Informe 17/2012 - Sindicatura de Comptes

SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 17/2012
anat informant amb transparència de les observacions i han permès que els responsables
de les diferents àrees prenguessin fes mesures oportunes per tal de regularitzar,
en la mesura del possible, les diferents incidències. Per altra banda, explicar
que el nostre retard en certs casos en el lliurament de la informació sol·licitada per
l’equip de control, va ser ocasionada en gran part per la coincidència en determinats
moments del temps amb altres treballs de control (auditors externs i Intervenció General),
a més de seguir amb l’operativa diària. Per aquest motiu i pel gran volum i
contingut de la informació demanada, en molts casos de períodes comptables diferents,
no sempre vàrem poder donar una resposta ràpida i és per això que volem
excusar-nos pel retard que us hàgim ocasionat en l’elaboració de l’informe.
PUNT PRELIMINAR: FORMA I RÈGIM JURÍDIC DE L’HOSPITAL
La Sindicatura de Comptes argumenta en el seu projecte d’informe que l’Hospital no
té forma jurídica concreta, qüestió que provoca una indeterminació sobre el règim
jurídic d’aplicació. Davant aquesta incertesa, la Sindicatura conclou que:
“Atenent als antecedents històrics de l’Hospital, així com a l’organització del
sistema sanitària català, la Sindicatura considera que, en tant no es doni una
forma jurídica concreta a l’Hospital i per tal de determinar quin serà el règim
jurídic que se li aplicarà, cal assimilar-lo a un establiment públic de naturalesa
institucional integrat en el Servei Català de la Salut i, en conseqüència, aplicarli
la normativa prevista en la LOSC.”
Davant aquesta incertesa, volem manifestar el següent:
1. La presumpta manca de concreció de la forma jurídica de l’Hospital.
L’Hospital en la nostra opinió sí té una forma jurídica concreta. Es tracta d’un establiment
de beneficència i instrucció, tal i com estableix l’article 38 del Codi Civil comú
i els decrets de 10 d’octubre de 1952 i 21 de juliol de 1955 (convalidats per Llei de 17
de juliol de 1956).
Si be no existeix cap dubte sobre la vigència de l’article 38 del Codi Civil, la Sindicatura,
en el seu informe, estableix que els decrets de 10 d’octubre de 1952 i 21 de
juliol de 1955 (convalidats per Llei de 17 de juliol de 1956) estan derogats per la Llei
14/1986 de 24 d’abril general de sanitat. Aquesta derogació, segons la Sindicatura,
es dedueix de la lectura conjunta de l’article 41 de la Llei General de Sanitat i de l’Estatut
de Catalunya. L’article 41 disposa que les comunitats autònomes exerciran les
competències assumides en els seus estatuts i les que l’Estat els transfereixi, o en el
seu cas, els delegui. L’Estatut de Catalunya (tant el de 1980 com el de 2006) assumeix
la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en l’ordenació, planificació,
administració i execució de l’administració pública sanitària.
No es pot acceptar aquest argument atès que acceptar això suposaria que amb
l’aprovació de l’Estatut de Catalunya de 1979, totes aquelles lleis estatals dictades
abans del nou repartiment competencial instaurat per l’Estatut, varen ser derogades
aleshores, el que hauria provocat un important buit normatiu i la conseqüent inseguretat
jurídica. La normativa estatal roman vigent fins la seva substitució per la norma-
105