Manuel de Pedrolo - Ara Lleida

Lletres amb cau:
Manuel de Pedrolo
Les terres de Lleida han estat el
bressol de personatges de renom:
escriptors, músics, polítics,
esportistes… Sens dubte, una de
les figures més emblemàtiques
ha estat Manuel de Pedrolo, un
dels novel·listes catalans més
prolífics i creatius del darrer
segle. Pedrolo va néixer al castell
de l’Aranyó i va passar bona part
de la seva vida en aquest poblet
de la Segarra i a la capital de
l’Urgell, Tàrrega.
Text: Xavier García Fotos: Adelais de Pedrolo, Santi Iglesias
79

M
anuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l’Aranyó, 1918 - Barcelona,
1990) ha estat un dels escriptors catalans més llegits dels darrers
cinquanta anys: ens ha llegat una obra poètica considerable, uns
centenars d’articles periodístics amb el seu respectable nombre
d’entusiastes, unes quantes peces teatrals cabdals, l’obra novel·lística
de més gruix de la nostra literatura amb la corresponent legió de
lectors i, encara, un radical concepte de la creativitat i una imatge
d’autor que compromet el seu ésser a cada ratlla. Lliurat del tot al
seu univers-escriptura de rebel coherència interna no sols és un
capítol estel·lar de la literatura catalana contemporània: és una
aportació rotunda a la història de la nostra cultura.
Una totalitat narrativa on, avui, distingirem els paisatges, tot deixantne
de banda una part important que podríem acollir sota el lema
“prosa d’interiors”. O, en el vessant dramàtic, “teatre d’habitació”.
Ara i aquí, som sabedors de la poca passió viatgera de Pedrolo i sí,
en canvi, del gaudi que li produïa el passeig per la ciutat (vegeu el
seus Diaris). Cal, doncs, consignar en primer lloc que el paisatgisme
pedrolià és eminentment urbà. Concretament, el de la geografia
urbana de la Ciutat Comtal en la majoria dels casos i, en menys
80
Pedrolo en un dels horts
de Tàrrega, la població
de l’Urgell on va viure
durant bona part de la
seva joventut.

1. Josep Vallverdú, Miquel Lladó, Guillem Viladot, Joaquim Carbó, Pedrolo
i Francesc Porto.
2. Pedrolo rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979.
3. Al centre, Pedrolo amb J. M. Espinàs, en una reunió a Tàrrega.
4. Joaquim Carbó, Pedrolo i Guillem Viladot a la capital de l’Urgell.
però considerablement, la ciutat de Tàrrega. Amb tot, dues
novel·les del cicle “Temps obert” (Pols nova de runes velles
i Cartes a Jones Street) i la divertidíssima Cops de bec a
Pasadena transcorren als Estats Units. Com també un gran
nombre de contes de ciència-ficció.
Fins i tot, Pedrolo arriba a jugar amb la planimetria de
Barcelona. Així, el relat “La tranformació de la ciutat”, per
exemple, ens proposa “damunt d’un plànol, canvio la
posició d’un carrer de la ciutat [...i] el carrer canvia realment,
es desplaça al lloc on l’he col·locat sobre el plànol”. O ens
endinsa, ja en un dels seus primer relats (“El premi literari”),
en la resolució d’un jeroglífic entre el carrer de Muntaner
i la plaça i els jardins del Turó. Podríem traçar no poques
rutes barcelonines si seguíssim les passes d’alguns dels
personatges pedrolians i, fins algun passeig, el podríem fer
amb bus urbà com seria el cas si ens encisessin les cames
de la Juna de Joc brut. O fins fer desaparèixer els carrers
just quan els protagonistes traspassen el llindar de les seves
cases a “Les civilitzacions són mortals”.
Sense carrers o un ambient més rural trobem en la
novel·la breu Nou pams de terra, que, ben bé, podríem
situar a l’Urgell de secà o la Segarra. On s’alça el castell
on va néixer i del qual va escriure, per encàrrec, una “Breu
descripció, asèptica i possiblement infidel, de l’interior
d’un castell” amb una prosa volgudament escatològica.
Tàrrega, és clar, ocupa un lloc important. Allí va viure
fins al final de la dècada de 1940 i hi va passar els estius.
Molts són els paisatges del terme o les rodalies que figuren
a la seva obra, com ara el Castell de l’Ofegat o la partida
de Comabruna, que s’esllavissa fins a les antigues peixeres
del Talladell, retratats fidelment a No hi fa res si el comteduc
no va caure del cavall a Tàrrega i Avui es parla de mi,
respectivament. El casc antic de la capital de l’Urgell apareix
també en aquesta darrera i altres nombrosos indrets a Les
finestres s’obren de nit i a l’Apòcrif U. El pati o plaça del
Carme, la del Mestre Lluís Millet, el Callet o el parc de Sant
Eloi, per assenyalar els llocs més destacables, també figuren
en diferents paràgrafs de l’obra periodística i memorística.
I per acabar, la Benaura mítica del Mecanoscrit del
segon origen se’ns vol aparèixer molt semblant a la Tàrrega
dels anys adolescents de l’escriptor. No pocs paràgrafs
recorden la flora i fauna i la topografia de la ciutat que
sempre el va acollir... Malgrat que el Sòcrates del Fedre ens
avisi que la racionalització del mite és un quefer inútil i
va. ●
81

ENTRE LA SEGARRA I L’URGELL
Fins al seu trasllat definitiu a Barcelona, Manuel de Pedrolo
va viure part de la infància i la joventut a la Segarra i a
l’Urgell, comarques interiors d’una bellesa sòbria i d’una
marcada idiosincràcia que tal vegada van contribuir a forjar
la forta personalitat de l’escriptor, una persona radicalment
compromesa amb la seva cultura i el seu país. El visitant
pot resseguir les petges del novel·lista en diversos
indrets d’aquesta zona i aprofitar, de passada, per gaudir
d’uns paratges amb un remarcable patrimoni monumental
i un paisatge de secà ple d’atractiu.
Pedrolo va néixer l’any 1918 al castell de l’Aranyó, a la
comarca de la Segarra, una construcció que es troba ja
documentada l’any 1120. No obstant això, l’edifici actual
és el resultat de les reformes encetades cap al 1569, que
van canviar totalment la fesomia de la fortalesa medieval
i que van donar lloc a un castell-residència en què les exigències
defensives es combinaven amb la funció residen-
cial. Es tracta d’una fortalesa d’estil renaixentista amb una
gran torre a ponent. Cal destacar que al segle XIX el castell
passà als Pedrolo-Gomar, família de Manuel de Pedrolo.
La Segarra ha estat tradicionalment, i ho és encara, terra
de fortaleses i pobles fortificats. Precisament, la Ruta Castells
de Lleida permet interessants visites guiades a alguns
d’aquests castells: Florejacs, les Pallargues i Vicfred.
Comarca agrícola situada a l'altiplà central de Catalunya
amb un paisatge sobri però colpidor, la Segarra ofereix
també altres al·licients al visitant. La capital mateixa, Cervera,
destaca per les muralles medievals, l’ajuntament
gòtic i renaixentista, la plaça porticada, la gran universitat
barroca i el Museu Duran i Sanpere, a més de les representacions
de la Passió a la Setmana Santa i la Festa de
l’Aquelarre, al final d’agost.
Altres punts d’interès de la comarca són Guissona (plaça
Major porticada, museu arqueològic municipal amb res-
82

A l’esquerra, estança del castell de l’Aranyó, on va néixer l’escriptor. Sobre aquestes línies, paratge al voltant de Tàrrega que Pedrolo esmenta al Mecanoscrit
del segon origen, i el famós Ateneu on l’escriptor segarrenc acostumava a reunir-se amb els seus col·legues.
tes romanes), Montfalcó Murallat (poble encastellat, que
conserva l'aire medieval), Sant Ramon (gran convent
mercedari, anomenat “l’Escorial de la Segarra”),
l’imponent torre medieval de Vallferosa o l’església de Pelagalls,
una petita joia del romànic.
Tàrrega va ser també una fita important en la vida de Pedrolo.
L’escriptor va escriure les seves primeres obres a la
capital de l’Urgell. El visitant pot començar la visita per
aquesta ciutat: el centre històric amb places porticades,
el Palau dels Marquesos de la Floresta, l’església barroca
de Santa Maria i l’antic hospital gòtic, entre d’altres edificis.
Tàrrega també acull, el setembre, la prestigiosa Fira
del Teatre al Carrer.
Dins la mateixa comarca paga la pena una excursió a
Verdú (castell-palau dels abats de Poblet, tallers de ceràmica
negra, Festa de la Verema i el Vi, a l’octubre), Ciutadilla
(castell renaixentista, Festa Medieval el mes de maig)
i Guimerà (vila aturonada que serva quasi intacta
l’estructura medieval). A Bellpuig cal visitar el sepulcre
renaixentista de l’església parroquial i el convent de Sant
Bartomeu (sense oblidar la Processó dels Dolors, al marçabril),
mentre que al municipi d’Agramunt trobem dos espais
artístics d’interès (l’Espai Guinovart i la Fundació
Guillem Viladot Lo Pardal de Poesia Visual) i la restaurada
torre de guaita d’Almenara.
El magnífic monestir femení de Vallbona de les Monges
constitueix un dels pilars fonamentals de la Ruta del Cister
de Catalunya. Dins de la ja esmentada Ruta dels Castells
de Lleida, destaquem també el castell de Montclar,
amb visites guiades. Finalment, els amants de l’arqueologia
no poden obviar el poblat ibèric del Moli de
l’Espígol, a Tornabous.
Cal conéixer aquestes comarques de la Plana de Lleida
i,alhora, llegir les obres de Pedrolo. Són un bon referent.
83
D’INTERÈS
Oficina Comarcal de Turisme de la Segarra
Tel. 973 53 13 03
E-mail: turisme@ccsegarra.com Web:
www.ccsegarra.com/turisme
Oficina Comarcal de Turisme de l’Urgell
Tel. 973 50 07 07
E-mail: turisme@urgell.org

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina
(l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) ha
sido uno de los escritores catalanes más
leídos de los últimos cincuenta años: nos
ha legado una obra poética considerable,
unos centenares de artículos periodísticos,
unas cuantas piezas teatrales
capitales, la obra novelística más extensa
de la literatura catalana y, aún, un radical
concepto de la creatividad y una imagen
de autor que compromete su ser en cada
línea. Entregado del todo a su universoescritura
de rebelde coherencia interna,
no sólo es un capítulo estelar de la
literatura de la Cataluña contemporánea,
sino también una aportación rotunda a la
historia de su cultura.
Una totalidad narrativa donde, hoy,
distinguiremos los paisajes, que se
Las letras en su cubil: Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (Aranyó, 1918 –
Barcelona, 1990) has been one of the most read Catalan writers
in the last fifty years: his legacy includes a considerable number
of poetical works, some hundreds of newspaper articles, several
capital theatrical pieces, the most extensive novelist’s work in
Catalan literature and, even so, a radical concept of creativity
and an image of the author which compromises itself in every
line.
Completely committed to his rebel writing-universe, Internal
Coherence is not only a star chapter of contemporary Catalan
literature but also a clear contribution to the history of its culture.
A narrative whole where, today, we can distinguish the settings
centred around the urban geography of Barcelona in most cases,
and around Tàrrega (Urgell), in others. In spite of that, two
novels of the cycle “Open time” (New dust from old ruins and Letters
to Jones Street), and the very funny Pecking in Pasadena take place
in the United States, as do a number of science fiction stories.
Pedrolo even dares to play with the surveying of Barcelona in
centran en la geografía urbana de
Barcelona en la mayoría de los casos y de
Tàrrega (el Urgell), en otros. Con todo,
dos novelas del ciclo “Tiempo abierto”
(Pols nova de runes velles y Cartes a Jones
Street) y la divertidísima Cops de bec a
Pasadena transcurren en Estados Unidos,
así como gran cantidad de cuentos de
ciencia-ficción. Incluso Pedrolo se atreve
a jugar con la planimetría de Barcelona
en el relato “La tranformación de la
ciudad” o en “El premio literario” nos
propone la resolución de un jeroglífico.
Podríamos trazar no pocas rutas barcelonesas
si siguiéramos los pasos de algunos
de los personajes pedrolianos, como es el
caso de “Juego sucio” o hacer desaparecer
las calles en “Las civilizaciones son
mortales”.
Letters in his lair: Manuel de Pedrolo
85
Sin calles o un ambiente más rural
encontramos en la novela breve “Nueve
palmos de tierra” que podríamos situar
en el Urgell de secano o la Segarra, donde
se levanta el castillo donde nació.
Tàrrega ocupa un lugar importante.
Muchos son los paisajes del término o
alrededores que aparecen en la obra
periodística y memorística y en sus
novelas, retratados fielmente en No hi fa
res si el comte-duc no va caure del cavall a
Tàrrega y Avui es parla de mi, respectivamente.
El casco antiguo de la capital del
Urgell aparece también en Les finestres
s’obren de nit y en el Apòcrif U.
Y para terminar, la Benaura mítica del
Mecanoscrit del segon origen es muy parecida
a la Tàrrega de los años adolescentes del
escritor. ●
the tale The transformation of the city, while in The literary prize he
proposes the solution of a hieroglyphic message. We could trace
no small number of routes around Barcelona if we were to follow
the steps of some of the Pedrolian characters, as in the case of
Foul play, or else make the streets disappear in Civilizations are
mortal.
Without streets, or in a more rural environment, we find the
short novel Nine palms of earth which we could place in dryland
Urgell or Segarra, where the castle where he was born stands.
Tàrrega occupies an important place. There are many landscapes
from the municipality or its surroundings which appear in his
works of journalism and memory, and which are faithfully
portrayed in his novels in It doesn’t matter if the count-duke didn’t
fall from his horse in Tàrrega and Talking about me today, respectively.
The old quarter of the capital of Urgell also appears in The windows
open at night and in the Apocryphal U. And finally, the mythical
Benaura of the Typescript of the second origin is very similar to the
Tàrrega of the writer’s adolescent years. ●