Enric Valor: el valor de les paraules - Biblioteca Virtual Joan Lluís ...

Àngel Pascual i Devesa, Eliseu Gómez Serrano, Carlos Carbonell, Hernández Catá, Rodríguez Albert, Félix Lorenzo i Pepe Juan a l’Ateneu d’Alacant
[Arxiu Municipal d’Alacant]
sonals, d’entitats culturals i polítiques de Catalunya, Mallorca,
Galícia, Euskadi i València i dels ajuntaments valencians.
Vist el fet amb distància, la intervenció de Pascual i Devesa
al saló de sessions de l’Ajuntament de Castelló tenia una significació
especial: els dos extrems del país, desvertebrat per la
provincialització i la provincianització, s’hi donaven la mà.
Potser no era la primera vegada, però l’ocasió era sentida com
a necessària. Les paraules d’Àngel Pascual, fervents i reposades
segons la crònica, foren molt aplaudides per la concurrència:
Amb el lèxic harmoniós i correctíssim de les terres del Sud
valencià, este senyor, president de l’Agrupació Regionalista
Alacantina, va pronunciar un eloqüent i sentit discurs.
Començà dient que es congratulava que fóra un humil representant
de les contrades d’Alacant el que demanar en el
primer acte de la III Setmana Cultural la unió de tots els
valencians, per creure que sols així es conseguiria el total redreçament
del País Valencià. Parla de la unitat indestructible
de la Pàtria Valenciana, que si hui és parcialment desconeguda,
és per la manca d’interés que per les nostres coses sentim
generalment els valencians, motivat moltes vegades per la carència
d’estudi de lo nostre. Cal, doncs, una obra de conreu
i difusió de les nostres característiques, per a què el Poble Valencià
es retrobe a si mateix, desvetllant als dormits, desterrant
als morts. A l’ànima alacantina vibra el sentiment de valenciania,
i així es manifesta en el folklore i en la psicologia
del poble genuïnament valencià. Però és precís manumitir
esta consciència popular, alliberant-la d’influències estranyes
destructores de la seua valenciania; per a d’esta creuada urgia
l’acció comú que no ha d’estar vinculada a un partit polític,
ni social ni religiós, perquè hi haurien divergències, sinó que
ha d’estar basada en el conreu de la cultura valenciana, en
què tots han de coincidir. Cal conquerir la llibertat del País
Valencià, desfent el militarisme desconeixedor de la realitat
peninsular, reaccionant contra el «madrilenyisme» i el pro-
46 Des de la darreria de 1933 hi
havia una nova junta directiva a
l’Associació de la Premsa, composta
per Emili Costa (president), Álvaro
Botella (vicepresident), Miguel de
Elizaicin (secretari), Josep Ferrándiz
Torremocha (vicesecretari), Antonio
Ruiz Belda (comptador), Vicente
Lillo (tresorer), Florentino de
Elizaicin (censor) i Josep Coloma i
Juan Martínez com a vocals. Moreno
Sáez, Francisco [ed.] (1994): La
prensa en la provincia de Alicante...,
p. 20.
47 El Tio Cuc, 579 (16.06.1934).
48 Hem consultat també les
col·leccions del Diario de Alicante
i El Dia, però no contenen ni notes
de propaganda ni cap crònica de la
Tercera Setmana Cultural. La nova
orientació del Diario de Alicante a
partir del 20.05.1934, amb el canvi
traumàtic del director Emili Costa
per José María Ruiz Pérez-Águila, va
fer perdre un mitjà de comunicació
afí fins aleshores a l’ARA. Pel que fa
a El Dia, sembla que no li interessà
el moviment valencianista per
la seua orientació marcadament
conservadora, catòlica i monàrquica.
49 El Luchador 7887 (6-7-1934).
Aquest i altres articles recuperats van
ser publicats en Pérez Saldanya,
M. i Pérez Silvestre, Ò. (1998):
Enric Valor. Paraula de la terra, col·l.
«Honoris Causa», Universitat de
València.
50 El Luchador, 7898 (19.07.1934).
51 El Luchador, 7906 (28.07.1934).
52 El Camí, 119 (23.06.1934).
Enric Valor. El valor de les paraules { 41