PROJECTE PER LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ ... - Banyoles

PROJECTE PER LA PRESERVACIÓ I 

RESTAURACIÓ DELS HÀBITATS I 

ESPÈCIES D’INTERÈS ESPECIAL A 

L’ESTANY DE BANYOLES 

MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ 

Març 2010

PROJECTE PER LA PRESERVACIÓ I 

RESTAURACIÓ DELS HÀBITATS I 

ESPÈCIES D’INTERÈS ESPECIAL A 

L’ESTANY DE BANYOLES 

MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ 

REDACTAT PER: 

Miquel Campos i Llach Irene Camós i Plana 

Biòleg Biòloga 

Consorci de l’Estany Consorci de l’Estany 

Plaça dels Estudis, 2 

17820 - Banyoles (Girona) 

Consorci@consorcidelestany.org 

Març 2010

Índex 

1. PRESENTACIÓ ............................................................................................ 5 

2. PROMOTOR................................................................................................. 5 

3. EMPLAÇAMENT DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ........................................... 5 

4. PROPIETAT DE LES FINQUES D’ACTUACIÓ ................................................. 6 

5. ANTECEDENTS DE GESTIÓ .......................................................................... 6 

5.1. ESTATUS LEGAL GENERAL ....................................................................6 

5.2. ESFORÇOS PREVIS DE GESTIÓ...............................................................8 

5.3. EL CONSORCI DE L’ESTANY..................................................................9 

5.4. EL NOU PROJECTE LIFE: “PROJECTE ESTANY”.......................................... 11 

6. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA ......................................................................... 13 

6.1. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES ............................................................ 13 

6.1.1. La geomorfologia .......................................................................................................................... 13 

6.1.2. La hidrogeologia ........................................................................................................................... 13 

6.2. CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES....................................................... 14 

6.2.1. La flora i els hàbitats..................................................................................................................... 14 

6.2.2. La fauna......................................................................................................................................... 17 

6.3. ASPECTES SOCIOECONÒMICS ............................................................. 19 

6.3.1. L’ús recreatiu i esportiu ................................................................................................................ 19 

6.3.2. Infraestructura del camp de regates de l’Estany........................................................................... 20 

6.4. ASPECTES A CONSIDERAR ................................................................. 21 

6.4.1. Geomorfològics i hidrogeològics .................................................................................................. 21 

6.4.2. La flora i els hàbitats..................................................................................................................... 21 

6.4.3. La fauna......................................................................................................................................... 22 

6.4.4. El camp de regates ........................................................................................................................ 24 

7. PROGRAMA D’ACTUACIÓ .......................................................................... 24 

Plaça dels Estudis, 2. 17820 – Banyoles (Girona) Tel. / Fax.: 972.57.64.95 1 

correu-e: consorci@consorcidelestany.org Web: www.consorcidelestany.org

7.1. OBJECTIUS................................................................................... 24 

7.2. PROPOSTA D’ACTUACIONS ................................................................. 25 

8. JUSTIFICACIÓ .......................................................................................... 26 

8.1. DIRECTRIUS D’ACTUACIÓ EN EL MARC DE LES BASES DE L’AJUT ...................... 26 

8.2. DES DEL PUNT DE VISTA “EL TERRITORI”................................................ 26 

8.3. ESTRATÈGIES DE GESTIÓ DEL CONSORCI DE L’ESTANY................................ 27 

8.4. DES DEL PUNT DE VISTA “LA CONSERVACIÓ DE LA NATURA”.......................... 28 

8.5. DES DEL PUNT DE VISTA “INSERCIÓ LABORAL ESPECIAL” ............................. 30 

8.6. DES DEL PUNT DE VISTA “OFICINA TÈCNICA” ........................................... 31 

9. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS ........................................................... 32 

9.1. ACTUACIÓ 1: CONTROL DE LES ESPÈCIES DE LA FLORA VASCULAR EXÒTICA I 

INVASORA.............................................................................................. 32 

9.2. ACTUACIÓ 2: AMPLIACIÓ DEL BOSC DE RIBERA A UNA FINCA PÚBLICA .............. 34 

9.3. ACTUACIÓ 3: MILLORA AMBIENTAL DELS ANCORATGES DEL CAMP DE REGATES DE 

L’ESTANY............................................................................................... 35 

9.4. ACTUACIÓ 4: CAPTURES I CONTROL DE TORTUGUES EXÒTIQUES .................... 37 

9.5. ACTUACIÓ 5: CONSTRUCCIÓ I INSTAL·LACIÓ DE PLATAFORMES D’INSOLACIÓ PER A 

TORTUGUES ............................................................................................ 39 

9.6. ACTUACIÓ 6: DESGAST POBLACIONAL DEL CRANC AMERICÀ .......................... 40 

9.7. ACTUACIÓ 7: CREACIÓ I POSTA A PUNT D’UN LABORATORI DE REPRODUCCIÓ DE 

NÀIADES................................................................................................ 41 

10. DIRECCIÓ TÈCNICA .................................................................................. 43 

11. TEMPORALITZACIÓ DE L’ACTUACIÓ ......................................................... 43 

11.1. TERMINI D’EXECUCIÓ .................................................................... 43 

11.2. ÈPOCA D’EXECUCIÓ ...................................................................... 44 

11.3. CRONOGRAMA............................................................................. 44 



12. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ........................................................................ 45 

12.1. RESUM DEL PRESSUPOST ................................................................ 45 

12.2. PRESSUPOST DETALLAT.................................................................. 46 

13. ANNEXE.................................................................................................... 51 

13.1. CARTOGRAFIA............................................................................. 51 

13.2. ESTUDI BASIC DE SEGURETAT I SALUT ................................................ 51 





1. PRESENTACIÓ 

Aquesta memòria que porta per títol Projecte per a la preservació i restauració dels 

hàbitats i espècies d’interès especial a l’Estany de Banyoles correspon al document 

justificatiu i descriptiu del conjunt d’actuacions que es sol·liciten a la convocatòria d’ajuts 

per a la campanya Projectes per a la preservació i difusió del valors naturals de la 

demarcació de Girona, per a l’any 2010. 

Aquesta convocatòria d’ajuts s’emmarca dins del conveni de col·laboració entre la 

Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa”, per a la millora d’hàbitats naturals en els 

municipis de la província de Girona. 

Les accions proposades s’apliquen plenament en el grup d’actuacions previstes en 

l’apartat 5 de les bases i en concret en la directriu que es transcriu a continuació: 

• Les actuacions destinades a la restauració o millora de l’estat de conservació o la 

diversitat biològica dels hàbitats i les espècies silvestres amenaçades o en perill 

d’extinció, com ara el manteniment d’hàbitats oberts en terrenys forestals per 

afavorir les espècies d’aquests ambients; la millora dels espais fluvials, formacions 

de ribera i zones inundables; la millora de zones litorals, i l’eradicació o control 

d’espècies exòtiques invasores, entre altres possibles accions. 

2. PROMOTOR 

L’entitat promotora de la sol·licitud del present ajut és: 

CONSORCI DE L’ESTANY 

Plaça dels Estudis, 2 

17.820 – Banyoles 

Tel./fax. 972 57 64 95 

consorci@consorcidelestany.org 

http:\\www.estanyespainatural.net 

3. EMPLAÇAMENT DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ 

La proposta d’actuació d’aquest projecte que es vol desenvolupar, es troba dins els 

municipis de Banyoles i de Porqueres (veieu el Mapa 1: Mapa de Situació) i dins l’espai 

d’interès natural de l’Estany de Banyoles. Amb una superfície d’actuació de 42.98 ha. 

A grans trets es treballarà als terrenys immediats de l’Estany de Banyoles, al mateix 

estany i estanyols del sector de Can Cisó i a la zona sud coneguda com el Pla dels 



Estanyols, que inclou l’estanyol de Montalt, el petit de Montalt i el de la Cendra, i una 

petita part de la finca de Casa Nostra. 

4. PROPIETAT DE LES FINQUES D’ACTUACIÓ 

El conjunt de les finques on es preveuen les actuacions, formen part dels terrenys que el 

Consorci de l’Estany està gestionant. Es tracta de finques públiques o conveniades (veieu 

Mapa 2: Finques públiques o conveniades) i pertanyen a quatre propietaris: l’ajuntament 

de Banyoles (35,9 ha), l’ajuntament de Porqueres (0,6 ha), el Consorci de l’Estany (6,2 

ha) i l’Institut Secular Operàries Parroquials “Magdalena Aulina” (0,3 ha). 

Els ajuntaments de Banyoles i Porqueres, membres del Consorci de l’Estany, a través 

dels estatuts del Consorci i en concret l’article 6 apartat b): cal que el Consorci participi 

en la protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural i fomentar la 

col·laboració d’altres administracions i entitats; i per altra banda, en l’apartat e) s’indica 

que una de les obligacions del Consorci és la de conservar i ordenar les finques públiques 

o conveniades que tenen per objecte la protecció i conservació del patrimoni natural i 

cultural de l’àmbit d’actuació: L’Espai d’Interès Natural de l’Estany de Banyoles que es 

trobin dins els termes municipals dels ens Consorciats. 

Per altra banda existeix un Conveni entre el Consorci de l’Estany i l’Institut Secular 

Operàries Parroquials “Magdalena Aulina”, regulador de la donació i les cessions d’unes 

finques i d’unes instal·lacions de Casa Nostra, i per una duració de 10 anys i prorrogable 

de 10 en 10 anys fins a un màxim de 50 anys, se’n desprèn que el Consorci de l’Estany 

té autorització per la realització de totes aquelles activitats que tinguin per finalitat la 

conservació de l’espai, dels seus valors i del paisatge. 

Així doncs el Consorci de l’Estany gaudeix de plena capacitat d’actuació en el conjunt de 

finques esmentades per tal de desenvolupar actuacions de conservació i ordenació a 

favor de la protecció i millora del patrimoni natural. 

5. ANTECEDENTS DE GESTIÓ 

5.1. Estatus legal general 

A continuació es relaciona l’estatus legal general que constitueix la base de l’aplicació de 

la normativa a l’Estany de Banyoles i el seu entorn immediat: 

1. Espai d’Interès Natural: El 1985 la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei 

12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals que ha estat la base pel 

desenvolupament i aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat 

de Catalunya (PEIN) aprovat en el Decret 328/1992 de Presidència de la 

Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre. Va incloure l’Estany de Banyoles i 

el Clot d’Espolla en el grup d’espais naturals protegits del sistema transversal 

septentrional anomenant-lo Estany de Banyoles. 



2. Espai RAMSAR:Durant l’any 2003 el Consell de Ministres del Govern Espanyol, en 

resolució de 15 de novembre de 2002, va autoritzar la inclusió de l’Espai Natural 

de l’Estany de Banyoles a la llista del Conveni internacional de Ramsar, de 2 de 

febrer de 1971, relatiu a les zones humides d’importància internacional 

especialment com a hàbitat per les aus aquàtiques. 

3. Espai de la Xarxa Natura 2000: El 5 de setembre de 2006 s’aprova definitivament 

la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000, la qual inclou l’Espai d’Interès 

Natural de l’Estany de Banyoles amb el codi ES5120008. D’aquesta manera passa 

a formar part, com espai LIC (lloc d’importància comunitària), a la xarxa d’espais 

de protecció europea, i essent d’aplicació les Directives Hàbitats (Dir. 92/43/CEE) 

i Aus (Dir. 79/409/CEE). 

4. Bé d’Interès Natural (Jardí històric): Una de les altres figures de protecció que 

gaudeix una bona part del sud de l’Estany és la de Bé Cultural d’Interès Natural 

en la categoria de Jardí Històric. Qualificació basada en la Llei 9/1993, de la 

Generalitat de Catalunya, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català i en la 

Resolució, de 20 de novembre de 1996, per la qual es dóna publicitat a la 

declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de jardí 

històric, a favor de les pesqueres i els passeigs de Banyoles i de delimitació del 

seu entorn de protecció. Dins els límits del Pla també hi ha l’església de Santa 

Maria de Porqueres declarada BCIN com edifici del patrimoni arquitectònic català. 

5. Pla Especial de delimitació definitiva: El 1995 es va redactar l’Estudi de Base del 

Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Estany de Banyoles 

com a document de referència per la futura redacció del Pla Especial del Protecció 

de Medi Físic i del Paisatge. Document que actualment encara no ha estat 

redactat. A finals de 2004, es publica la Resolució MAH/3442/2004, de 3 de 

desembre, per la qual es fa públic, l’acord del Govern de 30 de novembre de 

2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva de l’espai 

PEIN: Estany de Banyoles. 

Des del punt de vista general no hi ha cap altre pla a considerar. Ara bé, si que són 

d’aplicació directa, des del punt de vista local, els planejaments urbanístics vigents del 

municipi de Banyoles i el de Porqueres, a més la normativa derivada: 

Ajuntament de Banyoles: 

• La figura que regula l’activitat urbanística al municipi de Banyoles és el Pla 

General d’Ordenació Urbana, el qual va ésser aprovat definitivament per la 

Comissió Provincial d’Urbanisme en data de 18 de gener de 1984. Document que 

va ser modificat pel Text refós del pla general d’ordenació urbana de Banyoles 

aprovat definitivament el 10 de desembre de 2001. 

• Pla Especial de Protecció, ordenació i restauració de l’entorn immediat de l’Estany 

de Banyoles (sector de llevant) aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Girona el 

17 de març de 1991. 

• A més a més és d’aplicació la normativa específica en forma d’ordenança 

municipal que l’ajuntament de Banyoles té aprovada en relació a l’Estany i el seu 

entorn immediat. Correspon al Reglament d’Activitats de l’Estany (RAE) aprovada 

definitivament pel Ple de l’ajuntament de Banyoles el 28 de gener de 2003. 



Ajuntament de Porqueres: 

• Directrius i disposicions recollides en els documents de regulació de l’activitat 

urbanística al municipi de Porqueres que es concreta en les vigents Normes 

Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió 

d’Urbanisme de Girona en data de 11 de febrer de 1998. Document que va ser 

modificat pel Text refós de la normativa de les Normes Subsidiàries de Porqueres 

aprovat definitivament el 27 de juliol de 2005. Recordar que actualment es troben 

en fase de revisió. 

5.2. Esforços previs de gestió 

El primer antecedent de gestió de l’Estany es cita a 1963, quan es va crear el Patronat 

del Estany de Banyoles amb la finalitat, explícita en els seus estatuts, de mantenir el 

paisatge lacustre, que anteriorment havia propiciat el Decret de 1951 que declarava la 

Conca lacustre com paratge pintoresc. La seva principal funció era emetre informes i 

portar un control de les activitats que es desenvolupaven al Estany. Posteriorment, 

l’ajuntament de Banyoles va instrumentar jurídicament la protecció del Estany aprovant 

el Reglament d’usos de l'Estany. 

La primera de les actuacions importants de recuperació dels hàbitats aquàtics es va 

desenvolupar durant el projecte de remodelació de l’entorn de l’Estany per a la celebració 

de les proves de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El 1990 l’ajuntament de 

Banyoles va redactar i aprovar el Pla Especial de Protecció, Ordenació, i Restauració de la 

zona de llevant del Estany incloent les instal·lacions i activitats esportives necessàries pel 

desenvolupament d’aquest campionat. Etapa clarament intervencionista a l’Estany i al 

seu entorn que va permetre l’execució de nombroses actuacions que han donat lloc a 

l’actual configuració de l’estany i les seves vores, com per exemple: 

• Actuacions de recuperació dels hàbitats aquàtics que es van centrar en l’eliminació 

del formigó d’un antic embarcador a la zona nord i l’ampliació en superfície de 

vegetació hidròfila mitjançant la creació de canals interiors paral·lels a la vora del 

Estany. També es va iniciar una important recuperació de bosc de ribera amb 

plantacions d’arbres autòctons en terres municipals del seu entorn immediat. 

• Va ser necessari el dragat d’un dels extrems de l’Estany per allargar la pista de 

rem que implicà el canvi de traçat de la carretera de circumval·lació. També es va 

construir un carril de bicicletes vorejant l’Estany. 

• Gràcies a l’impuls d’inversió durant la preparació de la subseu olímpica es va 

endegar una política de compra de terrenys adjacents a l’Estany, sobretot en els 

sectors de major interès natural i fragilitat ecològica. Adquisicions que han anat 

continuant al llarg de la dècada dels 90. 

En una segona etapa, i en concret el 1993, l’ajuntament de Banyoles es va instrumentar 

jurídicament amb el Reglament d’activitats de l'Estany (RAE) per poder determinar i 

regular totes les activitats i usos que es realitzen al Estany i el seu entorn, com ara el 

bany, la pesca, etc. Sens dubte, les determinacions del Reglament han estat molt 

beneficioses per als hàbitats i espècies de l‘Estany, com per exemple, la prohibició de 

l’esquí nàutic, molt destructiu per a la vegetació submergida i del litoral, i l’obligació de 

canviar els vaixells de passeig a motor per vaixells-catamarans amb motor elèctric. 



També es va fer un esforç per a restringir les zones de pícnic a l’entorn del Estany, i es 

van delimitar tres zones de bany. 

Més tard, el 1998, es modifica aquest reglament amb l’afany d’adaptar-lo a les noves 

directrius conservacionistes i ser coherent amb la legislació que s’anava promulgant. Es 

van incorporar millores a la normativa local sobre la zona de pesca controlada. 

A finals de la dècada dels 90 l’ajuntament de Banyoles i l’ajuntament de Porqueres han 

anat treballant plegats en la conservació de l’Estany contractant brigades de 

manteniment del seu entorn i endegant noves iniciatives. Una d’aquestes iniciatives va 

ser l’arribada a l’espai la subvenció d’un projecte executiu emmarcat en el programa 

LIFE-III de la Unió Europea. Projecte titulat Projecte de restauració dels ambients 

aquàtics de Porqueres i de Banyoles (LIFE03 NAT/E/000067), va ser executat durant el 

període 2003-2007 i va tenir un cost de 1.023.042,60.-€. Va prosperar molt 

favorablement i ha estat clarament un catalitzador d’iniciatives per a la conservació i 

protecció de l’Estany i el seu entorn immediat marcant el punt de partida de la nova 

etapa de gestió. 

Tenia com a objectiu general: la Recuperació i increment en superfície de les zones 

humides i bosc de ribera: boscos al·luvials i boscos de galeria i incloïa la garantia, i 

viabilitat de la recuperació i conservació de l'espai: l'ordenació, regulació i control de 

l'afluència de visitants sobre zones de gran fragilitat ecològica. Es va crear i consolidar un 

òrgan intermunicipal de gestió de la zona –el Consorci de l’Estany- incorporant les 

administracions amb interessos en l’espai, la redacció i aprovació d’instruments jurídics 

per a una protecció més efectiva i per a la regulació dels usos i activitats, la compra de 

terres catalogades (21,9 ha) amb valor ecològic amb un potencial de restauració elevat; 

l’execució de projectes de restauració que permetessin un increment en la superfície 

d’aiguamolls (9,2 ha repartides en 5 llacunes) i ambients al·luvials, la intervenció en 

control i desgast poblacional de la flora vascular exòtica, la millora i ordenació de la 

xarxa d’itineraris i punts d’observació del paisatge, elaboració i difusió d’una campanya 

de sensibilització i identificació de l’espai natural. L’èxit d’aquest projecte es demostra 

amb l’assoliment de gairebé la totalitat de les accions plantejades, algunes de les quals 

superades fins i tot respecte les previsions inicials. 

Pel simple fet de tenir una ciutat amb una població elevada al costat de l’espai natural és 

necessari no relaxar-se pel que fa a les amenaces sobre els hàbitats i espècies. És 

important seguir avançant en el control i gestió de les activitats i de l’afluència de 

visitants al lloc. Dels resultats obtinguts a través del projecte es concloïa que era 

necessari continuar amb els treballs de restauració i recuperació dels hàbitats naturals de 

l’entorn de l’Estany, així com amb les actuacions de control i eradicació d’espècies 

exòtiques. Tot això per millorar i assegurar una continuïtat dels hàbitats i espècies 

d’interès comunitari o nacional. 

5.3. El Consorci de l’Estany 

Com ja s’ha dit en el paràgraf anterior, en el marc del projecte LIFE03 NAT/E/00067 es 

va crear i consolidar un òrgan intermunicipal de gestió de l’espai natural de l’Estany de 

Banyoles. Així doncs, el mes d’abril de 2004 es crea com a entitat consorciada entre els 

Ajuntaments de Banyoles i de Porqueres i la Diputació de Girona. Més tard entraria a 

formar part del Consorci de l’Estany, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el 



Departament de Medi Ambient i Habitatge. El Consorci de l’Estany es tracta d’una entitat 

pública de caràcter associatiu i voluntari i de naturalesa administrativa. 

L’àmbit d’actuació del Consorci de l’Estany, abasta l’àrea delimitada pel Pla d’Espais 

d’Interès Natural: subunitats Estany de Banyoles i Clot d’Espolla que corresponen als 

termes municipals de Banyoles i Porqueres. 

El Consorci té per objecte la preservació i la revalorització del patrimoni natural i cultural, 

i impulsar les funcions econòmiques, mediambientals i socials pròpies de l’Espai d’Interès 

Natural de l’Estany de Banyoles. En concret: 

• Actuar com a òrgan de representació dels ens del Consorci, en les matèries que 

siguin de la seva competència. 

• Participar en la protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural, i 

fomentar la col·laboració d’altres administracions i entitats. 

• Promoure l’obtenció de recursos, subvencions, inversions i serveis a l’espai 

natural. 

• Conservar i ordenar les finques públiques o conveniades que tenen per objecte la 

protecció i conservació del patrimoni natural i cultural. 

• Impulsar el desenvolupament local sostenible per millorar les condicions de vida 

de la població. 

• Fomentar i ordenar l’aprofitament racional i sostenible dels recursos de l’espai i de 

les activitats econòmiques i socials. 

• Potenciar l’educació ambiental, la recerca científica, la difusió i el coneixement del 

valors de la conca lacustre. 

• Promoure la protecció integral de la conca lacustre, i incentivar la participació dels 

altres municipis que en formen part. 

El Consorci de l’Estany amb el seu pressupost i el programa anual d’actuacions està 

continuant els treballs de millora i conservació de l’espai, ja iniciat en el projecte LIFE. Ha 

consolidat uns equips de treball amb brigades de manteniment de l’entorn de l’Estany i 

personal tècnic i administratiu. Ha ampliat noves zones inundables, ha executat nous 

projectes de restauració, ha millorat les infraestructures de les rutes d’itineraris, ha 

realitzat seguiments de recerca científica aplicada a la gestió i ha desenvolupat, una 

gestió activa de la vegetació autòctona i exòtica. També ha estat present en campanyes i 

activitats de divulgació, sensibilització i educació de la població local i visitant. 

Una de les altres activitats importants del Consorci ha estat la recerca de nous fons de 

finançament com per exemple l’ajut rebut l’any 2007 de la Diputació de Girona i “la 

Caixa” pel projecte Millores de la xarxa d’itineraris de l’entorn immediat de l’Estany amb 

un import 97.199,68 € o els ajuts de la línia de subvencions en espais PEIN del 

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya com per 

exemple: l’any 2007 – Creació de canals de poca fondària per a la creació de bandes 

lineals de vegetació hidròfita i altres millores amb un import de 29.957,00 €; l’any 2008 

– Conservació i millora d’hàbitats de l’entorn immediat de l’Estany de Banyoles amb un 

import de 28.500,00 €; l’any 2009 – Actuació d’ordenació de l’ús públic i difusió dels 

valors naturals al nord-oest de l’Estany amb un import de 26.500,00 €. L’últim ajut 

sol·licitat i atorgat al Consorci ha estat un nou projecte LIFE que es comenta en el 

següent apartat. 



5.4. El nou projecte LIFE: “Projecte Estany” 

El Consorci de l’Estany com a beneficiari coordinador associat amb l’ajuntament de 

Banyoles i l’ajuntament de Porqueres i amb col·laboració del Departament de Medi 

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Agència 

Catalana de l’Aigua i l’empresa Aigües de Banyoles es va presentar a la convocatòria 

d’ajuts per l’any 2008 del programa LIFE + de la Comissió Europea. A finals del 2009 la 

Comissió va resoldre favorablement la subvenció del projecte titulat Millora dels hàbitats i 

espècies de la Xarxa Natura2000 a Banyoles: un projecte demostratiu amb un import de 

1.020.352,00 € i per ser executat durant els anys 2010-2013. 

Aquest projecte anomenat Projecte ESTANY té per objectiu general la Intervenció global 

per combatre, alentir i revertir el declivi d’espècies i hàbitats d’interès comunitari que 

estan provocant les espècies invasores a l’espai Xarxa Natura 2000 “Estany de Banyoles” 

(Codi ES5120008), mitjançant accions de control d’espècies invasores i reforços 

poblacionals d’espècies autòctones (Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus 

meridionalis y Unio elongatulus). 

Els objectius específics són: 

• Posar en marxa un conjunt de protocols per a una lluita eficaç i sostenible contra 

les espècies exòtiques invasores dels següents grups biològics: peixos, rèptils i 

plantes. 

• Recuperació directa de les poblacions de 4 espècies d’interès comunitari en 

situació crítica a l’espai LIC: Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus 

meridionalis y Unio elongatulus. Per a aquesta recuperació es planificaran accions 

de cria en captivitat i/o repoblaments amb exemplars d’altres poblacions sanes 

pròximes. 

• La recuperació de la qualitat i/o extensió dels hàbitats al·luvials i lacustres (Codis 

hàbitat: 3140, 3150, 7210*, 6420, 92A0, 91E0*, 3290). 

• Recuperació indirecta de poblacions de macroinvertebrats, amfibis y aus d’interès 

comunitari, sobretot a través de les accions de control d’espècies invasores. 

• Redacció i aprovació d’un Pla de maneig dels hàbitats i espècies que inclogui un 

codi de bones pràctiques i plans d’actuació a curt, mitjà i llarg termini per a 

garantir una efectiva gestió del Patrimoni Natural. Aquests plans s’incorporaran 

als objectius de gestió del Consorci de l’Estany i en els instruments de 

planejament del futur Parc Natural de la Conca Lacustre de Banyoles. 

• Realització d’un projecte amb un clar valor demostratiu i pilot que resulti d’utilitat 

per a una gestió dels hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000 en espais 

similars. Per això, un altre objectiu clau és la comunicació i divulgació dels 

resultats a través de la edició de documents de referència tècnica. 

• També és un objectiu específic del projecte la divulgació a la població local i 

visitant en quant a la promoció dels valors de l’espai i la sensibilització a favor de 

la conservació del nostre patrimoni natural. 

Aquest projecte permet al Consorci de l’Estany i a l’espai natural assegurar una inversió 

financera a favor de la gestió activa de la biodiversitat i a la millora de la qualitat 

ambiental i ecològica de les espècies i hàbitats d’interès comunitari durant 4 anys; també 



permet endegar i assegurar la viabilitat de noves iniciatives com per exemple la que es 

presenta en aquesta memòria. 

A continuació es llisten les accions del projecte LIFE previstes per l’exercici 2010: 

• GRUP A: accions de preparació, elaboració i plans de maneig i/o de plans 

d’acció 

o Redacció del protocol per la captura i desgast poblacional de peixos exòtics. 

o Redacció del protocol per la captura i desgast poblacional de tortugues 

exòtiques. 

o Redacció del protocol per l’eliminació d’espècies de la flora exòtica 

o Redacció del protocol per la cria en captivitat i reproducció d’Unio 

elongatulus 

o Redacció del protocol per el reforçament poblacional de barb de muntanya 

(Barbus meridionalis). 

o Redacció del projecte de millora de la bassa de la Draga. 

• GRUP B: compra de finques 

o Compra de finca al marge dret de la riera de Can Morgat. 

• GRUP C: accions concretes de conservació 

o Inici de la campanya de control de les espècies íctiques exòtiques. 

o Inici de les campanyes de control i captura de les espècies de tortugues 

exòtiques. 

o Inici del programa de cria i reforçament poblacional d’Emys orbicularis. 

o Inici del programa de cria i reforçament poblacional d’Unio elongatulus. 

o Inici de les campanyes de control de les espècies de la flora exòtica. 

• GRUP D: divulgació i difusió de resultats 

o Inici de les campanyes de difusió i planificació de comunicació del projecte. 

o Preparació de la celebració del centenari de la festa del Peix de Francesc 

Darder i primera exposició de piscicultura. 

o Inici dels treballs de preparació de l’exposició sobre la problemàtica de la 

introducció d’espècies exòtiques. 

o Inici dels treballs de preparació de la web del projecte LIFE. 

o Inici de la campanya de xerrades i seminaris. 

• GRUP E: Gestió i monitoratge 

o Creació de l’oficina tècnica del LIFE amb la contractació de personal (un 

tècnic especialista, un tècnic mig, un tècnic mig de comunicació, 2 peons i 

una administrativa). Alguns d’ells a jornada completa i d’altres a jornades 

parcials. 

o Inici dels treballs de monitoratge i seguiment científic. 



6. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA 

En aquest capítol es descriuen aquelles característiques físiques del territori de l’espai 

natural de l’Estany de Banyoles que tenen un interès clarament marcat per poder valorar 

de forma més precisa allò que es planteja en aquest projecte. 

6.1. Característiques físiques 

6.1.1. LA GEOMORFOLOGIA 

A la conca de recepció de l’estany de Banyoles es poden diferenciar tres àrees principals 

en funció al pendent: àrees en pendents inferiors al 10 %, vessants amb pendents entre 

el 20 i el 30 % i vessants amb pendents superiors al 40 %. En el primer grup de 

pendents es troben tots al fons de la depressió formant la plana de conreus que voreja 

l’Estany i estanyols del Pla de Banyoles. 

Un altra tret que caracteritza la geomorfologia de l’espai natural és la inestabilitat 

gravitacional basada en els enfonsaments sobtats del terreny. Els enfonsaments sobtats 

del terreny que donen una particular geomorfologia són els responsables de l’estany i 

dels estanyols. Són col·lapses del terreny que formen dolines, enfonsaments circulars 

més o menys profunds, que es produeixen per la suma del potent aqüífer sorgent i la 

presència de materials solubles com ho són els guixos i les margues. La suma de 

nombroses dolines han donat lloc a l’Estany. 

6.1.2. LA HIDROGEOLOGIA 

La conca lacustre de l’Estany de Banyoles està situada a la part central de la comarca i és 

creuada per dos cursos fluvials destacables: al nord el Fluvià que pren direcció oest-est i 

el Terri que neix al Pla de Martís i pren direcció sud. La línia divisòria d'aigües d'ambdues 

conques hidrogràfiques passa per entremig de la comarca fins al nord de l’estany i 

enllaça les carenes i crestes dels contraforts de Rocacorba, al vessant occidental de la 

comarca del Pla de l’Estany. 

Ara bé, l’element més singular de la zona és l’Estany de Banyoles tant per les dimensions 

(longitud: 2.150 m; amplada: 775 m (lòbul Nord) i 620 m (lòbul Sud); Superfície: 118 

ha) com per les característiques hidrogeològiques, ecològiques i paisatgístiques. La 

fondària és variable, pot arribar als 62 m, sent excepcionalment més profund a la zona 

de Cap de Bou. Del fons hi brolla aigua que permet mantenir en flotació una capa de llot 

fangós que varia de profunditat en funció de l’estat de l’aqüífer. L'aigua que entra té una 

temperatura d’uns 18°C constant al llarg de l’any, en canvi, a la superfície i a l’hivern és 

d’uns 8°C, fet que provoca una circulació vertical de barreja que mobilitza el fons 

incrementant la terbolesa; mentre que a l’estiu pot arribar als 25°C i l’aigua és 

cristal·lina. 

La conca de recepció de l’estany té una superfície de 12 km2, englobada per la vessant 

oest, un seguit de rieres marcadament torrencials pels seus pendents i majoritàriament 

subterrànies que el nodreixen: de nord a sud es troben la riera de Lió, la de Can Morgat, 



la Castellana, dels Tanyers, el rec d'en Marquès, la riera del clot de les Deus o del Vilar, 

de les Tunes, de la Font Pudosa. La de Lió i la de Can Morgat són les més importants en 

quan al cabal mitjà emès per dia. 

L’aigua surt de l’estany per 5 sèquies o recs (de ca n’Hort, Teixidor, de la Figuera d’en 

Xo, Major i de Guèmol) i un sisè més petit (rec dels Xucladors), iniciada la seva 

construcció amb els monjos benedictins establerts a la zona des del segle IX. 

Hi ha diferències substancials entre les entrades i les sortides d’aigua de l’estany. Tot i 

tenir en compte les oscil·lacions dels períodes estudiats segons Rigau (1990), que varien 

des de 38.000 m 3 /dia a finals d'estiu fins a màxims de 67.000 m 3 /dia a la primavera, 

l'alimentació és bàsicament subterrània. S'estimen en 1.803 m 3 /dia les aportacions 

superficials i en 38.397 m 3 /dia les subterrànies. 

De fet, no es pot parlar de l’estany de Banyoles com un element aïllat, ja que forma part 

d'una zona lacustre més àmplia, constituïda per una desena d'Estanyols, uns quants 

brolladors, deus amb continguts minerals diversos i surgències singulars. Per exemple els 

estanyols de Ca N’Ordis, el Cisó, el Nou, el Vilar, el Montalt, el petit de Montalt o el de la 

Cendra, també brolladors com el de la Castellana o la deu sulfurosa del Castell. 

A la zona nord de l’Estany, just al costat d'una antiga bassa anomenada dels Amaradors 

Vella, s’hi va crear l’any 2005 la nova llacuna dels Amaradors a través de l’execució del 

Projecte LIFE 2003 de l’Estany, llacuna que ocupa una superfície de 1,7 ha. Aquesta 

llacuna disposa de un bagant que permet l’entrada d’aigua i un segon per la regulació del 

nivell que els tècnics del Consorci manipulen. 

No s’ha de deixar de banda els nombrosos canals artificials que es van construir als anys 

1990-92 com a iniciativa de restauració de les comunitats d’helòfits de la vora de 

l’Estany. Tenim el rec de vimeteres que va des del parc de la Draga fins a la zona 

d’arribada del camp de regates; discorre paral·lel al litoral i presenta nombroses 

derivacions que l’uneixen amb l’Estany. També hi són presents al paratge Corominas de 

la banda de Porqueres i a la punta Freixenet construïts a través del projecte LIFE 2003 de 

l’Estany. 

6.2. Característiques ecològiques 

6.2.1. LA FLORA I ELS HÀBITATS 

La flora i la vegetació de l’estany i el seu entorn immediat correspon principalment a la 

vegetació de ribera, dulciaqüícola i lacustre. Vegetació caracteritzada per comunitats 

permanents lligades a l’aigua i a la humitat de sol. 

Les formacions forestals de ribera ocupen bona part del litoral de l’estany i a les planes 

inundables, ara bé, estan molt alterades per l’activitat de l’home. S’hi poden observar: 

- La Freixeneda: Boscos que a l’estany adquireixen una certa amplada i que es 

troben en expansió, a excepció del front d’estany de la ciutat de Banyoles. Dominat 

pel freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i acompanyat pel pollancre del país 

(Populus nigra), present a la zona. Té un estat arbustiu, lianoide i herbaci 

desenvolupat amb esbarzer (Rubus ulmifolius), vidalba (Clematis vitalba), heura 



(Hedera helix), fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum), fenàs de marge 

(Brachypodium phoenicoides), cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) i en llocs on 

el sòl és molt humit té penetracions de poblaments de grans càrexs. 

- La Verneda (Lamio-alnetum glutinosae): Bosc caducifoli de ribera dominat pel vern 

(Alnus glutinosa), és poc present dins els límits de l’espai. Ocupa sòls humits però 

amb una certa granulometria de terres i materials aportats. Es pot observar a la 

banda de llevant de l’Estany des del parc de la Draga fins a la zona de les grades del 

camp de regates. A la resta de l’estany forma petits rodals. 

- L’Albareda (Vinco-populetum albae): bosquets de 20 a 25 m d’alçada dominat per 

l’àlber (Populus alba) i acompanyat pel freixe (Fraxinus angustifolia). Es troba en 

indrets amb sòls humits on el nivell piezomètric és força superficial. Forma petits 

rodals dispersos i constituïts. Potser la millor zona d’expansió és entre la font del Vilar 

i els prats de davant el càmping el Llac. 

- La gatelleda (Carici-salicetum catalaunicae) i la salzeda: Formacions forestals 

baixes dominades per arbres del gènere Salix (Salix atrocinerea, Salix fragilis, Salix 

vimealis, Salix purpurea). Van acompanyades del sanguinyols (Cornus sanguinia) i un 

estrat herbaci de grans càrexs (Carex riparia, C. remota, etc.) i cues de cavall 

(Equisetum telmateia). Formen rodals dispersos. Són la primera fase de colonització 

forestal de camps abandonats molt humits que ràpidament tendeixen cap a una 

freixeneda. 

L’alteració que han sofert els terrenys potencials pel bosc de ribera s’ha basat en 

l’aprofitament agrícola fins a la vora de l’aigua de l’estany i més tard en la transformació 

d’aquestes terres en zones ajardinades i seminaturals que han acollit plantacions lineals 

de plataners (Platanus X hybrida), com els dels passeigs de davant de la ciutat o els 

marges de la carretera C-150, de pollancres híbrids (Populus canariensis, P. deltoides) a 

la banda de Porqueres i al sector del Vilar, i plantacions disperses d’arbres exòtics de 

jardineria al nord del Parc de la Draga i al paratge dels Desmais i el Vilar. També són 

hàbitats alterats per la proliferació de nombroses espècies exòtiques -d’arbres i arbusts- 

que s’han escapat dels jardins públics i privats com per exemple: Prunus cerasifera var. 

pisardii, Ligustrum lucidum, Pyracantha crenato-serrata, Pyracantha angustifolia, Yucca 

sp., Lonicera japonica, etc. 

En canvi les comunitats dulciaqüícoles i lacustres es troben molt ben desenvolupades i 

àmpliament representades aportant un valor afegit a l’indret. S’hi troben: 

- Poblaments submergits de caràcies: A l’estany, a les llacunes semipermanents, 

canals i recs s’hi poden observar poblaments submergits de macròfits dominats per les 

algues calcàries del gènere Chara (C. vulgaris, C. aspera o C. hispida). A l’estany 

poden arribar fins els 9 m de profunditat i amb gruixos acumulats de 2 m. 

Corresponent a una vegetació bentònica típica d’aigües quietes oligomesotròfiques 

dures. 

- Herbassars d’espigues d’aigua: Corresponen a comunitats d’hidròfits radicans 

que formen herbassars subaquàtics en aigües quietes o de curs lent. Són presents a 

diverses parts de l’estany i freqüents en els recs de sortida de l’estany. Constituides 

per les espigues d’aigua (Potamogeton pectinatus, P. coloratus, P. perfiolatus, P. 

natans) i altres com Myriophyllum verticillatum que es pot observar en aigües de dins 

l’estany de poca fondària fins a 2 m. En algun punt de l’estany la comunitat és 

enriquida pel nenúfar blanc (Nymphaea alba) que va ser introduït i actualment 



subespontani formant poblacions denses a la desembocadura de la riera de la 

Castellana, al sector del Vilar a l’Estany i al front d’Estany. 

- Els canyissars i balcars. Es tracta de comunitats formades per grans plantes 

herbàcies de port graminoide o junciforme arrelades en un substrat inundat d’una 

forma permanent o semipermanent. A l’Estany s’hi poden diferenciar: 

El canyissar comú (Thypho-Schoenoplectetum glauci), presents a gran part de les 

vores de l’estany. És força pobre en espècies; hi domina el canyís (Phragmites 

australis) i és acompanyat per salicària (Lytrhrum salicaria), el lletsó d’aigua 

(Sonchus maritimus), el malví (Althaea officinalis) o la balca (Typha latifolia i T. 

angustifolia). A l’estany es poden distingir dues subassociacions la lysimachietosum 

vulgaris, de zones poc profundes, i clarietosum marisci, dominada per la mànsega 

(Cladium marisci) en aigües més profundes. 

El canyissar amb jonca marítima Scirpetum maritimo-littoralis, formació també 

helofítica, encara que menys densa i no tant alta com l'anterior, amb les jonques 

marítimes (Scirpus maritimus i Scirpus littoralis que arriba a aigües de 6 a 7 m) 

com a espècies característiques però no hi falten ni el canyís ni la balca. Es troba 

tant al sud com al Nord però sovint barrejada amb l'anterior. Cal dir que on 

presenta una gran extensió és a Lió, a la zona dragada durant l'allargament de la 

pista de rem dels Jocs Olímpics del 1992. 

- Els herbassars alts. Les comunitats de l'aliança Magnocaricion elatae són 

importants a la part oest de l’estany, encara que no es fàcil delimitar bé les 

associacions. Són comunitats de ciperàcies de gran port que viuen als terrenys 

inundats temporalment, freqüents a Europa i rares a les contrades mediterrànies. En 

alguns punts, cap a la banda de l’església de Santa Maria de Porqueres hi trobem 

poblacions del càrex híspid (Carex hispida), que és característic de l'associació Cladio- 

Caricetum hispidae, ara bé, el càrex dominant a la zona és el Carex riparia que és 

acompanyat d’altres de més rars C. elata, C. vulpina, C. pseduocyperus. També hi 

podem observar la comunitat de càrex i joncs (Cypero.caricetum otrubae) als marges 

dels canals i recs. 

L’herbassar alt de mànsega i canyís (Soncho-Cladietum marisci) és una de les 

comunitats dominants a la zona formant grans extensions a tot el litoral. Dominada 

per l’espècie característica mànsega (Cladium mariscus) i sovint acompanyada pel 

canyís. És una formació pobra però molt densa amb una alçada de 1 a 2 m. 

- Les jonqueres. Són abundants. Es troben sobre sòls que es conserven humits 

pràcticament tot l'any, localitzant-se preferentment a la part nord de l’estany (llacuna 

del Amaradors) i al sud (al pla dels estanyols de la Puda), són poc presents a l’àmbit 

del Pla. 

L'associació Cirsio-Holoschoenetum o jonquera comuna, està constituïda, entre altres, 

per les següents espècies: el jonc comú (Scirpus holoschoenus), el capferrat (Cirsium 

monspessulanum), menta aquàtica (Mentha aquatica), menta borda (Mentha 

suaveolens), la salicària (Lythrum salicaria) i el lli marítim (Linum maritimum). 

També es pot assenyalar l'associació Inulo-Schoenetum nigricans, calcícola i 

lleugerament halòfila, sobre sòls no tan humits, present a la part NE de l’estany, amb 

el jonc negre (Schoenus nigricans), la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), 

l'escabiosa mossegada (Succisa pratensis) i el jonc marí (Juncus maritimus). 



- Prats de dall de terra baixa (Arrhenatherion). Prats de sega rics en espècies de 

sòls moderadament fèrtils de plana i de sòls més o menys humits. Són prats rics en 

plantes en flor que es tallen de un a dos cops l’any. Hi apareixen espècies com 

Arrhenatherum elatius, Trisetum falvescens ssp. flavescens, Pimpinella major, 

Centaurea jacea, Crepis biennis, Knautia arvensis, Daucus carota, Linum bienne, 

Sanguisorba officinalis, entre altres. 

A grans trets, també es poden diferenciar els boscos perennifolis d’alzina i les pinedes de 

pi blanc. Formacions que es localitzen als vessants i turons que envolten el pla de 

Banyoles i en terrenys més elevats. L’alzina no es troba present dins l’àmbit d’actuació 

però si una formació que forma part de la sèrie de degradació. Es tracta del Fenassar 

típic (Brachypodietum phoenicois): prat alt, dens, atapeït i més o menys verd tot l’any. 

Dominat pel fenàs de marge (Brachypodium phoenicoidis) que va acompanyat del fonoll 

(Phoeniculum vulgare), el plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), la dactilis 

(Dactylis glomerata), el panical (Eryngeum compestre), la pastanaga borda (Daucus 

carota), entre altres. Molt extens a tota la zona est i nord. 

Una altre grup de comunitats arbustives que no podem oblidar són les bardisses. A 

Banyoles es pot observar l'associació Rubo-Coriarietum myrtifoliae que es fa sobretot en 

marges dels camps, recs i llocs on hi sol haver una certa humitat edàfica. Hi predominen 

plantes espinoses i caducifòlies com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'aranyoner (Prunus 

spinosa), l'olivereta (Ligustrum vulgare), el sanguinyol (Cornus sanguinea), etc., arbusts 

que tendeixen a donar un aspecte dens i impenetrable. A les vores de l’estany també hi 

apareix una altra bardissa més baixa dominada per el romegueró (Rubus caesius). 

6.2.2. LA FAUNA 

L’estany de Banyoles fins fa pocs anys gaudia de la característica d’haver sofert una 

davallada significativa de la diversitat zoològica autòctona. L’home i les seves activitats 

van provocar un canvi important de les comunitats faunístiques. 

Recentment i com a conseqüència del Projecte LIFE “Restauració d’ambients aquàtics de 

Porqueres i Banyoles” (LIFE03/NAT/E/000067), es va aconseguir retornar a la zona 

algunes d’aquestes espècies que van desaparèixer i d’altres han incrementat les seves 

poblacions. Per exemple s’ha detectat des de feia molts anys la tortuga de l’estany (Emys 

orbicularis), la llúdriga (Lutra lutra), el ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) i han 

incrementat la seva població els barbs de muntanya (Barbus meridionalis) i les bagres 

(Squalius cephalus). 

Els Invertebrats 

Pel que fa a la fauna invertebrada de la zona litoral, i macròfits dels recs i rieres, és molt 

rica. A més de rotífers, copèpodes i cladòcers, s'hi troben animals més conspicus, com 

ara les nàiades (cloïsses d’aigua dolça) –d’elevat interès-, cargols, planàries, esponges 

(Ephydatia sp., Spongilla sp.) i el cranc americà (Procambarus clarkii). Important aquest 

últim per la seva elevada depredació de la fauna en estrat larvari. Recordar que el cranc 

de riu autòcton és extingit a la zona (Autropotamobius pallipes fluviatilis) i el seu nínxol 

ecològic ha estat ocupat i dominat per el cranc americà. Espècie clarament perjudicial per 

les poblacions d’amfibis. 



Els bivalves d’aigua dolça o les nàiades són presents a l’estany i en els recs de desguàs, 

però actualment són molt rares. Pertanyen a les espècies d'Anodonta anatina, Unio 

elongatulus i Psilunio littoralis subreniformis. Totes són considerades protegides o 

d’especial interès per a la protecció. 

En referència a l’odonatofauna, s’ha detectat la presència de tres espècies d’alt interès, 

que són molt rares a Catalunya, entre elles Selyiothemis nigra i Libellula fulva, dues 

espècies que segons UICN es troben es situació vulnerable a Catalunya. També s’ha 

constatat la presència d’Oxygastra curtisii, un dels pocs insectes protegits a Catalunya i 

considerada espècie en perill a l’estat espanyol segons “El Libro Rojo de los 

Invertebrados de Espanya” (Verdú & Galante, 2006). 

Els peixos 

La població de peixos de l’Estany de Banyoles ha patit importants alteracions al llarg de 

l'últim segle que ha provocat l'extinció d'alguna de les espècies autòctones. La 

progressiva substitució de la fauna piscícola de la mà del naturalista Francesc Darder i 

d’altres, s’han repetit en nombrosos intents per introduir i aclimatar tot tipus d'espècies. 

El resultat d'aquestes introduccions ha estat de diferent signe, segons l'espècie, ja que 

moltes d’elles exòtiques eren incapaces de reproduir-se i només perduraven a l’Estany 

amb introduccions continuades. Malauradament, encara avui dia es pot documentar 

l'aparició furtiva de diverses espècies al llarg dels últims 15 anys que han acabat de 

desequilibrar l'ecosistema. Actualment a l’Estany hi viuen unes 16 espècies, 4 

d'autòctones i 12 de foranes, i hi ha una claríssima dominància de les espècies 

introduïdes respecte a les autòctones. 

Aquest grup faunístic no es desenvolupa degut a que no són un element diana per aquest 

projecte, però si ho són pel projecte LIFE “Projecte Estany”. 

Els rèptils 

Els amfibis catalogats a l'espai PEIN pertanyen a 11 espècies, antigament més 

abundants, que presenten actualment un estat de conservació bastant desconegut. Han 

patit molt els efectes de la pèrdua de zones humides, l'assecament d'aiguamolls de 

l'entorn de l’Estany, la contaminació i la urbanització de la riba i dels recs. Un altre 

aspecte molt negatiu per la conservació dels amfibis ha estat la introducció d'espècies de 

peixos depredadors i del cranc de riu americà que han provocat que gairebé no se sentin 

cantar les granotes i gripaus i que les seves postes d'ous siguin depredades. 

Els rèptils observats a l’Estany de Banyoles corresponen a 16 espècies diferents, cinc 

tortugues, cinc sauris i sis serps. 

El grup de les tortugues té un especial interès per aquest projecte. A l’Estany s'han 

observat cinc espècies de tortugues de les quals una es creu pràcticament extingida 

encara que en els últims cinc anys se n’han observat dos exemplars, es tracta de la 

tortuga d’estany (Emys orbicularis), espècie protegida per la legislació estatal i europea; 

probablement freqüent en el passat tal i com ho demostren els fòssils i restes trobats al 

jaciment arqueològic de la Draga y de les Guixeres. L'altra espècie de tortuga autòctona 

és la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), també protegida, que encara manté uns 

mínims efectius a l’Estany de Banyoles i alguns dels estanyols del seu voltant; va ser 

afavorida per una repoblació a l'any 1966 amb exemplars procedents de l'Alt Empordà. 

Ara bé, les tortugues més fàcilment observables són les exòtiques que corresponen 

principalment en les subespècies Trachemys scripta scripta i T. scripta elegans (tortuga 



d’orella groga i la d’orella vermella), les dues americanes i que s’ha constatat la seva 

reproducció a la zona. Últimament també s’ha trobat Graptemys pseudogeografica. 

Espècies exòtiques més voraces que ocupen el mateix nínxol ecològic que les autòctones; 

provenen de l’alliberament d’animals que s’han comprat com a companyia. 

6.3. Aspectes socioeconòmics 

6.3.1. L’ÚS RECREATIU I ESPORTIU 

Les activitats esportives que es realitzen a l’estany estan gestionades per el Club Natació 

Banyoles i pel Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles. El club va ser fundat al 

desembre de 1925 i és la primera entitat social i esportiva de la comarca del Pla de 

l’estany, i compta amb més de 10.000 associats. El Consorci Esportiu de l’Estany de 

Banyoles va ser fundat l’any 2009 i és l’encarregat de gestió les competicions de més alt 

nivell a l’estany. 

La majoria d’activitats tan recreatives com esportives es donen a la primavera i a l’estiu. 

A continuació es descriuen aquelles que tenen un major pes a l’espai: 

Natació recreativa: La natació recreativa es practica als Banys Vells, al Club Natació 

Banyoles i al paratge de la Caseta de Fusta. 

Barques de rem: Les barques de rem són una altra de les activitats recreatives que es 

practiquen a l’estany, correspon a embarcacions dedicades als turistes per tal que puguin 

fer un passeig autònom a dins l’aigua. Concessió municipal atorgada a l’empresa Jahigas, 

S.L. 

Barques comercials a motor de passeig turístic per l’estany: Les barques comercials de 

motor també es troben presents a l’estany. Actualment només hi ha una barca operativa, 

catamarà amb motor elèctric que té una cabuda de 80 persones la qual té la sortida i 

l’arribada davant el bar Aquàrium o Hotel Mirallac, situat al Passeig Darder i està 

gestionada per l’empresa Jahigas, S.L. 

Rem: L’activitat de rem es realitza a la part central de l’estany de Banyoles dintre de la 

pista de rem marcada per les boies perimetrals de l’esmentada pista, amb accés i sortida 

davant del Club. Actualment és l’activitat esportiva que té més importància i de més 

tradició que es realitza a l’estany. A nivell competitiu, s’han realitzat diferents campionats 

tant a nivell nacional com internacional, inclosos els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Per 

les particularitats de l’aigua de l’estany i les condicions meteorològiques fa que l’estany 

com a pista de rem sigui de les millors del món. Per aquest motiu molts equips 

internacionals hi venen a entrenar a la temporada de tardor i hivern. 

Piragüisme: Aquesta activitat s’hauria de realitzar a la part central de l’estany però en els 

últims anys es fa resseguint el perímetre de l’Estany. Es fan diverses competicions al 

llarg de l’any. Fet que comporta una pressió molt més forta sobre les aus aquàtiques i la 

vegetació litoral, i a més incompleix el Reglament d’Activitats de l’Estany. Caldria una 

mesura específica. 

Natació esportiva: La natació esportiva és una altra de les activitats que es realitza 

puntualment a l’estany i el responsable de la seva organització és el Club Natació 



Banyoles. En aquest àmbit cal destacar la tradicional travessia de l’Estany de Banyoles 

que creua de sud a nord l’Estany. Es celebra el tercer cap de setmana de setembre, i es 

realitza des de 1944; aplega més de 2.000 participants i és de les més concorregudes de 

l’estat i d’Europa. També es realitza la travessia petita de l’estany o de Sant Martirià, 

amb sortida al paratge Coromina i arribada al Club Natació Banyoles, creua l’estany de 

oest a est. 

Altres activitats: Hi ha altres activitats combinades com mitja maratons, curses de BTT, 

triatlons i duatlons, etc. No hem d’oblidar que també és un indret de passeig i gaudi de la 

natura que en moments puntuals pot generar problemes per hiperfreqüentació. 

6.3.2. INFRAESTRUCTURA DEL CAMP DE REGATES DE L’ESTANY 

Per a la realització de les activitats esportives a l’estany de Banyoles, són necessàries un 

seguit d’infraestructures tant per donar compliment a la normativa de les competicions 

com per donar un bon servei als espectadors. Les úniques infraestructures que existeixen 

són les dedicades a activitats de rem i cal diferenciar-ne tres parts: la zona de sortida, el 

propi camp i la zona d’arribada. 

- Zona sortida: Espai dedicat a la sortida de les competicions, es troba situat al 

sud de l’estany. Conté uns calaixos semi-submergits que permeten instal·lar-hi unes 

estructures flotants conegudes com a Fingers, hi ha 8 calaixos. La seva funció és servir 

de suport per tal de fixar les embarcacions en el moment de sortida de les regates. 

- Camp de regates: Durant l’època de competicions s’instal·la el camp de regates, 

que consta de 9 carrils, 8 per la competició i un de retorn dels esportistes. Les mides del 

camp de regates són de 2.150 metres de llargada per 162 metres d’amplada i la 

profunditat mínima de 3 metres. El conjunt del camp està format per línies de boies que 

estan subjectes a un cable d’acer situat a 1,70 m per sota el nivell de l’aigua, per tal que 

no interfereixi amb els catamarans que utilitzen entrenadors, jutges i altre personal 

relacionat amb les regates. 

Els cables d’acer que formen l’estructura del camp de regates estan subjectes a terra 

ferma mitjançant unes caixes instal·lades a la vora de l’estany. Existeixen 5 línies 

perpendiculars al camp i és on, a la banda de llevant, es col·loquen els arbitres i a la de 

ponent, hi ha instal·lades unes marques visuals que indiquen el metre 0 (o sortida), 500, 

1000, 1500 i 2000 (o arribada) per tal de poder controlar els participants en la línia de 

sortida i al seu pas per els controls intermedis i al final. Tots els cables van ancorats a la 

zona litoral per tal de poder-los mantenir tensats i equilibrats. Actualment el lloc per on 

passen els cables al acostar-se a terra, necessita d’un manteniment pel pas i obliguen a 

segar i desbroçar la vegetació litoral, els mansegars. 

Per a les competicions de més importància, com en cas del campionats del món de 2004, 

s’instal·len grades suplementàries per tal de donar cabuda als espectadors. 

- Zona d’arribada: La torre situada a la zona d’arribada es va construir en motiu 

de la celebració a l’estany de Banyoles del Campionat del Món de Rem de l’any 2004, per 

tal de donar solució al control tècnic de les regates en el punt d’arribada, actualment 

també s’utilitza com a mirador. També hi ha unes grades fixes, integrades a l’entorn, que 

es van construir al mateix temps que la torre; tenen una capacitat de 250 espectadors. 



6.4. Aspectes a considerar 

6.4.1. GEOMORFOLÒGICS I HIDROGEOLÒGICS 

Les actuacions d’aquest projecte es localitzen en terrenys plans i situats al voltant de 

l’estany i estanyols, amb un desnivell entre la làmina d’aigua de l’estany i els punts més 

allunyats d’actuació d’aproximadament 3 m de desnivell. 

Pel que fa a la hidrogeologia indicar que el volum d’aigua que aflora a l’estany i als 

estanyols és molt important de manera que extraccions de volums petits són 

insignificants per l’estany. Ara bé, si és necessari mobilitzar aigua és bo que aquesta 

retorni al sistema d’aigües de l’estany i que ho faci amb bona qualitat. 

6.4.2. LA FLORA I ELS HÀBITATS 

Tal i com ja s’ha dit, el projecte es desenvolupa dins un dels espais de la Xarxa Natura 

2000 i per tant n’és d’aplicació la Directiva Hàbitats 92/43/CEE. Així doncs, els hàbitats 

presents a l’espai que es troben llistats a l’Annex I de la directiva i que són objecte de 

protecció i conservació a la zona es llisten a la taula 1: 

Per altra banda i basant-nos en el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg 

de flora amenaçada de Catalunya, a la zona hi ha dues espècies de la flora que són 

prioritàries en la gestió de l’espai: 

- Thelypteris palustris, falguera que es troba al sector de la font del rector i és la única 

espècie estrictament protegida per l'article 9 de la Llei 12/1985, espais naturals i pel 

decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais naturals. Annex III. Espècies de flora 

estrictament protegides. En el Decret 172/2008 es troba llista a l’annex I que la cataloga 

com “espècie en perill d’extinció”. L’única població de Catalunya es troba a Banyoles. 

- Najas marina, hidròfit subaquàtic que viu entre les formacions de Charas, a l’estany 

no es coneix la seva distribució però si hi és present. Llista a l’Annex II i és catalogada 

com a “vulnerable”. 

Per altra banda cal tenir en compte que l’espai natural limita al sud amb la ciutat de 

Banyoles, zona urbanitzada, a més hi ha altres petits nuclis propers. El creixement urbà 

en forma d'edificis, vies de comunicació, jardins, passeigs d'arbres, etc., o la mateixa 

artificialització del litoral Sud i Sud-est de l’estany ha provocat la proliferació d'espècies 

de jardineria, tant en finques públiques com privades. Espècies que en la seva majoria 

són exòtiques, i algunes d’elles tenen un comportament invasor en els hàbitats al.luvials. 

Així doncs, la plantació d'espècies com Pyracantha angustifolia, Pyracantha crenataserrata, 

Cotoneaster sp., Ligustrum lucidum, Prunus cerasifera var. pisardii o Lonicera 

japonica en la jardineria pública i privada ha estat i està sent el punt de disseminació 

d'aquestes espècies cap als hàbitats naturals de la zona. 

En el marc del projecte LIFE Natura (LIFE03 NAT/E/000067) dut a terme a la zona va 

permetre establir protocols d'eliminació d'aquestes espècies amb èxit i es va aconseguir 

iniciar el control d’aquestes espècies. En alguns d’aquests sectors també es va fer una 

segona intervenció amb un ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la 



Generalitat, en concret a la zona est, nord i mig oest. Actuacions que van ser insuficients 

ja que degut a la resistència d’aquestes espècies cal seguir un protocol de treball d’un 

mínim de tres campanyes. 

L’expansió de les espècies exòtiques en els hàbitats riberencs de l’estany, la majoria dels 

quals són d’interès comunitari (Codis 7.210 *, 6.420, 92A0, 91E0 *, 3290), està 

provocant canvis estructurals en l’hàbitat i canvis en la composició així com efectes clars 

de competència específica com passa amb el gènere Pyracantha, i les espècies Prunus 

cerasifera i Lonicera japonica. Aquesta última enfiladissa que cobreix altres espècies a 

més d’estrangular les tiges dels arbres i arbusts joves. 

En el seu conjunt es produeix una pèrdua de qualitat de l’hàbitat i es fomenta la 

transformació natural negativa dels valors específics de l’espai natural. 

Codi Categoria Nom de l’hàbitat 

3140* No Prioritari Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació 

bentònica de carofícies 

3150* No Prioritari Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o 

poblaments submersos d’espigues d’aigua (Potamion) 

6220* Prioritari Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 

6420 No Prioritari Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 

Molinio-Holoschoenion 

6510 No Prioritari Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana 

(Arrhenatherion) 

7210* Prioritari Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus) 

91E0* Prioritari Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 

92A0* No Prioritari Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 

9340 No Prioritari Alzinars i carrascars 

Taula 1: Llista dels hàbitats d’interès comunitari present a l’àmbit del present projecte. 

6.4.3. LA FAUNA 

Un dels primers aspectes que cal tenir en compte és la presencia d’espècies de la fauna 

als llistats o normatives que els atorguen un grau de protecció, només es transcriuen les 

llistades als annexos de la Directiva Hàbitats i els vertebrats i invertebrats estrictament 

lligats als ambients aquàtics de Banyoles que tenen un interès directe pel 

desenvolupament d’aquest projecte. 

• Presencia d’espècies de fauna i flora d’interès comunitari als llistats dels annexes II, 

IV y V de la Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats 

Rèptils: Tortuga d’estany (Emys orbicularis), Annex I, II; Tortuga de rierol 

(Mauremys leprosa), Annex I, II 



Peixos: Barb de muntanya (Barbus meridionalis), Annex I 

Invertebrats: Odonat (Oxygastra curtisii), Annex I, II; Nàiade, Unio elongatulus, 

Annex V 

Amfibis: Tritó (Triturus marmoratus), Annex II; Granota pintada (Discoglossus 

pictus), Annex II; - Tòtil (Alytes obstetricans) , Annex II; Gripau d’asperons 

(Pelobates cultripes) , Annex II; Gripau corredor Corredor (Bufo calamita) , Annex 

II; Reineta (Hyla meridionalis) , Annex II. 

Mamífers : Totes les espècies de rats-penats de l’Annex II; llúdriga (Lutra lutra), 

Annex II. 

Cal indicar la importància de la conservació dels ambients aquàtics, tant per la quantitat 

de l’aigua com per la seva qualitat, així com pel manteniment dels grups d’invertebrats 

aquàtics molt sensibles i que alguns d’ells es troben catalogats com espècies protegides o 

d’interès especial com és, per exemple, el grup de les nàiades. 

Les nàiades, o musclos d'aigua dolça, són un dels grups d'invertebrats més rellevants de 

la fauna de la zona. Tenen un cicle vital extraordinari. A l'estadi de larva gloquidi 

s'enganxen a les aletes, la pell o les brànquies d'un vertebrat aquàtic, utilitzant-lo com a 

vehicle de transport per la colonització. A l’Estany hi ha una elevada diversitat d’espècies, 

entre elles Unio elongatulus on s’engloba U. ravoisieri, Anodonta anatina, i Psilunio 

littoralis subreniformis. Les últimes dades demostren que encara hi ha les tres espècies, 

però en molt baixa densitat i al fons de l'Estany s'acumulen moltes closques buides 

d'exemplars morts. La destrucció de l'hàbitat, les molèsties i el canvi en les poblacions de 

peixos, poden fer reduir dràsticament aquestes poblacions en pocs anys. Totes elles 

protegides per la normativa autonòmica. 

Altres espècies considerades d’interès per estar protegides són el desconegut mol·lusc 

Vertigo moulinsiana, els lepidòpters Callimorpha quadripunctata, Euphydryas aurinia i 

Proserpinus proserpina, la libèl.lula Oxygastra curtisii, i el coleòpter barrinador dels 

roures (Cerambyx cerdo) inclosos a l’annex II o a l’annex IV de la Directiva 92/43/CEE. 

Pel que fa a les espècies de peixos cal destacar: l’Espinós (Gasterosteus gymnurus), el 

Barb de muntanya (Barbus meridionalis) i la Bagra (Leuciscus cephalus), l’Anguila 

(Anguilla anguilla) o la Bavosa de riu (Salaria fluviatilis). Pel que fa al seu nivell de 

protecció es troba en la llista de l’annex II (espècies d’interès especial) del Catàleg 

nacional d'espècies amenaçades (RD 439/1990). 

En relació als amfibis, l'estany, els estanyols i les llacunes de nova creació actuen com a 

indrets de reproducció de totes les espècies d'amfibis, però també en són indrets pel 

desenvolupament d’espècies com el cranc americà (Procambarus clarki) que s’alimenta, 

entre altra, de les seves postes i larves. La major part dels presents a la zona es troben 

dins l’annex I (espècies d’interès especial) del Catàleg nacional d'espècies amenaçades 

(RD 439/1990), i també a l’annex IV (espècies d’interès comunitari que requereixen una 

protecció estricta) de la Directiva 92/43/CEE. 

L’aspecte més destacat, en relació als rèptils és la presència de les dues tortugues 

aquàtiques autòctones de Catalunya i que formen part de les llistes de tàxons protegits: 

tortuga d’estany (Emys orbicularis) i tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Per altra 

banda existeix una població important de tortugues exòtiques que caldria controlar i 



etirar de l’espai tal i com recomanen les Directrius del Conveni Ramsar i les 

comunicacions de la Comissió Europea. 

La fauna, en definitiva, és un dels elements rellevants de gestió on cal dedicar esforços 

de conservació i millora tant de forma directa amb la reproducció en captivitat com en la 

restauració dels seus hàbitats, i en el desenvolupament d’activitats respectuoses amb el 

medi natural. 

6.4.4. EL CAMP DE REGATES 

Una de les problemàtiques ambientals del camp de regates són els seus cables 

longitudinals i transversals en el moment de creuar les formacions vegetals litorals i en el 

seu ancoratge a terra ferma. L’hàbitat principal que es veu afectat és el mansegar. Les 

instal.lacions i desinstal.lacions anuals d’aquests cables obliguen a un manteniment en 

forma de segues i desbroçades d’un metre d’amplada al llarg de tot el cable i un cop 

l’any. Aquesta actuació de manteniment provoca una degradació de la vegetació litoral i 

obre passos perpendiculars que són mal utilitzats pels pescadors i visitants. En conjunt 

es provoca un impacte sobre el mansegar (hàbitat d’interès comunitari prioritari) i la 

fauna. 

Hi ha 9 cables longitudinals que s’ancoren al sud, a la zona de la sortida sense provocar 

cap problema a la vegetació, i al nord, sí tenen clarament un afecte sobre les formacions 

litorals. També hi ha 5 cables transversals que s’ancoren a l’est, on alguns dels punts 

necessiten de manteniment, i a l’oest on tots ells impacten sobre la vegetació. El cable 

de la línia transversal de 500 m i en concret en el punt d’ancoratge de l’oest passa pel 

bell mig de la població de l’única espècie protegida i considerada “en perill d’extinció a 

Catalunya”, Thelypteris palustris. 

7. PROGRAMA D’ACTUACIÓ 

7.1. Objectius 

L’objectiu general d’aquestes actuacions que es plantegen en aquesta memòria 

corresponen al que indica el mateix títol: Conservació i millora dels hàbitats de l’entorn 

immediat de l’estany de Banyoles. 

Ara bé, els objectius específics són: 

• Millora de l’estructura i composició dels boscos de ribera i els prats de l’entorn 

immediat de l’estany de Banyoles i del pla dels estanyols a través de l’eliminació 

d’espècies exòtiques invasores principalment arbustives. Aquesta actuació forma 

part de la política de millora dels hàbitats al·luvials de les finques públiques i 

conveniades que està gestionant el Consorci de l’Estany. 

• Restauració a través de l’ampliació amb 5 m d’amplada del bosc de ribera a la 

riera Castellana en una finca propietat del Consorci de l’Estany. Actuació que té 



per objectiu la millora estructural i l’increment en superfície per tal d’ampliar la 

xarxa connectora forestal entre l’estany i els vessants de ponent. 

• Millora ambiental de les formacions litorals, els mansegars, en els punts 

d’ancoratge a terra del camp de regates de l’estany, per tal de fer més compatible 

i sostenible el desenvolupament de l’activitat esportiva de rem a l’espai natural. 

• Desgastar les poblacions de tortugues exòtiques a través de captures i de control 

-principalment Trachemys scripta- que viuen a l’estany, estanyols i llacunes. Es 

pretén disminuir el nombre d’exemplars amb la col·locació de trampes i així 

disminuir la competència que existeix entre aquestes espècies foranes i les 

espècies autòctones (Emys orbicularis i Mauremys leprosa). 

• Una de les mancances per a les poblacions de tortugues a l’estany és la falta de 

punts d’insolació. Punts vitals pel bon desenvolupament de l’activitat diària de les 

tortugues ja que necessiten insolar-se moltes hores durant el període anual 

d’activitat. Així doncs per millorar el seu hàbitat, es construiran diverses 

plataformes d’insolació que seran instal·lades a l’estany i estanyols. 

• Construir un sistema de trampes, de tipus nansa, per la captura de cranc americà 

(Procambarus clarki) i desgastar les poblacions d’aquest decàpode exòtic per tal 

d’afavorir les poblacions d’amfibis. S’estudiaran els resultats obtinguts per tal de 

considerar si és una acció de gestió ambientalment i econòmicament viable. 

• Un dels grups d’animals invertebrats de l’estany, dels seus recs i de les rieres són 

els bivalves d’aigua dolça. Per tal d’afavorir i reforçar les poblacions d’Unio 

elongatulus i Potomida littoralis es vol construir un laboratori de cria en captivitat i 

posar-lo en marxa per un període de 4 anys. Laboratori que tindrà una continuïtat 

de funcionament assegurat fins a finals del 2013 gràcies al projecte LIFE “Projecte 

Estany”, a la finalització del projecte LIFE es valorarà la seva continuïtat. 

• Participar com a administració pública a la integració social de grups de persones 

amb deficiències psíquiques o físiques a través de la contractació de grups 

especials de treball. 

7.2. Proposta d’actuacions 

A continuació es llisten les actuacions que es proposa executar: 

• Actuació 1: Control de les espècies de la flora vascular exòtica i invasora dels 

boscos de ribera i espais obert del l’entorn immediat de l’estany de Banyoles. 

• Actuació 2: Ampliació del bosc de ribera a una finca pública al marge esquerra de 

la riera Castellana. 

• Actuació 3: Millora ambiental dels ancoratges del camp de regates de l’Estany. 

• Actuació 4: Captures i control de tortugues exòtiques. 

• Actuació 5: Construcció i instal·lació de plataformes d’insolació per a Emys 

orbicularis i Mauremys leprosa. 



• Actuació 6: Desgast poblacional del cranc americà (Procambarus clarkii) a 

l’estany, la llacuna dels amaradors i a la zona del Pla dels estanyols. 

• Actuació 7: Creació i posta a punt d’un laboratori experimental per a la 

reproducció en captivitat de nàiades. 

8. JUSTIFICACIÓ 

Els diferents punts que es desenvolupen en aquest subapartat volen descriure la base i 

les raons per les quals és necessari considerar elegible el projecte que es planteja. 

Es volen deixar clarament definides les estratègies de treball i gestió que està 

desenvolupant el Consorci a l’espai natural de l’Estany; quina relació existeix entre 

aquest treball, les bases de l’ajut i la proposta d’actuacions que es presenten, i quina 

vinculació té aquest projecte amb el Programa d’actuacions del Consorci de l’Estany per 

l’any 2010 i en concret amb l’inici de l’execució del Projecte LIFE “Projecte Estany”. 

Per altra banda es té en compte la justificació davant la necessitat de treballar a favor de 

la conservació i la millora dels hàbitats i d’espècies silvestres interès especial. I també 

s’insisteix en la tasca que està duent el Consorci de l’Estany des de la seva creació en 

treballar amb col·lectius d’inserció laboral especial, és a dir, en col·laborar en millorar 

l’ocupació de persones socialment desafavorides; directriu que és també objectiu de les 

bases del present ajut. 

8.1. Directrius d’actuació en el marc de les bases de l’ajut 

En el document de les bases de la convocatòria d’ajuts per a la campanya Projectes per a 

la preservació i difusió dels valors naturals de la demarcació de Girona per a l’any 2010 

s’exposa en el punt 2 que en aquesta convocatòria només es podran acollir projectes que 

suposin una millora del medi natural i que incideixin en la inserció social de col·lectius de 

persones desafavorides. Aquests dos objectes són les úniques dues directrius en què es 

basa la proposta d’actuacions que es planteja en aquest projecte. 

Per altra banda és necessari que les actuacions es puguin desenvolupar en espais 

d’interès natural que formin part del Pla especial d’interès natural (Decret 328/1992) o 

també espais de la Xarxa Natura 2000, entre altres. 

8.2. Des del punt de vista “El territori” 

L’Estany de Banyoles forma part del Pla Especial d’Interès Natural de la Generalitat de 

Catalunya des de l’any 1992. Recentment ha estat proposat com a Zona d’Interès 

Comunitari, espai LIC, de la Xarxa Natura 2000. També fou inclòs l’any 2003, a la llista 

del Conveni RAMSAR com a zona humida d’importància internacional i hàbitat d’interès 

per les aus aquàtiques. 



Tot el sector on es preveu dur a terme les actuacions descrites en la present memòria es 

troba inclòs en les categories de protecció indicades i també forma part del Pla Especial 

de Protecció de l’Estany aprovat per l’Ajuntament de Banyoles. 

La normativa aplicable en aquest territori d’actuació té un objectiu clar en el 

desenvolupament d’iniciatives de conservació i millora del patrimoni natural a favor de la 

sostenibilitat del conjunt de l’espai natural. Aquestes normes permeten i obliguen a la 

restauració i recuperació de les comunitats vegetals i faunístiques de l’entorn de l’Estany, 

i a primera instància aquelles que apareixen en els seus annexes. 

8.3. Estratègies de gestió del Consorci de l’Estany 

El Consorci de l’Estany en base als seus estatuts fundacionals i en concret en l’art. 6 – 

Objecte (veieu punt 3.3) i l’art. 7 – Funcions, ha elaborat els seus programes estratègics 

de gestió. Així doncs, indicar que les línies estratègiques del Consorci que es llisten a 

continuació incorporen les actuacions previstes en aquesta memòria: 

• Estratègia 1: Mitjans i recursos 

o Programa 1.1: Gestions en relació al personal 

o Programa 1.2: Gestió i manteniment de l’oficina tècnica 

• Estratègia 2: Protecció i conservació del patrimoni natural 

o Programa 2.1: Gestió d’espècies 

o Programa 2.2: Gestió d’hàbitats i ecosistemes 

o Programa 2.3: Gestió de l’ús públic amb l’objectiu fonamental la 

conservació del patrimoni natural i cultural 

• Estratègia 3: Creació d’equipaments i infraestructures 

o Programa 3.1: Creació d’equipaments i infraestructures 

• Estratègia 4: Participació social 

o Programa 4.1: Sensibilització i difusió del patrimoni natural 

o Programa 4.2: Col·laboracions amb entitats locals 

Aquestes estratègies i programes que formen part del Programa d’actuacions del 

Consorci per l’any 2010 es defineixen en base als objectius operacionals següents: 

• Continuar amb el treball i gestió de l’oficina tècnica del Consorci 

• Establir noves línies de treball en relació a la recopilació d’informació per creació 

d’eines de gestió d’elements singulars del patrimoni natural de l’espai protegit. 

• Continuar les activitats de gestió de les especies de la fauna i flora: en el treball 

sobre el desgast poblacional de les espècies exòtiques i en la millora de l’estat 

poblacional de les autòctones. 



• Millorar l’estructura i els hàbitats al·luvials de l’entorn immediat de l’estany i 

estanyols. 

• Actuar en punts estratègics per afavorir l’hàbitat per algunes espècies de la fauna. 

Per exemple les tortugues aquàtiques. 

• Executar les obres necessàries per la protecció i millora dels hàbitats d’interès 

especial a l’espai natural, com per exemple les actuacions per afavorir i 

compatibilitzar la protecció dels mansegars -hàbitat litoral d’interès comunitari i 

prioritari- davant la necessitat de l’existència dels ancoratges del camp de regates 

de l’Estany. Objectiu que ha estimulat la signatura d’un conveni de col·laboració 

entre el Consorci de l’Estany i el Consorci esportiu de l’estany de Banyoles. 

• Establir un nou programa d’obres d’inversió en equipament i infraestructures de 

l’espai a favor del desenvolupament d’accions per afavorir la conservació i 

protecció de la natura. 

• Continuar amb les relacions institucionals entre el Consorci i les administracions 

públiques i entitats tant locals com regionals. 

• Iniciar l’execució del projecte LIFE + Natura “Millora dels hàbitats i espècies de la 

Xarxa Natura 2000 a Banyoles: un projecte demostratiu” – LIFE08 NAT/E/00078. 

Per altra banda, el Consorci disposa per l’anualitat 2010 de pressupost per cobrir 

econòmicament la part financera exigible en les bases de l’ajut que es sol·licita. 

8.4. Des del punt de vista “La conservació de la natura” 

Totes les actuacions que es plantegen en aquest projecte tenen per objectiu la 

conservació i millora de l’estat ecològic dels hàbitats i espècies d’interès comunitari o que 

formen part dels annexes de la legislació aplicable a l’espai d’interès natural de l’Estany 

de Banyoles. 

En el marc del projecte LIFE Natura de “Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres 

i de Banyoles”, que va estar coordinant i executant el Consorci de l’Estany durant el 

període 2003-2007, es va iniciar una nova forma de gestió de l’entorn immediat de 

l’Estany. L’objectiu de gestió dels hàbitats i la vegetació es basava en la millora de 

l’estructura de les comunitats al.luvials i el control de les espècies exòtiques com per 

exemple Prunus cerasifera, Pyracantha crenato-serrata, P. angustifolia, Cotoneaster 

angustifolia, Ligustrum lucidum, Populus deltoides, Arundo donax, etc.; sempre amb la 

línia de treball de millora del desenvolupament dels hàbitats d’interès comunitari. 

Recordar que s’han inventariat a l’entron de l’estany 11 hàbitats que es troben inclosos 

als annexes de la Directiva hàbitats i a la Llei de biodiversitat espanyola. 

Els mètodes utilitzats van ser senzills i a la vegada laboriosos. Es va tallar i retirar la 

biomassa vegetal viva d’aquells tàxons no volguts i s’aplicaven tallades, segues 

consecutives i en aquells casos, en que era necessari i alhora possible, s’aplicaven 

herbicides de forma dirigida i local. Els resultats van ser exitosos; però aquest tipus 

d’accions requereixen un seguiment i una continuïtat al llarg del temps per tal de donar 

un remat final. 

Així doncs el Consorci de l’Estany pretén fer un control de l’entorn immediat de l’estany 

on s’han realitzar algunes campanyes d’eradicació d’exòtiques i ampliar a noves àrees 

situades a les finques públiques del sud de l’estany de manera que s’aconsegueixi una 

més àmplia àrea de boscos de ribera i formacions litorals de més bona qualitat ecològica. 



Es tracta, doncs, d’una part del projecte enfocat a les espècies exòtiques de la flora i a la 

reducció de l’impacte que provoquen aquestes sobre els hàbitats al·luvials i lacustres. 

Una de les altres polítiques a favor de la conservació que està duent a terme el Consorci 

de l’Estany és l’increment en superfície dels boscos de ribera i per millorar la 

connectivitat entre les diferents masses forestals. Iniciativa que també es va endegar 

amb el finalitzat projecte LIFE Natura. Per aquest motiu, i vista la possibilitat es creu 

necessari ampliar aquest tipus de formació vegetal a una de les finques que el Consorci 

va adquirir durant l’any 2009. 

Un altre impacte que es vol reduir és l’efecte negatiu que provoca la instal·lació i 

desinstal.lació del cablejat del camp de regates de l’estany sobre l’hàbitat d’interès 

comunitari prioritari: el mansegar. Degut a les segues i desbroçades necessaris per 

mantenir net el pas dels cables del camp de regates fins a terra provoca una reducció de 

la vegetació litoral i a més són un punt de penetració dels pescadors i visitants fins a 

l’aigua. Aquests passos oberts suposen un impacte sobre la vegetació i sobre la fauna i 

també sobre el paisatge de l’estany. Així amb aquest projecte s’aporta una solució 

definitiva al manteniment anual de manera que no serà necessari intervenir en segues i 

desbroçades. Afegir que en el punt de la línia transversal de 500 m de la banda de 

ponent de l’estany existeix l’única població catalana de l’espècie Thelypteris palustris, 

protegida i catalogada en “Perill d’extinció”; aquesta actuació també permetrà reduir la 

pressió i l’impacte sobre aquesta població. 

El conjunt de terrenys més immediats a la vora de l’estany i les llacunes són espais en 

forma de mosaic amb formacions forestals riberenques i aiguamolls principalment plans i 

amb nombrosos punts amb aigua. En els anys 60, la majoria d’aquests terrenys eren 

abocadors i camps de conreu, sobretot els més propers a l’aigua. Des de fa uns 20 anys, 

el conjunt de la zona ha sofert un canvi a favor de la recuperació de les comunitats i 

hàbitats propis. 

Durant les etapes d’ocupació amb usos agrícoles o altres de l’entorn immediat de 

l’estany, hi va haver una pèrdua de l’hàbitat per a les espècies de tortugues autòctones 

(Emys orbicularis, Mauremys leprosa), que han estat presents en el lloc des del neolític 

(primera referència: trobada d’una closca el en jaciment arqueològic del neolític de la 

Draga). La degradació poblacional que ha patit aquesta tortuga ha estat continu des de 

fa molt de temps. En els darrers anys s’ha observat un increment en la presència d’altres 

tortugues exòtiques (almenys fins a 5 tàxons diferents) que ocupen el mateix espai 

ecològic i d’altra banda s’ha produït una millora de l’hàbitat. Així doncs, es pretén 

desgastar les poblacions d’espècies de tortugues exòtiques per afavorir la competència 

que existeix entre aquestes i les autòctones. També es vol millorar l’hàbitat de les 

autòctones amb la instal·lació de plataformes d’insolació en punts concrets de l’estany i 

estanyols que presenten unes bones condicions: zones tranquil·les i allunyades del pas 

del visitants de l’espai. 

El cranc roig americà (Procambarus clarki) és un decàpode exòtic molt agressiu per les 

poblacions d’amfibis ja que s’alimenta de les postes i larves. Actualment el grup dels 

amfibis es troba en creixement a Banyoles gràcies als diferents projectes que ha executat 

el Consorci de l’Estany amb l’increment en superfície de zones inundables de poca 

profunditat. Ara bé, aquestes noves àrees inundables també són un excel·lent hàbitat pel 

cranc roig americà. Es creu necessari iniciar una prova pilot de captura d’aquest 

dècapode a través del trampeig amb nanses per tal de desgastar la població i comprovar 

realment si la població és o no molt important a la zona. 



El Consorci de l’Estany ha iniciat un nou projecte de recuperació de la biodiversitat de 

l’Estany, amb el finançament del programa LIFE+ de la Unió Europea i pel període 2010- 

2013. Enguany s’ha iniciat el Projecte Estany, Millora dels Hàbitats i Espècies de la Xarxa 

Natura 2000 a Banyoles: un Projecte Demostratiu (Codi LIFE08 NAT/E/000078), que té 

com a principal objectiu la recuperació de diverses espècies i hàbitats d’interès europeu a 

través de campanyes de control a gran escala de les espècies invasores de la conca 

lacustre (sobretot peixos, rèptils i flora) i d’algunes altres mesures puntuals com ara 

reforçaments poblacionals d’algunes espècies autòctones. 

Una de les espècies d’interès europeu que seran objectiu directe d’aquest projecte és la 

nàiade Unio elongatulus, inclosa al l’annex V de la Directiva Hàbitats de la UE, i protegida 

també legalment a Catalunya. Tanmateix, recents revisions taxonòmiques han posat en 

evidència l’existència de dues espècies a Banyoles fins ara cobertes sota aquesta 

denominació (Unio elongatulus). Es tracta de Unio mancus i Unio ravoisieri, ambdues 

encara presents a la conca lacustre amb poblacions molt amenaçades, si bé la que 

presenta un pitjor estat de conservació sembla ser Unio ravoisieri, és una de les dues 

úniques poblacions peninsulars. 

La seva situació actual a l’Estany és crítica, donat que s’ha observat un acusat declivi 

poblacional que l’ha portat a presentar actualment densitats molt baixes i a la falta de 

reclutament, amb el consegüent envelliment poblacional. Els exemplars romanents estan 

molt localitzats en petits sectors on no s’observa reclutament des de fa almenys 15 anys, 

i la població està molt envellida. Per altra banda, no es coneixen poblacions sanes 

d’aquesta espècie en altres punts de la conca fluvial del Ter, amb la qual cosa no és 

possible programar reforços poblacionals mitjançant exemplars provinents d’altres 

poblacions. 

Tot plegat justifica plenament la necessitat d’iniciar un programa de reproducció en 

captivitat d’aquest bivalve, amb la finalitat d’obtenir exemplars per a garantir la 

recuperació de les seves poblacions a Banyoles. Així, es crearà un laboratori de 

reproducció en captivitat, degudament equipat. Aquesta infraestructura és imprescindible 

per a donar compliment a part dels objectius previstos en el projecte. La recuperació de 

les nàiades també passa inevitablement per la recuperació de les poblacions de peixos 

autòctons, entre altres mesures directes com les que es proposen en aquest projecte 

LIFE+. 

En principi doncs, es cerca la complicitat dels ajuts de la Diputació de Girona i “la Caixa”, 

per tal d’abordar la recuperació de les nàiades del gènere Unio, si bé, el fet que per 

aquest gènere ara s’hagi evidenciat l’existència de dues espècies amenaçades en 

lloc d’una, ha forçat a redimensionar les instal·lacions de cria en captivitat, 

inicialment previstes per a una única espècie de bivalve. La necessitat de disposar d’un 

laboratori per a estudiar els peixos hostes dels gloquidis de Unio sp. i conèixer amb 

precisió el seu cicle biològic a Banyoles, condiciona també les dimensions i 

característiques de les instal·lacions destinades a la seva reproducció en captivitat. 

8.5. Des del punt de vista “Inserció laboral especial” 

El Consorci de l’Estany, d’ençà de la seva creació o els mateixos promotors, l’Ajuntament 

de Banyoles i l’Ajuntament de Porqueres, han participat activament en la promoció de 

centres que treballen amb grups de persones amb problemàtiques socials (centres 

d’ocupació i especials de treball). 



Les brigades de conservació i manteniment de les finques públiques que està gestionant 

el Consorci estan formades per col·lectius amb deficiències psíquiques o físiques. Les 

accions de millora de camins, recollida de residus, manteniment del mobiliari urbà de 

l’entorn de l’Estany (papereres, passeres, senyalització, ponts, miradors, eliminació 

d’exòtiques, trampejos, etc.) són realitzades per dues brigades. 

Actualment i en el futur, el Consorci, vol continuar treballant en aquesta línia ja que té 

diversos beneficis socials d’alt interès a nivell local i comarcal. Per una banda, es dóna 

oportunitat i ocupació a un sector de la societat amb una problemàtica laboral clara i per 

tant s’aposta per uns beneficis socials. Per l’altra, la tipologia de treballs són adequats 

per aquest tipus de personal i per tant s’acompleix clarament amb les tasques diàries i 

específiques que cal dur a terme per la gestió de l’entorn de l’Estany. Tot això, ho avala 

l’experiència assolida durant l’execució dels contractes que han tingut el Consorci i els 

ajuntaments de Banyoles i Porqueres amb dos centres de treball: COIET del Consell 

Comarcal del Pla de l’Estany i la Fundació DRISSA de Girona. 

8.6. Des del punt de vista “Oficina tècnica” 

Només afegir que el Consorci de l’Estany disposa d’un equip tècnic i administratiu 

específic que dóna seguretat en el bon funcionament i execució d’aquest projecte. 

Per altra banda, també indicar, que actualment el Consorci de l’Estany disposa d’un 

projecte LIFE “Projecte Estany” iniciat al 1 de gener de 2010 que és plenament 

compatible i que reforça els objectius que aquí s’han plantejat assegurant una continuïtat 

de les accions proposades fins el 2013. 



9. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS 

A continuació es descriu cadascuna de les actuacions de forma detallada. Veieu també els 

mapes: Mapa 3 – Actuacions i el Mapa 4: Instal·lacions del laboratori de reproducció de 

nàiades. 

9.1. Actuació 1: Control de les espècies de la flora vascular 

exòtica i invasora 

UBICACIÓ 

S’actuarà en totes les finques públiques i conveniades que es troben grafiades en el 

Mapa 3: Mapa d’actuacions. 

DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ 

Es tracta d’una amplia zona on la vegetació es caracteritza per les formacions de 

boscos de ribera (vernedes, salzedes, albaredes i freixenedes) amb sotabosc ric de 

grans càrexs i espècies vegetals d’indrets inundats i també per l’existència de prats 

oberts o semiarbrats i jonqueres de Scirpus holoschoenus. La major part d’aquestes 

finques eren fins a finals dels anys 70 conreus. El seu abandonament va provocar 

l’expansió de l’Aster pilosus, a primera instància. És una planta herbàcia americana que 

degut al seu ràpid creixement impossibilita el bon desenvolupament dels fenassars. La 

gestió del Consorci en aquests últims anys, i a través de segues consecutives, s’ha anat 

millorant l’estructura dels prats que han anat tendit a la formació de fenassars i altres 

comunitats d’interès com per exemple els prats dalladors. 

Per altra banda, durant el període de preparació dels jocs olímpics de 1992 es van 

realitzar nombroses plantacions d’arbres d’origen divers i de varietats de jardineria que 

a poc a poc s’han anat retirant, però encara se’n troben a la zona del Mas Arveig i la 

Caseta de fusta. Al nord de l’estany, sector dels Amaradors, cal una revisió per 

l’eliminació de plantes dels gèneres Pyracantha, Cotoneaster, Ligustrum i Prunus. 

A les zones del sector de llevant, entre la punta Cuaranya fins el Vilar i el paratge dels 

Desmais, i també la zona de Can Cisó, tornen aparèixer els gèneres indicats en el 

paràgraf anterior. Al sud al Pla dels Estanyols són indrets on no s’ha intervingut mai i 

també apareixen aquestes espècies a més d’una forta expansió del xuclamel Lonicera 

japonica. 

Durant l’execució del LIFE Natura de l’Estany (període 2003-2007) es va intervenir 

sobre els tàxons exòtics arbustius com ho són els dels gèneres Pyracanth, Cotoneaster, 



Ligustrum i l’espècie Prunus cerasifera. S’han millorat les formacions semiarbrades de 

freixes i salzes però de forma suficient. Aquestes actuacions han estat molt positives 

per la millora d’aquests hàbitats al·luvials. Cal continuar amb aquest tipus d’intervenció 

perquè sinó en poc anys es pot tornar a la situació inicial. Si és cert que amb el temps 

els costos d’intervenció cada cop són més reduïts i que a més les intervencions es 

poden relaxar. 

ACTUACIÓ 

El mapa d’actuacions classifica l’espai en tres categories en funció del grau d’intensitat 

dels treballs a fer i la presència de peus d’exòtiques: 1- Zona de baixa densitat (21,0 

ha); 2- Zona de mitja densitat (13,3 ha) i 3- Zona d’alta densitat (7,7 ha). 

Així doncs es pretén: 

• Eliminació d’espècies ornamentals a través de la tallada, retirada de biomassa i 

aplicació local de glisofat 36% al tocó de l’arbre o arbust. El mètode és el 

mateix que es va assajar durant els treballs del LIFE de l’Estany i que va ser 

exitós. Les espècies a eliminar seran totes aquelles considerades al·lòctones a 

l’informe científic i catàleg que va ser elaborat per la Unitat de Botànica de la 

Universitat de Girona en el marc del projecte LIFE de l’Estany. 

• A la zona nord de l’estany es desbrossaran els prats dels Amaradors per afavorir 

comunitats de gramínies (fenassars) en detriment dels poblaments de la 

composta exòtica Aster pilosus i es revisarà la presència d’espècies al·lòctones 

que han rebrotat d’ençà de les primeres actuacions dels anys 2004-2005. 

Cal tenir en compte que durant aquestes tasques es generà gran quantitat de restes 

vegetals que es trituraran sempre que es pugui, a la mateixa zona o bé es traslladaran 

en punts de crema que el Consorci utilitza amb regularitat. 

Actuació serà realitzada pel col·lectiu de persones desfavorides que es contracti i sota 

la direcció del personal tècnic del Consorci. També es contractarà una empresa 

especialitzada en treballs forestals per la manipulació i eliminació de les restes 

vegetals. 



9.2. Actuació 2: Ampliació del bosc de ribera a una finca 

pública 

UBICACIÓ 

Sector de ponent de l’Estany dins el municipi de Porqueres, a la finca propietat del 

Consorci de l’Estany, al paratge anomenat el Camp o Prat Sumeda. 


Finca agrícola que es troba a la banda esquerra de la riera Castellana i fa cantonada 

amb el camí vell de can Morgat. La va adquirir el Consorci de l’Estany en l’exercici 

2009 dins la política d’adquisició de finques per dedicar-les a la conservació de la 

natura. Actualment, doncs, és un camp de conreu de cereal d’hivern i blat de moro 

a l’estiu que arriba fins al marge de la riera. 

Vista del camp Sumeda. 



ACTUACIÓ: 

Es pretén restaurar una banda de 5 m d’amplada per 85 m de llarg (amb una 

superfície de 425 m 2 ) paral·lela al marge del bosc de ribera de la riera Castellana. 

També es vol fer una segona plantació arbrada amb la mateixa estructura forestal 

però paral·lela al camí vell de Can Morgat, amb una amplada de 5 m i llargada de 

55 m (amb una superfície de 275 m 2 ). 

Les espècies que es plantaran són els caducifolis típics en aquests bosquets naturals 

de la zona. Entre parèntesi s’indica el tipus de contenidor i alçada aproximada en 

cm. 

Arbres: Salix alba (C 3 l – 80/100), Salix atrocinerea (C 3 l – 80/100), 

Fraxinus angustifolia (C 10 l – 150/200) i Populus alba o Populus nigra (C 10 l – 

150/200) 

Arbusts: Sambucus nigra (C 3 l – 60/80) i Cornus sanguinea (C 3 l – 60/80). 

Es plantarà una proporció de 75 % d’arbres enfront al 25 % d’arbusts i amb una 

densitat de 2.500 peus/ha. Pel que fa als arbres el 40 % seran Salix, un 40 % 

Fraxinus i el 20% restant Populus. En relació als arbusts es plantarà un 75% de 

Cornus i un 25 % de Sambucus. 

Es tindrà en compte que el viver que proporcioni aquest material vegetal ha de 

certificar el seu origen i que aquest ha de ser el més proper a la zona de l’Estany de 

Banyoles. En cap cas s’acceptaran plantes d’altres indrets. 

Actuació serà realitzada pel col·lectiu de persones desfavorides que es contracti, i 

sota la direcció del personal tècnic del Consorci. 

9.3. Actuació 3: Millora ambiental dels ancoratges del camp de 

regates de l’Estany 

UBICACIÓ 

Sector de Llevant de l’Estany dins el municipi de Banyoles, zona oest de l’estany, 

dins el municipi de Porqueres. 




Veieu l’apartat 6.3.2 i el 8.4. 

Les fotografies mostren les caixes d’ancoratge dels cables del camp de regates i la 

senyalització vertical que hi ha instal·lada a la banda de ponent de l’estany. La 

tercera imatge mostra una de les caixes i el tub que es posa dins l’aigua, prova pilot 

que es va fer l’any 2004 per tal d’estudiar la possibilitar de millorar ambientalment 

aquest ancoratges. 

Recordar que el camp de regates consta de 20 punts d’ancoratge dels cables 

longitudinals (10 al sud i 10 al nord) i 10 punts distribuïts 5 a la banda de llevant 

(municipi de Porqueres) i 5 a la banda de ponent (2 al municipi de Banyoles i 3 al 

municipi de Porqueres). Tots ells formen part dels ancoratges construïts durant la 

seva remodelació del camp durant la preparació dels Jocs Olímpics del 1992. 

ACTUACIÓ 

L’actuació es basa en la instal·lació d’un tub de plàstic de polietilè de diàmetre 90 

mm que farà de funda al cable. S’unirà a la base de formigó de l’ancoratge situat a 

terra i anirà fins al límit interior de la banda de la vegetació litoral. En el seu interior 

s’instal·larà un cable d’acer inoxidable de 8 mm de gruix que permetrà unir el cable 

del camp directament a terra des de l’aigua. 

S’acondicionaran 14 punts d’ancoratge (veieu mapa d’actuacions). Es necessitaran 

280 ml de tub i 300 ml de cable d’acer amb dos escanyacables a cada extrem. 

També es preveu la fabricació de petits morts de formigó amb una argolla per tal de 



mantenir enfonsat el tub de polietilè. 

Actuació serà realitzada pel col·lectiu de persones desfavorides que es contracti. 

També amb l’ajut del personal tècnic del Consorci. 

9.4. Actuació 4: Captures i control de tortugues exòtiques 

UBICACIÓ 

La zona d’actuació es centra a la riba de l’Estany i als recs d’entrada i sortida 

d’aigua de l’estany, a la llacuna dels Amaradors, al nord de l’Estany; a la zona de 

l’estanyol de Can Cisó i Brollador de la Castellana a la zona oest de l’Estany i als 

estanyols de la Puda, a la zona sud de l’Estany. 


Veieu els apartats 6.2.2, 6.4.3 i el 8.4. 

ACTUACIÓ: 

La metodologia que s’utilitzarà consistirà en la col·locació de dos tipus de trampes i 

la recollida d’exemplars. La campanya de captura amb trampes es realitzarà de 

juny a setembre. 

S’utilitzaran els tipus de trampes següents: 

• Nanses metàl·liques amb esquer: Aquesta trampa construïda amb trossos de 

xarxa de pesca consta de 3 anelles circulars de diàmetre creixent, unides per 

xarxa. A l’anella més gran és on hi ha ubicada l’entrada i agafa forma 

d’embut. A la part final de la trampa hi ha l’anella més petita. Les trampes 

disposen d’una part flotant que aguanta la trampa en superfície per 

permetre la respiració dels individus capturats. Dins la trampa es col·locarà 

un esquer, normalment sardina, per atraure les tortugues. Les trampes es 

col·locaran a diversos punts estratègics de l’Estany, estanyols, recs i rieres 

de sortida i entrada de l’Estany, en zones amb aigua poc profunda. Les 

trampes es deixaran instal·lades a l’aigua i es revisaran periòdicament cada 

24 o 48 hores per comprovar les captures. Es construiran 20 trampes. 



Imatge d’una de les nanses. 

• Trampes d’insolació: Es tracta de petites plataformes flotants instal·lades de 

forma permanent durant la campanya. Són quadrats de 75 cm x 75 cm amb 

un perímetre de tub de PVC soldat on la part interior conté una bossa de 

xarxa unida per sota al tub. Es construiran 10 trampes. 

Exemple de trampa d’insolació 

Seran construïdes i instal·lades pel col·lectius de persones desfavorides que es 

contracti. També amb l’ajut del personal tècnic del Consorci. 

També es realitzaran tasques de recollida d’exemplars de tortugues que arribin al 

Consorci, ja sigui a través de la captura directe pel personal del mateix Consorci o 

per particulars i pels agents rurals. 



Dels exemplars capturats es prendran mesures morfomètriques. Un cop realitzades 

les mesures pertinents, els exemplars d’espècies exòtiques es sacrificaran per 

congelació o el mètode que el Departament de Medi Ambient i Habitatge determini 

a l’espera de ser traslladades a un centre d’incineració. 

Els exemplars de tortugues autòctones que es capturin seran marcats per 

posteriors seguiments i seran alliberats al mateix lloc de captura. Aquest marcatge 

segueix la metodologia d’altres zones humides catalanes on es realitza, i consta 

d’unes marques als marges de les closques, innocu pels individus, però molt 

persistents en el temps, que resulten en un número de quatre dígits. 

9.5. Actuació 5: Construcció i instal·lació de plataformes 

d’insolació per a tortugues 

UBICACIÓ: 

A diversos punts estratègics de la riba de l’Estany, concentrats sobretot al nordoest 

i al sud-oest. També s’instal·larà una plataforma d’insolació a l’estanyol d’en 

Montalt a la zona de la Puda, al sud de l’Estany. 



ACTUACIÓ: 

Es pretén: 

• Construcció de 10 plataformes d’insolació flotants per a tortugues. 

• Instal·lació de les 10 plataformes d’insolació en punts estratègics de l’Estany 

i l’estanyol d’en Montalt. 

Aquestes plataformes no són res més que estructures de fusta flotants com troncs 

d’arbres o un entramat de troncs d’arbres lligats entre ells amb una superfície plana 

on els exemplars de tortuga poden insolar. Aquestes superfícies planes es 



construiran a partir de pannes de suro natural. Les diferents plataformes es 

subjectaran al terra o bé amb uns cables d’acer inoxidable amb morts al fons. 

Seran construïdes, instal·lades i revisades pel col·lectiu de persones desfavorides 

que es contracti. També hi participarà el personal tècnic del Consorci. 

9.6. Actuació 6: Desgast poblacional del cranc americà 

UBICACIÓ: 

A totes les masses d’aigua. 



ACTUACIÓ: 

Es pretén realitzar una campanya de desgast i control de la població de cranc 

americà (Procambarus clarki). Per aquest motiu es construiran 15 nanses de caixa 

especials per crustacis que s’instal·laran en diferents punts de l’estany, estanyols i 

llacunes. Nanses que portaran un esquer de sardina i que es deixaran col·locades 

de 24 a 48 hores. Aquestes s’aniran movent de zona en funció de les captures. 

De les captures s’estudiarà la talla i el número d’individus, i es calcularà l’esforç de 

captura. El mètode aplicat i les dades obtingudes s’analitzaran en un informe que 

redactarà el Servei tècnic del Consorci per tal de valorar si és una acció de gestió 

ambientalment i econòmicament viable per aplicar en el futur. 

Les nanses seran construïdes, instal·lades i revisades pel col·lectiu de persones 

desfavorides que es contracti. També hi participarà el personal tècnic del Consorci. 



9.7. Actuació 7: Creació i posta a punt d’un laboratori de 

reproducció de nàiades 

UBICACIÓ: 

La infraestructura del laboratori per a la reproducció de nàiades es localitzarà a la finca de 

Casa Nostra del sud de l’Estany, en concret a l’arbreda pròxima als magatzems del Consorci 

de l’Estany (veieu mapa 3 i 4). 


Veieu els apartats 6.2.2, 6.4.3 i el 8.4. on es parla del grup de les nàiades, la seva 

importància i la necessitat d’aquesta actuació. 

La finca on es vol instal·lar aquest laboratori es troba a pocs metres dels magatzems del 

Consorci de l’Estany i disposa de llum i aigua potable. Són uns terrenys que es troben en 

una línia perpendicular de 75 m de la carretera GI-524 de Banyoles a Sant Miquel de 

Campmajor. Actualment és un prat que el Consorci de l’Estany en fa el manteniment i en té 

l’ús compartit amb l’escola de Casa Nostra. 

Vista del camp on s’instal.larà el laboratori. 



ACTUACIÓ: 

Durant el mes de juny i juliol es pretén dur a terme les obres per a crear les instal·lacions 

per al manteniment de peixos hostes i d’exemplars adults de Unio sp. durant la seva fase 

fèrtil, així com per a l’obtenció de juvenils i pel seu creixement en captivitat. 

Es construirà un laboratori dins d’un recinte tancat, a partir d’un mòdul prefabricat de 45m 2 , 

propietat de l’Ajuntament de Porqueres que cedeix per aquest ús, i que haurà de ser 

traslladat a la zona prevista per a aquestes instal·lacions. Aquest mòdul prefabricat consta 

de 3 unitats de 6,35m de llarg x 2,36m d’ample x 2,62m d’alçada que s’uneixen pel llarg. 

El centre de reproducció en captivitat de nàiades previst tindrà dues seccions clarament 

diferenciades: per una banda, el laboratori de producció de juvenils de nàiades, i per l’altra, 

els tancs de manteniment d’estocs de nàiades i de peixos hostes. El laboratori s’instal·larà a 

l’interior dels mòduls prefabricats que es traslladaran a la finca de Casa Nostra, mentre que 

els tancs de manteniment s’instal·laran a l’exterior en aquesta mateixa finca, contigus al 

laboratori. 

El laboratori de producció de juvenils constarà dels següents elements bàsics: 

• Mòdul prefabricats totalment adaptats, amb tancaments, finestres, il·luminació 

artificial, paviment reforçat i aparell de climatització. 

• 10 aquaris de dimensions mitjanes (80-100l) amb les seves corresponents 

prestatgeries. Aquaris per al seguiment diari de l’estat i del cicle biològic d’exemplars 

pilot, tant de nàiades com de peixos autòctons de diverses espècies. 

• 5 tancs de dimensions mitjanes (500 l de capacitat) per a l’infestació dels peixos 

hoste i el manteniment de juvenils de nàiades. 

• Equips de filtració d’emergència o de reforç. 

• Compressor-bomba d’aire. 

• Sistema general de circulació de l’aigua i de l’aire a pressió: canonades, tubs i 

difusors. 

Pel que fa a les instal·lacions externes, aquestes estaran integrades pels següents 

components: 

• 4 Tancs de 3 m 3 , per a manteniment d’estocs aïllats per espècie de nàiades i peixos. 

• 4 Tancs de 3m 3 , per a manteniment d’estocs aïllats per espècie dels peixos de major 

mida. 

• Sistema de creació d’ombra mitjançant teles plàstiques sostingudes amb pivots 

palafítics. 

• Sistema general de circulació de l’aigua i de l’aire a pressió: canonades, tubs i 

difusors. 

L’aigua necessària per al manteniment d’aquest laboratori s’obtindrà de l’Estany. La 



disponibilitat d’aigua abundant i de qualitat del propi Estany, facilita enormement el 

manteniment en captivitat d’aquesta fauna aquàtica. Amb un cabal suficient d’entrada al 

laboratori, s’evita la adquisició i manteniment de grans equipaments de filtració. Alhora, es 

garanteix una font d’alimentació de les nàiades adequada i propera a la naturalitat. El punt 

de captació d’aigua es situarà a 515 m de distància entre l’estany i el mòdul del laboratori. 

Així doncs el sistema de bombeig constarà d’una canonada de tub de polietilè de diàmetre 

63 mm que serà instal·lada parcialment dins una antiga claveguera de 25 cm de diàmetre 

existent i per altra banda estesa al marge d’un camp, mota o rec; en cap cas es farà 

excavació o soterrament exprés que suposi moviments de terra. Juntament al tub, es 

passarà un cable elèctric de control del sistema de bombeig. El bombeig constarà d’una 

bomba submergida que ha d’aportar un cabal regular de 1,5m 3 /hora, suficient per al 

manteniment d’aquestes instal·lacions. El flux d’aigua de sortida del Centre es dirigirà de 

tornada a l’Estany a través d’un rec ja existent (veieu el mapa 4). 

Aquests treballs es realitzaran a través de dos contractacions. Per una banda la contractació 

d’una empresa especialitzada pel transport i instal·lació dels mòduls, així com la preparació 

del terreny de la instal·lació, i per l’altra, la contractació del col·lectiu de persones 

desfavorides que realitzaran els treballs d’instal·lació de la línia d’aigua de l’Estany, el 

desmuntatge i muntatge del mòdul prefabricat, la preparació del les bases de formigó i de 

totes les instal·lacions interiors i exteriors del laboratori. 

La supervisió tècnica especialitzada serà duta a terme per part del Servei tècnic del 

Consorci. 

10. DIRECCIÓ TÈCNICA 

La Direcció tècnica de l’execució del projecte serà dirigida pel Servei Tècnic del Consorci 

de l’Estany. 

11. TEMPORALITZACIÓ DE L’ACTUACIÓ 

11.1. Termini d’execució 

El termini d’execució de l’obra serà des de l’endemà de la signatura de l’atorgament de 

l’ajut fins a 31 de desembre de 2010 o la que indiqui la Diputació de Girona. Es preveu 

en la proposta una actuació d’una durada de 7 mesos. 



11.2. Època d’execució 

En un espai natural com el de l’Estany de Banyoles i el seu entorn immediat és important 

tenir en compte l’època en que cal realitzar les actuacions, sobretot per aquelles que 

puguin afectar les comunitats animals, per això s’ha de tenir en compte l’estat del cicle 

reproductiu de la fauna ornítica i amfíbia, i la floració i fructificació de les plantes. 

La millor època de l’any per l’execució de les accions de millora estructural de les 

formacions vegetals de ribera i litorals, és a dir les que es basen en l’eliminació 

d’espècies exòtiques de la flora, ha de ser des de finals d’estiu fins a finals de la tardor. 

En concret entre principis de setembre a finals de desembre. 

En relació a l’actuació de millora ambiental dels ancoratges del camp de regates seria 

convenient realitzar-la a plena tardor, just abans de l’arribada de les poblacions d’ocells 

hivernants. 

Mentre que les actuacions sobre el grup de les tortugues aquàtiques, control i instal·lació 

de plataformes d’insolació, s’han d’executar durant el període màxima activitat biològica 

que recau entre el mes de juny i setembre. El mateix s’ha de considerar per les 

actuacions de desgast poblacional del cranc americà (Procambarus clarki). 

Pel que fa a l’inici del muntatge de les instal·lacions del laboratori per a la reproducció de 

nàiades és necessari iniciar-ho el més aviat possible, és a dir, l’endemà mateix de 

l’atorgament oficial de la subvenció. Aquest laboratori hauria d’estar en funcionament el 

més aviat possible de manera que es pugui aprofitar al màxim el cicle biològic d’aquests 

animals de l’any 2010. 

11.3. Cronograma 

El cronograma que es presenta s’estableix per una programació en 7 mesos repartits per 

quinzenes. 

En el cas de l’actuació 7, la diferència de colors de les caselles significa que durant els 

mesos de juny i juliol es crearà la infraestructura del laboratori i la resta de mesos es 

farà el manteniment dels estocs de peixos i nàiades en reproducció de l’interior del 

laboratori i dels tancs exteriors, així com del manteniment i conservació de les 

instal·lacions de bombeig i regulació del sistema d’aigua de l’estany. 



12. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ 

El pressupost d’execució amb IVA inclòs de les actuacions sobre la el “Projecte per la 

preservació i restauració dels hàbitats i espècies d’interès especial a l’Estany de 

Banyoles”, és de NORANTA CINC MIL CENT VINT-I-SIS AMB QUARANTA VUIT 

(95.126,48€). 

La fórmula de contractació serà variada i fragmentada cercant aquelles empreses 

adequades en cada cas. La despesa i les compres seran gestionades pel Servei tècnic i 

administratiu del Consorci. 

Pel que fa als costos previstos que revertirà de forma directa en l’ocupació de col·lectius 

de persones desfavorides és d’un import 54.892,04 € que correspon al 66,9 % 

12.1. Resum del pressupost 

RESUM DE PARTIDES 

1 Control de les espècies de la flora vascular exòtica i invasora 25.438,04 

2 Ampliació del bosc de ribera a una finca pública 


correu-e: consorci@consorcidelestany.org Web: www.consorcidelestany.org 

3.475,50 

3 Millora ambiental dels ancoratges del camp de regates de l’Estany 9.538,00 

4 Captura i control de tortugues exòtiques 

5 Construcció i instal·lació de plataformes d’insolació per a tortugues 

6 Desgast poblacional del cranc americà 

7 Creació i posta a punt d’un laboratori de reproducció de nàiades 

7.700,00 

3.800,00 

5.001,00 

27.053,05 

SUBTOTAL 82.005,59 

16% D’IVA 13.120,89 

TOTAL 95.126,48

12.2. Pressupost detallat 

1 CONTROL DE LES ESPÈCIES DE LA FLORA VASCULAR EXÒTICA I INVASORA 

1.1* 

1.2* 

Eliminació d’espècies ornamentals a través de la tallada, 

retirada de biomassa i aplicació de glisofat 36% al tocó de 

l’arbre o arbust (veieu llista d’espècies de la memòria). Inclou 

els treballs per accedir als diferents peus a tallar. Càrrega a 

camió de les restes vegetals (troncs i branques), transport a 

la mateixa zona i triturat per la generació de compost. 

Zona de baixa densitat d’exòtiques 

Zona de mitja densitat d’exòtiques 

Zona d’alta densitat d’exòtiques 

Amidament Preu/ut Import 

210.497 m 2 

133.893 m 2 

77.423 m 2 

0,02 €/m2 

0,05 €/m2 

0,15 €/m2 



4.209,94 

6.694,65 

11.613,45 

Desbrossat dels prats dels Amaradors per afavorir les 

comunitats de gramínies (fenassars) en detriment dels 

poblaments de la composta exòtica Aster pilosus 25 h 40 €/h 1.000,00 

1.3* Transport, triturat i crema de les restes vegetals 48 h 40 €/h 1.920,00 

SUBTOTAL 25.438,04 € 

Nota: *actuació que es preveu que sigui realitzada per una brigada d’un monitor i dos peons d’un 

col·lectiu especial de treball. 

2 

2.1 

2.2 

2.3 

AMPLIACIÓ DEL BOSC DE RIBERA A UNA FINCA PÚBLICA 

Amidament Preu/ut Import 

Adquisició d’arbres per la plantació amb contenidor de 10 l. 

Les espècies han de ser Fraxinus angustifolia i Populus alba 

i nigra. 79 13,50 € 1.066,50 

Adquisició d’arbres per la plantació amb contenidor de 3 l. 

Les espècies han de ser Salix alba i Salix cinerea. 53 4,00 € 212,00 

Adquisició d’arbustos per la plantació amb contenidor de 3 l. 

Les espècies han de ser Sambucus nigra i Cornus sanguinia. 43 4,00 € 172,00 

2.4 Roturació del terreny amb maquinària agrícola 3 35,00 €/h 105,00

2.5* Treballs de plantació i preparació del treball 32 40,00 €/h 1.280,00 

2.6* Revisió i manteniment de la plantació 16 40,00 €/h 640,00 

SUBTOTAL 3.475,50 € 



3 MILLORA AMBIENTAL DELS ANCORATGES DEL CAMP DE REGATES DE L’ESTANY 

3.1 Material de tub de polietilè de 90 mm de diàmetre. 280 ml 8,35 €/ml 2.338,00 

3.2 

3.3 

3.4* 

Cable d’acer inoxidable (AISI-316) de 25 ml i de 5 mm de 

diàmetre amb combinació de fils 7*7+0 i amb un pes de 

trencament de 1770 kg (aprox.). Cada cable amb 

guardacaps premsats instal·lats als extrems. 14 u 85 €/u 1.190,00 

Material divers per la fabricació de morts i instal·lació: 

formigó, ferro, cables d’acer inoxidable (AISI-316) i 

escanyacables. Cubs de 30 cm3 amb una anella de ferro. 50 u 4,2 210,00 

Mà d’obra per la preparació i instal·lació del tub i morts de 

formigó. 145 h 40,00 €/h 5.800,00 




4 CAPTURA I CONTROL DE TORTUGUES EXÒTIQUES 

4.1 

4.2 

Material necessari per la fabricació de les trampes tipus 

nansa 20 25€/u 500,00 


insolació 10 75 €/u 750,00 

4.3 Compra d’esquer - - 50,00 

4.4* Fabricació de les trampes 25 h 32 €/h 800,00 

4.5* Instal·lació i revisió de les trampes 175 h 32 €/h 5.600,00 



col·lectiu especial de treball. Preu hora més baix per no haver d’utilitzar maquinària. 



5 CONSTRUCCIÓ I INSTAL·LACIÓ DE PLATAFORMES D’INSOLACIÓ PER A TORTUGUES 

5.1 

Material necessari per la fabricació de les plataformes 

d’insolació 10 60 €/u 600,00 

5.2* Fabricació i instal·lació de les plataformes 80 40,00 €/h 3.200,00 




6 DESGAST POBLACIONAL DEL CRANC AMERICÀ 

6.1 


nansa 15 25€/u 375,00 

6.2 Compra d’esquer - - 50,00 

6.3* Fabricació de les trampes 18 h 32 €/h 576,00 

6.4* Instal·lació i revisió de les trampes 125 h 32 €/h 4.000,00 




7 CREACIÓ I POSTA A PUNT D’UN LABORATORI DE REPRODUCCIÓ DE NÀIADES 

7.1 Instal·lació del mòdul prefabricat 

1* 

Desmuntatge del mòdul prefabricat que es troba situat al patí 

de l’escola bressol de Porqueres 8 h 40 €/h 320,00 

2 Trasllat amb camió grua i col·locació a la nova localització 9 h 55 €/h 495,00 

3* Muntatge del mòdul a la nova localització 16 h 40 €/h 640,00 

7.2 Fabricació de la base/llosa de formigó de 7*7,5 m per el mòdul prefabricat 

1 

2 

Raspat de 10 cm de la terra vegetal i acopi a la mateixa 

zona. 3 h 38 €/h 114,00 

Col·locació d’un geotèxtil per evitar contaminació de 

materials. 52,5 m 2 2 €/m 2 105,00 



3 

4 

5* 

Col·locació d’una capa de material de grava amb fins 

(subase o material similar) i compactat., 52,5 m 2 7,30 m 2 383,25 

Fabricació d’una llosa amb formigó de 200 amb un gruix de 

15 cm armat amb malla de ferro corrugat amb cel·la de 15*15 

cm i diàmetre 10 mm, 52,5 m 2 30,2 €/m 2 



1.585,50 

Col·locació de bloc formigonats per aixecar del terra 40 cm 

els mòduls i reforçat del terra dels mòduls 65 ml- 6,00 €/ml 390,00 

7.3 Instal·lació del sistema de captació de l’aigua de l’estany 

1 

Material de tubs, connexions i cable de corrent. També inclou 

aixetes 515 ml 10,25€/ml 5.278,75 

2 Equipament pel bombeig d’aigua 1 u 555,00€/u 555,00 

3* Mà d’obra de tiratge de les línies i instal·lació del bombeig 40 h 32,00 €/h 1.280,00 

7.4 Instal·lació dels serveis de llum i aigua potable 

1 Material de tubs, cable de corrent i bomba de la captació 95 ml 12,5 €/ml 1.187,50 

2* Mà d’obra de tiratge de les línies i instal·lació 40 h 32,00 €/h 1.280,00 

7.5 Creació d’una bateria de 8 piscines exteriors (tancs), amb unes dimensions 9,5 * 4,20 m 

1 

2 

3 

4 

5 

6* 

Raspat de 10 cm de la terra vegetal i acopi a la mateixa 

zona. 2 h 38 €/h 76,00 

Col·locació d’un geotèxtil per evitar contaminació de 

materials. 39,9 m 2 2 €/m 2 79,80 

Col·locació d’una capa de material de grava amb fins 

(subase o material similar) i compactat., 39,9 m 2 7,30 m 2 291,27 

Fabricació d’una llosa amb formigó de 200 amb un gruix de 

15 cm armat amb malla de ferro corrugat amb cel·la de 15*15 

cm i diàmetre 10 mm, 39,9 m 2 30,2 €/m 2 

1.204,98 

Material per la construcció de murs de bloc de 50*30*20 

armats i formigonats amb una alçada de 1,25 cm. Inclou 

també el material pel remolinat interior de segellat. Només 

material. 48 ml- 33,00€/ml 1.584,00 

Mà d’obra per la construcció dels murs i remolinat interior 

amb ciment plàstic. 56 h 40 €/h 2.240,00 

7* Instal·lació del sistema d’aigua 24 h 32 €/h 768,00 

7.6 Instal·lació del sistema d’ombreig dels tancs

1 

Material per la instal·lació del sistema d’ombreig. Partida 

d’alçada. - - 450,00 € 

2* Mà d’obra 16 h 40,00 €/h 640,00 

7.7 Instal·lacions interiors del laboratori 

1 Bomba de pressió per aire comprimit 1 u 450,00€/u 450,00 € 

2 

Contenidors de fibra de vidre de 500 l amb les seves 

corresponents tapes 5 u 215,00€/u 1.075,00 € 

3 Aquaris de vidre de 80-100 l 10 u 250,00€/u 2.500,00 € 

4 Prestatgeries pels aquaris i contenidors - - 750,00 € 

5 

Manteniment divers pel manteniment del laboratori. Inclou 

pots de vidre, tubs pvc per aigua i tubs pel sistema d’aire 

pressió, etc. - - 800,00 € 

7.8 Instal·lació d’una senyal del laboratori 

1 Disseny i edició - - 450,00 € 

2 Instal·lació de la senyal 2 h 40,00 €/h 80,00 

SUBTOTAL 27.053,05 € 





13. ANNEXE 

13.1. Cartografia 

• Mapa 1: Mapa de Situació 

• Mapa 2: Finques públiques o conveniades 

• Mapa 3: Mapa d’actuacions 

• Mapa 4: Instal·lacions del laboratori de reproducció de nàiades 

13.2. Estudi bàsic de seguretat i salut 

• Memòria bàsica 

• Plec bàsic de condicions 

• Plànols 



Projecte per la preservació i restauració 

dels hàbitats i espècies d’interès especial 

a l’Estany de Banyoles 

Núm. mapa 1 

- MAPA DE SITUACIÓ - 

Març 2010 

0 500 m 

Llegenda: 

Límit EIN Estany de Banyoles 

Límit d’actuació




-FINQUES PÚBLIQUES O CONVENIADES - 

Núm. mapa 2 

Març 2010 

0 500 m 

Llegenda: 


Límit d’actuació 

Finca pública Banyoles 

Finca pública Porqueres 

Finca propietat Consorci de l’Estany 

Finca conveniada Institut Magdalena Aulina


dels hàbitats i espècies d’interès 

especial a l’Estany de Banyoles 

- MAPA D’ACTUACIONS - 

Núm. mapa 3 

Març 2010 

0 500 m 

Llegenda: 



Zona sense eliminació d’exòtiques 

Zona de baixa densitat d’eliminació d’exòtiques (21.0497 ha) 

Zona de mitjana densitat d’eliminació d’exòtiques (13.3893 ha) 

Zona d’alta densitat d’eliminació d’exòtiques (7.7423 ha) 

Instal·lació de plataformes 

d’insolació 

Adequació ancoratges del 

camp de regates 

Instal·lació del laboratori de 

reproducció de nàiades 

Ampliació del bosc de ribera

Ampliació de la zona del laboratori 




- INSTAL·LACIONS DEL LABORATORI DE 

REPRODUCCIÓ DE NÀIADES - 

Núm. mapa 4 

Març 2010 

0 100 m 

Llegenda: 

Longitud 515m 



Sistema de bombeig d’aigua d’estany 

Canonada d’aigua de l’estany 

Xarxa de recs de drenatge 

Corrent elèctrica i aigua potable 

Zona d’accés 

Senyalització laboratori 

Mòdul pre-fabricat cedit 

Esquema del mòdul de tancs/dipòsits 

Instal·lacions: 

Mòduls prefabricats pel laboratori 

Mòdul de tancs/dipòsits 

Mòdul Wc existent 

Laboratori complementari 

Espais polivalents del Consorci

ANNEX NÚM. 1 

_________________________________________________ 

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

MEMÒRIA BÀSICA DE SEGURETAT I SALUT 

_________________________________________________

1. DADES DE L’OBRA 

1.1. Estatus legal general 

L'Estudi de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució de les obres, les previsions pel 

que fa a prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com les derivades 

dels treballs de reparació, conservació i manteniment, en les degudes condicions de 

seguretat i salut . 

Servirà per a donar unes directrius a l'empresa constructora per a dur a terme les seves 

obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant-ne el seu 

desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 d'octubre, pel qual 

s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. 

El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut es basa en el “Projecte per la preservació i 

restauració dels hàbitats i espècies d’interès especial a l’estany de Banyoles”. 

1.2. - Situació de les obres 

Les obres del projecte se situen a la comarca del Pla de l’Estany i concretament als 

termes municipals de Banyoles i Porqueres. 

1.3. Promotor. 

L’entitat promotora és el Consorci de l’Estany. 

1.4. Autor de l’estudi de seguretat i salut 

La redacció del present estudi ha estat realitzat per Josep Aleix Comas i Herrera, 

Enginyer de Camins, Canals i Ports. 

1.5. Descripció de les obres 

Els capítols que componen el projecte d’execució són els que s’enumeren a continuació: 

- Replantejament topogràfic. 

- Treballs previs. 

- Neteja i estassada del terreny. 

- Desmuntatge i muntatge del mòdul prefabricat de 45 m 2 . 


consorci@consorcidelestany.org www.consorcidelestany.org

- Ram de paleta. 

- Tallada i poda d’arbres i arbustos. 

- Plantació d’arbres i arbustos. 

- Aplicació d’herbicides. 

- Trituració de les restes vegetals. 

- Captura i control d’espècies de fauna exòtiques. 

1.6. Pressupost d’execució material del projecte 

El pressupost d’execució material del projecte és de 82.005,59 €. 

El cost de les mesures preventives de seguretat i de protecció de la salut dels 

treballadors restarà inclòs als preus unitaris de les diferents partides d’obra, i per tant no 

seran objecte de cap abonament apart. 

1.7. Accés a les obres 

El contractista controlarà els accessos a l’obra de manera que només les persones 

autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l’obra. 

1.8. Terminis d’execució 

Es preveu una durada màxima d’execució dels treballs d’uns 7 mesos aproximadament. 

1.9. Número de treballadors 

Està previst que treballin a l’obra aproximadament 3 treballadors simultàniament menys 

en el cas de desmuntatge i muntatge del mòdul prefabricat que hi treballaran 

simultàniament uns 5 treballadors. 

1.10. Lloc del centre assistencial més proper 

Els centres assistencials més propers són: 

- El centre assistencial més proper es el C.A.P. Banyoles, Pl. de Catalunya, s/n. 

17820 Banyoles. Telèfon: 972 572 510 

- L’hospital més proper és l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Avda. 

França s/n. 17007 Girona. Telèfon: 972 940 200 



2. DADES DE L’OBRA 

2.1. Introducció 

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les 

previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com 

informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, 

els previsibles treballs posteriors de manteniment. 

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les 

seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu 

desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual 

s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. 

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el 

contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, 

estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present 

document. 

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador 

de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció 

Facultativa. En cas d'obres de les administracions públiques, com és cas que ens ocupa, 

s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. 

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències 

pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se 

en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. 

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i 

subcontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de 

totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. 

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avís a l'autoritat 

laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. 

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà 

d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. 

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la 

Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels 

treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció 

de Treball i Seguretat Social, al contractista, subcontractistes i representants dels 

treballadors. 

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no 

eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als subcontractistes (art. 11è). 



2.2. Principis generals aplicables durant l’execució de 

l’obra 

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva 

recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 

de novembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: 

- El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. 

- L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves 

condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o 

circulació. 

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. 

- El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les 

instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de 

corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors. 

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels 

diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses. 

- La recollida dels materials perillosos utilitzats. 

- L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. 

- L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que 

s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball. 

- La cooperació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. 

- Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat 

que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. 

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els 

següents: 

a ) L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, 

d'acord amb els següents principis generals: 

- Evitar riscos 

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar 

- Combatre els riscos a l'origen 

- Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la 

concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de 

producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del 

mateix a la salut 



- Tenir en compte l'evolució de la tècnica 

- Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill 

- Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, 

l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la 

influència dels factors ambientals en el treball 

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual 

- Donar les degudes instruccions als treballadors 

b ) L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en 

matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines 

c ) L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els 

treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les 

zones de risc greu i específic 

d ) L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i 

imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva 

aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar 

determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la 

magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es 

pretén controlar i no existeixin alternatives més segures 

e ) Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com 

a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte 

dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les 

societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la 

prestació del seu treball personal. 

2.3. Identificació dels riscos 

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra 

establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a 

continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns 

d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a 

d'altres feines. 

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, 

caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la 

postura més adient pel treball que es realitzi. 

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació 

veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. 

A continuació s’ enumeren els riscos particulars dels diferents treballs d’obra, tot i 

considerant que alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra o 

bé ser aplicables a d’altres feines. 



Riscos laborals 

2.3.1. Mitjans i maquinària 

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. 

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). 

- Desplom i/o caiguda de maquinària d’obra. 

- Riscos derivats del funcionament de grues. 

- Caiguda de la càrrega transportada. 

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. 

- Cops i ensopegades. 

- Caiguda de materials, rebots. 

- Ambient excessivament sorollós. 

- Contactes elèctrics directes o indirectes. 

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques. 

Mesures correctores i normes de seguretat 

- No s’admetran màquines sense la protecció antibolcament instal·lada o amb el 

respectiu pòrtic de seguretat. 

- Estaran dotades d’una farmaciola de primers auxilis. 

- Estaran dotades d’un extintor, timbrat i amb les revisions el dia. 

- Tindran llum i botzina de retrocés. 

- Es revisaran periòdicament tots els punts d’escapament del motor, amb la finalitat 

d’assegurar que no arribin els gasos procedents de la combustió a la cabina. 

- Estaran dotades de cinturó de seguretat. 

Particulars de la retroexcavadora: 

- Es prohibeix el transport i/o l’elevació de persones utilitzant la cullera. 

- Es prohibeix la manipulació de grans càrregues sota règim de vents forts. 



- Es prohibeix realitzar maniobres de moviment de terres, sense posar en servei les 

falques hidràuliques d’immobilització. 

- Es prohibeix utilitzar-la com a grua per a la introducció de peces, canalitzacions 

en l’interior de rases, si el fabricant no certifica aquest ús. 

- Es prohibeix realitzar esforços per sobre el límit de càrrega útil. 

- El canvi de posició s’efectuarà situant el braç en el sentit de la marxa. 

Particulars Dúmper 

- Es prohibeix el transport de peces que sobresurtin lateralment del cubilot del 

dúmper. 

- Es prohibeix conduir dúmpers a velocitats superiors a 20 km/h. 

- Els dúmpers portaran al cubilot un rètol en el qual s’indicarà la càrrega màxima 

admissible. 

- Es prohibeix el transport de persones. 

- Estaran dotats de fars de marxa endavant i de marxa enrere. 

Particulars de camions Dúmpers 

- Diàriament, abans de començar la jornada, s’inspeccionarà el bon funcionament 

del motor, sistema hidràulic, frens, direcció, llums, botzines, pneumàtics. 

- Es prohibeix treballar o romandre a distancies inferiors a 10 m dels vehicles. 

- Els vehicles estacionats quedaran senyalitzats mitjançant senyals de perill. 

- La càrrega es regarà superficialment per evitar possibles polsegueres. 

- Es prohibeix carregar els camions per sobre de la càrrega màxima marcada pel 

fabricant. 

- S’establiran límits de final de recorregut, ubicats a un mínim de 2 m de la vora 

dels talussos. 

- S’instal·laran senyals de “perill” i “prohibit el pas” a 15 m del lloc d’abocament. 

- S’ubicarà un plafó a uns 15 m del lloc d’abocament amb el següent escrit: “No 

passi, zona de risc, els conductors pot ser que no el vegin, aparti’s d’aquesta 

zona.” 

Particulars de la miniexcavadora: 

- Per pujar i baixar, utilitza els esglaons i agafadors disposats per a tal funció. 



- No tracti de realitzar ajustament amb la màquina en moviment o amb el motor en 

funcionament. 

- No guarda draps greixosos ni combustible sobre la pala, pot incendiar-se. 

- No s’admetran mini excavadora que no portin amb la protecció de cabina 

antibolcament instal·lada (o pòrtic de seguretat). 

- Es revisaran periòdicament tots els punts d’escapament del motor, amb la finalitat 

d’assegurar que no arribin els gasos procedents de la combustió a la cabina. 

- Estaran dotats de farmaciola de primers auxilis. 

- Estaran dotats d’extintor. 

- Tindran llums i botzina de marxa enrere. 

- Es prohibeix l’abandonament de la màquina sense haver recolzat abans la pala i 

- l’escarificador sobre el terra. 

- Es prohibeix el transport de persones a sobre. 

- Abans d’iniciar variats a mitja pendent amb abocament cap a la pendent, 

s’inspeccionarà la zona, en prevenció de despreniments o allaus. 


2.3.2. Replantejament topogràfic 

- Riscs derivats dels treballs realitzats sota condicions meteorològiques adverses. 

- Contactes elèctrics. 

- Cops. 

- Caigudes a diferent nivell. 

- Caigudes al mateix nivell. 


- Atenció a la vegetació i als accidents del terreny (desnivells, pedres...). 

- Tenir especial atenció amb els treballs propers a línies elèctriques, de manera que 

s’utilitzaran guants. 

- aïllants i botes de seguretat. 

- Situar-se fora del radi d’acció de vehicles en moviment. En cas d’estacionar en 

zona de trànsit, senyalitzar-lo adequadament. 



- Proteccions individuals 


Casc. 

Botes i guants de seguretat. 

Armilla reflectant. 

Roba adequada a les condicions climatològiques. 

S’haurà de dotar els treballadors d’altres elements de protecció sempre 

que les condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 

1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.3. Treballs previs 

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). 

- Caigudes a diferent nivell. 

- Caigudes al mateix nivell. 



- Sobre esforços per postures incorrectes. 

- Bolcada de piles de materials. 

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, 

reaccions químiques). 


- Els accessos i perímetre de l’obra s’haurà de senyalitzar de manera que siguin 

clarament visibles i identificables. 

- S’abalisarà l’obra de manera que s’impedeixi l’entrada a personal aliè en la 

mateixa. 

- Estarà totalment prohibida la presencia de personal, en proximitats i àmbit de gir 

dels vehicles i en operacions de càrrega i descàrrega de materials. 

- Estarà totalment prohibida la presència d’operaris treballant en plans inclinats de 

terreny i en llocs amb pendent. 



- L’entrada i sortida de camions de l’obra a la via pública, serà degudament avisada 

per una persona diferent del conductor. 

- Es durà a terme un perfecte manteniment de maquinària i vehicles. 

- La càrrega de material sobre el camió serà correcta i equilibrada i mai no superarà 

la càrrega màxima autoritzada. 

- No s’apilaran materials en zones de pas o de trànsit. 

- Es verificarà en regularitat les instal·lacions de distribució d’energia presents a 

l’obra, en particular les afectades per condicions externes. 

- No s’efectuaran reparacions ni operacions de manteniment de maquinària sense 

haver-les desconnectat prèviament de la xarxa elèctrica. 

- Comprovació i manteniment periòdic de derivacions a terra i de la maquinària 

instal·lada a l’obra. 

- En la manipulació manual de càrregues, l’operari portarà guants i serà educat en 

matèria de manipulació de pes. Si es considera adequat portarà una faixa de 

protecció lumbar. 

- Proteccions individuals: 


Botes de seguretat. 

Armilla reflectant. 

Guants contra riscos elèctrics de seguretat 

Mascareta. 

Casc. 

Faixa. 

2.3.4. Neteja i desbrossada 



- Projecció de partícules als ulls. 





- Caiguda del personal al mateix nivell i diferent nivell. 


- Els conductors i personal encarregat de vehicles i maquinària pel moviment de 

terres hauran de rebre formació especial. 

- Es respectaran l’entrada, sortida i vies de circulació marcades en l’obra i també es 

respectaran les senyalitzacions. 

- No s’envairan, sota cap circumstància, les zones reservades a circulació per als 

vianants. 

- Es regaran les pistes de circulació de maquinària per reduir la presencia de 

partícules en suspensió. 



Botes de seguretat amb sola antilliscant. 

Casc de seguretat homologat, quan se circuli per l’obra fora del vehicle. 

Guants per treballs de manteniment de maquinària. 

Màscara antipols. 

Proteccions auditives. 

Armilla reflectora. 



1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.5. Muntatges i desmuntatges 

- Caiguda de persones a diferent nivell. 

- Caigudes de persones al mateix nivell. 


- Atropellament i cops amb la maquinària. 

- Cops i talls amb eines de mà. 

- Cops i talls a les extremitats. 



- Interferències amb instal·lacions de subministrament. 


- Ambients excessivament sorollós. 






vianants. 

- Es prohibeix la presència de personal en les proximitats on es realitzen els 

treballs. 

- La maquinària d’obra disposarà de senyal acústica i lluminosa de marxa anrere. 



Botes de seguretat amb puntera metàl·lica. 

Casc de seguretat homologat. 

Es perceptiu l’ús de granota de treball. 

Ulleres antílops i antipartícules. 

Guants antitall. 

Mascaretes antipols. 




1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.6. Instal·lacions 

- Topades contra objectes. 

- Talls i punxades. 





- Ferides a les extremitats superiors. 

- Cremades per flamarada de bufadors, explosions o incendis. 

- Caigudes de persones a diferent nivell i al mateix nivell. 

- Contactes elèctrics directes i indirectes. 



- Les màquines i eines portàtils accionades per electricitat, seran de doble 

aïllament. 

- Comprovació general de les eines manuals per a evitar topades i talls. 

- Comprovació de l’absència de tensió a les connexions. 

- Zona de treball ben il·luminades, ventilades i senyalitzada. 

- Mantenir la zona lliure de materials i d’eines. 





Guants de protecció. 

Calçat dielèctric. 

Guants aïllants per a treballs en tensió. 

Escala de tisora amb calçat antilliscant a la base i tirant per a evitar-ne la 

total obertura. 

Discriminador de tensió i eines dielèctriques homologades. 



1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 




2.3.7. Acabats 

- Topades contra objectes. 



- Caigudes de persones al mateix nivell. 

- Caigudes de persones a diferent nivell. 

- Ferides a les extremitats superiors i inferiors. 

- Talls i cops amb eines de mà. 

- Projecció de partícules. 



- En tot moment es mantindran les zones de treball netes, ordenades i amb bona 

il·luminació. 

- Comprovació general de les eines manuals per a evitar topades i talls. 

- Comprovació a l’inici de la jornada de l’estat dels mitjans auxiliars. 






Guants . 

Ulleres. 

Ús de mascareta protectora per a treballs de pintura. 



1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 




2.3.8. Ram de paleta 

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. 

- Projecció de partícules durant els treballs. 

- Contactes amb materials agressius. 



- Caiguda de persones al mateix nivell. 

- Caiguda de materials. 



- Bolcada de piles de material. 

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, 

reaccions químiques). 


- Prestar atenció a la tasca que s’està realitzant. 


- Les eines i/o els materials es transportaran amb mitjans mecànics sempre que 

sigui possible. 

- No es manipularan pesos superiors a 25 kg sense l’ajuda d’un company. 




vianants. 




Guants antitall. 




Mascaretes antipols. 




1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.9. Tallada i poda d’arbres i arbustos 


- Atrapaments. 

- Sobreesforços per postures incorrectes. 




- Caigudes al mateix i a diferent nivell. 

- Soroll. 



- Prestar atenció a la tasca que s’està fent. 

- Verificar el bon estat de les eines manuals i dels EPI. 

- Mantenir els voltants nets d’acumulacions de farda vegetal o d’eines per evitar les 

caigudes. 

- Mantenir un radi de seguretat amb les persones properes per evitar lesionar-les. 

- Senyalització de la zona on es treballa que estigui a prop de vies de circulació de 

vehicles i utilitzar roba d’alta visibiltat. 

- Utilitzar ulleres de protecció i protectors auditius. 

- Utilitzar guants de cuir per protegir les mans de cops, talls o contacte amb plantes 

tòxiques. 

- Rotació del personal si la durada de la tasca és perllongada. 







Ulleres protectores. 

Protectors auditius. 

Guants de cuir. 


Armilla reflectora – roba d’alta visibilitat. 



1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.10. Plantació d’arbres i arbustos 


- Atrapaments. 

- Sobreesforços a l’hora de manipular carregues pesants o a causa de postures 

incorrectes. 






- Verificar el bon estat de les eines manuals i dels EPI. Per plantar serà obligatori 

l’ús del cas de seguretat. 

- Utilitzar les eines només per allò pel que han estat dissenyades. 




- Les eines i/o els materials es transportaran amb mitjans mecànics sempre que 

sigui possible. 

- No es manipularan pesos superiors a 25 kg sense l’ajuda d’un company. 

- Lligar el ramatge dels arbustos abans de plantar-los. 

- No moure amb les mans els pans de terra de gran pes o volum, s’ha de fer amb 

l’ajuda de perxes o altres eines similars. 

- Durant el procés de posar tutors a les plantes cal prestar atenció a no colpejar-se 

les mans amb el mall. 

- Abans d’abandonar la zona, cal verificar que el terreny hagi quedar compacte. 




vianants. 











1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.11. Aplicació d’herbicides 


- Contacte amb substàncies nocives, càustiques o corrosives. 

- Atrapaments o cops amb vehicles. 



- Sobreesforços a l’hora de manipular càrregues pesants o a causa de postures 

mantingudes o inadequades al aplicar. 

- Projecció de fragments o partícules. 


- Explosions i incendis. 


- Malaltia professional que causin agents químics. 


- Barreja: 

- Consultar la fitxa dels productes. 

- Utilitzar les proteccions individuals adequades durant tot el procés de 

l’aplicació. 

- Respectar les dosis recomanades. 

- Fer-ne la barreja a l’aire lliure. 

- Fer-ne la barreja amb estris exclusivament destinats a questa finalitat i 

netejar-los després d’usar-los. 

- No fumar, beure o menjar durant tot el procés. 

- Durant l’aplicació: 

- No beure, menjar o fumar mentre es manipulin els productes. 

- Assegurar-se que l’equip d’aplicació funcioni correctament. 

- Fer l’aplicació dels productes a favor del vent. 

- No netejar el broquet bufant o amb la boca. 

- Evitar fer els tractaments en les hores de màxima calor i en dies de molt de 

vent. 

- Rotació del personal quan les aplicacions siguin freqüents. 

- Senyalitzar amb balises la zona que s’ha de tractar. 

- Mantenir una distància de seguretat amb terceres persones i el període de 

seguretat necessari abans de deixar lliure l’accés. 



- Rentar-se les mans i la cara abans de menjar, beure o fumar i en acaba 

l’aplicació. 

- Prestar atenció a la situació de la mànega per evitar entrebancar-s’hi. 

- El producte es transportarà a la caixa del vehicle i hi quedarà tancat amb clau, 

de manera que no es puguin produir vessaments. 

- Després de l’aplicació: 

- Netejar els estris i els equips de protecció individuals després d’usar-los. 

- Canviar-se de roba al lloc de treball. 

- Rentar la roba en llocs especialitzats, no a casa. 

- No guardar mai restes sobrants de les barreges aplicades. 



Mascareta facial integral. 

Granota 

Guants de protecció contra risc químic. 

Botes de goma. 

Gorra o, preferentment, barret de palla d’ala ampla. 



Màscara per agents químics. 





1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.12. Trituració de les restes vegetals 




- Bolcades de màquines i vehicles. 

- Atropellaments per màquines. 

- Soroll 

- Sobreesforços a l’hora de manipular càrregues pesants o a causa de postures 

incorrectes. 








vianants. 










1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.13. Captures i control d’espècies de fauna exòtiques 


- Ofegaments. 




- Talls i punxades causades per les eines de mà. 

- Ferides causades per la fauna exòtica a la seva recollida. 





- Fabricació de les trampes: 




- Col·locació de les trampes, recollida exemplars i revisions: 


- Prestar atenció a la orografia del terreny per evitar caigudes. 

- No beure, menjar o fumar mentre es col·loquen o es recullen els exemplars. 

- Evitar la col·locació de les trampes i la recollida d’exemplars a les hores de 

màxima calor i en dies de molt de vent. 

- Rentar-se les mans abans de menjar, beure o fumar durant la recollida 

d’exemplars. 

- No manipular les trampes ni realitzar la recollida d’exemplars sense la 

presència ni l’ajuda d’un company. 

- Utilització de salvavides per la col·locació de les trampes, la recollida 

d’exemplars i revisions. 


Guants. 

Pantalons d’aigua o botes de goma de canya alta. 


Salvavides. 






1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.14. Construcció i instal·lació de plataformes per a tortugues 


- Ofegaments. 


- Talls i punxades causades per les eines de mà. 





- Fabricació de les plataformes: 




- Instal·lació de les plataformes: 


- Prestar atenció a la orografia del terreny per evitar caigudes. . 

- Evitar la col·locació de les plataformes a les hores de màxima calor i en dies 

de molt de vent. 

- No manipular les trampes ni realitzar la recollida d’exemplars sense la 

presència ni l’ajuda d’un company. 

- Utilització de salvavides per la col·locació de les plataformes. 


Guants. 

Botes de goma i botes de goma de mitja canya. 




Salvavides. 



1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 

773/1997 (BOE 12/06/1997). 

2.3.15. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUIN RISCOS 

ESPECIALS (ANNEX II DEL R.D. 1627/1997) 

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda 

d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els 

procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball. 

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc 

d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels 

treballadors sigui legalment exigible. 

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica 

obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades. 

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. 

- Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió. 

- Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de 

terres subterranis. 

- Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. 

- Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit. 

- Treballs que impliquin l'ús d'explosius. 

- Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 

2.4. Mesures de prevenció i protecció 

Com a criteri general aprimaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A 

més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la 

maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar 

homologats segons la normativa vigent. 

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs 

posteriors (reparació, manteniment...). 



2.4.1. Mesures de protecció col·lectiva 

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents 

feines i circulacions dins l'obra. 

- Senyalització de les zones de perill. 

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a 

l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. 

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de 

càrrega i descàrrega. 

- Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents. 

- Fonamentació correcta de la maquinària d'obra. 

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. 

- Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat. 

- Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. 

- Col·locació de xarxes en forats horitzontals. 

- Extintors. 

2.4.2. Mesures de protecció individual 

- Casc homologat: d’ús obligat per a tots els treballadors i visitants. 

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de 

partícules. 

- Utilització de mascareta facial integral. 

- Utilització de calçat de seguretat i dielèctric. 

- Utilització de botes de goma. 

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials 

agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. 

- Utilització de guants aïllants per a treballs en tensió. 

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament 

sorollosos. 

- Granota: es tindran en compte les reposicions al llarg de l’obra, segons Conveni 

Col·lectiu Provincial. 



- Armilla reflectora – roba d’alta visibilitat. 

- Salvavides. 

2.4.3. Mesures de protecció a tercers 

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. 

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en 

relació amb els vials exteriors. 

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de 

càrrega i descàrrega. 

2.4.4. Informació 

Tot el personal, a l’inici de l’obra quan s’hi incorpori rebrà de la seva empresa, la 

informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les 

seves tasques. 

2.4.5. Formació 

Tot el personal ha de rebre, en ingressar a l’obra, una exposició dels mètodes de treball i 

eles riscos que se’n poguessin derivar, juntament amb les mesures de seguretat que 

haurà de fer servir. 

Cada empresa ha d’acreditar que els seu personal a l’obra ha rebut la formació en 

matèria de seguretat i salut. 

2.4.6. Primers auxilis 

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa 

vigent. 

Tot el personal que comenci a treballar en l'obra haurà de passar un reconeixement 

mèdic previ al treball, i que serà repetit en el període d'un any. 

S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals 

s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben 

visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, 

ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. 



2.5. Prevenció de risc de danys a tercers 

És senyalitzarà, d’acord amb la normativa vigent, l’enllaç de la zona d’obres amb el 

carrer, i s’adoptaran les mesures de seguretat que cada cas requereixi. 

És senyalitzaran els accessos naturals a l’obra, i es prohibirà el pas a tota persona aliena, 

col·locant una tanca i les indicacions necessàries. 

Es tindrà en compte, principalment: 

- La circulació de la maquinària prop de l’obra. 

- La interferència de feines i operacions. 

- La circulació dels vehicles prop de l’obra. 

2.6. Pla de seguretat 

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre de 1997, cada 

contractista elaborarà un pla de seguretat y salut i adaptarà aquest estudi bàsic de 

seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. 

Cada pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel 

coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra. 

Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial 

decret 1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives 

que els semblin oportuns. 

El pla de seguretat i salut, juntament amb l'aprovació del coordinador, l'enviarà el 

contractista als serveis territorials de Treball de la Generalitat de Lleida amb la 

comunicació d'obertura de centre de treball, com es preceptiu. 

Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de 

resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució 

de l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborarlo. 

2.7. Llibre d’incidències 

A l'obra hi haurà un llibre d'incidències, sota control del coordinador de seguretat en fase 

d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant 

dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes amb la 

finalitat de control de compliment. 

En cas d'una anotació, el coordinador enviarà una còpia de l'anotació a la Inspecció de 

treball dins del termini de 24 hores. 



Girona, abril del 2010 

Josep Aleix Comas i Herrera 

Enginyer de Camins, Canals i Ports 

Col·legiat núm. 18188 



PLEC BÀSIC DE CONDICIONS SEGURETAT I SALUT 

_________________________________________________

1. NORMATIVA APLICABLE 

- Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) 

Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras 

de construcción temporales o móviles. 

- RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) 

Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción 

Transposició de la Directiva 92/57/CEE. 

Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene 

en projectes d'edificació i obres públiques. 

- Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) 

Prevención de riesgos laborales. 

Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: 

- RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97) 

Reglamento de los Servicios de Prevención. 

- RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) 

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el 

trabajo. 


Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. 

En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta 

en quant a escales de mà. 

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el 

Trabajo (O. 09/03/1971). 


Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de 

cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores. 


Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que 

incluyen pantallas de visualización. 

- RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) 

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a 

agentes biológicos durante el trabajo. 


Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a 

agentes cancerígenos durante el trabajo. 




Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los 

trabajadores de equipos de protección individual 

- RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) 

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los 

trabajadores de los equipos de trabajo 

Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball. 

Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el 

trabajo (O. 09/03/1971). 

- O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) 

Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción 

Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) 

O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) 

Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 

- - O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 

03/02/40) 

Reglamento general sobre Seguridad e Higiene 

- - O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II 

(BOE:05/09/70; 09/09/70) 

Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica 

Correció d'errades: BOE: 17/10/70 

- - O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) 

Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio 

el estudio de Seguridad e Higiene 

Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 

- - O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) 

Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para 

su cumplimiento y tramitación 

- - O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) 

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de 

poblado 

- - O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) 

Reglamento de aparatos elevadores para obras 

Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) 

- O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) 

Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de 

elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras 

Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) 



- O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) 

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto 

- O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) 

Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con 

riesgo de amianto 

- RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) 

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al 

ruido durante el trabajo 

- O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) 

Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo 

Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 

Modificació: BOE: 02/11/89 

Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 

664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997 

- O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) 

S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció 

Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos 

medios de protección personal de trabajadores 

- R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos 

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos 

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores. 


- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de 

electricidad. Modificació: BOE: 25/10/75 

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad 

contra riesgos mecánicos. Modificació: BOE: 27/10/75 

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de 

maniobras. Modificació: BOE: 28/10/75 

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección 

personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales. 



personal de vias respiratorias: filtros mecánicos. Modificació: BOE: 30/10/75 


personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes. Modificació: BOE: 

31/10/75 




personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco. 


- Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) 

2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT 

Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que 

sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la 

contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de 

condicions de treball que han possibilitat l'accident. 

A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció 

facultativa de l'obra on s'especificarà: 

- Nom de l'accidentat, categoria professional, empresa per a la qual treballa. 

- Hora, dia i lloc de l'accident, descripció de l'accident, causes de tipus personal. 

- Causes del tipus tècnic, mesures preventives per evitar que es repeteixi. 

- Dates límits de realització de les mesures preventives. 

Aquest informe passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase 

d'execució el dia següent al de l'accident, com a molt tard. 

La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir 

l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe. 

Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari 

realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la 

direcció facultativa. 

El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la 

subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni 

eximeix de complir-les. 

El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones 

autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. 

L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El 

contractista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de 

l’eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels resguards de les instal·lacions 

provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. 

El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la 

totalitat del personal que intervé a l'obra. 

En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada les 

prestacions respectives. 



El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de 

manteniment correctiu (avaries, i reparacions) de la maquinària d'obra, Tot el personal, 

incloent-hi les visites, la direcció facultativa etc..., usarà per circular per l'obra el casc de 

seguretat. 

La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, 

ó bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi 

l'operativitat funcional preventiva. 

Tota la maquinària elèctrica que s'utilitzi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels 

motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s’instal·laran les piquetes de terra 

necessàries. 

Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà 

sempre l'electricista de l'obra. 

Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en 

funcionament. 

3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ 

Tots els equips individuals (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran fixat un 

període de vida útil. 

Quan per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una 

determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista 

o de la data de lliurament. Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o 

toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'un peça 

o d'un equip mai no representarà un risc per si mateix 

4. EQUIPS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ 

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir 

més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció 

dels riscos més corrents a que estan exposats els treballadors d'aquest sector. 

CASC 

El cas ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat 

d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de 

14/12/74, BOE núm. 312 de 30/12/74. 

Les característiques principals són: 

- Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o 

iguals a 1.000 V. 

- Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g. 



Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no 

hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. 

En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que s’en canviïn les 

peces interiors en contacte amb el cap. 

CALÇAT DE SEGURETAT 

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents 

mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, es obligat l'ús de 

calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, 

Resolució de la DG de Treball de 31/01/80, BOE núm. 12/02/80. 


- Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció 

de planta). 

- Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. 

Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de 

morter, les bores han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de 

la DG de Treball de 03/12/81, BOE núm. 305 de 22/12/81 classe E. 

GUANTS 

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, 

picadures, etc), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: 

- Cotó o punt: feines lleugeres 

- Cuir: manipulació en general. 

- Làtex rugós : manipulació de peces que tallin 

- lona: manipulació de fustes. 

Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats segons la Norma 

tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06/05/77, BOE núm. 158 

de 04/07/77. 

Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants 

homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball 

de 28/07/75, BOE núm. 211 de 02/11/75. 

CINTURONS DE SEGURETAT 

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de 

cinturons de seguretat homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, 

Resolució de la DG de Treball de 08/06/77, BOE núm. 210 de 02/09/77. 




- Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de 

desplaçar o quan els seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha 

d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure. 

PROTECTORS AUDITIUS 

Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior 

als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. 

Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària 

MT-2. 

Resolució de la DG de Treball de 28/01/75 BOE núm. 209 de 01/09/75 

PROTECTORS DE LA VISTA 

Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades 

de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb 

ulleres de seguretat i/o pantalles. 

Les ulleres i oculars de protecció anti-impactes han d'estar homologats d'acord amb la 

Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14/06/78 BOE 

núm. 196 de 17/08/78 i MT-17, Resolució de la DG de Treball 28/06/78, BOE de 

09/09/78. 

ROBA DE TREBALL 

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del 

tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni provincial. 

La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals 

(bocamànigues, gires, etc) i fàcil de netejar. 

En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d'humitat similars, se'ls 

entregarà roba impermeable. 

5. SERVEIS DE PREVENCIÓ 

5.1. Servei tècnic de Seguretat i Salut 

L'empresa constructora haurà de comptar amb l'assessorament del coordinador en 

matèria de seguretat i salut, que tindrà per missió la prevenció de riscos que puguin 

presentar-se durant l'execució dels treballs i assessorar al Cap d'Obra sobre les mesures 

de seguretat a adoptar. 



5.2. Servei Mèdic 

L'empresa constructora disposarà d'un Servei Mèdic d'Empresa propi o mancomunat. 

6. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT 

Es constituirà el comitè de Seguretat i Salut quan calgui segons la legislació vigent i allò 

que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector. 

Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i 

coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vistiplau del servei mèdic. És 

interessant que participi en el Comitè de Segureta i Salut. 

El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi 

consumit. 

7. CONDICIONS ECONÒMIQUES 

El cost de les mesures preventives de seguretat i de protecció de la salut dels 

treballadors restarà inclòs als preus unitaris de les diferents partides d’obra, i per tant no 

seran objecte de cap abonament apart. 

8. COORDINADOR EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT 

Quan en l’execució de l’obra intervingui més d’una empresa constructora, subcontractista 

i/o autònoms, el promotor designarà un coordinador en matèria de Seguretat i Salut 

durant l’execució de l’obra. 

El coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra haurà de 

coordinar l’aplicació dels principis generals de prevenció i de seguretat, i coordinar les 

activitats de l’obra per tal que els contractistes i , en el seu cas, subcontractistes i/o 

autònoms apliquin de forma coherent i responsable els principis de l’acció preventiva 

recollits en l’article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 

Haurà d’aprovar el Pla de Seguretat i Salut elaborat pel Contractista, organitzar la 

coordinació d’activitats empresarials, coordinar les accions i funcions de control de 

l’aplicació correcta dels mètodes de treball i adoptar les mesures necessàries perquè 

només les persones autoritzades puguin accedir a l’obra. 

La direcció facultativa assumirà aquestes funcions quan la designació d’un coordinador en 

matèria de seguretat i salut no sigui necessària. 



9. AVÍS PREVI 

El promotor ha d'efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, 

abans de l'inici de les obres. 

L'avís previ es redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997 de 

data 24/10/97. 

10. PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL 

El contractista està obligat a redactar un Pla de Seguretat i Salut en el Treball, on 

s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el 

present Estudi. 

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat, abans de l’inici de l’obra, pel 

coordinador en matèria de Seguretat i Salut. Quan no sigui necessària la designació de 

coordinador, la Direcció Facultativa assumirà les seves funcions. 

El Pla de Seguretat i Salut estarà a la obra a disposició permanent de la Direcció 

Facultativa. 

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències 

pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se 

en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. 

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sotscontractistes 

hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de 

totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. 

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat 

laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. 

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà 

d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. 

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la 

Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels 

treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de 

Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels 

treballadors. 

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no 

eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 

11. LLIBRE D’INCIDÈNCIES 

A l'obra hi haurà un llibre d'incidències, sota control del coordinador de seguretat en fase 

d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant 



dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè 

el coordinador o, si no cal coordinar, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de 

treball corresponent, dins el termini de 24 hores. 



PLÀNOLS SEGURETAT I SALUT 

_________________________________________________

PROJECTE PER LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ ... - Banyoles

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?