Escenografia i participació en el teatre festiu tradicional ... - Recercat

fora s’està escenificant la crucifixió (Fig. 82). Aquest any, la Mort no ha finalitzat a l’església
com de costum sinó que se l’ha vist per últim cop en el quadre final de la crucifixió
acompanyada d’un modern muntatge de videoprojeccions 14 .
L’espai-temps de la Mort vergelitana és la fosca nit de Dijous Sant que omple els carrers
i temple del casc antic. Passant, doncs, per foscos carrerons ambientats només amb la llum de
torxes i quinqués, objectes escenogràfics que per si sols no fan una llum que il·lumini
intensament el cos de les comparses. Els fanals estan apagats, tret d’alguns llums de carrer que
s’hi mantenen filtrats o que són de molt baixa intensitat. En els trams a on s’escenifiquen les tres
caigudes de Jesús i al final a la crucifixió hi ha un dispositiu de focus que reforça l’escena amb
algun que altre efecte com fum o projeccions. Però la Processó quan transcorre pels carrers ho fa
encara, tan sols, amb la llum natural de les flames; no hi ha focus que falsegin l’extensió de la
llum del foc il·luminant les comparses i els actuants, com podríem dir d’un disseny de llums
teatral que a més de tenir els seus objectes escenogràfics de llum, contempla la presència de
focus que reforcin la llum d’aquests objectes il·luminant per extensió als actuants, l’escenografia
i tot allò que està en l’escenari, amb l’objectiu de poder graduar tècnicament la seva intensitat i
focalització. Tot i ser una processó teatral i laica, estem parlant d’una processó nocturna on la
llum de la flama té per l’Església una presència primordial en tant que transcendental en
l’acompanyament de la passió i mort de Crist; a Verges hi és ben present precisament recreant
l’atmosfera d’aquest espai-temps mític, religiós, espiritual. En la majoria de comparses de la
Processó hi ha un gran nombre de portadors de torxes o ciris depenent del que els pertoqui, que
les fan visibles i distingibles; però, a la cua de la comparsa de la dansa de la Mort només hi ha
quatre torxes, la llum de les quals, com és lògic, no arriba a il·luminar els esquelets com ballen,
causant un efecte realment tètric. Així, la Mort es troba literalment a les fosques, a l’ombra de la
Processó, gràcies, també, a la certa distància que es marca amb la comparsa del davant, tenint un
espai buit per ocupar, a diferència de les altres comparses.
El tram a on més gent es congrega per veure passar la dansa de la Mort és l’anomenat
Carrer dels cargols, un conjunt de carrers estrets, on a les parets s’hi han enganxat amb un
conglomerat de cendra closques de cargol que funcionen a mode de llànties (Fig. 83 i 84).
Centenars de quinqués rudimentaris, que han estat confeccionats el mateix dia al matí pels
mateixos propietaris de les façanes de les cases on es fixen, ofereixen, a la nit, el que podem
definir com el look més tradicional del pas d’aquesta dansa. Així és que tres hores abans de la
14 Amb el nomenament de Lluís Llach com a director coordinador de la Processó entre el 2009 al 2011, l’espectacle
de la Processó ha sofert la incorporació de noves tecnologies i alguns canvis escenogràfics en el muntatge.
24