Descarregar pdf - Fundació Ferreruela Sanfeliu

eportatge
KOLDA
LA FUnDAció Ferreruela Sanfeliu ha posat en marxa un
programa de cooperació en una regió oblidada i que ara es
presenta com a prioritària per a ONG i institucions
KOLDA
Una regió en l’oblit
text GLÒRiA RicO
FOtO GLÒRiA RicO i cARLOtA eSteVe
La manca de professionals mèdics qualificats deixa
aquesta regió en una situació d’extrema desconfiança
en el sistema sanitari i la pobresa impedeix que el 80 per
cent de la població pugui accedir a la sanitat pública o a
la privada. Per aquests motius, la Fundació Ferreruela
Sanfeliu ha iniciat un programa de cooperació i treballa
perquè sigui també un projecte de tothom. El títol del
programa és «projecte de dinamització del sector sanitari
a la regió de Kolda (Senegal) a través del reforç de
les estructures sanitàries i la formació de professionals
de la salut» i necessita, com gairebé tots els projectes de
cooperació internacional, la col·laboració de tots.
Durant el transcurs De dos anys, la Fundació
Ferreruela Sanfeliu va preparar l’entrada a Kolda, mitjançant
dos viatges: el primer va servir per reconèixer la
zona i els mitjans disponibles per treballar i en el segon
vam operar una vintena de cataractes, ens van servir per
situar-nos i definir els objectius a assolir. Però no és fins
al novembre del 2008 quan s’inicia oficialment la primera
expedició quirúrgica de l’equip de la fundació, format
pel doctor Rafael Ferreruela, el també oftalmòleg
Luis Cuadrado i la infermera Rocío Martín, tot coordinat
per la infermera Carlota Esteve, la persona expatriada
de la Fundació Ferreruela.
6 MIRADA
MALGRAt QUe tÉ
UnA POBLAció
MOLt JOVe, LA
POBReSA i L’ALtA
tAxA D’AtUR FAn
QUe L’ÈxODe SiGUi
MOLt eLeVAt
l’elecció Del lloc on treballar fou senzilla, tenint
en compte que institucions de Lleida ens dirigien
cap al Senegal i que la major part de la població africana
immigrada a tota la comarca és d’origen senegalès. Per
altra banda, la regió de Kolda és la més pobra de tot el
Senegal. Malgrat que té una població molt jove, la pobresa
dels ambients rurals i l’alta taxa d’atur fan que
l’èxode sigui molt elevat. No hi havia cap dubte que la
nostra acció tindria més sentit a la regió. Amb aquestes
dades, ningú s’esperava que a la capital d’aquesta, també
anomenada Kolda, hi hagués un centre sanitari de les
característiques de l’Hospital Regional de Kolda: de
grans dimensions, amb algun equipament però amb un
manteniment pèssim de les instal·lacions i uns serveis
infrautilitzats. L’evidència ens mostrava que amb estudiades
accions de cooperació el centre sanitari podia
millorar en poc temps. La següent qüestió que ens amoïnava
era per què no coneixíem cap ONG que operés en
aquest centre sanitari. De fet, totes amb les quals havíem
contactat (entitats grans i petites) estaven installades
a la regió de Zinguinchor (Baixa Casamance). Un
lloc molt més atractiu, amb costa i amb moltes més possibilitats
turístiques i econòmiques que Kolda.
Durant els viatges De reconeixement i els següents,
les autoritats ens reben amb molta il·lusió: ràpidament,
ens informen que la cooperació internacional
ha tardat però ja es va instal·lant a la zona, que també es
coneix com a Alta Casamance. De fet, a l’octubre i al
març passats vam visitar diverses entitats per situar l’estat
de la cooperació i oferir-nos per col·laborar amb algunes
d’aquestes ONG locals. Ens informen que, des
dels anys noranta, les organitzacions no governamentals
intervenen en programes que permetien millorar
les condicions de vida de la població, amb projectes d’alfabetització,
microcrèdits i infraestructures diverses, a
més del desenvolupament rural, tan important per
aquesta terra. Malgrat això, foren mesures inútils per la
forta devaluació del franc cfa, que començà el 1994. n