Enric Valor: el valor de les paraules - Biblioteca Virtual Joan Lluís ...

La veritat és que, l’arrelament dels Genovard a Cassana, fou
més aïnes efímer i transitori. Com sol ocórrer als pobles tancats
sobre si mateixos, no hi figuràrem mai com uns autèntics cassanencs
de llarga tradició, i passàvem una mica desapercebuts. 3
Al llarg d’aquesta vintena de pàgines, els lectors i lectores assistim
sintèticament a una història familiar que tindrà com a
escenari general fets, arguments, personatges i ambients ben
identificables en el primer volum de la trilogia, Sense la terra
promesa. Aquesta connexió narrativa es mantindrà al llarg de
les restants quatre-centes pàgines, per bé que no amb tanta
intensitat recurrent. De fet, bona part de la segona meitat del
segle xix, amb l’arribada de l’avi Joaquim Genovard a Cassana,
cercant esposa, fins a la crisi de la fil·loxera, passa resumidament
per davant del nostres ulls d’àvids lectors i lectores a una
velocitat inusitada.
La segona part de la novel·la s’enceta en la pàgina 41 —«Ara
venia l’etapa de l’autobús»—, quan el protagonista, narrador
homodiegètic, i la seua família emigren cap a Elda. La vida i
patiments personals i familiars en aquesta ciutat industrial i
castellana del Vinalopó Mitjà completaran la introducció de la
novel·la formada per tres capítols.
La segona part recull, al llarg d’onze capítols i més de trescentes
seixanta pàgines, el retorn a Cassana dels Genovard
Amorós. Un retorn situat a l’estiu de 1936, al punt d’encetarse
la Guerra d’Espanya. El pare ha mort a Elda; Frederic, el
protagonista, és un jove professor llicenciat en filosofia i lletres;
la família ha heretat la masada de la valleta de l’Almussai, i
mare, germana i fill passaran l’estiu en aquella heretat de la
serra castalluda. L’autor aprofita l’espai agrest per a dibuixar
un fresc d’aquells temps de crisi, perplexitat, canvis, revolució i
violència. El món quasi paradisíac del muntanyam on se situa
l’Almussai i les tasques agrícoles i ramaderes —entre les quals
ocupa un lloc central la batuda— és envaït constantment pel
conflicte social, polític i bèl·lic que s’està desencadenant a Es-
362
panya, a València —Frederic Genovard viatja a la ciutat on
ja vivia la família— i, sobretot, a Cassana i les comarques del
voltant.
És aquest intens contrast entre el món periclitat de la petita
propietat rural muntanyenca —símbol bucòlic d’un món antic
que s’acaba— i la defensa de l’ordre democràtic, la lluita de
classes, la guerra, els assassinats, les persecucions, les injustícies
seculars… el que marcarà el fil conductor de la història coral
dels hòmens i dones que circulen per la novel·la. Una història
col·lectiva tamisada pels pensaments i accions del mateix Frederic
Genovard. Aquest contrast és el que dota de força dramàtica
i, fins i tot, poètica la novel·la. En el capítol sis llegim
aquesta frase del protagonista: «Començà també amb veu molt
bona una cançó de batre… Els homes morien, però la vida
seguia tan implacable com la mort» (E. Valor 1983: p. 278).
És, potser, una idea força representativa del to narratiu i argumental
de tota la novel·la Temps de batuda.
Amb els inicis de la tardor del 36 es tanca la novel·la. En un
dels moments més incerts de la nostra història com a poble.
En un temps en què més intensament s’ha viscut la tragèdia
humana personal al segle xx. Vuit anys després, Enric Valor,
donarà continuïtat a aquesta història —a aquestes històries—
en la tercera i definitiva novel·la de la trilogia, Enllà de l’horitzó.
Ja al 82, però, amb Temps de batuda, l’escriptor assentava les
sòlides bases de la que és una de les més importants sagues
narratives de la nostra literatura nacional: el Cicle de Cassana.
3 E. Valor 1983 (p. 25).
Bibliografia
Valor, Enric (1983): Temps de batuda, València, Fernando Torres
Editor.