TASTETS RECULL PDF - Ajuntament de Banyoles

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Per celebrar el 10è aniversari de la Biblioteca Pública de Banyoles, la Biblioteca
us vol regalar durant tot l'any petits textos literaris per llegir a l'instant: un poema,
un conte, una cita, una cançó...
Tastet 1
30 de març 2007
Gelat
"Quan sigui gran", dius
Acceptem els vostres suggeriments i així, entre tots,
"vull ser venedora de gelats i poeta".
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
el regal serà més gran.
I aquí tens les boles de gelat que se't desfaran als dits.
Grogues de llimona, taronja d'un camp de tarongers
i el vermell vessat de sang de síndria. Aquí viu
la poesia. Per què, doncs, vols les paraules.
Ronny Someck. Amor pirata ; tria i traducció de l'hebreu de Manuel Forncano.
Barcelona: Proa, 2007, 83
Tastet 2
5 d’abril 2007
No demano gran cosa :
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
1

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sens haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa...
Martí i Pol, Miquel. Amb els ulls oberts ; antologia poètica a cura de Ricard Torrents.
Del llibre: Vint-i-set poemas en tres temps (1972). Barcelona : Proa, 1999, p. 165
Tastet 3 (Aquest tastet és d'en Miquel Molina que fa molts anys que viu a
Banyoles.)
11 d'abril de 2007
ON/OFF
A una cuca de llum se li van fondre els ploms i, incapaç de trobar l'avaria, es va veure a
l'atur. Preocupada per la seva situació, va omplir un qüestionari a l'INEM però, en arribar
a la preguna "Ofici, què sap fer vostè?, va perdre el control i es va enfonsar. Abraonada
als peus de l'interventor, va plorar, va gemegar, va maleir la seva sort i va implorar el pa
dels seus fills - cosa totalment fora de lloc, d'altra banda, perquè el cicle biològic
d'aquest insecte l'impideix conèixer la seva descendència. Mentrestant, tots els presents
reien i se'n fotien perquè, sigui per la humanitat del plor, sigui pels espasmes, els ploms
li havient fet contacte i tornava a portar el llum encès, sense adonar-se'n.
Propensa a la vagància i a la poesia, resistent a la disciplina i poc dotada pel treball en
equip, la cuca de llum (Lampyris nocticula) no s'adapta bé a les noves tecnologies. És
per aquest motiu, i no per cap altre, que cada vegada se'n troben menys.
Molina, Miquel. Nogensmenys. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2006, p. 11
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
2

Tastet 4
16 d'abril de 2007
Mirall
Tota la tarda,
el cel, sobre l'estany,
s'emprova núvols
Tastet 5
16 d'abril de 2007
Tarda d'abril.
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Sobre el verd dels sembrats,
les mans del vent!
Tastet 6
16 d'abril de 2007
El poeta és un home que calla.
Molt lentament,
paraules que germinen
en l'humus del silenci.
Santaeulàlia, J. N. La llum dins l'aigua. Barcelona: Columna, 1996, p. 57, 70, 73
Tastet 7
20 d’abril de 2007
L’amant de l’atleta
Si li deixés fer el joc que més li agrada,
em deixaria, el ximple, triturada !
El marit de l’actriu
Quan és meva i es posa a pernabatre,
diríeu que és amb mi, que fa teatre.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
3

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
El donot de la marida
Ni invertir els papers del matrimoni
Sóc capaç de trobar l’encaix idoni
L’esposa del gramàtic
Només em saps parlar de quatre temes:
Atributs, nexes, còpuls i semes.
Salvador Oliva. Retalls de sastre. Barcelona: Quaderns Crema, 1988, p. 51, 53, 54, 56
Tastet 8
25 d’abril 2007
Ja som a l’estiu
O sigui que, finalment, ha arribat l’estiu. El fet ha estat observat amb la curiositat
característica amb què la població, en general, contempla aquesta mena
d’esdeveniments. Els oficials de primera, els agents de finques urbanes, els auxiliars
administratius, els inspectors municipals de fruites i verdures, per exemple, han rebut les
clatellades del sol, han fet quatre números i han acabat per dir la coneguda expressió:
- Ja som a l’estiu!
Perquè la gent personalitza. No passa per l’estiu, ni viu a l’estiu, ni es mira l’estiu: “és” a
l’estiu. Sempre hi han de distrets, és clar.
Els que llegeixen els diari, sobretot, solen descobrir l’estiu via incendi forestatl.
En llegir la notícia que hi ha paelles que maten, per exemple, l’home que llegeix diaris
far una exclamació:
- Òndia, ja som a l’estiu!
I han començat a passar bombers. Per a motla gent els bombers són una mena
d’espectacle, un “holiday on ice” de barri: passen rabents i xiulant. De fet, ja se sap que
els bombers tenen feina tot l’any, però, tal com s’han posat les coses, els bombers s’han
especialitzat, sobretot, en incendis forestals.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
4

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Durant tot l’any, els bombers fan gimnàstica, pugen l’escala, proven la manguera, salten
i corren i fan, també, algunes maniobres amb foc real: apaguen incendis de fàbriques i
altres establiments que, mira, un dia és un dia, s’encenen ací i allà. Però, com dèiem, els
bombers estan fets per apagar incendis forestals.
I és que el país, si té algun signe específic, algun senyal d’identitat acceptable per a
totes les formacions polítiques, és l’incendi forestal. Som un país de focs d’estiu. Som un
territori propens a la pirotècnia arbòria. Som una nació, sí, però som una nació
incandescent.
En fi, que quan el personal ha descobert que es cremavem els boscos, quan ha vist
passar bombers i quan ha sabut que als dels sisè pis no els arribava aigua a l’aixeta, ha
constatat que, efectivament, som a l’estiu.
I el mortal habitant d’aquest país ha experimentat la dèria de banyar-se: exercici
angoixós que el mantindrà ocupat tota la temporada en inacabables viatges a la zona
literal.
I ha començat a engolir quanitats imprevisibles de cervesa i beguda glaçades: pràctica
que el conduirà a implacables i doloroses diarrees estivals.
I ha adoptat un règim alimentari devorador de verds crus i fruites exòtiques: dieta que li
refermarà les caguetes i el convertirà en àvid explotador d’excusats públics.
I s’ha imposat l’obligació de posar-se moreno: moda que el precipitarà en un mar de
sofriments i en l’addicció a pomades i untures de reconeguda pestilència.
I ha decidit no menjar gaire i dormir poc: ideari una mica polític que el convertirà en un
Gandhi de segona mà.
I ha promès a la família que els dissabtes i diumenges sortiran a menjar fora de casa:
servitud moral que el portarà, d’ací d’allà, a la recerca de restaurants econòmics que
arrodoniran la migrada dieta diària amb menús infames i breus.
I acabarà, finalment, pràcticament el pícnic i la costellada: costum perillós que l’introduirà
a la roda dels provocadors d’incendis forestals.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
5

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Potser serà llavors –quan passin els bombers i els incendis siguin notícia de diari- que el
perruquer del barri que, víctima d’un excés de feina o d’alguna obnubilació temporal, no
havia entrat en la dinàmica estival, després de consultar el calendari i fer quatre
números, farà la inevitable declaració de principis:
- Òndia! Ja som a l’estiu!
I li vindrà la dèria de banyar-se, d’atipar-se d’amanides, de dormir poc i malament, de
torrar-se com un bubi, de menjar fora de casa, de practicar la costellada.... I provocar, de
forma naturalment involuntària, un incendi forestal.
O sigui que per anuncis que posin i bombers que vigilin, no hi ha res a fer. I és que per
cremar el bosc som no sé quants milions...
Jaume Farriol. Batenvic (Banyoles-Vall del Tenes i viceversa). Els Llibres del Tint,
1990, p. 101-103
Tastet 9
30 d’abril
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
La desmemoria/1
Estoy leyendo una novela de Louise Erdrich.
A cierta altura, un bisabuelo encuentra a su bisnieto.
El bisabuelo está completamente chocho (sus pensamientos tienen el color del agua) y
sonríe con con la misma beatífica sonrisa de su bisnieto recién nacido. El bisabuelo es
feliz porque ha perdido la memoria que tenía. El bisnieto es feliz porque no tiene,
todavía, ninguna memoria.
He aquí, pienso, la felicidad perfecta. Yo no la quiero
GALEANO, Eduardo, El libro de los abrazos: imágenes y palabras. S. XXI, p. 97
6

Tastet 10
30 d’abril de 2007
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
La desmemoria/4
Chicago está llena de fábricas. Hay fábricas hasta en pleno centro de la ciudad, en torno
al edificio más alto del mundo. Chicago está llena de fábricas, Chicago está llena de
obreros.
Al llegar al barrio de Heymarket, pido a mis amigos que me muestren el lugar donde
fueron ahorcados, en 1886, aquellos obreros que el mundo entero saluda cada primero
de mayo.
Ha de ser por aquí – me dicen. Pero nadie sabe.
Ninguna estatua se ha erigido en memoria de los mártires de Chicago en la ciudad de
Chicago. Ni estatua, ni monolito, ni placa de bronce, ni nada.
El primero de mayo es el único día verdaderamente universal de la humanidad entera, el
único día donde coinciden todas las historias y todas las geografías, todas las lenguas y
las religiones y las culturas del mundo; pero en los Estados Unidos, el primero de mayo
es un día cualquiera. Ese día, la gente trabaja normalmente, y nadie, o casi nadie,
recuerda que los derechos de la clase obrera no han brotado de la oreja de una cabra,
ni de la mano de Dios o del amo.
Tras la inútil exploración de Heymarket, mis amigos me llevan a conocer la mejor librería
de la ciudad. Y allí, por pura curiosidad, por pura casualidad, descubro un viejo cartel
que está como esperándome, metido entre muchos otros carteles de cine y música rock.
El cartel reproduce un proverbio del África: Hasta que los leones tengan sus propios
historiadores, las historias de cacería seguirán glorificando al cazador.
GALEANO, Eduardo, El libro de los abrazos: imágenes y palabras. S. XXI, p. 103-
104
7

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Tastet 11 (suggeriment i creació d'un lector de la Biblioteca)
7 de maig de 2007
EL FORMIGUER
Una interminable rua de cotxes enfila cap a
Decathlon,
Ikea o,
Media Mark.
Arrenglerada, en fileres, la gentada espera
el seu torn
per pagar en les caixes,
- Codi postal?
Com formigues,
surten de l'hipermercat,
amb bosses,
amb paquets,
amb capses petites
i grans.
És un formiguer humà,
imparable,
insaciable,
que està exhaurint el rebost.
Xavier Garcia Salas
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
8

HAIKÚ
El núvol passa,
només resta
un retall de blau.
Xavier Garcia Salas
Tastet 12
15 de maig de 2007
Progreso:
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
(132) Entre la primera bacteria y Shakespeare... algo ha tenido que ocurrir.
(157) El revoltillo lo inventó un genio aturdido por el fracaso de una tortilla.
Estímulos
(182/183) ¿Gastar energía y arriesgar en la incertidumbre sólo para buscar
comida/cónyuge? ¿Ahora, justamente ahora?
Conocimiento
(203) El conocimiento es el remedio contra el miedo a no conocer.
Ciencia
(227) Lo más incomprensible del mundo es que el mundo sea comprensible (Einstein):
Jorge Wagensberg. Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? y otros
quinientos pensamientos sobre la incertidumbre. Barcelona: Tusquets, 2003
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
9

Tastet 13
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
22 de maig de 2007 , Santa Rita
La cançó de la Rita Xuclalletres
Amb la seva trompa,
xucla emocions,
lletres,
frases fetes,
poemas i cançons.
Rita Xuclalletres,
vol fer molts amcis,
es posa contenta,
quan veu algú llegir.
Aixeca la trompa,
Per flagrar mots,
li agrada,
menjar comes,
punts, accents i diftongs.
Rita Xuclalletres,
vol fer molts amics,
es posa contenta,
quan veu algú llegir.
(Jordi Tonietti)
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
10

Tastet 14
28 de maig de 2007
Regal
Quin dia tant feliç.
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
La boira s’ha esvaït aviat, treballava al jardí.
Els picaflors es detenien en els xuclamels.
No hi havia res a la terra que volgués tenir.
No coneixia ningú que valgués la pena d’envejar.
Vaig oblidar tot el mal que havia pasta.
No m’avergonyia pensar que era qui sóc.
No sentia al cos cap dolor.
Redreçant-me vaig veure el mar blau i veles.
Berkely, 1971
Czeslaw Milosz (poeta polonès 1911-2004). Travessant fronteres: antologia poètica:
1945-2000. Barcelona: Proa, 2006, p. 175
Tastet 15
4 de juny de 2007
Piscina
No pas tots els matins,
ni que sigui diumenge,
podem obrir-nos a la vida,
saber tot d’una que no és tan sols
frustació, treball, sinó llis trampolí
des d’on, erecte, salta el cos i cau
en la piscina oblonga
d’on sembla que no pugui sortir mail.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
11

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
En surt, però, somrient,
Regalimant, lluminós,
i s’abandona a prendre el sol.
Joan Vinyoli. Obra poètica completa. Barcelona: Edicions 62, 2001, p. 249
Tastet 16
12 de juny
"Fa molts anys, el museu em va encarregar la restauració del violí. Al taller, en obrir-lo
per reparar-ne les esquerdes, vaig trobar un poema escrit a l'interior de la tapa. Un
poema d'amor. Que ningú no l'hagués llegit en més de dos segles i mig em va
trasbalsar. Encara recordo la intensa emoció de les paraules que, per algun inexplicable
designi, m'havien estat reservades:
Callen els boscos i els rius,
i el mar sense onades jau,
el vent dintre les coves troba pau,
i en la nit bruna
un alt silenci fa la blanca lluna.
Guardem ben amagades
les dolçors enamorades:
Amor, no parlis ni respiris,
que siguin muts els besos i els deliris.
Gràcies a un amic lletraferit, vaig saber que era de Torquato Tasso. Però això m'era
igual. Ja només existien les preguntes."
Eduard Màrquez. El silenci dels arbres. Empúries, 2003, p. 36-37
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
12

Tastet 17
19 de juny de 2007
Gran pantalla
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
De què serveix cremar-se a foc lent
i no en una gran pira?
De què serveix jugar a cartes
i rebre tots els asos?
De què serveix fer aquests poemes
i desfer-se de mica en mica,
a foc lent,
i no en gran pira?
Resta
I del poc que aprenem
Menys ens resta.
La memòria es tan capriciosa
com la por és exagerada,
i la vanitat és desmesurada.
Desmembrat
I així em trobava, desmuntat,
com un puzle de peces ben petites,
algunes perdudes.
David Castillo. Esquena nua. Barcelona: Proa, 2006, p. 38,73, 81
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
13

Tastet 18
25 de juny de 2007
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Tastet 18 (tastet per animar-vos a venir a veure a la biblioteca l'exposició de
Salvador Espriu i a sentir la música d'(a)phònica 2007)
26 de juny de 2007
Cant senzill
Des d'un cant molt senzill
us llançaré paraules
que ja repetireu
tot just en escoltar-les.
Terra, vent, casa, doll,
nom de dona triada
per sempre més. Vegeu
quanta llum de paraules.
Si digeriu també
"ensems, llurs, endebades",
ben tost arrelareu
a contrades nostrades.
Salvador Espriu. Per a la bona gent. Llibres del Mall, 1985, p. 41
Tastet 19 (tastet que ens ha traduït i regalat la Mitra, una lectora iraniana)
3 de juliol de 2007
Frough Farojzad
La gran poeta iraní (1935-1967): una de las más controvertidas de la literatura persa.
Nació en Teheran, en 1955 publicó su primer libro de poemas " la cautiva"
Regalo
Estoy hablando sobre el corazón de la noche
Estoy hablando sobre el corazón de oscuridad
Y el corazón de la noche.
Tráeme una luz cuando vengas a mi casa
Y una ventana por la cual
Pueda ver la muchedumbre de
Las calles afortunadas.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
14

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Las frases de Forugh sobre la vida
La vida quizá es una larga calle por la que pasa cada día una mujer con una cesta,
quizá es la cuerda con la que un hombre se cuelga de un árbol. La vida quizá es el niño
que vuelve de la escuela, quizá es ese cigarrillo que se enciende en la pausa entre dos
abrazos o esa mirada absorta del transeúnte que se quita el sombrero y saluda:
¡"buenos días"! con una sonrisa insignificante.
Las frases sobre Mirar
No estoy de acuerdo con encerrarse en las habitaciones .... El mundo solitario abstracto
de cada uno debe de ser el resultado de sus paseos ...mirar para poder ver y para poder
elegir.
Moltes gràcies Mitra!!
Tastet 20
11 de juliol de 2007
Ha vingut a llegir-
Ha vingut a llegir. Hi ha dos o tres llibres
oberts: historiogràfics i poetes.
Amb prou feines, però, ha llegit deu minuts
I els ha deixat. Damunt del canapè
s’adormissa. Ho són tot, per ells, els llibres-
ara, és molt bonic i té vint-i-tres anys;
i aquesta tarda l’amor ha passat
damunt la seva carn superba i pels seus llavis.
Per la seva carn, que és bellesa solament,
ha passat el desig ardent;
sense cap vergonya irrisòria sobre la forma del plaer...
Kavafis, Konstandinos. Les poesies de C.P. Cavafis; tria: Joan Ferraté. Barcelona:
Edicions del Quadern Crema, 1987, p.168
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
15

Tastet 21
17 de juliol de 2007
Excés d’equipatge
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Un aeroport és una ciutat on tothom sembla tenir pressa, especialment a l’hora de
facturar. Aquest és un moment delicat per a qualsevol aspirant a viatger, ja que es pot
trobar amb una fila tan llarga que no arribi a temps per a l’embarcament, o bé que les
seves maletes excedeixin el pes reglamentari.
Un antic empleat de British Airways a l’aeroport de Barcelona m’explica tres
anècdotes que il·lustren aquest tràmit abans no puguem córrer lleugers cap a la
cafeteria o els duty free.
El sobrepès més exagerat que recorda és el d’un passatger d’un país àrab que va
començar a passar per la cinta un carregament de whisky. Va ser un total de 40 caixes
de 12 ampolles de Deward’s cadascuna. Sembla que eren per a un xeic que, saltant-se
les prohibicions de la seva religió, havia decidit aprovisonar el seu rebost alcohòlic.
L’home li diu de molt mana manera que etiqueti totes les caixes com a “fràgil”,
perquè és de primeríssima classe i vol que arribi sencer. L’empleat, que a més de
facturador té un bar –i sap que és un whisky barat-, reacciona cobrant-li fins al darrer
quilo de sobrepès.
-En classe turista el màxim és 23 i en club, 30-m’explica el facturador-. Aquest
home portava més de 15 vegades el pes màxim permès, i li vaig clavar un sobrecàrrec
d’uns 6.000 euros. Quan va veure “la dolorosa”, al criat del xeic li van baixar els fums de
cop. La seva Visa Or no arribava per a tanta morterada, així que al final va haver de
venir el cònsol del seu país a pagar.
Sembla que aquesta qüestió és tan sensible- com tot el que toca la butxaca dels
passatgers- que més d’una vegada l’havien intentat subornar, cosa que mai va acceptar
perquè s’hi jugava el sou.
En una ocasió, un estranger que va arribar amb un excés d’equipatge de més de
100 quilos va començar a fer-li la pilota tot dient com som de meravellosos els catalans.
Va fer una defensa apassionada de la nostra nació, que no entenia que fos criticada des
d’altres parts de la península.
L’empleat de la British sabia perfectament que l’estava ensabonant perquè no lo
fotés una clatellada pel sobrepès, però l’home continuava: que quina meravella Gaudí, i
la cuina catalana, quina delícia! També elogiava la rumba.
Al final l’empleat no va estar per històries i li va clavar, a l’estranger, els 600 euros
que li corresponia pagar pels 100 quilos de més.
Immediatament el discurs d’aquest va canviar i, després de passar per caixa,
l’estranger el va acomiadar tot dient
-Tots els catalanes sou uns lladres.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
16

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
En un altre excés d’equipatge que recorda li va venir una senyora gran amb 70 quilos de
me més.
-Són medicaments- va dir-li fent cara de pena.
L’empleat li va fer pagar 30 quilos per mentidera.
15 coses que no mai s’han de fer a la terminal de facturació
(Consells de Jordi Cantavella, escriptor que va treballar durant onze anys als
departaments de facturació de l’aeroport del Prat de Llobregat)
4. Mirar d’enganyar sobre el sobrepès de l’equipatge
Si és un excés exagerat, ens acabarien enxampant i seria pitjor. És preferible negociarho
abans d’anar a l’embarcament. En aquest cas hem d’utilitzar totes les nostres arts de
diplomàcia i seducció, ja que estem demanant de manera indirecta un servei que no
hem pagat. Hem de saber que tot l’equipatge de més que entra a la bodega de l’avió és
mercaderia que no podrà viatjar.
Francesc Miralles. Jet lag: aventures i ensurts a 9.000 metres d’altura . Barcelona:
Ara Llibres, 2006, p. 16 i 147
Tastet 22
14 de juliol de 2007
L’estriptease de l’hostessa
British Airways va emetre un comunicat el 1999 en què assegurava que estava
investigant l’stripsease fet per una de les seves hostesses en un aeroport italià.
Un parell de diaris havien desvelat que l’hostessa havia apostat amb el
comandant del vol de Londres a Gènova que es despullaria fins a quedar-se amb roba
interior si l’avió aconseguia arribar a l’hora a Itàlia.
Quan l’aparell va aterrar abans i fins i tot de l’hora prevista, l’hostessa va esperar
fins que la majoria de passatgers havien desembarcat per pagar l’aposta.
El Daily Telegraph va reportar que els empleats de l’aeroport de Gènova, els
mossos d’equipatges i uns quants passatgers van quedar bocabadats en veure que
l’hostessa baixava les escales de l’avió vestida només amb calcetes, sabates, l’armilla
salvavides penjant i la gorra del pilot.
Segons el diari, la noia va ver una volta corrents al voltant de l’avió abans de
tornar a pujar les escales.
25. Coses que mai s’han de fer a l’avió
(Consells de Jordi Cantavella, escriptor que va treballar durant onze anys als
departaments de facturació de l’aeroport del Prat de Llobregat)
14. Endur-se records
No agafem les armilles salvavides, que no són per anar a la platja. Recordem que es fan
controls de seguretat a la terminal d’arribada i, mentre esperem el nostre equipatge, ens
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
17

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
poden enxampar. En aquest cas, es voldrem fondre i part del pressupost de les
vacances anirà a parar a una bonica multa de record.
Francesc Miralles. Jet lag: aventures i ensurts a 9.000 metres d’altura . Barcelona:
Ara Llibres, 2006, p. 120 i 157.
Tastet 23
31 de juliol de 2007
Sexe d’altura
En un article publicat al diari London Guardian, Felicity Lawrence repassava els inicis
del selecte Mile High Club, és a dir, de les persones que han aconseguit fer l’amor en
un avió.
Sembla que el primer acte sexual efectual a bord va tenir lloc el 1916. El pilot era en
Lawrence Sperry, un dissenyador dels primers models d’avions, i sobrevolava amb un
biplà la ciutat de Nova York. Tot seguit veurem algunes dades d’interès sobre aquest
selecte club:
Els seus exponents més famosos són –segons la periodista- Pamela Anderson i el seu
marit Tommy Lee. L’estrella de pop Brian Harvey d’East 17 i l’actor Oliver Reed. Barbara
Streisand va llogar un avió privat per sobrevolar Los Angeles i poder entrar en el club
amb el seu marit.
Quan a l’acoblament més comprometedor, en un vol de British Airways que tornava de
Nairobi, una parella es va quedar encastada al reduït espai de darrera de l’última fila de
seients. Van haver de venir els enginyers de vol per alliberar-los.
El més obvi va ser el protagonitzat pels passatgers d’un vol d’Air France entre Niça i
Londres, que van aplaudir i cridar “Vive le sport!” quan una noia va sortir del lavabo rere
el seu xicot amb un pit a fora per descuit.
Per últim, les pitjors conseqüències (laborals) les va patir una hostessa d’Air New
Zealand. Va portar la companyia als tribunals per acomiadament improcedent, després
de ser enxampada –quan era fora de servei- amb un passatger al lavabo. Va perdre el
cas.
Número 1 en sexe
Segons un rànquing oficiós de sexe a bord dels avions, la companyia amb més
membres del Mile High Club és la South African Airlines, on les darreres files estan
especialment sol·licitades.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
18

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
25. Coses que mai s’han de fer a l’avió
(Consells de Jordi Cantavella, escriptor que va treballar durant onze anys als
departaments de facturació de l’aeroport del Prat de Llobregat)
17. Imitar les pel·lícules porno als lavabos
Sí, d’acord, té molt de morbo, però:
a) és molt incòmode i en cas de turbulències podem patir una luxació o una regirada
molt traumàtica que ens podria deixar esguerradets.
b) Ens enxamparan amb els pantalons abaixat i ens veuran el cul.
Francesc Miralles. Jet lag: aventures i ensurts a 9.000 metres d’altura . Barcelona:
Ara Llibres, 2006, p. 102 i 158
Tastet 24
7 d’agost
Bon dia
Dilluns 20 d’agost
Ahir va ploure i ens hem despertat amb l’aire net i el cel clar. He sortit a passejar
a frec de migdia i he resseguit el perfil oriental de l’estany i m’he aturat un moment. Com
el poema d’Espriu, “he mirat aquesta terra”. El paisatge és esplèndid i observo que el
dominen quatre colors: el blau verd de l’aigua en primer terme, el verd de les muntanyes
del fons, el blau del cel i el blanc radiant dels núvols –quatre ben comptats-, estufats
com un suflé de vapor d’aigua.
He mirat aquesta terra, deia, i he beneït aquest paisatge. És “el meu” paisatge.
L’he vist immòbil com una postal i viu com un personatge. No es mou, però respira i
m’arriba el seu alè. Aquest ha estat el meu món de la infància, el meu mirall de joventut,
el meu refugi en la maduresa. Aquesta conjunció de cel, bosc i aigua serà aquí quan
arribin les pròximes generacions. I quan passin les pròximes generacions. Els meus ulls,
que ara contemplen aquest paisatge de sempre, seran substituïts per uns altres ulls, als
quals passaré el testimoni de la meva presència. Ell –el paisatge- és la penyora de la
meva continuïtat.
De seguida em ve el dubte, ben raonable, de sit tot el que veig es conservarà per
sempre. Vivim hores incertes i ens sotgen i amenacen molts perills. El paisatge és
sotmès a una explotació intensiva, es transforma contínuament per l’ impacte d’obres,
reformes, agressions... Tota la facilitat de la tècnica humana es transforma en una
dificultat per conservar les coses que, durant segles, havien viscut tranquil·lament, per la
simple raó que la naturalesa era més forta que l’home. Ara l’home és més fort que la
naturalesa i s’ha convertit en un nou perill. Però vull tenir fe, necessito tenir fe, en els qui
han de venir, d’ara endavant, a compartir amb mi aquest “meu” paisatge. I en els ulls
que algun dia substituiran els meus. Qui sap si una de les raons que em porta aquí i em
dóna arguments per continuar venint és l’esperança que algú vingui a recollir el meu
testimoni.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
19

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
La veritat és que mai no havíem estat tan a punt de perdre-ho tot. Però tampoc
mai no n’ havíem tingut tanta consciència. Mai no havíem estat tan al caire de l’abisme,
però mai no havíem estat tan segurs que no podíem fer ni una passa més. De manera
que avui, davant d’aquesta bellesa serena, un matí d’agost del 2001, vull fer un acte de
fer en el gènere humà. Crec que al segle vinent uns altres ulls miraran el mateix
paisatge. Crec en el seny de les generacions futures. Crec en el poder de la raó i en el
domini de la intel·ligència. Crec en el meu país, en el meu poble, en la meva gent. Crec
en la resurrecció de bons i en la vida perdurable de la Terra. Amén.
Jaume Farriol. Quaderns d’estiu: del país utòpic a la nació normal. Barcelona: Pòrtic,
2003, p. 120-121
I aquí teniu el poema d’en Salvador Espriu.
Quan la llum pujada des del fons del mar
A llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de la fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es para en solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m’envelleixo en el gran esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
20

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
Camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
Com l’ hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Salvador Espriu. Llibre de Sinera. Barcelona: Edicions 62 , 1994, p. 34-35
Tastet 25
Hores de tertúlia
Diumenge, 5 d’agost
Als vespres d’estiu es recupera la tertúlia. Quan el sol fa estona que s’ha amagat i els
seus estralls calorífics minven, s’escampen brins d’una frescor precària però apreciable.
Hi ha una treva en el combat diari per subsistir sense fondre’s sota l’ impacte de l’astre
rei. Abans, quan la gent sortia a prendre la fresca a la porta de casa i coincidia amb els
veïns, la conversa era un valor afegit. Ara, en dies concrets i, sobretot, en temps de
vacances, es poden invertir les preferències i la gent es trasllada a algun espai públic.
Allà, la gent seu i es refresca, mentre beu i s’exercita en el noble art de la conversació.
És allò que alguns en diuen fer-la petar, i d’altres, tertúlia. Acollint-me al mot més refinat,
concs, penso que la tertúlia és un dels darrers vestigis de convivència en un país on
tantes relacions humanes decauen sota l’empenta i els neguits de la modernitat.
El cas és que la tertúlia entre amics i coneguts, sobre temes diversos, des de l’economia
fins a l’espectacle, de la política a la lectura, de la informació a la ximple xafarderia, crea
un ambient generalment distès, on es pot compartir, discutir, concordar o discordar. La
tertúlia és com l’amistat: no busca cap benefici i es justifica en ella mateixa. Vull que la
seva raó de ser és, precisament, existir. La tertúlia és un pont entre persones, un
meeting point de gestos i somriures, un espai de complicitats ben enteses. La tertúlia és
una higienes de l’esperit.
Crec que ens hauríem de fer militants de la tertúlia. Practicar-la encara que no en
tinguem ganes. Vèncer la temptació televisiva, l’ isolament autista de comoditats
superficials. Hauríem d’acudir a les tertúlies, ni que fos a peu coix. Qui sap si la tertúlia
és una relíquia d’altres temps i forma part d’hàbits que anem perdent de manera
continuada però inaturable: saludar els veïns, interessar-se per la salut dels malalts,
escriure cartes als amics, visitar els parents... Ens convé recuperar tot el que representi
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
21

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
la relació entre els altres, perquè forma part d’una manera d’entendre la vida. En fi, si no
podem salvar el país, salvem almenys la tertúlia.
Jaume Farriol. Quaderns d’estiu: del país utòpic a la nació normal. Barcelona: Pòrtic,
2003, p. 93
Tastet 26
24 d’agost de 2007
Llegir a la platja
No és tan fàcil, llegir a la platja. Estirat de panxa enlaire, és gairebé impossible. El sol
enlluerna, cal aguantar el llibre a pols sobre la cara. Passi durant uns quants minuts, i
després un es tombal. De gairell, repenjant-se en un colze, amb la mà recolzada a la
templa, l’altra mà aguantant el llibre obert i girant-ne les pàgines, també és força
incòmode. Llavors s’acaba de bocaterrossa, amb els abraços encogits al davant. Arran
de terra, sempre hi fa una mica de vent. Els cristallets de mica s’insinuen dins del
relligat. Sobre el paper grisós i lleuger dels llibres de butxaca, s’amunteguen els grans
de sorra, perden el seu esclat, hi queden oblidats (és, tot just, un pes de més a més que
es dispersa negligentment al capdavall d’algunes pàgines). Però sobre el paper gruixut,
granellós i blanc de les edicions originals, la sorra s’hi insinua. Es difon sobre les
aspreses cremoses, i brilla aquí i allà. És una puntuació suplementària, un altre espai
obert.
El tema del llibre també compta. En traiem grans plaers, de jugar amb el contrast. Llegir
un passatge del Journal de Léataud on blasma, precisament, els cossos amuntegats a
les platges de la Bretanya. Llegir À l’ombre des jeunres filles en fleurs, i recuperar el
món balneari de canotiers, d’ombrel·les i de refinades salutacions a l’antiga. Submergirse,
sota el sol, en la malastrugança plujosa d’Oliver Twist. Cavalcar a la manera de
D’Artagman dins la immobilitat feixuga de juliol.
Però treballar “amb el color” també està bé: estirar infinitament Le Desert de Le Clézio
en el propi desert; i, aleshores, a les pàgines la sorra dispersada adopta secrets de
tuareg, ombres lentes i blaves.
De llegir massa estona amb els braços estirats davant, el mentó s’enfonsa, la boca
menja platja; llavors ens redrecem, amb els braços encreuats al pit, una sola mà
esquitllant-se a intervals per girar les pàgines i marcar-les. És una posició adolescent.
¿Per què? Estira la lectura cap a una amplitud un pèl melangiosa. Totes aquestes
posicions successives, aquests assajos, aquestes molèsties, aquestes voluptats
irregulars, són la lectura a la platja. Tenim la sensació de llegir amb el cos.
Delerm, Philippe. El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs. Barcelona:
Empúries, 1998 , p. 45-47
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
22

Tastet 27
28 d’agost de 2007
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
El diari de l’esmorzar
És un luxe paradoxal. Estar en comunió amb el món en la pau més perfecta, en l’aroma
del cafè. Al diari hi ha, sobretot, horrors, guerres, accidents. Sentir les mateixes notícies
a la ràdio fóra llançar-se a l’estrès de les frases martellejades a cops de puny. Amb el
diari és tota una altra cosa. El despleguem de qualsevol manera damunt la taula de la
cuina, entre la torradora i el recipient de la mantega. Vagament, prenem nota de la
violència del segle, però té gust de confitura de groselles, de xocolata, de pa torrat. El
diari, per ell mateix, ja és assossegador. No hi descobrim el dia, ni la realitat: llegim
Libération, Le Figaro, Ouest-France o La Dépêche du Midi. Sota la perennitat de la
capçalera, les catàstrofes del present es tornen relatives. No hi són sinó per afegir una
mica de pebre a la serenitat del ritu. L’amplada de les pàgines, la nosa del bol del cafè,
tan sols en permeten una lectura reposada. Girem les pàgines amb precaució, amb una
lentitud reveladora: es tracta menys de xuclar el contingut que d’aprofitar tan bé com es
pugui el continent.
En les pel·lícules, els diaris sovint hi són representades pel renou de les rotatives, pels
crits atabaladors dels venedors de carrer. Però el diari que trobem de bon matí dins la
bústia no té la mateixa febre. Porta les notícies d’ahir: aquest present fals sembla arribar
d’una nit de son. I, d’altra banda, compten més els articles moderats que no pas allò
espaterrant. Llegim quin temps farà, i és d’una abstracció la mar de dolça: en comptes
de guipar a fora els senyals evidents de la jornada, els poem de dins, de l’ amargantor
ensucrada del cafè. La pàgina dels esports, sobretot, és immutable i tranquil·litzadora:
les derrotes hi són sempre seguides de desigs de revenja, els venciments es renoven
abans que els desenganys no s’hagin consumat... No hi passa res, al diari de
l’esmorzar, i és per això que un s’hi llança. Hi allarguem el gust del cafè calent, del pa
torrat. Hi llegim que el món s’assembla, i que el dia no té cap pressa de començar.
Delerm, Philippe. El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs. Barcelona:
Empúries, 1998 , p. 71-72
Tastet 28
30 d’agost de 2007
"I quin nen no ha pensat que veia al cel, una nit d'estiu quan costa d'adormir-se, el veler
de Peter Pan?
Jo et vull ensenyar a veure aquest veler."
Roberto Cotroneo. Si un matí d'estiu un nen: carta al meu fill sobre l'amor als
llibres. Barcelona: Edicions 62, 1995
I què fan aquests nens sense llibres de contes? -va preguntar en Naftali.
I en reb Zebulun va replicar:
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
23

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
- Ja espavilen. Els llibres no són com el pa. Es pot viure sense ells.
- Jo no podria viure sense llibres - va dir en Naftali.
Isaac B. Singer, Contes jueus: Naftali, el narrador, i el seu cavall Sus. Barcelona:
Barcanova, 1989
- Rei meu -va dir finalment l'àvia-, ¿n'estàs segur que no t'importa ser un ratolí la resta
de la teva vida?
- No m'importa gens -vaig dir-. No importa qui ets o quin aspecte tens mentre hi hagi
algú que t'estimi.
Roald Dahl, Les bruixes. Barcelona: Empúries, 2007
Tastet 29
12 de setembre de 2007
La meva mestra (també el meu mestre9
M’explica coses del món,
De mates i geografia,
Em llegeix faules i contes
i llibres de poesia.
M’ajuda a preparar els exàmens,
els treballs i la lliçó.
Li hauria de fer més cas...
Sempre sol tenir raó!
Alguns cops s’enfada
i crida!
Es queda seriosa
i em renya!
Però, si em poso a pensar:
quantes coses que m’ensenya!
A vegades, m’atabala,
m’omple de feina,
i em rondina!
Però, si m’entristeixo,
Amb suau tendresa
m’anima.
Saps del que estic segur?
De molt i molt que m’estima!
Lola Casas. Anem a l’escola! Barcelona: Baula, 2005, p. 22
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
24

Tastet 30
12 de setembre
Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Recanvi
FA MANDRA, PERÒ S’ATANSA el bon temps i cal fer el canvi d’armaris. D’acord amb el
pacte establert quan es van posar a viure junts, tenen les feines de la casa ben
repartides: ell, subministraments i part de neteja; tot allò relacionat amb la roba és
competència de la seva dona. Per això, com sempre, dos cops l’any, ja li té roba estesa
al damunt del llit: “Emprova-t’ho, que si et va petit no em cal tornar-ho a rentar”, li diu.
Quina mania, ni que s’hagués engreixat tant! No ho pot evitar, de petit l’ha
horroritzat sempre la tasca feixuga d’emprovar-se roba. Remuga: forma part del joc i és
dels pocs drets que té encara; però sap perfectament que no se’n sortirà, i veu als ulls d’
ella que no convé resistir-s’hi. Posats a triar, comença per la camisa blau marí, la seva
preferida. Li va petita, té el coll gastat i està descolorida; a més a més, fa dos anys que
no se la posa. La sentència és definitiva: per fer draps. Queda ridícul intentant negar
l’evidència, amb les mànigues de la camisa blau marí, la seva preferida. Li va petita, té
el coll gastat i està descolorida; a més a més, fa dos anys que no se la posa. La
sentència és definitiva: per fer draps. Queda ridícul intentant negar l’evidència, amb les
mànigues de la camisa tres dits llunys de la mà i els botons sotmesos a la implacable
pressió de la panxa. Les sabatilles d’ós panda que porta i els calçotets de quadres no hi
ajuden gaire. Ha d’acceptar-ho, és llei de vida, i ni les camises preferides poden salvarse’n.
En un últim intent, al·legant motius sentimentals, demana clemència, però no hi ha
res a fer; tenen un pis petit i no es poden permetre concessions.
Assegut al llit, amb la camisa descolorida a les mans, se sent com un Hamlet
desconcertat, perdut en un punt inconcret dels temps, enmig d’un passat que fuig
corrents i un futur que ve amb pressa.
Exagerant molt, recorda que ell, amb aquella camisa, va fer llegenda. Posar-se-la
era un ritual semblant als dels toreros en vestir-se. Això només ho suposa perquè ell, del
món taurí, no en sap res de res. Mai no ha estat especialment fetitxista, però li sembla
que desprendre’s de la camisa és com trair aquells bons moments. És absurd, ho sap,
però no pot evitar-ho, perquè tots tenim una mena d’instint sagrat a estimar dies
llunyans, mig coberts ja per la boira. Dedica la tarda a endreçar els records, amb cura
perquè no s’arruguin, esforçant-se a gravar-los en la memòria, com si en fes una còpia
de seguretat. Ho fa com un últim homenatge a la camisa, o per por, ara que no comptarà
amb el seu ajut estimulant, de perdre el passat. Confon dates i dubta molts cops. Algun
vespre a la platja es difumina i quasi s’escapa un cap d’any, pels pèls. Malgrat tot, està
satisfet, perquè conserva encara l’essència i té molts clars els petons.
Perd la noció del temps i gairebé s’ha endormiscat quan el desperta el so de la
porta. És la seva dona, carregada de bosses i riallera, com sempre que ve de comprar.
La imatge el fa somriure, i recorda quanta sort l’acompanya, des de fa divuit anys. Se li
atansa i el besa amb tendresa: “Té, també he pensat en tu”. Obre la capsa d’una
coneguda marca de roba. És una camisa, blau marí, XXL. Se l’emprova i veu que
encara l’afavoreix el color, com sempre.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
25

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Jesús M. Tibau. Postres de músic . Premi Marian Vayreda 2005. Barcelona: Empúries,
2005, p. 47-48
Tastet 31
16 de setembre de 2007
El sueño de la mariposa
Sonó que era una mariposa y al despertar no supo si era un hombre que había soñado
ser una mariposa o una mariposa que estaba soñando ser un hombre.
Chuan Tzu. Siglo IV antes de Cristo.
69
Derpiértese, que es tarde, me grita desde la puerta un hombre extraño. Despiértese
usted, que buena falta le hace, le contesto yo. Pero el muy obstinado me sigue soñando.
Ana María Shua. La sueñera
"Fiebre del microrrelato". El País. Babelia, sábado 1/09/2007
Tastet 31
26 de setembre de 2007
Hora greu
Qui ara plora en algun lloc del món,
sense motiu plora en el món,
plora per mi.
Qui ara riu en algun lloc, de nit,
sense motiu riu en la nit,
es riu de mi.
Qui ara roda en algun lloc, pel món,
sense motiu roda pel món,
ve cap a mi.
Qui ara mor en algun lloc del món,
sense motiu mor en el món,
em mira a mi.
ERNSTE STUNDE
Wer jetzt geth ingendwo in der Welt,
Ohne Grund weint in der Welt,
Weint über mich.
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
26

Ajuntament de Banyoles
Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural
Wer jetzt stirbt irgendwo in der Nacht,
Ohne Grund lacht in der Nacht,
lacht mich aus
Wer jetzt stiibt irgendwo in der Wellt,
Ohne Grund geht in der Welt,
Geht zu mir.
Wer jezt stirbt irgendwo in der Welt,
ohne Grund stirbt in der Welt:
sieht mich an
Rilke, Rainer Maria. Versions de Rilke, edició de Joan Vinyoli. Barcelona: Proa, 1986,
p. 36-37
Tastet 32
2 d’octubre de 2007
Entro a la banyera
I començo a pensar.
M’agraden les coses senzilles,
el pa amb tomàquet,
la bleda i patata.
la rutina dels avis,
els poemes que s’entenen.
Surto de la banyera
Per al Gifré i la Maria
I maleeixo el daltònic secret
que habita fins i tot les millors cases.
Un altre cop ha fet servir
la meva tovallola de color poesia.
Amadeu Vidal i Bonafont. Crònica des de la banyera. Premi Mallorca de Poesia 2006.
Palma: Moll, 2007, p. 15 i 65
Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02
La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41
17820 – Banyoles biblioteca@ajbanyoles.org
NIF: P1701600G www.banyoles.cat/biblioteca
27