L'obra manuscrita de Miquel Oleo i Quadrado a la Reial Acadèmia ...

L'OBRA MANUSCRITA DE MIQUEL OLEO I
QUADRADO A LA REIAL ACADEMIA DE MEDICINA
DE BARCELONA
P. VALLRIBERA, M. M. ESCt1DE
(U.E.R. d'Historia de la Medicina. Departameni de Salut Publica i
Legislacio Sanitaria. Universitat de Barcelona)
Hem triat agnest terra per la nostra comLill icaci6 per dues raons fonamentals:
primera, el doctor OLEO, de Ciutadella, es una figura ja conegudal, perb crciem poder
aportar noves dades sohre la seva personalitat a waves de la scva okra medica existent a
Barceona. I en scgon lloc, hem trobat un detail en una de Ics seves obres que pensem
que cs hen interessant. Tant cs aixi quc en principi pensaveni fcr la comunicaci6 amh el
titol: "Un cas de reanimaci6 per boca a hoca en el segle XVIII", ja clue OLEO en
descrivi la tccnica, que semba tan actual, en Lill cas efectuat per ell matrix I'any 1789.
Miguel OLEO i QUADRADO va ncixer a Ciutadella a mitjan segle XVIII, no sahen
hen he la data exacta. Estudia mcdicina i es doctora; va viure sempre a la seva Menorca
natal. Sabem clue exerci a Ciutadella, perb passa tamhc temporades a Mao. Mori a
Ciutadella I'abril de I813. El cognom OLEO era hen conehgut a Mcnorca: hen a prop
de Ciutadella hi ha el terreny concgut per So n'Olco. durant el segle XVIII als afores do
la vita, perb ara incorporat a 1'area Urbana. I tamhe a Mallorca cs concgut aquest
cognom, ja Clue uns OLEO varcn comprar una antiga rasa senyorial i van tenir la
maxima cura d'un claustre romanic que es conservava en cl recinte dc la mansi6.
Actualment es la seu de la Societat Arqueolbgica Lul.1lana2.
Miguel OLEO fou cl primer metge de la nissaga. Un fill seu, Franccsc OLEO i
CARRIO, fou tambc doctor en mcdicina, ben concgut per scr I'introductor a l'illa de la
vacunacid antivariblica; el 20 de mar4 de 1801 envia, des de Barcelona, la primera
limfa de vicuna a Menorca. Fou loci fundador do la Reial Academia de Medicicna cie
Palma de Mallorca, do la qual arriba a scr viccpresidcnt i actor de diverses obres
mediqucs, sohretot en ci camp de la higiene i prevenci6 de malaltics. Hem de citar aqui
la scva okra Plan c urativo (le la calentura que reina en Mallorca, apareguda el 1821.
Fou, a rocs a mcs, Catedratic de matcmatiques a la Univcrsitat nr1l1orquina3.

Un altre fill, Miqucl OLEO i CARRIO, tamhc es Ilicencia en mcdicina, perm mori
Jove. El coneixeni per un manuscrit del scu pare on exposa la seva malaltia als mcmhres
de la Rcial Academia de Barcelona4.
Finalnicnt citarem a un net, tamhc metgc, Miqucl OLEO i ESTADE', doctoral a
Montpcllcr arch I'ohra Essai stir les scrofules, editada a Montpcllcr cl 1825, i autor
tam he d'altres trehalls epidemiologics. En destacarem una Flistoria de leis enjerme(laeles
encleiniea.c de la cciuclad de Palma V sit termino5.
Un Familiar, Rafael OLEO i QUADRADO -no germa malgrrat la coincidencia dels
dos congnoms, sing nchot-, fou botanic i farmaccutic, molt mes conegut en la primera
facultat, ja clue fou autor de diverses ohres sobre hotanica. Hem d'assenyalar quc Rafael
OLEO cs auto[- d'un Ilihre important: Historic de la Isla de Menorcc, editat a Ciutadella
els anys I874-1876, en dos volums, i clue cs la primera histuria impresa a I'illa.
Rcpresenta un estudi cxhaustiu de lots cis arxius menorquins, sohretot maoncsos, i Ii
dona un gran valor la quantitiat de documents transcrits. Citem de passada que OLEO
escrivi tamhc algunes ohres de teatrei'.
Miquel OLEO i QUADRADO
Aquf parlarem, Pero, nomes de Miquel OLEO. L'hem pogut concixer i estudiar a
traves de Ics seves obres i tam he per la correspondcncia mantinguda amh Ia Rcial
Academia de Medicina de Barcelona; correspondencia privada interessantissima,
seguida durant ant's amh cl secretari de I'Academia, Josep I-nasi Sanponts, i tamhc
amb Pere Giicll i PcIIleer, fundador com Sanponts de I'Acadcmia, I amh Francesc Saly i
i Campillo, que el succei en la secretaria7.
Miquel OLEO fou un home que demostra semprc una gran inquietud en els cstudis i
exercici de la professi6 mcdica. Escrivi durant tota la seva vida i sempre amh una gran
prolixitat i una gran peocupacio en I'estudi de tots els aspectes de la mcdicina, coca que
es veu amh la variada tematica dels seus escrits. Sovint es lamentava de I'aillament en
el qual vivia a Menorca. En un principi tenia a I'ahast Ilihres medics anglesos i
demostra haver-ne estudiat hastants per mantenir-se al dia cn cis progressos medics de
1'epoca. Peri ntcs tard cs troha mcs aillat i mantc, per Continual- CIS CStUdiS (IC la
medicina del scu temps, una continua realei6 amh la Reial Academia de Medicina de
Barcelona. Es disculpa soviet -segons paraules seves- de vivre recl6s en un rac6 de n1 6n
amh molt poca possihilitat d'asistencia, tart de persones com de Ilihres.
A Barcelona, d'aquesta mantra, concixer he a Oleo i aviat mostren interes per Ics
seves ohres. Aixi, en Carta del 2 de setembre de 1786, Sanponts Ii ofereix d'entrar com
a associat a la Rcial Academia de Medicina, atesos cis sews merits. I li escriu clue per
720

aquesta rah " hemos resuelto remitirle tin ejemplar de Ios Estatutos de una Academia
Modica, de la que nos gloriamos haver lido los fundadores. En ella se admiten medicos
de instruci6n y talento, y recayendo en v.m. todas estas circustancias tendriamos gusto
particular de ternerlo por companero".
Dols matcixos dies es intcressant citar una carta escrita per Pere Guell i Pellicer cn
la qual coiticidcix en els elogis a I'ohra mcdica d'OLEO, i que, amb el catala tall
deficient de I'epoca, It diu: "He cclehrat lo Ilegir la relaci6 de la Epidemia tercianas de
cyxa Isla, clue tamhc tinguorem que fcr en esta de las do Cataluna. I mos encara sobrc lo
Riego dels carrers en to temps de la calor, lo clue proposi dos ha a ala nostra Academia,
tinunl Si lo riego tal era Hies perjudicial a la salud, clue dtil, y tambe, al Senyor Marques
de Lib de la Sanitat Memhre, pues mon dictamen era de ser dany6s. y me hi alegrat que
coincidim en tin matex modo de pensar los dos, lens haver Ilegit en autor algun la tal
espeele".
En el niateix sentit citarem, finalment, una Carta de Francesc Salva i Campillo en la
goal tamhc I'anima a l'ingros a la Reial Academia amb les seguents paraules: "Los
papeles de Vni. que se han leIdo en nuestra Academia me habian hecho formar muy
boon concepto de sus talentos literarios y erudition... Todo esto ha servido a hacerme
iris lisongcra la amistad con que Vin. me hrinda, la quc sera nuevo vfnculo clue nos
retina, despucS (ICI de la Sociedad Academica clue ya tenenlos".
G-ciem que amh totes aquestes cites qucden perfilats, de manera concisa, cls trots
principals de la figura de Miquel OLEO. I per aixb pensem que ahans de dir-ne mcs
coses i de parlar de totes les seves ohres, sera rues intcressant fcr unes considcracions
sabre dues d'elles que considerem quc constitueixen la part mos intcressant de la seva
labor com a escriptor medic.
La priniera do la qual parlarem cs tin escrit important sobre el trismc del nado -que
creiem que es la (Inc aporta mes trehall original- i la segona, la seva traducci6 del llihre
de I'anglcs George CLEGHORN Observations on the Epidemical Diseases in Minorca.
Un aspeete hen curi6s el constitucix el fet clue les primeres ohres de Miqucl OLEO
s6n escrites totes en llati, perb mes endavant, i despres d'un pcriode de temps en clue no
troheni cap escrit d'ell, usa sempre I'idionia castell3, tart en les ohres mediques com en
la correspondencia amb Sanponts i amh I'Acade mia. Pere per aixd, OLEO ha do ICl- Lill
esfor4 quc ell mateix ens explica a rel de la traducci6 d'aquesta okra anglesa que hens
citat. De la seva correspondcncia amh Sanponts en treiem nn paragraf d'una carta, que
resulta hen Si gniheat iu, en el qual explica el seu poc coneixement del castclla, idioma
Clue no havia usat mai: " Solarnente una cosa me pesa, y es el no haver cstado de humor
al tienrpo de escrivirla, y el terser quc escrivir en una Iengua clue no poseyo, por darla la
gracia que imagino pudiera haverle dado, si huvieran lido otras mis circunstancias", i
con ha clue "enmendaran to mucho que hallaran quc enmendar en asunto de orthografia,
721

sintaxis, y (rase de una Icngua clue absolutamentc igonoro, quc inuigino pudiera dark en
latin, o, otra Icngua clue yo comprenda".
1, cn I'ohra ja citada sobre el trisme dcls nadons, acaha parlant d'aqucsta "humildc
memoria, clue to es por mil razones, y to es mas por el estilo con clue va concehida; pues
quc ignorando el castellano, ni hahicndolo oido hahlar siquiera, antes de la fcliz
reintegracion dc esta Isla, en 178 I, a la Monarquia de Espana, ya me hago cargo de sus
muchos solccismos, tanto en lo quc corresponds a sintaxis, como ortografia".
L6gicamenI, OLEO ha viscut en una Menorca sota la dominaci0 angIcsa i aixb
explica cl prohiema. Sanponts I'anima perquc continuf el trchall i li d6na alguns
consells: "En quanto a la traduccion del Cleghorn digo, clue no pudiendo dar el nombre
de las plantas etc. en espanol, es bien pensado el dejar sus nomhres en hlanco, y
sacarlos fucra con una marca en latin , y menorquin , y dcspucs se llenaran sus vacios en
espanol, to quc procurara Ia Academia, si hien con hastante trabajo, pues le faltan en la
Icngua catalana hastantes nomhres propios".
Anem, doncs, a parlar d'aqucstcs dues obres, quc hem concgut una mica a travcs
dcls paragral's que hcm triat.
El treball sobre " Las Barretas"
E1 scu trchall sobre el trisme dels nadons constitucix on manuscrit, fet per ell
mateix, de 62 pagines en foli, escrit amb una Iletra petita i estreta, feta amb cura. Porta
el seguent titol:
Disertaci6n Medico-Prcictica sobre la obligaci6n due tienen las Academia de
Espana, v singularmente Nuestra Real Academia Medico-Prcictica de Barcelona de
hussar los medics de oponerse con todas fuerzas a la convudsi6n de la mandibula
inferior, due Canto estrago pace a los minus recien nacidos en todo el Reuno, Y
particularmente en este Principado de Cataluna. Con algunas refleriones .sobre sit
curacici^t. Por el Socio Intimo Doctor Dn. Miqucl Oleo y Quadrado, medico de
Ciudadcla de la Isla de Menorca. Lefda en las Juntas do 16 y 26 de Mario y 16 y 23 de
Ahril de 1789.
El trisme neonatal, clue OLEO denomina lambs "convulsion de la mandihula
inferior" era concgut, a Barcelona, amh el nom de "barretas". La majoria de vegades
corresponia al tetanus dels nadons . Era, doncs, en aquclls moments rclativament
frequent i practicament sempre mortal . Representava on problema scrios, i OLEO fou
una de les figures destacades en la conscienciacio dels merges per tichallar-hi. La seva
okra va arrihar a ser coneguda i transcendent en aquest camp, cosa quc ens demostra
una carta de Sanponts d'octubre de 1786, en la qual, segons li diu: "Sobre todo
722

apreciard muchisimo la Academia la noticia de as observaciones de v. in. sobrc la
utilidad del Idudano en las barretas", i ens corrohora una nota apareguda a la Gaceta de
Madrid, recollida on un full manuscrit que consta a la Reial Academia de Medicina de
Barcelona i que reproduYin textualment:
"En la Gaceta de Madrid del Viernes primero de Ahril 1791 se encuentra lo
siguiente: El Doctor Don Bonaventura Casals leyo un discurso sobre la necesidad de
huscar el modo de rernediar el abandono que comunmente sufren los ninos acometidos
del mal de barretas, o trismus nascentium por creerse esta enfermedad incurable.
Deseosa la Academia do rernediar, o, precaver los estragos que ocasiona esta
cnfcrmcdad, y a fin de adquirir por todos medios nociones utiles, que anadidas a lo
mucho que han trabajado sobre este particular los Doctores Casals, Steva, Mitjavila y
Oleo de Menorca puedan facilitar la composicion de un tratado completo sobre dicha
dolencia, capaz de conservar a la patria, y al Estado muchos individuos: propone por
ohjeto de un premio de una medalla de oro del valor do 750 reales al asunto siguiente:
indagar las causal generales, y particulares, predisponentes, y ocasionales de las
barretas , enfcrmcdad de los recidn nacidos Ilamada en latin trismus nascentirn;
indagar sus sintomas, y senalar el mdtodo curativo, y preservativo mas seguro".
Farem Constar aqui, com un incis, que el premi fou instituit per la Reial Academia
do Medicina de Barcelona, i guanyat, on data do 25 do febrer do 1793 per un Jove, el
doctor Francesc Piguillem, de Puigccrda, mds conegut temps desprds per set- el qui porta
a la practica la primcra vacunacio antivariolica feta a Espanya. I. curiosament, l'accessit
correspongud a un metge de Palma de Mallorca, el doctor Ramon Ballestcr, amb una
okra d'estil molt similar a la do Piguillern.
L'obra de Miquel OLEO comen4a fent una succinta histZria do la malaltia -el trisme
del nado- citant ICs fonts i els autors antics que 1'estudiaren com Hipl>crates i Ccls, i cis
moderns quo deixaren obra escrita, com Boerhaave, Sydenham, De Gorter, Van
Swieten, Lieutaud i Baglivi. Es do destacar el concixement que td dels autors anglesos,
dell qui cita Cleghorn (autor de l'ohra sohrc les epidemics de Menorca de la paralarem),
Brookes, W. Harris, M. Power, D. Sutton (pare i fill, dels qui ens diu que escriviren,
sohretot, sobrc la verola i la seva inoculacio), W. Cadogan, metge de ]'Hospital de Hens
exposits de Londres, amh molta expcriencia en convulsions on els nadons, i Richard
Huck, rnetge de la Reaial Armada. Parla tambd de la Societat Reial do Metges do
Londres, quo diu: "yo venero por uno de los cucrpos mas respetables de Europa".
D'entre nosaltres estudia i fa grans clogis de Jacint Andreu i d'Andreu Piquer, i a
muds vita Bonells i Sanponts, de la Reial Academia de Medicina. Es queixa de
I'escassetat do la literatura medica existent i cita sohretot la Praxis Medico
Gotholanorum de Jacint Andreux; es queixa nomds de la manca de mitjans terapeutics
efica4os que presenta. Cita Andreu Piquer amb unes grans lloances: "Aquel sublime
723

talcnto; aquCi astro Clue tanto iluSU( Cl horizontC de Espana en todo gencro de asuntos,
aquel quc no dcjb sin tocar piedra alguna de quantas componen cl espacioso templo de
Esculapio, ni ramo siquiera de quantas abrasa nuestra dilatada facultad".
Exposa Ics diverses teories descrites per la malaltia i fa unes consideracions sohre la
seva transmissio per propagacio ncrviosa do la causa, citant corn a font principal l'obra
de Baglivi: Dc fibra motrice, et morbosa , i acceptant tambC I'existcncia d' una mcs
gran disposicib dcls infants a Ics convulsions. La causa, addufda tambC per altres autors
Clue cita -Van Swieten, Boerhaave en el seu tractat sobre I'epilcpsia, Baglivi- la troba en
la corrupcio del mcconi no expel. lit, retingut a I 'ahdomen -estomac i hudclls- de
I'infant, juntament amb la Het materna no ben paida, quc es fa acida a I'estomac.
Aquesta "corruption acida o acrimonia" dels dos elements citats era, efectivament, fa
causa mcs reconeguda del trisme. Per aixo, Ics mides primordials per la scva prevencio
cren dues: no donar Ilet at nado durant les primeres dotze bores (i si seguint el costum
de I'cpoca cs husca una dida mentre la mare no presenti una secrecio de Ilet, aquesta
dida ha de ser "hicn compiexionada, joven y recien panda" i comen4ar la uUtriCiO (ICI
nado passades aquestes dotzc hones); i en segon Iloc, una cosy en in qual OLEO
insisteix repetidament, Cs el de f-cr conscicnts a Ics llevadores i, corn diu
expressivament, a "niatnonas, comadres y mujcrcillas" quc hall d'avisar al metge als
primers simptomes de trisme, cosy quc no feien en considerar quc era sempre mortal.
La terapcutica proposada a la seva epoca era la de fer expulsar el mcconi i la Ilet
acidificats de 1'est6mac del nado mitjan4ant "carminatives, purgantes, antiacidos y
emolientes". OLEO proposa la "magnesia alba" corn cl purgant millor pets nadons i
dona una formula origninal en la qual hi ha tots aqucsts elements. A noes a mCs,
s'havien d'usar lavatives amb scrum, sabo, mel, roveils d'ou i oli d'arnetlles dolces,
just amb untures a I'abdomen amb alis tons, etc. Pero, sohretot, OLEO estudia i
aconsella I'us de I'opi, a les dosis necessaries.
Cap dels autors citats no indica I'opi, hen usat per altres molcstics en els aduts, pcrb
ell crew quc davant la provada ineficacia (leis renicis usats fins Ilavors, s'ha de fer
aqucst tractarnent amb I'administracio de laudan ahans que el trisme irnpedcixi la
degluci6 , ja quc " cl opio es la tahla ; la unica tahla, si yo no me engano . quc qucda tal
cual afianzarnos en estc borrascoso mar, en cstc rio Ictat, sin cuyo asilo sc nos asegura
la mucrtc".
OLEO ha estudiat el tctan, en infants i en adults, els trismes i els opistotons, a travcs
de la litaratura mcdica en general -sobretot anglcsa- i de la scva casu1stica en la practica
mcdica. Personalmcnt ha prohal el lauclan en tres infants amb barretes, desl quals ha
lograt la curacio en un, mentre quc en cis altres dos va arribar massa tard i el trisme ja
havia impedit la &11416 6. En aldults ha curat el trisme en dues ocasions, de tres malalts
tractats, i exposa quc tC molta expericncia en la prevencic de convulsions en Vents.
724

Explica detalladamcnt cl cas d'una puntura profunda al pcu d'un malls, al qui, quan
prescnta els primers scnyals de trisme, admininstra dosis clevades de laudan -i, a mcs a
mcs, extirpa un cos estrany retingut al pcu-. Ainh aixb logra la curacio.
A travcs d'aquesis estudis fa la indicaci6 i assenyala I'us d'una dosificaci6 alta do
1'opi en ICs harrctcs deis infants. Aqucsta cs una aportaci6 original d'OLEO, del qual
farcm una cita textual:
"'I'antas observaciones practicadas por hombres tan grandes, c ilustrados, y las pocas
que yo mismo lie atcndido, con fcliz suceso, sobre el opio en tan alta dosis para Ili
curaci6n del h-rsnuts cn los adultos, inc han animado prudenic. o imprudentemente. Para
tantcar el suceso clue pueda tener aquella medicina en los recicn nacidos; por mas que
Gravisimos Autores la den por muy sospechosa en tan tierna clad; y por mas que
ninguno Clue yo sepa, se haya atrevido ahora a ello; espcro que nucstra Academia, lejos
de rcprovar, aplauda siquicra mi tentativa, singularinente en una enfermedad tal, que
hace tanto dano, a nucstras Baleares, al Principado y puede ser a toda Espana".
A part do la importancia intrinscca do I'ohra d'OLEO cn rclaci6 a I'epoca en que fou
escrita, i en rclaci6 it aquests ultims estudis volem assenyalar un fet quc consdidcrem
molt interessant. OLEO manifcsta haver vist pots casos d'infants arnh harrctcs i
convulsions, degut principalment al factor ja citat de la manca d'avis de Ies llevadores;
aixb no obstant, explica un cas personal en cl qual aconsegueix reanimar un infant, fill
seu, amb un metodc que explica detalladamcnt i quc no cs altre que cl conegut
actualment coin el "hoca a hoca". Creiem molt interessant la seva constataci6, ja que
personalment no havia trohat mai una descripci6 tan antiga. En farcm Ili transcripci6
completa:
''Ni se nme oponga: que se muri6 un nino de quatro meses, pues que muri6 ahogadao,
Como de mucrte violenta, hahicndolc dejado nano at salirme de Casa, y disgustado de no
sc quc, tomb Cl Ilanto; hizo tan fucrte sistole el pulm6n en Ili expiracion, que no pudo
hacer el diastole, c inspiraci6n, quedandose muerto por no podcr tomar el airs; la
desgracia fuc, no poderme encontrar a ticmpo, Para darselo a sus pulmones, y poner Ia
maquina otra vez cn movimento. Esta fatalidad Ileg6 iiltimamentc al pequcnito clue hoy
tengo, siendo de edad de ocho meses; pero hallandomc cerca, al paso ()Lie 10 Madre IC
tenia ya por difunto, hahicndolc yo encontrado con color livido. la caheza caida, y una
Naha espumosa en los lahos, sin sepal de respiraci6n, y sin percihirlc el pulso, Ili hoca
hien ajustada a la mia; y despucs de largo rato continuando la rnaniobra, tomb corrientc
otra vez Ili respiraci6n, y al caho de muchas horns, el color y vivacidad corny antes".
La descripci6 cs, coin veiein, absolutament fidel a I'actual del metodc del "hoca a
hoca". Peal, a mss, OLEO continua dicnt:
"He hecho esta digresi6n por dos motivos; el uno porquc no lie visto tratado este
accidents en ningun autor (y nee han informado haher sucedido en trey ninos mas, que
725

han muerto (odos) circunstancia quc 10 aparienta con las hMurretas de Clue voy tratamdo; y
el otro clue es Cl nuis principal, porquc con un remedio tan facil, como todos tienen en
casa, se podran salvar siquiera a muchos, que ahandonados moririan
indispcncahlemcntc..."
Al'cgcix quc si amh aquest mctodc infant no torna en si, s'ha do rccorrcr als
procedimcnts quc Sanponts ha estudiat en una puhlicacio de ]'any anterior sobre les
morts aparcnts. En ella, evidentment, Sanponts no devia parlar del "hoca a hoca".
En la rccerca que hem I'ct en aquest sentit ens ha estat molt valuos un Ilihre, editat
per Richard S. ATKINSON i Thomas B. BOULTON10, on consta textualnicnt que Jim
ELAM aplica el primer "hoca a hoca" en una ressucitacio I'any 1946, pero no ho dona a
concixcr fins el 1975''.. Mes endavant aquest mateix autor, en un trchall aparegut el
197712, dcscriu Iris renovat del "hoca a hoca" aplicat per ell matcix una vcgada I'any
1946, i quc el Aorta a la practica, uns anys despres, durant I'cpidcmia de poliomielitis
clue succei a Minnesota, en pacicnts amh paralisi espinal i hulhar. Aquest autor
s'atrihueix, clones, el redescohrimcnt. I a partir d'aqucstes dates Cl mctodc dcI "hoca a
hoca" cs usat universalment.
Aixo no ohstant, semhla quc hi ha antecedents en la litcratura mcdica. Nosaltres
citarem nomes a LAIN ENTRALGO, que en la seva llistoria Universal (If' la mc&cilla
diu concisament que: "Entre los metodos terapeuticos encontramos la niodernamentc
usada respiracion hoca a hoca para la resucitacion, quc fuc utilizada por el profeta
Elias". No es parla, evidentment, de cap concepts medic. I a ATKINSON, quc en cl seu
Ilihre, del qual acahen de parlar, hi ha tambc una city hen hreu. en la goal diu quc Cl
cirugia William TOSSACK va salvar un escura-xcmcncics amh la insuflacio hoca a
hoca. Pero, continua, la idea de la distensio dels pulmons amb airs cs la quc dona Hoe a
ajudcs mecitniqucs, cntrc ICS goals hi havia ja Ia U-eaqucotomia i, mss tard, Ia intuhacio
endotraqucal, i no a la tccnica del "hoca a hoca".
No hem trohat mss rcfercncies concretes. Es possible quc durant el transcurs del
temps aquesta idea fos utilitzada davant de casos extrems per metgcs practics, i, tamhe,
de mancra empirica, per Ies Ilevadores, quan el nado tenia dificultats respiratbries.
Ens ha semblat, per tot aixo, interessant donar a concixcr aquesta descripcio de
Miquel OLEO, d'un mctodc considcrat molt modern, i quc posy en evidencia la
inquietud d'aqucst metge del segle XVIII, quc el posy a la practica i c1 descrivi de
manera exacta a I'actual. Es tambe curios veure la descripc16 dc la inspiracio i la
expiracir amh cls tcrmes de sistole i diastole del pulmo.
726

Altres obres mediques de Miquel OLEO
Una altra obra que volem ressaltar cn la hibliografia de Miquel OLEO Cs la
traduce to d'un Ilihre important:
Observations on the Epidemical Diseases in Minorca. From the Year 1744 to 1749.
To which is prefixed, A short Account of the Climate, Productions, Inhabitants, and
Endemial Distempers of that ISLAND. By GEORGE CLEGHORN, Surgeon to
Brigadier General OFFARRELL'S Regiment. LONDON: Printed for D. WILSON, at
Plato's Head, inthe Strans. MDCCLI.
El llibre Cs, corn diem, hen important i veie tres editions, totes fetes a Londres.
N'hem estudiat la primera edici6, existent a la Bihioteca de la Reial Academia de
Medicina de Barcelona, per() no hem pogut trobar la traduccio, de la qual sahem nores
que h'hi havia un exemplar en una biblioteca particular de Ciutadella.
Ja hem citat ahans en la correspondencia amb Josep Ignasi Sanponts , les dificultats
d'OLEO per portar-la a terme. En una altra carta, datada a I'agost de 1788 expressa la
seva satisfacic6 per la bona acollida de I'Academia als sous treballs. I proposa
comen4ar la traduccio del Ilibre de Cleghorn: "En primer lugar he pensado: que como a
nit me corresponde hacer la topografia de esta Isla, con las enfermedades epidCmicas
que le corresponden, en consequencia de ]as diferentes observacones, y estaciones
di[erentes del ano meteorolbgico Iaquesta Cs una recomanacio que, coin citem rnCs
endavant, It havia fet Sanponts], no puedo dar una idea mils clara, que la que di6 el
sahio observador Cleghorn, tan celebrado del Esclarecido Individuo de esta Academia,
cl Dr. D. Jaymc Bonclls, relativamente a las observaciones que hizo este Sahio IngICs,
crco seria de mucha satisfaction a la Academia, presentarle una cabal traducci6n. Lo
que hay: que sicndo su obra algo dilatada, y escrita con cstilo enfatico, por acomodarle
aI Espanol , necesitaria al menos de dos inviernos".
Ja hem vist ahans que, comptant tambC amb la promesa d'ajuda de l'Academia,
OLEO porta a terme aquesta important traduccio.
Per acahar, creiem oportu, encara clue sigui de manera breu, citar les altres obres de
Miquel OLEO que hem tingut ocasi6 d'estudiar a la Biblioteca de la Rcial Academia do
Mcdicina de Barcelona:
1. Generalis Medicine Tractattts, tam Pghysiologie turn Pathologic comprehendens. Es
una obra manuscrita, on podern vcure la signatura de Miquel Oleo et Quadrado; fou
comen4ada a I'octubre de 1758 i acabada el mar4 de l ' any seguent . L'ohra consta de
237 pagines , pcro curiosament , a la pagina seguent , no numerada , hi ha una nota del seu
fill: "Finivit Franciscus Oleo et Carrio, Physiologiam, et Pathologiam, die 23 mensis
desembris 1794"; no obstant aixb, el cert Cs que no hi ha res afegit. A continuaci6, i
relligades.juntament, hi ha dues obres mcs de Miquel Oleo, Tractatus de Crisi ejusguent
727

prccnunitionc, datada al mate do 1759, i Trcirlutu.s unit us. Ue incthc (10 mcdendi, et
indiealicmihus, acabat d'cscriure cl juny do 1579.
Es tracta d'una okra important, segurament no original d'OLEO, sing quc
prohahlement copiada i escrita pel sea Is personal. L'index cs indicatiu d'aquesta
importancia.
La primera part comprcn la Fisiologia en 8 tractats:
I . Principia, et pes medicine explicant.
2. De elementis.
3. Dc qualitatihus.
4. De partihus solidis corporis humani.
5. Dc partihus fluidis corporis humani.
6. Dc etatihus, ct tcmpcramentis.
7. Dc facultatihus.
8. De conceptione.
La segona part conic una hrcu Patologia nomcs en 4 tractats:
1. De morho.
2. Dc causis morhorum adducitur.
3. Dc simpthomatihus.
4. Dc sign is morhorum.
A continuacid hi ha els dos tractats que hem citat. dunes 50 pagines en total, pen)
seguint la matcixa numcraci6.
2. Hortulus Medicine Practice. Suavissimos Medicos flores, e Vastis, ac scabrosis
campis Operuni Medicorum, a Celebriorihus Medicine Professoribus Constructorum,
electos, atque evulsos, brevis, ac trito Compreendens solo. Clahoratus, excultus, atque
rigatus, a Michaele Oleo, et Quadrado, Medicinem doctore Civitcllem Minoricarum,
anno 1762. Conte Ics parts seguents:
Tractat Primer; "De Fehrius in genere", amb 8 capitols clue ocupen les primeres 47
pagines.
Tractat Segon; "Uhi omnium fore Affectum corporis humani diagnosis algae curatio
proponitihus", molt extens, amh 60 capitols quc arrihen fins a la pagina 343.
Tractat Tercer; "Uhi judicia, et Presagia que in Morhis fieri dehent, una colliguntur
atque traduntur", que ocupa Tina a la pagina 386.
Es curios el let que hi hagi una segona copra, idcntica, escrita tam he per Miquel
OLEO, feta I'any segdent, 1762.
3. Rara morhi ltistoria. Es una hreu okra d'onr.e pagines que conte una histbria clinica
molt hen detallada i estudiada, d'una malalta quc Miquel OLEO visita cl 1763.
4. Rrer'is, et COmpendinsa descriptio (It, afjecvihu.s c•nrporis hununri, juxta accuratiores
mnodernorum ohscrvationes. Michael Oleo, et Quadrado, 1759.
728

5. 1)iseriatio Medico 1)e climate mostro Minoricarutn, et his quest premeditan(lei
veniunt, ut meclicincnt httberrinti fructus, nostrarwn Popularium, et Medicorunt tolis
rspondcant.
Aquesta ohra era hen coneguda i en carta personal Sanponts li demana. Li suggereix,
a mcs, quc a partir d'ella trehalli en escriurc una topografia mcdica de Menorca; "Si con
el tiempo pucde v.m. formar una exacta topograffa de esa Isla. junto con la noticia de
las enfcrmedades dominantes en clla, y de su metodo curativo sofa Lill trahajo muy
apreclahle".
A continuaci6, i rellegida conjuntament, hi ha uns Aphorisntorwu Ilippocratis,
verscmhlantmcnt escrits per Oleo.
6. Lpiclcmia de tcrciana en la isla de Menorca, 1785. A partir d'ara totes les obres son
escrites en castella.
7. 1)iscrtacicin sabre si el regar las plazas V canes en tiempo de la canicula, v del
cstio, c's till/ Para precarer las enfermedades que son regulares de la estacwit.
Presentada a la Junta de la Rcial Academia el novemhrc de 1786.
8. Ilistoria do la tarn como intrlncada enferntedad (lei /)r. i)n. Miquel Oleo Y Carrici,
Modica de Ciutadcla de la isla de Menorca, ohservada y comunicada pot su padre el
Dr. Dn. Miqucl Oleo y Quadrado, medico de la misma ciudad, quien con el motivo de
hallarse Socio Intimo dc la Real Acadcia Medico-Practica de Barcelona, la diri-c
particularmentc a tan crudito cuerpo. Ja I'hem citat anteriorment.
Ls tracta d'una historia mcdica, estudiada de mantra molt detallada, amh tots cis
sintptomes i durant un temps prolongat, de la malaltia de la qual morf el scu fill, tamhc
mct-c. Oleo fcia aixi una consulta als principals metges de Barcelona a travcs de la
Rctal Academia. Ho feu tamhc en alguna altra ocasio, incltis tent venir a Barcelona
malalts quc oferien duhtes diagnostics o terapcutics.
9. Mctodo clue se ha de g>uardar para propinar con acierto las pildoras de Mn. Kervscr
con las quales se obtiene una feliz v radical curacion de la enfcrmedad vencrea.
10. respuestas del Dr. Miguel Oleo, Medico de Ciutadela, ct las prcguntas clue por On.
Juan Bautista de San Martin Y Ncn•rciez, del Conscjo de S.M. ... se hazes a los
Pro/csores de Medicines de ester Isla para el arreglo clcl Gobierno que .ce estci tratcatdo.
l;s tracta d'una enquesta oficial sohre Ics malalties mcs frequents a I'illa, i eslat de la
prevenci6 i cl tractament quc Oleo contesta de manera ponderada i concisa.
Com a final, citarem I'existcncia d'un certificat oficial, escrit per Sanponts, en el
goal detalla moltes de Ics obres d'01 EO i en destaca la seva importancia.
729

Biblio grafia
Atkinson R., Boulton T. B. editors. The History of Anaesthesia. New Jersey: Royal Society of
Medicine Services, Partenon, 1989.
Bovcr J. M. Bihlioteca de Escritores haleares. Palma: Imprenta de Pedro Jose Gelahert, 1868.
Bujosa i Bomar F. La Academia Medico-Practica de Mallorca (1788-1800). Catalogo de sus
disertacioncs, ccnsuras y documentos. Valencia: Catedra e Instiluto de Historia de la
Medicina, 1975.
Calbet i Camarasa J. M., Corhella i Corhella J. Diccionari Biografic dc Merges Catalans.
Barcelona: Fundaci6 Salvador Vives Casajuana-Seminari Pere Mata, 1981-1983.
Castella M. Elogio fdnebre del doctor en medicina D. Franciso Oleo y Carrio. Palma de Mallorca:
I s.n.], 1840.
Cleghorn G. Observations on the Epidemical Diseases in Minorca. From de Year 1744 to 1749.
To which is prefixed, A short account of de Climate, Productions, Inhahitants, and Endemial
Distempers of that Island. London: Printed for D. Wilson, at Plato's Head, in the Strans,
MDCCLI.
Lafuente Ilernandez E. EI Doctor Orfila y su epoca (1787-1853). Madrid: Ministerio de Sanidad y
Consumo, 1987.
Llahres G. La Dinastia de impresores mas antigua de Europa o sea el pie de imprenta Guasp
(1579 a 1897 - Palma). Mahon: Is.n.], 1897.
Llado i I"erragut J. Historia del Estudio General Luliano y de la Real Pontificia Universidad
Literaria de Mallorca. Palma: Cort, 1973.
Marti Camps F. Breve introduccion a la Historia de Menorca. Barcelona: Savir, 1987.
Oleo F., Rover J. Plan curativo de la calentura que reina en Palma. Palma: Guasp, 1821.
Pons G. Historia de Menorca. Sintesis para su divulgacion. Mahon: Menorca, 1977.
Riudavets i Tuduri P. Historia de la isla de Menorca. Mahon: [s.n.1, 1885-1888.
Sahater G. Historia de las Baleares. Palma: Is.n.], 1959.
Sahater G. La Imprenta y las xilografias de Ios Guasp. Palma de Mallorca: Institut d'Estudis
Balearics, 1985.
Simo V., Oleo R., Leon J. Memoria sobre la aparicion y desarrollo del c6lera asiatico en
Ciudadcla de Menorca en el ano 1865 y medios emplcados para comhatirlo. Presentada a la
Academia de Medicina de Palma por la Junta Municipal de Sanidad , integrada por los
Doctores ...
Sureda Blanes J. Las Academias Mcdicas de Mallorca (1788-1831). Palma: Imprenta Mossen.
Alcover, 1960.
Tejerina J. M. R. Historia de la Medicina en Mallorca Palma de Mallorca: Sit Nostra, 1981-1986.
Tomas Montserrat J. Medicina y medicos, Mallorca, siglo XIX. is.].]: Is.n .], Is.d.].
Urech Cifre C. Hospital General de las Islas Baleares. Palma: Imprenta de Pedro Jose Gelahert,
1878.
Weyler Lavina F. Topograf7a f7sico-m6dica de las Islas Baleares, en particular de la de Mallorca.
730
Palma: Imprenta de Pedro Jose Gelahert, 1854.

Notes
1. CALBET i CAMARASA, Josep Maria i CORBELLA i CORBELLA, Jacint. Diccionari
Biogrujic de Metges Catalans. Segon volum. Barcelona: Fundacih Salvador Vives Casajuana-
Scminari Pere Mata, 1982. pa g . 173.
ROVER, Joaquin Maria. Biblioteca de escritores Baleares. Tomo I. Palma: Imprcnta de P. J.
Gelahert, 1868. num. 823.
2. Toda Mallorca. Barcelona: FISA, Escudo de oro, 3" ed., 1974.
3. ROVER, Joaquin Maria. Op. Cit. n° 822.
4. R.A.M.B. Lligall 2, num. 29 c, any 1807, 17 dcscmhre.
5. Joaquin Maria ROVER. Op. cit. n° 824.
6. Joaquin Maria ROVER. Op. cit. n' 825.
7. R.A.M.B. Lligall n° I, man. n° 59. "Correspondencia particular del Dr. mahones D. M. Oleo -
1786-1802-". Conte 28 cartes i una nota. Totes les cites quc farem en relacih a aquest
epistolari Sanponts-Oleo son tretes d'aquest Iligall.
8. Es refereix a I'ohra Practicae gotholanorum pro curandis humans corporis morhis; descriptae
iuxta medicinae rationalis leges, quay posteris commendatas rcliquerunt lucidiora antiquitatis
luminaria Hippocrates, et Galenus. Aucthor, et offerens Hyacinthus Andreas, gotholanus
hostalricensis , in Barchinonensium Schola post viginti quatuor publicarum praclectionum
annos primarios Medicinae Professor emeritus. barchinone : Ex Typis Francisci Cormellas, per
Vincentium Suria. Anno 1678.
9. Gcorgii BAGLIVI, Opera Omnia medico-practica, at anatomica. Editio inter quamplurimas
emendatissima. VENETIIS, M D C C L I V, Typis Remondinianis . Pag. 121. Conte l'cdici6
corregida de 1701.
10. Richard S. ATKINSON; Thomas B. BOULTON (Eds.), The History of Anaesthesia, Royal
Society of Medicine Services, The Partenon Publishing Group, New Jersey, USA, 1989.
1 I. ATKINSON, BOUL'I'ON. Op. cit. pigs. 461-462, en el capitol ''Puhlication and international
devclompments in cardiopulmonary resuscitation" Ilegim: "Jim Elam first applied mounth-to-
mouth resusucitation in 1946. He descrihet its renewed use at the First Wolt Creek
Conference on Cardiopulmonary Resuscitation in October of 1975 in Blainsville, Georgia".
12. Jem ELAM, "Rediscovery of expired air methods for emergency ventilation", a SAFAR, P.
(Ed.), Advances in cardiopulmonac_v re.su.scitathi. New York: Springer-Verlag, 1977.
731