ONZE CONTES NADALENCS.Us oferim onze relats ... - VilaWeb

6 ❙ DOSSIER / ONZE CONTES DE NADAL presència · Del 23 al 29 de desembre del 2005
«Passades les festes, però, s’impacientaven. Els
havia arribat l’hora de marxar. Des d’alguns dies
abans que només feien que parlar de casa
sevaFins que arribava aquell matí en què
retornaven al poble». / ORIOL DURAN
que només feien que parlar de casa seva. Fins que arribava
aquell matí en què retornaven al poble, quan el
meu avi, la mare i jo les acompanyàvem a l’estació, a
agafar el tren que se les emportava. I encara és com si
les veiés, assegudes una enfront de l’altra rere la finestreta
del vagó, com ocellets ficats dins una gàbia, somrient-nos
amb ulls lluents, acomiadant-se amb un gest
delicat de les seves manetes. El meu avi s’ho mirava tot
una mica distant, seriós i indiferent, despatxant-les
amb un gest eixut amb la barbeta; la meva mare semblava
que no sabia què es feia, aixecava la mà i s’acomiadava,
però la seguia movent fins que el tren ja havia
sortit de l’estació. Fins que després jo l’agafava i els
tres tornàvem a casa, on ens esperava aquell silenci,
aquella fredor, aquell menjar insípid, i aquella absència.
Moltes nits, quan arriba Nadal i la meva dona em
nota distret, quan torno tard de l’hospital i trobo el meu
fill, que esperant-me s’ha adormit al sofà, abraçat a
una joguina nova, m’assec a la taula i em menjo tot el
que ella ha preparat. Sobretot el tiramisú amb gust de
cafè, cacau i ametlles. Penso llavors en les ties. Fixo la
miradaal fonsdel plat i assaboreixo, i emsemblaquesi
aixeco els ulls no trobaré la meva dona i el meu fill, sinó
elles dues murmurant mentre el meu avi rondina i la
meva mare sospira. Deixo el plat buit, net. Del que allí
hi havia ara ja no en queda res. Algú s’ho ha empassat
sense deixar rastre.
—¿En què penses? –em diu la meva dona agafantme
la mà.
—En res, estimada. En res de res… El tiramisú estava
boníssim.