memoria executiu 1.2 - Ajuntament de Banyoles

ESTUDI GEOTÈCNIC 

2a FASE – MUSEU ARQUEOLÒGIC COMARCAL MEMÒRIA

Informe geotècnic d’una parcel.la situada al 

Carrer de la Pia Almoina 

(Banyoles, Girona) 

Sol.licitant de l'estudi 

Ajuntament de Banyoles 

Obra motiu de l'estudi 

Remodelació del Museu Arqueològic Comarcal 

Exp. C11X7165 

108/11 

Pol. industrial - C/Pirineus - 17460 Celrà (Girona) - tel. 972/492014 - fax 972/494117

Índex General 

C E C A M $ 

centre d'estudis de la construcció 

i anàlisi de materials, slu 

1. Introducció: Definició de l’obra, Informació prèvia, Àmbit de l’Estudi en el Codi 

Tècnic i Objectius de l’estudi ............................................................................................... 3 

2. Treballs realitzats: metodologia en el reconeixement del terreny .................................... 6 

2.1 Sondatges ....................................................................................................................... 7 

2.2. Assaigs “in situ” .............................................................................................................. 8 

2.3. Mostres agafades ........................................................................................................ 12 

2.4 Assaigs de laboratori .................................................................................................... 13 

3. Caracterització dels materials.............................................................................................. 14 

3.1. Estratigrafia local .......................................................................................................... 16 

3.2. Hidrogeologia ............................................................................................................... 18 

3.3. Agressivitat del sol al formigó ...................................................................................... 19 

3.4. Caracterització geotècnica dels materials reconeguts ................................................ 20 

4. Fonamentació ........................................................................................................................ 24 

4.1. Càrregues admissibles ................................................................................................ 25 

4.2. Assentaments previsibles ............................................................................................ 28 

5. Resultats i conclusions ........................................................................................................ 30 

6. Annexes ................................................................................................................................. 35 

6.1. Plànol general de situació de la parcel·la 

6.2. Situació dels punts de reconeixement del terreny 

6.3. Columnes estratigràfiques dels sondatges 

6.4. Resultats de les proves de penetració dinàmica 

6.5. Talls geològics 

6.6. Actes de resultats: analítica de sòl 

6.7. Actes de resultats: laboratori de terres 

Pol. industrial - c/Pirineus - 17460 Celrà (Girona) - tel. 972/492014 - fax 972/494117 (Exp: 108/11) – Pag. 2 de 35 

Empresa amb assaigs inscrits (*) al registre de Laboratori amb Declaració Responsable. Podeu consultar l’abast a 

http://mediambient.gencat.net/Images/43_182196.xls

1. Introducció: 

Definició de l’obra 

Informació prèvia de la parcel.la 

Àmbit de l’estudi en el Codi Tècnic de l’Edificació 

Objectius de l’estudi 

C E C A M $ 






Definició de l’obra 

C E C A M $ 



A petició de l’Ajuntament de Banyoles s’ha portat a terme un estudi geotècnic en el recinte 

del Museu Arqueològic de Banyoles (veure els annexes 6.1 i 6.2. per a la situació de la parcel·la 

esmentada). 

El peticionari ha informat que es preveuen construir dos volums nous, una sala d’actes que 

constarà de soterrani i planta baixa (dimensions màximes aproximades 13 x 20 m) i un edifici a 

la zona de l’àmbit introductori que constarà de planta baixa, dues plantes pis i altell (dimensions 

de 8 x 9 m). 

Informació prèvia de la parcel·la 

Les zones on es preveuen fer les actuacions són sectors que no presenten cap 

aprofitament en concret. De forma momentània i arran de les actuacions s’hi ha emmagatzemat 

alguns materials. També hi ha algunes construccions de planta baixa de molt escassa entitat i 

de caràcter provisional. 

La superfície del recinte del Museu Arqueològic és essencialment plana però presenta 

algunes irregularitats que han fet que els punts de reconeixement no es trobin a nivell. Per 

aquest motiu en aquest informe s’ha treballat amb cotes i també amb fondàries referenciades a 

la rasant de la boca de sondatges. 

Sondatge Cota Prova de penetració Cota 

S-1 99,50 P-1 99,15 

S-2 99,60 - 

Com a construccions més properes a la parcel.la destaquen les edificacions actual del 

recinte del museu i que consten de planta baixa, dues plantes pis i altell. 

Àmbit de l’estudi en el Codi Tècnic de l’Edificació 

Edificació projectada: C2 

Tipologia del terreny: T1 

La tipologia de l’edificació projectada i del terreny comporta que els punts de 

reconeixement a realitzar no se separin més de 30 m, que s’assoleixin fondàries orientatives de 

12 m per sota rasant i que un mínim de 2,00 d’aquests sigui un sondatge i que el 70% puguin 

ser proves de penetració. 

A tal efecte s’han realitzat dos sondatges a 6,58 i 9,00 m de fondària i una prova de 

penetració amb rebuig a 0,96 m. Cal destacar que s’ha identificat una capa rocallosa 

travertínica a partir dels 0,60 a 1,50 m de fondària. 




C E C A M $ 



Esmentar que el sondatge a 6,58 m es va fer arran de la construcció d’una grua dins del 

mateix recinte del museu (Exp. de Cecam 260/10), en una posició intermèdia entre els punts P- 

1 i S-2. 

Objectius de l’estudi 

En relació a l’obra definida, els objectius que s’han fixat per aquest estudi geotècnic són els 

següents: 

(a) Determinar les unitats litològiques que conformen el sòl i subsòl de la zona d’estudi 

(litologia, potència, geometria dels cossos, fondària) i fer-ne la caracterització 

geotècnica. 

(b) Determinar la fondària del nivell freàtic i l’agressivitat del sòl al formigó. 

(c) Determinar les càrregues admissibles i assentaments previsibles en les unitats 

litològiques reconegudes. 

(d) Recomanar el tipus i fondària de la fonamentació a partir de: les característiques 

geotècniques dels materials, la fondària dels estrats, i la influència de factors 

addicionals. 




C E C A M $ 



2. Treballs realitzats: metodologia en el reconeixement 

del terreny 

2.1. Sondatges 

2.2. Assaigs in situ 

2.3. Mostres agafades 

2.4. Assaigs de laboratori 




C E C A M $ 



Per assolir els objectius del present estudi s’ha establert el pla de treball següent: 

(a) Cara a conèixer la natura i geometria de les unitats geològiques existents a la parcel·la i 

l’agressivitat del sòl al formigó: 

-Consulta de la documentació bibliogràfica existent (mapes geològics a diferents 

escales i altres estudis). 

-Realització de dos sondatges mecànics amb bateria i obtenció de testimoni continu 

-Realització d’una prova de penetració DPSH 

-Presa i anàlisi d’una mostra de sòl 

(b) Cara a determinar la capacitat portant del terreny i els assentaments previsibles: 

-Assaigs in situ. Realització de diversos S.P.T. i una prova de penetració DPSH per 

obtenir resistències aproximades dels diferents estrats del terreny. 

-Extracció de mostres del terreny 

-Acotar la fondària del nivell freàtic 

-Assaigs de laboratori 

A continuació es precisen diferents treballs realitzats 

2.1. Sondatges 

La situació en planta dels sondatges practicats es pot veure a l’annex 6.2 mentre que les 

fondàries assolides es precisen a la taula següent. 

Taula 2.1 

Profunditats assolides en els sondatges realitzats 

Sondatge Profunditat (m) 

Sondatge S-1 6,58 

Sondatge S-2 9,00 

Total de metres perforats: 15,58 

Els sondatges* s’han portat a terme amb una penetrosonda Tecoinsa TP50-D d’acord amb 

les normes ASTM D 2113-99 i XP P 94-202. La penetració en el terreny s’ha efectuat per 

rotació amb bateries de 86 i 101 mm de diàmetre per a l’extracció de testimoni continu. 




2.2. Assaigs in situ 

C E C A M $ 



En el camp s’han portat a terme diversos assaigs S.P.T* (Standard Penetration Test), 

sempre d’acord amb les especificacions de la norma UNE 103-800-92 i una prova de penetració 

dinàmica contínua superpesant (DPSH)* executada segons UNE 103-801-94. 

S’han practicat un total de 6 S.P.T., la distribució dels quals en els dos sondatges realitzats 

s’indica a la taula següent. Les fondàries a les que s’han portat a terme cadascun dels S.P.T. i 

els resultats obtinguts es poden veure als annexes 6.3. i 6.5. 

Taula 2.2 

Distribució dels S.P.T. realitzats en els diversos sondatges 

Sondatge S.P.T. realitzats 

Sondatge S-1 4 

Sondatge S-2 2 

La prova de penetració dinàmica contínua superpesant s’ha portat a terme amb un 

penetròmetre lleuger de la casa Tecoinsa. La fondària assolida es precisa a la taula següent i 

els resultats obtinguts es troben indicats en els annexes 6.4 i 6.5. 

Taula 2.3 

Profunditats assolides en la prova DPSH 

Prova Profunditat (m) 

P-1 0,96 

Tot seguit s’explica en què consisteixen l’assaig S.P.T. i la prova de penetració DPSH 




Assaig de penetració estàndard 

Annex de l’apartat 2.2. 

C E C A M $ 



Un S.P.T. és una prova del tipus penetració dinàmica que consisteix en fer endinsar en el terreny un 

tub de mostreig estandarditzat que és copejat amb una energia fixa obtinguda de la caiguda lliure d’una 

massa de 63,5 kg des d’una alçada de 76,2 cm. 

El tub de mostreig o cullera normal emprat presenta les característiques següents: 

Execució de l’assaig 

Consta dels passos següents: 

longitud 813 mm 

diàmetre exterior 51 mm 

diàmetre interior 35 mm 

pes total 7,14 kg 

(1) es procedeix a la neteja del fons del sondatge, es col.loca el tub de mostreig estandarditzat 

i tot seguit es copeja fins a fer-lo penetrar en el terreny 15 cm, a fi d’evitar la zona superficial 

parcialment alterada. 

(2) Es procedeix a un copejament, anotant ara el nombre de cops de la massa per tal de fer 

penetrar la cullera 15 cm –N1-, i després el nombre de cops necessaris per fer endinsar-la 15 

cm més –N2-. 

La realització de l’assaig es redueix simplement a comptar el nombre de cops per fer penetrar la 

cullera en el terreny 30 cm –N o N30. 

N (nombre total de cops) = N1 + N2 

N és el valor considerat com representatiu de la resistència a la penetració. 

El que es procedeixi a fer un comptage en dues fases de 15 cm rau en el fet que es permet un 

millor coneixement del sòl. 

Quan el nombre de cops per aconseguir la penetració de 15 cm en algun dels intervals és superior 

a 50 (en el cas dels anglesos) o a 100 (en el cas dels americans) s’indica que hi ha hagut rebuig 

mitjançant una R. 

Correccions del valor N 

En el cas que el valor de N s’obtingui de sorres saturades molt fines o llimoses, Terzaghi i Peck 

(1948) recomanen que s’apliqui la correcció següent sempre i quan N sigui superior a 15: 

Ncorr = 15 + (N-15)/2. 

En les sorres de gra gros i en les graves el valor N no es considera afectat per la saturació. 

D’altra banda, sembla que el valor de N està molt influenciat per les sobrecàrregues degut al pes 

dels materials en relació al nivell de l’assaig, tal com ho demostren Turnbull i Kaugmann (61). És per això 

que alguns autors aconsellen la correcció de profunditat següent: 

Ncorr = N x (350 / ( 70 + γxD )), 

on γ és la densitat aparent del sòl (kN/m 3 ) i D és la profunditat (m). 

Aquesta correcció suposa majorar el valor de N mesurat, amb la qual cosa el producte de γxD està 

limitat a 280 kN/m 2 . 




Interpretació del S.P.T. 

C E C A M $ 



La resistència que ofereix el sòl a ser penetrat per la cullera, expressada pel valor de N, ha estat 

relacionada per Terzaghi i Peck (1948), pel cas d’una sorra, amb la densitat relativa d’aquesta. Una 

correspondència del mateix tipus ha estat proposada per Shultze i Menzenbach (79), si bé que en 

aquesta s’hi fa intervenir també la pressió efectiva. 

Altres relacions de més interès, i també deduïdes en sorres, són les que involucren l’angle de 

fregament intern. Aquest és el cas de les expressions de Meyerhof (1965), Dunham i Osaki, en les que 

l’esmentat paràmetre està en funció, de la densitat relativa en la proposta del primer dels autors, i 

directament del valor de N per als dos darrers. 

Taula 2.4 

Correlació per a sòls no cohesius a partir dels valors N del S.P.T. (adaptada de Meyerhof, 

1965) 

Valor N (S.P.T.) Densitat relativa (Dr) Compacitat Angle de fregament 

intern 

(Φ°) 

4,0 

En l’altre extrem de l’escala granulomètrica, és a dir, en les graves, l’assaig S.P.T. amb cullera 

normal presenta un altre tipus d’inconvenient, el que un còdol s’encaixi en la sabata. En aquest cas no es 

podrà saber el que s’està mesurant, si bé que és veritat que aquest incident es pot apreciar un cop es 

retiri la cullera. Per aquestes granulometries és preferible substituir la sabata per una punta cega cònica. 




Annex de l’apartat 2.2. 

Assaig de penetració dinàmica molt pesant (DPSH) 

C E C A M $ 



Consisteix, com en qualsevol altra prova de penetració dinàmica contínua, en fer endinsar en el 

terreny un tub de metall estandarditzat amb una punta cònica mitjançant el copejament constant d’una 

massa caiguda d’una certa alçada. 

El copejament en la prova DPSH es realitza mitjançant una massa de 63,50 kg caiguda des d’una 

alçada de 0,75 m. 

La unitat de penetració en la prova que s’explica presenta les característiques següents: 

Execució de l’assaig 

longitud del tub 1 m 

diàmetre exterior del tub 32 mm 

Longitud de la punta cònica 127,70 mm 

Longitud de la secció cònica 25,30 mm 

diàmetre de la punta cònica 51 mm 

angle del con 90 graus 

El tub metàl.lic amb la punta cònica en el seu extrem inferior es copeja contínuament i es compta, 

alhora, el nombre de cops necessaris per a penetracions successives de 20 cm (N20). 

El nombre de cops necessaris per introduir la punta cònica una longitud de 20 cm és la resistència a 

la penetració, la qual està lligada a les propietats mecàniques del sòl. 




2.3. Mostres agafades 

C E C A M $ 



En els treballs de prospecció de camp s’han agafat les mostres del terreny obtingudes 

mitjançant les bateries: 

Les mostres del terreny poden ser de tres tipus diferents: 

(a) Mostres alterades: corresponen a fragments de testimoni obtinguts principalment 

de les bateries de perforació i de la barrina helicoide. També es consideren alterades 

les mostres resultants dels assaigs SPT que es van practicant al llarg del sondatge. 

Tanmateix, en aquestes sí es pot determinar la humitat. 

El procediment d’extracció d’aquestes mostres fa que es perdin algunes de les 

propietats del sòl al que pertanyen, fet que limita la seva utilització als assaigs 

d’identificació (composició, granulometria, plasticitat, pes específic de les partícules, 

contingut en sulfats, matèria orgànica). 

(b) Mostres parafinades: són mostres rocalloses o de materials litificats que 

s’extreuen amb bateries de perforació. Els testimonis després de la seva extracció 

s’embolcallen amb parafina per tal que conservin la seva humitat natural i no es 

degradin durant el seu transport al laboratori. 

(c) Mostres inalterades: les mostres d’aquest tipus s’agafen amb un tub de mostreig 

de paret prima. Aquest es fa penetrar al terreny mitjançant el copejament amb una 

massa (procés equivalent a l’utilitzat per a la penetració de la cullera del S.P.T.) i 

posteriorment es recupera amb la mostra inserida en el seu interior. Extreta la mostra 

del tub, se segella ràpidament a fi de que no perdi la seva humitat natural i altres 

propietats. 

Les mostres inalterades permeten, a més dels assaigs possibles amb les mostres 

alterades, realitzar proves de resistència al tall, de compressibilitat i de permeabilitat. 

A la taula següent s’especifiquen les mostres preses per practicar-hi assaigs de laboratori. 

Sondatge 

Taula 2.6 

Mostres obtingudes en el sondatge realitzat 

Cota/Fondària de les mostres 

(m) 

Denominació mostra 

S-1 98,30-97,70/1,20-1,80 MA-1.1 

S-1 99,40-99,20/0,10-0,30 MA-1.2 

S-2 95,80-95,60/3,80-4,00 MA-2.1 

S-2 98,10-97,80/1,50-1,80 MA-2.2 

S-2 99,10-98,90/0,50-0,70 MA-2.3 

Tipus de mostra: MA: mostra alterada; MI: mostra inalterada. 




2.4. Assaigs de laboratori 

C E C A M $ 



Aquests s’han basat en les mostres alterades indicades i tenen per objectiu donar 

informació del comportament mecànic del sòl, directa o indirectament i/o d’altres factors a 

considerar també en la fonamentació. 

Els assaigs realitzats, juntament amb la normativa seguida per portar-los a terme, 

s’especifiquen a la taula següent: 

Taula 2.7 

(a) Identificació del sòl (estat i classificació) 

Nom de l’assaig nº assaigs Normativa aplicada 

Granulometria per tamisat 3 (MA-1.1, MA-1.2 i MA-2.3) UNE 103-101-95 

UNE 103-108-96 

Límits d’Atterberg 

1 (MA-2.3) 

(b) Resistència 

UNE 103-103-94 

UNE 103-104-93 

Resistència a la compressió 

UNE 2295-1:1990 

uniaxial 

1 (MA-2.1) 

Agressivitat del sòl al 

formigó 

(c) Altres assaigs 

1 (MA-2.2) 

segons EHE-08 

Els resultats d’aquests assaigs es resumeixen als apartats 3.3 i 3.4 i les actes dels 

mateixos es troben als annexes 6.6 i 6.7. 




3. Caracterització dels materials 

3.1. Estratigrafia local 

3.2. Hidrogeologia 

3.3. Agressivitat del sòl al formigó 

3.4. Caracterització geotècnica dels materials 

C E C A M $ 






Emplaçament de la parcel·la 

C E C A M $ 



La parcel.la objecte d'estudi es localitza, des del punt de vista geològic, dins de la unitat de 

relleu de la depressió de Banyoles. 

La depressió de Banyoles s'individualitza com una zona relativament enfonsada a la part 

central de la provincia de Girona, en el límit fronterer entre dues unitats de relleu ben 

diferenciades: la serralada Transversal i la depressió de l'Empordà. Orientada de nord-oest/sudest, 

coincideix amb bona part de la vall del riu Terri estenent-se des de la cubeta de l'Estany de 

Banyoles fins a l'encaixament d'aquest curs fluvial a l'alçada de Ravós. 

El context litològic de la depressió de Banyoles és relativament simple. El tret més comú és 

la presència d'uns materials quaternaris carbonatics o argilosos que s'acumulen damunt de les 

formacions eocèniques o dels dipòsits neògens terrígens pliocens de rebliment de la fossa 

empordanesa. Els nivells calcaris es relacionen amb els processos de travertinització a partir de 

les aigües bicarbonatades càlciques que brollen a l'Estany de Banyoles o a d'altres sorgències 

de la zona. 

La superfície dominantment plana del sostre dels rebliments quaternaris fa difícil 

discriminar els dipòsits travertínics d'altres acumulacions palustres, col.luvials, al.luvials o 

edàfiques. Els materials carbonàtics assoleixen els gruixos més importants a les zones 

properes a l'actual Estany de Banyoles on, en alguns sondatges realitzats a la Draga i a la 

desembocadura de la Riera Castellana, s'han arribat a mesurar més de 60 metres de fangs 

calcaris poc consolidats. Aquestes potències excepcionals possiblement responen al rebliment 

d'antigues cubetes sorgents. 

La columna sintética dels materials que constitueixen el subsòl de la zona on es troba la 

parcel.la es caracteritza, de dalt a baix, per la presència de: 

• Unes sorres argiloses i argiles sorrenques de coloracions fosques amb deixalles 

diverses. 

• Un conjunt de calcàries travertíniques (nivell A). Els travertins constitueixen nivells 

d'incrustació cianobacteriana subhoritzontals d'un gruix que pot oscil.lar entre 1 i 

30 mil.límetres i una extensió mètrica o decamètrica. L'observació de detall de 

cada nivell evidencia una successió rítmica de làmines planes o lleugerament 

ondulades de diferent compacitat. Unes làmines mostren un aspecte esponjós en 

contraposició a les altres molt més compactes, lligades a una fenomenologia 

estacional. Generalment, les làmines més denses presenten un gruix més reduït 

que les esponjoses. L'acumulació cíclica d'ambdós tipus d'incrustacions arriba a 

construir dipòsits d'un gruix considerable. 

En el subapartat següent es relacionen els materials que formen el sòl de la parcel·la 

objecte d’estudi. Veure també els annexes 6.3 i 6.5. 




3.1. Estratigrafia local (litologia i potència dels materials) 

C E C A M $ 



A partir dels sondatges realitzats s’han reconegut els nivells de materials següents: 

Nivell R 

Litologia 

Rebliment format per sorres argil.lo llimoses i llims argil.lo sorrencs de colors marró 

fosc i gris amb deixalles de construcció i algunes restes vegetals. 

En els primers 0,30 metres del sondatge S-1, es tracta de sorres de gra fi 

lleugerament argiloses amb alguns fragments de materials de construcció. De 0,30 a 

1,20 metres de profunditat es tracta de sorres de gra fi a mig barrejades amb 

fragments rocallosos i deixalles de construcció. 

En el sondatge S-2 correspon a sorres llimoses com les descrites amb passades de 

llims sorrencs. 

Fondària i potència 

Nivell A 

Sondatge Cota/Fondària del límit 

superior (m) 

Cota/Fondària del límit 

inferior (m) 

Gruix (m) 

S-1 99,50/0,00 98,30/1,20 1,20 

S-2 99,60/0,00 98,10/1,50 1,50 

P-1 99,15/0,00 98,35/0,80 0,80 

Litologia 

Calcàries travertíniques de color beix blanquinós 

El travertí es troba irregularment cimentat. Així, fins a uns 3 m de fondària ha pogut 

ser perforat en sec i el material es disgrega quelcom encara que amb trams en els 

que es recupera un testimoni continu. A partir d’aquesta fondària es recupera 

majorment com a un testimoni rocallós encara que hi ha trams on es disgrega 

quelcom (de 5,20 a 5,68 m en el punt S-1 i de 5,40 a 6,00 m en el punt S-2). 

Fondària i potència 

Sondatge Cota/Fondària del límit 

superior (m) 

Cota/Fondària del límit 

inferior (m) 

Gruix reconegut (m) 

S-1 98,30/1,20 - 5,38 

S-2 98,10/1,50 - 7,50 

P-1 98,35/0,80 - 0,16 




C E C A M $ 



Taula 3.1 

Quadre resum dels diferents nivells de materials reconeguts 

(veure també columna estratigràfica-annex 6.3) 

Denominació Composició Fondària del límit 

superior de la capa 

(m) 

Potència (m) 

Nivell R 

Nivell A 

Rebliment format per 

sorres argil.lo llimoses 

i llims argil.lo sorrencs 

de colors marró fosc i 

gris amb deixalles de 

construcció i algunes 

restes vegetals 

Calcàries 

travertíniques de color 

beix blanquinós 

99,15 a 99,60/0,00 

98,10 a 98,35/0,80 a 

1,50 

0,80 a 1,50 

0,16 a 7,50 

(reconeguda) 




3.2. Hidrogeologia 

C E C A M $ 



Durant la realització dels treballs de camp no es va interceptar aigua en cap dels 

sondatges. Això es relaciona amb el fet que les calcàries travertíniques (nivell A) són poroses i 

que qualsevol flux d’aigua que hi creua ho tendeix a fer prop de la seva base. 

En la parcel.la hi ha un pou i l’aigua es troba a 12,50 metres de fondària respecte del 

Carrer Pau Rodríguez Caixàs. 




3.3. Agressivitat del sòl al formigó 

C E C A M $ 



S’ha analitzat una mostra del nivell A per poder determinar l’agressivitat del sòl al formigó: 

Els resultats obtinguts són els següents: 

Paràmetres mostra Resultats 

Sulfats 

mg/Kg sòl 

Acidesa de Baumann-Gully 

ml NaOH 0,1N/Kg sòl 

MA-2.2 

98,10-97,80/1,50-1,80 m 

MA-2.2 

98,10-97,80/1,50-1,80 m 

Grau d’agressivitat MA-2.2 

98,10-97,80/1,50-1,80 m 

Els resultats de les analítiques d’aquest sòl s’expressen a l’annex 6.6. 



http://mediambient.gencat.net/Images/43_182196.xls 

474 

3.4. Caracterització geotècnica dels materials reconeguts 

Nivell R 

C E C A M $ 



Rebliment format per sorres argil.lo llimoses i llims argil.lo sorrencs de colors marró fosc i 

gris amb deixalles de construcció i algunes restes vegetals. 

Aquests materials no es consideren per a la fonamentació degut a la seva mateixa natura i 

al seu poc gruix. Es tracta a priori de materials granulars de compacitat mitjanament densa i 

materials cohesius rígids. Val a dir que els valors de penetració es consideren majorats per 

algunes restes i que els graus de compacitat i consistència reals són solta i mitjana, 

respectivament. 

Valors N30 obtinguts en el nivell R a partir de l'assaig DPSH i la correlació de Dahlberg (1974)/Valors 

de resistència en punta dinàmica (qd) 

Penetració dinàmica valors N30 /qd (kg/cm 2 ) 

P-1 13-24/98-233 

A continuació es presenten valors de paràmetres i propietats obtinguts mitjançant assaigs 

de laboratori. 

Propietat/paràmetre 

Granulometria per tamisat 

% passa tamís 5 UNE 


% passa tamís 0,4 UNE 


Mostra 

MA-1.2 

99,40-99,20/ 

0,10-0,30 m 

93,90 

80,00 

41,80 

20,50 

Mostra 

MA-2.3 

99,10-98,90/ 

0,50-0,70 m 

84,00 

76,10 

56,80 

42,40 

Límit líquid % 38,90 

Límit plàstic % 26,10 

Índex de plasticitat % 12,80 

Classificació USCS (Unified Soil Classification System): SM i ML 

Nivell A 





C E C A M $ 



En els trams on el travertí es troba quelcom alterat i es disgrega es pot considerar com a 

un sòl de compacitat mitjanament densa a molt densa o de consistència molt rígida a dura, tal 

com ho indiquen les proves de penetrometria practicades (veure taula següent). 

Valors N30 obtinguts en el nivell A a partir de l'assaig DPSH i la correlació de Dahlberg (1974)/Valors 

de resistència en punta dinàmica (qd) 

Penetració dinàmica valors N30 /qd (kg/cm 2 ) 

P-1 R/752 

Valors N30 obtinguts en els materials del nivell A 

Sondatge valors N30 

S-1 30, R (R: rebuig),24 i R 

S-2 35 i R 

A continuació es presenten valors de paràmetres i propietats obtinguts mitjançant assaigs 

de laboratori. 


Granulometria per tamisat 





mostra MA-1.1 

98,30-97,70/ 

1,20-1,80 m 

87,80 

72,50 

50,70 

22,90 

En el tram on no es disgrega el material es pot qualificar com a una roca pròpiament dita. 

A partir dels valors de resistència a la compressió simple obtinguts d’aquesta mateixa unitat en 

aquest i altres solars de la zona es considera que el travertí interceptat és una roca de 

resistència molt baixa (

C E C A M $ 



Altres valors obtinguts per Cecam en mostres de travertí obtingudes en prospeccions de 

solars propers han estat els següents: 


mostra MA-2.2 

(9,60 a 9,80 m) 

mostra MA-3.1 

(13,60 a 13,80 m) 

Mostra MA-1.3 

(5,15 a 5,40 m) 

Densitat aparent g/cm 3 2,12* 2,13* 2,35* 

Resistència a la compressió uniaxial kg/cm 2 69,30 96,30 112,30 

*Dades obtingudes de la proveta sotmesa a la compressió uniaxial 




Taula 3.2 

Quadre resum de les característiques geotècniques dels materials reconeguts 

Angle 

Φ’ 

Cohesió 

cuu 

Mòdul 

d’elasti. E’ 

N30 

Classifica. 

U.S.C.S. 

Humitat 

natural 

Índex 

plastic. 

Nivell Densitat 

aparent 

graus 

(kg/cm 2 ) 

(kg/cm 2 ) 

Resist. 

compres. 

simple 

(kg/cm 2 ) 

(%) 

Ip 

(g/cm 3 ) 

30 

0,18 

- 

13-24 

-Rebliment- 

SM i ML 

- 

1,70-2,00 

Nivell R 

35-45 

(matriu 

disgregada) 

1,20->2,50 

(matriu) 

200- 

>1.000 

4. Fonamentació 

4.1. Càrregues admissibles 

4.2. Assentaments previsibles 

C E C A M $ 






C E C A M $ 



A partir de la caracterització geològica i geotècnica dels materials reconeguts, a 

continuació es determinen les pressions que es poden transmetre al terreny i els assentaments 

que es preveuen. 

4.1. Càrregues admissibles 

Les càrregues admissibles, tal com s’expressen a continuació, corresponen a les 

pressions màximes que els elements de fonamentació poden transmetre al terreny 

(pressions de treball). 

Per determinar els valors de les càrregues admissibles es procedeix de la manera següent: 

• Determinar la pressió d’esfondrament del terreny, per a unes dimensions concretes dels 

fonaments. 

• Obtenir la pressió de treball o admissible mitjançant la introducció d’un coeficient de 

seguretat adequat. 

• Reajustar, en cas, necessari, les dimensions assumides dels fonaments. 

• Calcular els assentaments esperats. 

• Modificar les dimensions dels fonaments i de les càrregues admissibles per tal que els 

assentaments resultants siguin tolerables. 

En el cas concret dels sòls granulars, on la capacitat portant del terreny sol ser elevada, 

però no per això el grau d’assentament queda garantit, tot sovint se segueix aquest altre 

procediment: 

• Fixar una magnitud d’assentament tolerable. 

• Fixar unes dimensions per als fonaments que resultin apropiades per a l’estructura que 

s’ha de fonamentar. 

• Determinar la pressió de treball (càrrega admissible) 

Nivell de fonamentació 

A partir de les dades del terreny i de l’obra projectada es considera que la fonamentació 

pot ser directa en el nivell A mitjançant sabates. 




Nivell A-Fonamentació directa 


C E C A M $ 



Atesa la cimentació irregular dels travertins del nivell A s’ha considerat més adequat tractar 

les calcàries com a un sòl granular (situació més conservativa). Davant la possibilitat de que 

sigui complex aconseguir un encast mínim del fonament en aquesta unitat s’ha considerat 

oportú aplicar el mètode simplificat per a la determinació de la pressió vertical admissible de 

servei en sòls granulars. 

Quan el terreny sigui sigui horitzontal (pendent inferior al 10%), la inclinació amb la vertical 

de la resultant de les accions sigui menor del 10% i s’admeti uns assentaments de fins a 2,54 

cm, llavors la pressió vertical admissible de servei es podrà avaluar mitjançant les expressions 

següents: 

(a) Per a B

C E C A M $ 



Afegir el fet que si el travertí s’assumeix com a un sòl cohesiu el resultat és molt similar 

(3,30 kg/cm 2 ). 




4.2. Assentaments previsibles 

Nivell A-Fonamentació directa 


C E C A M $ 



La magnitud de l’assentament ja resta implícit en el procediment de càlcul de la càrrega 

admissible. Tanmateix, atès que el gruix del material travertínic sota la zona de la sala d’actés, 

on es preveu fer un rebaix, s’ha fet una comprovació addicional assumint que a partir dels 9 m 

de fondària ja apareixen sediments argilosos del Pliocè. 

L'assentament s'ha calculat mitjançant el mètode de Webb. Aquest mètode es basa en la 

integració de deformacions elàstiques dels estrats infrajacents al fonament que estan afectats 

per la sobrepressió que aquest comporta. 

s = Σ (i=1 a n) x (σzi / E) x hi 

σzi: és a la tensió vertical produïda en el centre de la capa i per la pressió q aplicada en 

superfície. σzi = Izi x 4 x q 

Izi: factor d’influència lligat a les dimensions i grau de rigidesa del fonament 

hi: és el gruix de la capa 

E: és el mòdul de deformabilitat del terreny 

Fonamentació amb sabates quadrades 

Paràmetres de càlcul 

Dimensions del fonament: 2,00 x 2,00 m 

Fonamentació encastada en el nivell A 

Materials sota el fonament-sondatge S-1 

-2 trams de 2,00 m de calcàries travertíniques del nivell A (E’ = 655 kg/cm 2 ) 

-1 tram d’1,00 m de calcàries travertíniques del nivel A (E’ = 655 kg/cm 2 ) 

-3 trams de 2,00 m de suposats materials argilosos del Pliocè (E’ = 100-200 kg/cm 2 ) 

Resultats 

Càrrega aplicada (kg/cm 2 ) Assentament (cm) 

3,46 1,59 (2,00 x 2,00 m) 




Fonamentació amb sabates contínues 

Paràmetres de càlcul 

Dimensions del fonament: 1,00 m d’amplada 

Fonamentació encastada en el nivell A 

C E C A M $ 



Materials sota el fonament-sondatge S-1 

-2 trams de 2,00 m de calcàries travertíniques del nivell A (E’ = 655 kg/cm 2 ) 

-1 tram d’1,00 m de calcàries travertíniques del nivel A (E’ = 655 kg/cm 2 ) 

-5 trams de 2,00 m de suposats materials argilosos del Pilocè (E’ = 100-200 kg/cm 2 ) 

Resultats 

Càrrega aplicada (kg/cm 2 ) Assentament (cm) 

3,46 2,58 (1,00 m d’amplada) 

3,40 2,54 (1,00 m d’amplada) 




5. Resultats i conclusions 

C E C A M $ 






Consideracions prèvies 

C E C A M $ 



(1) S’ha estudiat una parcel.la situada dins del recinte del Museu Arqueològic Comarcal, al 

Carrer de la Pia Almoina de Banyoles. Es preveu construir dos volums nous, una sala d’actes 

que constarà de soterrani i planta baixa (dimensions màximes aproximades 13 x 20 m) i un 

edifici a la zona de l’àmbit introductori que constarà de planta baixa, dues plantes pis i altell 

(dimensions de 8 x 9 m). 

(2) En aquest informe s’ha treballat amb cotes i també amb fondàries referenciades a la 

rasant de la boca de sondatges. 

Sondatge Cota Prova de penetració Cota 

S-1 99,50 P-1 99,15 

S-2 99,60 - 

El sondatge S-1 correspon a la prospecció feta arran de la instal.lació d’una grua, en una posició intermèdia entre els dos volums projectats. 

El sondatge S-2 s’ha efectuat en el volum corresponent a la sala d’actes i la prova de penetració en el sector de l’edifici de l’àmbit introductori. 

(3) Sismicitat de la zona 

La norma de Construcción Sismoresistente: Parte General y Edificación (NCSE-02) (BOE 

de l’11 d’octubre de 2002) proporciona els valors següents per als paràmetres d’acceleració 

sísmica bàsica i el coeficient de contribució (K): 

Acceleració sísmica bàsica: 0,10 g 

Coeficient de contribució (k): 1,0 

Segons aquesta norma, el tipus d’edificació projectat es classifica com de “normal 

importància”. 

També, en funció de la norma esmentada, el terreny més superficial de la zona es 

classifica com dels tipus IV (nivell R) i III-I (nivell A) i III (materials infrajacents al travertí). 

Coeficient C de càlcul: 1,485 




Resultats 

(1) Litologia 

En el sòl de la parcel·la s’hi han reconegut els nivells litològics següents: 

Denominació Composició Fondària del límit 

superior de la capa (m) 

Nivell R 

Nivell A 

Rebliment format per 

sorres argil.lo llimoses i 

llims argil.lo sorrencs de 

colors marró fosc i gris 

amb deixalles de 

construcció i algunes 

restes vegetals 

Calcàries travertíniques 

de color beix blanquinós 

99,15 a 99,60/0,00 

98,10 a 98,35/0,80 a 

1,50 

(2) Caracterització geotècnica dels materials reconeguts 

Nivell Densitat 

aparent 

Nivell 

R 

Nivell 

A 

(g/cm 3 ) 

1,70-2,00 

2,00-2,50 

(3) Hidrogeologia 

Classifica. 

U.S.C.S. 

-Rebliment- 

SM i ML 

Travertí 

N30 

13-24 

24-R 

(R: rebuig) 

Resist. 

compres. 

simple 

(kg/cm 2 ) 

(5) Excavabilitat 

C E C A M $ 



Els materials del nivell R podran ser excavats mitjançant la maquinària convencional 

emprada en el moviment de terres (giratòries i retro-excavadores mixtes). L’excavació del nivell 

A oferirà una resistència variable en funció del grau d’alteració i litificació que presentin les 

calcàries travertíniques. Tanmateix, es preveu que majorment calgui l’ajut d’un martell hidràulic 

o fresa. Cal tenir en compte que el material travertínic presenta resistències a la compressió 

uniaxial d’uns 30 a 110 kg/cm 2 (la mostra d’aquest solar ha donat 81,30 kg/cm 2 ). 

(6) Fonamentació 

A partir de la informació del terreny obtinguda del sondatge realitzat i de l’obra projectada 

es consideren les possibilitats de fonamentació següents: 

Fonamentació directa 

Serà mitjançant sabates quadrades i riostres i/o mitjançant sabates contínues que 

s’encastaran en els materials del nivell A. L’encast serà el necessari a l’efecte de que les 

sabates es recolzin en material travertínic compacte. 

Aquests fonaments s’han de dimensionar per transmetre pressions al terreny no superiors 

a la que s’indica: 

(Sabates quadrades) 

Dimensions del fonament Càrrega vertical admissible de servei 

bruta(qadm) Kg/cm 2 

1,00 x 1,00 a 2,00 x 2,00 m 3,46 

(Sabates contínues) 

Dimensions del fonament Càrrega vertical admissible de servei 

bruta(qadm) Kg/cm 2 

0,60 a 1,00 m d’amplada 3,40 

Coeficient de rigidesa (coeficient de balast) del nivell A per a placa quadrada de 30 cm de 

costat, K30 = 10,00 kg/cm 3 

Amb aquestes càrregues es preveuen, teòricament i per a les dimensions considerades, 

uns assentaments orientatius de fins a uns 2,54 cm. Aquests assentaments són aproximats i 

depenen del grau de compacitat del travertí. Si els fonaments es recolzen damunt de calcària 

compacta, tal com s’indica en aquesta opció de fonamentació, es preveuen deformacions 




C E C A M $ 



limitades, per sota 1 cm. En les valoracions teòriques fetes i basades amb el mètode elàstic no 

es té en compte la natura rocallosa del nivell A en el sentit que es necessària la flexió del 

travertí per tal que les sobrepressions dels fonaments consolidin parcialment les argiles que es 

preveu hi ha a sota, la qual cosa sembla poc probable amb la magnitud de les càrregues. És 

per això que és d’esperar que les deformacions siguin inferiors a les determinades. 

(7) Observacions 

• Per aplicar les càrregues determinades la fonamentació ha d’assentar-se damunt 

de terreny sanejat, esplanat i no sotmès a cap procés erosiu. Així mateix, les 

sobrepressions que generi la fonamentació no han d’influir negativament a 

l’estabilitat d’una zona de talús. 

• Si es projecta una fonamentació a diferents nivells, llavors per garantir l’aplicació 

de les càrregues caldrà construir elements de contenció que confinin el terreny i 

resisteixen les empentes derivades dels fonaments superiors 

• La proposta de fonamentació feta es mantindrà vàlida sempre i quan les 

condicions del terreny no canviïn respecte a les trobades quan es van realitzar els 

sondatges. 

Ignasi Capellà i Solà 

Doctor en Ciències Geològiques 

Director tècnic 

Cecam 

nº col.legiat 

3.964 

Celrà, a 24 de maig de 2011 

Montserrat Ferrer i Salgueda 

Geòleg 

Àrea de Geologia 

Cecam 

nº col.legiat 

5.614 




6. Annexes 

C E C A M $ 



6.1. Plànol general de situació de la parcel.la 

6.2. Situació dels punts de reconeixement del terreny 

6.3. Columnes estratigràfiques 

6.4. Resultats de les proves de penetració DPSH 

6.5. Talls geològics 

6.6. Actes de resultats: analítica del sòl 

6.7. Actes de resultats: laboratori de terres 




Annex 6.1. 

C E C A M $ 



Plànol general de situació de la parcel.la 

(Exp: 108/11)

Annex 6.1. 

C E C A M $ 



Plànol general de situació de la parcel.la 

(Exp: 108/11)

Annex 6.2. 

C E C A M $ 



Plànol de situació dels punts de 

reconeixement del terreny. 

(Exp: 108/11)

Annex 6.2. 

C E C A M $ 



Plànol de situació dels punts de 

reconeixement del terreny. 

(Exp: 108/11)

Annex 6.3. 

Columnes estratigràfiques 

C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

Annex 6.3. 


C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

Annex 6.3. 


C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

Annex 6.4. 

C E C A M $ 



Resultats de les proves de penetració DPSH 

(Exp: 108/11)

Dades Generals 

OBRA: Remodelació Museu Arqueològic 

Client: Ajuntament de Banyoles 

Població: Banyoles 

Expedient: C11X7165 

Referència: 108/11 

Resultats del penetròmetre P-1 

Equip: Petrosonda TECOINSA TP50-D 

Normativa: UNE 103-801-94 

Profunditat assolida: 0,96 m Nivell freàtic: - Data: 12/05/11 

Prof. Nº qd Prof. Nº qd Prof. Nº qd Prof. Nº qd 

(m) Cops (Kg/cm2) (m) Cops (Kg/cm2) (m) Cops (Kg/cm2) (m) Cops (Kg/cm2) 

0,2 13,0 97,8 4,2 8,2 12,2 

0,4 24,0 180,5 4,4 8,4 12,4 

0,6 14,0 105,3 4,6 8,6 12,6 

0,8 31,0 233,1 4,8 8,8 12,8 

1,0 100,0 752,0 5,0 9,0 13,0 

1,2 5,2 9,2 13,2 

1,4 5,4 9,4 13,4 

1,6 5,6 9,6 13,6 

1,8 5,8 9,8 13,8 

2,0 6,0 10,0 14,0 

2,2 6,2 10,2 14,2 

2,4 6,4 10,4 14,4 

2,6 6,6 10,6 14,6 

2,8 6,8 10,8 14,8 

3,0 7,0 11,0 15,0 

3,2 7,2 11,2 15,2 

3,4 7,4 11,4 15,4 

3,6 7,6 11,6 15,6 

3,8 7,8 11,8 15,8 

4,0 8,0 12,0 16,0 

Fondària (m) 

RESISTÈNCIA EN PUNTA PENETROMETRE P-1 

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 550 600 650 700 750 800 

0,00 

1,00 

2,00 

3,00 

4,00 

5,00 

6,00 

7,00 

8,00 

9,00 

10,00 

11,00 

12,00 

13,00 

14,00 

15,00 

16,00 

Resistència en punta dinàmica (Kg/cm2) 

M 

= x 

M + M' 

MgH 

Ae 

Conforme a l'establert a la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter Personal, els informem que les dades personals que ens han proporcionat són 

confidencials i formen part dels fitxers de l'empresa. El nostre objectiu amb aquest fitxer és agilitzar la nostra gestió i servei, també proporcionar informació 

referent als nostres productes i serveis, tret que ens manifesti el contrari. Pot exercir els seus drets d'accés, cancel.lació i oposició, comunicant-ho en persona o per 

escrit , adjuntant còpia d'un document acreditatiu. 

Empresa amb assaigs inscrits (*) al registre de Laboratori amb declaració responsable. Podeu consultar l'abast a: http://mediambient.gencat.net/Images/43_182196,xls 

q d 

M= Pes de la massa 

M'= Massa de la barnilla, guia, capçal i "junque" 

H=Alçada de caiguda de la massa 

g=Acceleració de la gravetat 

A=Àrea de la "puntaza" 

e= Mitjana de la penetració per cop

Annex 6.5. 

Talls geològics 

C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

Annex 6.5. 


C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

Annex 6.5. 


C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

Annex 6.5. 


C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

Annex 6.6. 

Actes de resultats: analítica del sòl 

C E C A M $ 



(Exp: 108/11)

CECAM Centre d’Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials, SLU - NIF B-17612607 Societat Unipersonal 

Registre Mercantil de Girona, Tom 1479, Foli 100, Full GI-24877 

Client: 

CECAM - AREA GEOTECNIA 

B17612607 

Obra: 

Adreça: 

EG 108/11 BANYOLES 


Núm. d’obra: C1339 C111170 

Expedient: C11X7433 Albarà: 

La seva referència: EG 108/11 MA 2.2 ( 1,5 a 1,9 m ) 

Data de recepció: 09/05/2011 

Dates assaig/s: Inici: 10/05/2011 Final: 11/05/2011 

Destinatari: 


PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ PARCIAL D’AQUEST INFORME. 

ELS RESULTATS OBTINGUTS CORRESPONEN ÚNICAMENT A 

LA MOSTRA ANALITZADA 17460 - CELRA 

Pol.Ind.c/Pirineus Cda.Falgueres 

CECAM Celrà, 11/05/2011 Full 1 de 1. 

ACTA DE RESULTATS 

DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA: Sòl en envàs de plàstic , etiquetat 

PRESA DE MOSTRA: portada al laboratori pel peticionari. 

Quantitat Codi Descripció de l’assaig 

1 SL104 

** 

RESULTATS OBTINGUTS: 

Agressivitat d’un sòl al formigó (Sulfats i Grau acidesa B-G), segons EHE 08. 

ANÀLISI DEL SÒL GRAU D’AGRESSIVITAT 

ASSAIG NORMA UNITATS RESULTAT DÈBIL MITJANA FORTA 

Sulfats UNE 83963 mg/Kg sòl sec 474 2000 a 3000 3000 a 12000 > 12000 

Grau d’Acidesa 

Baumann-Gully UNE 83962 ml/Kg sòl sec < 0,5 > 200 

QUALIFICACIÓ 

C E C A M $ 



Segons l' E.H.E 2008, article 8, taula 8.2.3.b, la mostra de sòl analitzada no és agressiva per al formigó. 

Observacions: (**) Assaigs inscrits al registre de Laboratori amb Declaració Responsable. Podeu consultar l’abast a 

http://www.gencat.cat 

Cap d’àrea Tècnic d’àrea 

Anna Jiménez i López Carme Llenas i Torrent 

Conforme a l'establert a la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal, els informem que les dades personals que ens han proporcionat són confidencials 

i formen part dels fitxers de l'empresa. El nostre objectiu amb aquest fitxer és agilitzar la nostra gestió i servei, també proporcionar informació referent als nostres productes i 

serveis, tret que ens manifesti el contrari. Pot exercir els seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, comunicant-ho en persona o per escrit, adjuntant còpia d'un 

document acreditatiu. 

L’incertesa dels valors quantitatius dels paràmetres acreditats per ENAC, està a disposició del client en cas que aquest ho demani. 

Pol. Industrial - C. Pirineus / 17460 CELRÀ / T 972 492 014 / F 972 494 117 / Celrà 

Crta. antiga de Vidreres, sector ind. Q, nau d-18 / 17310 LLORET DE MAR / T 972 371 223 / F 972 371 015 / Lloret de Mar 

Pol. Industrial Pont del Príncep, sector I, parc. 28 / 17469 VILAMALLA / T 972 526 139 / F 972 526 140 / Vilamalla 

Urb. Pla de Baix II - Av. d’Europa / 17800 OLOT / T 972 260 071 / F 972 261 247 / Olot 

La relació actualitzada d’acreditacions es pot consultar a www.cecam.com

Annex 6.7. 

C E C A M $ 



Actes de resultats: laboratori de terres 

(Exp: 108/11)



Client: 


B17612607 

Obra: 

Adreça: 



Núm. d’obra: C1339 C111170 


La seva referència: EG 108/11; MA 2.1; 3,80 - 4,00 M. 



Destinatari: 








DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA: MOSTRA ALTERADA. 



1 SL94 ** Propietats mecàniques de les roques. Assaigs per la determinació de la resistència. 

Part 1: Resistència a la compressió uniaxial. UNE 22950-1:1990. 

Velocitat de càrrega 0,75 MPa/s 

∅ d (mm) 71.0 

Àrea 

A = 0,785·d 2 

(mm 2 ) 3951.61 

Altura h (mm) 146 

Pes Ph (g) 1195.87 

Volum V = A*h (cm 3 ) 576.82 + porositat 

Densitat aparent d h= Ph/V (g/cm 3 ) 2.07 

Anisotropia de la proveta respecte l'eix de càrrega 

CÀRREGA DE TRENCAMENT 

RESISTÈNCIA A 

COMPRESSIÓ UNIAXIAL 

OBSERVACIONS: 

No es compleix la relació 2.5·d < h < 3·d 

(N) 32144 - porositat 

(MPa) 



Director tècnic Cap d’àrea 

Lluís Rodriguez Alonso Domingo Losada Fernández 






8.13 

C E C A M $ 










Client: 


B17612607 

Obra: 

Adreça: 



Núm. d’obra: C1339 C111170 





Destinatari: 








DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA: MOSTRA ALTERADA. 



1 SL03 ** Anàlisi granulomètric de sòls per tamisat, UNE 103.101:1995. 

% QUE PASSA 

100 

90 

80 

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

1000 

Massa total seca (g) 530 

MIDA DE LES PARTÍCULES (mm) 

100 

10 

1 

% GRAVES 

% SORRES 

% < 0,080 mm 

CLASSIFICACIÓ 

UNE-EN ISO 14688-1 

CLASSIFICACIÓ 

ASTM-D 2487-0 (U.S.C.S.) 

% GRAVES 

% SORRES 

% < 0,080 mm 

Massa > 20 mm, rentada i seca (g) 34 Massa entre 20 i 2 mm, rentada i seca (g) 93 Fracció fina < 2 mm, assajada i seca (g) 100.78 

Tamís UNE 7050 (mm) 125 100 63 50 40 25 20 10 5 2 1.25 0.4 0.16 0.08 

Retingut tamisos (g) 0 0 0 0 0 34 0 20 31 42 25.77 76.36 52.51 23.93 

Retingut acumulat (g) 0 0 0 0 0 34 34 54 85 127 152.73 229.09 281.60 305.53 

% que passa 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 93.6 93.6 89.8 84.0 76.1 71.2 56.8 46.9 42.4 

0 

PARÀMETRES GRANULOMÈTRICS 

0 

D60 

0.5 

0 

D30 

0 

D10 

0 

Cu 

0 

Cc 

0 0 0 0 0 

D60 

30 

CU = 

D10 

10 60 

0 0 0 

2 

( D ) 

CC = 

D × D 










0.1 

C E C A M $ 







0.01 

La relació actualitzada d’acreditacions es pot consultar a www.cecam.com 

24 

34 

42 

16 

42 

42



Client: 


B17612607 

Obra: 

Adreça: 



Núm. d’obra: C1339 C111170 





Destinatari: 









1 SL06 ** Límit líquid d’un sòl pel mètode de l’aparell de Casagrande, UNE 103.103:1994. 

Límit plàstic d’un sòl. UNE 103.104:1993. 

t +s+a 

t+s 

t 

LÍMIT LÍQUID 

Nº cops 29 25 t +s+a Tara+sòl+aigua 21.65 

Tara+sòl+aigua 

Tara+sòl 

Tara 

% HUMITAT 

109.79 178.39 t+s Tara+sòl 20.52 

101.53 165.09 t Tara 

16.19 

79.89 130.86 % HUMITAT 26.1 

38.2 38.9 

LÍMIT LÍQUID (LL) 

LÍMIT PLÁSTIC (LP) 

ÍNDEX DE PLASTICITAT (IP=LL-LP) 

Índex de Plasticitat 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

CULLERA DE CASAGRANDE: 

0 

LÍMIT PLÀSTIC 










38.9 

26.1 

12.8 

CARTA DE PLASTICITAT 

BAJA MEDIA 

CL 

CL-ML OL-ML 

ML 

CH 

ALTA 

OH-MH 

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 

Límit Líquid 

C E C A M $ 



M-051. Accionament manual de la cullera.

memoria executiu 1.2 - Ajuntament de Banyoles

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?