenyalava El Luchador, eren estrictament personals,
però «también interpretan el [criteri] de una gran masa
de opinión, de la que el señor Carbonell conoce el pensar».
Carbonell assegurava que «Alicante no siente impaciencias autonomistas»
i que s’estimava més esperar a veure quin resultat
donava este assaig en altres regions; considerava que Alacant
eixiria perjudicada si participava en un estatut valencià, la qual
cosa no era cap obstacle perquè hi haguera una gran cordia-
litat entre les tres províncies, sempre des de la «comprensión
de que cada una es libre e independiente de las otras»; rebutjava
obertament «sacar de su tumba el reino de Valencia», i
apostava, en tot cas, per un estatut que unira Alacant amb
Múrcia i Albacete, «con cuyas provincias tiene más relaciones
económicas y más ligaduras de intereses». Enrique Badenas,
que transcrivia l’entrevista, comentà que el parer de Carbonell
«no lo comparte la totalidad de la capital, y mucho menos la
provincia» i acusava l’alcalde d’«estar completamente ofuscado
por suponer que Valencia, al pretender el Estatuto, persigue
deseos no muy claros». 36
En els dies següents van intervindre en la qüestió el villener
Cristobal Amorós i el regidor republicà alacantí, nascut a València,
Manuel López. El primer de tres articles 37 relacionava
l’impuls autonomista amb «algunos sectores del más acentuado
derechismo»; assenyalava el perill de basar el nacionalisme
valencià en l’idioma, que podria provocar «el fraccionamiento
de nuestra provincia»; alertava del perill de sucumbir davant
del «sueño imperialista» dels separatistes catalans que aspiraven
a constituir la Gran Catalunya, incloent-hi a València, les
Balears i el Rosselló, i acabava elogiant Llorenç Carbonell per
la seua defensa de l’autonomia municipal, perquè ja hi hauria
temps «para decidir si nos convendrá pedir nuestras atribuciones
o si debe hacerlo la provincia de Alicante sola o unida
a Valencia o a las dos provincias murcianas». Per la seua part,
Manuel López González sustentava, com els seus altres correligionaris,
l’opinió que l’autonomisme valencià el movien «elementos
reaccionarios» i que el que feia falta era «convivir con
la mayor cordialidad posible y no pretender sembrar cizaña ni
concitar recelos y antipatías; pedir ante todo que los Municipios
recobren la autoridad y la riqueza que tuvieron antes». 38
La mateixa oposició al nacionalisme s’observava en algunes posicions
del PSOE. En el setmanari socialista alcoià Orientación
Social, un que firmava com a Artemio del Portal assegurava
que fins ara el poble «permanece desentendido de la cuestión»,
que es plantejava «artificiosamente», perquè «Valencia no tie-
32 Enric Valor recordava haver escrit
algunes vegades esta secció, per
encàrrec de Josep Coloma Pellicer.
33 Josep Daniel Climent Martínez
(2002): «Les activitats lingüístiques
d’Enric Valor i Vives anteriors a la
guerra civil: el setmanari El tío Cuc
d’Alacant», en Enric Valor, un home
de poble, diversos autors, València,
Denes, pp. 131-145. Sobre El tio Cuc
es pot consultar també l’article de
Joaquim González Caturla (1992):
«Premsa periòdica en català i consciència
nacional del País Valencià al
segle xx: el cas d’Alacant i els inicis
del nacionalisme», Revista de Catalunya,
67, Barcelona, pp 57-72.
34 Enric Valor Vives: «L’home
de les nostres terres», El Tio Cuc
(23.09.1933).
35 Sobre la competència entre els
ports de València i Alacant per a ser
«el puerto de Castilla», vegeu Juan de
Benalúa: «Un rato a Estatuto valencianista»,
El Luchador (14.10.1932).
36 Enrique Badenas: «El alcalde de
Alicante es opuesto a la posible unión
con Valencia. Entiende que con el
Estatuto resultaría perjudicada la provincia»,
El Luchador (19.10.1932).
37 Cristóbal Amorós: «Del momento.
El Estatuto Valenciano», El Luchador
(20, 24 i 28.10.1932).
38 M. López González: «Complaciendo
a unos amigos. El Estatuto valenciano»,
El Luchador (21.10.1932).
Enric Valor. El valor de les paraules { 23