Projecte 2006 - A.qxd - Ajuntament de Banyoles

Projecte de rehabilitació integral del barri de la Farga de Banyoles

Índex
La Farga Índex
1. DELIMITACIÓ DE L'ÀREA URBANA I ORIGEN DEL BARRI 4
1.1. Delimitació de l'àrea urbana d'intervenció 4
1.1.1. Mapes de localització i descripció de la situació geogràfica 4
1.1.2. Tipus d'àrea urbana 10
1.2. Origen del barri de La Farga. Un barri dels anys setanta 11
1.2.1. Abans de la dècada dels seixanta del segle XX 11
1.2.2. L'aprovació d'un Pla Parcial 11
1.2.3. L'edificació del "nucli dur" 11
1.2.4. L'edificació en altres espais semblants 12
1.2.5. Una promoció privada en un espai reduït 13
1.2.6. Caracterització sociològica original. Els primers habitants 13
1.2.7. El Barri de la Farga: de l'imaginari col·lectiu a l'espai viscut 13
2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ URBANÍSTICA I SOCIOECÒNOMICA 17
2.1. Descripció i estat de conservació de l'edificació 18
2.2. Població. Problemes demogràfics 20
2.2.1. Evolució de la població. Banyoles en el seu entorn 20
2.2.2. Evolució de la població. Banyoles en el seu entorn. Volum de població estrangera 21
2.2.3. Evolució de la població. Banyoles i el Barri de la Farga 1986-2004. Arribada i instal·lació de població immigrada 22
2.2.3.1. Banyoles 22
2.2.3.2. La Farga 24
2.2.3.3. Evolució de la població segons país de nacionalitat. Banyoles 1991-2005 25
2.2.3.4. Evolució de la població segons país de nacionalitat. La Farga 1991- 2005 26
2.2.3.5. El Barri de la Farga en relació a la resta de barris de Banyoles 27
2.2.3.6. Població segons edat i sexe 27
2.3. La situació econòmica 29
2.3.1. Estructura econòmica del barri de La Farga 29
2.3.2. Relació de la població amb el mercat de treball 31
2.3.3. Població del barri de La Farga en relació al mercat de treball 32
2.3.4. La funció del mercat immobiliari de la Farga 33
2.4. Descripció de la situació social 35
2.4.1. Factors de risc d'exclusió social al barri de La Farga 35
2.4.1.1. Diferències culturals i religioses 36
2.4.1.2. El fet migratori: efectes en les persones 39
Pàg.
1

La Farga
Índex
2.4.1.3. Nivell adquisitiu de la població i situació de privació econòmica 40
2.4.1.4. Dificultats en el desenvolupament de conductes preventives de salut 40
2.4.1.5. Problemàtiques de convivència 41
2.4.1.6. Nivell educatiu de la població de la Farga en relació a l'entorn 44
2.4.2. Problemes i dèficit socials. Població en risc d'exclusió 45
2.4.2.1. Joventut 45
2.4.2.2. La situació de la dona immigrada 46
2.4.2.3. Població analfabeta 48
2.4.2.4. Població en relació a la problemàtica de les drogues 50
2.4.2.5. Població en situació d’irregularitat en relació als permisos de residència 50
2.5. Estat de situació de la seguretat ciutadana 51
2.5.1. Índex de delinqüència 51
2.5.1.1. Delictes relacionats amb el consum i la tinença il·lícita de drogues 51
2.5.2. Índex de conflictivitat social 52
2.6. Associacionisme i participació ciutadana 53
2.6.1. Els Consells de Participació 53
2.6.2. Els Consells de Barri 54
2.6.2.1. El Consell de barri de La Farga 54
2.6.3. Teixit associatiu a la ciutat de Banyoles 55
2.6.4. Teixit associatiu al barri de la Farga 55
2.6.5. Mancances de participació al barri de la Farga 56
2.7. Descripció de la situació ambiental 58
2.7.1. Zones verdes i arbrat 58
2.7.2. Els sorolls 59
2.7.3. Contaminació lumínica 60
2.7.4. Residus i reciclatge 61
2.7.5. Males olors industrials 63
2.7.6. Ecoeficiència dels habitatges 64
2.8. Descripció de la situació urbanística, xarxes de serveis i dotacions d'equipaments 66
2.8.1. La situació urbanística 66
2.8.2. Estat de l'espai públic 68
2.8.3. Equipaments existents a la zona 68
2.8.3.1. El Centre Cívic Banyoles 68
2.8.4. Situació de les infrastructures físiques i els serveis 69
2.8.5. Anàlisi de la mobilitat existent a la zona 70
2.8.6. Xarxes viàries i connectivitat del barri amb la ciutat 72
2.9. Conclusions. Anàlisi DAFO 73
Pàg.
2

La Farga
Índex
3. PROPOSTA D'ACTUACIÓ. MEMÒRIA 83
3.1. Estratègia i prioritats 84
3.2. Forma de gestió de la proposta d'actuació 92
3.3. Revisió dels resultats de l'actuació 93
3.4. Valoració dels requeriments de continuïtat i de manteniment una vegada completada l'execució del projecte 96
3.5. Calendari de desplegament del projecte 97
3.6. Aspectes financers 99
3.7. Cooperació 105
3.8. Altres intervencions públiques en el mateix àmbit 109
3.8.1. Accions en l'àmbit urbanístic i l’habitatge 109
3.8.1.1. UA6 109
3.8.1.2. PE II 110
3.8.1.3. PEIII 110
3.8.1.4. Ordenació de l’illa dels carrers València/Tarragona/Paper/Avinguda de la Farga 111
3.8.1.5. Modificació del TR del PGOU per a la regulació dels usos industrials d’acord amb el grau d’incidència (...) 111
3.8.1.6. Arranjament del carrer de Girona. 1a Fase 111
3.8.2. Intervencions en l'àmbit social 113
3.8.2.1. Pla de Desenvolupament Comunitari 113
3.8.2.2. Pla Territorial de Ciutadania i Immigració Comarcal 113
3.8.2.3. Programa d’atenció psicològica a les dones en situació de violència domèstica 114
3.8.3. Accions en curs en l’àmbit del treball 115
3.8.3.1. Taller d’ocupació de Banyoles 115
3.8.4. Accions en curs en l’àmbit de la sanitat 116
3.8.4.1. Grup de treball amb dones africanes 116
3.8.5. Actuacions en curs en l’àmbit educatiu 117
3.8.5.1 L'escolarització dels nouvinguts 117
3.8.5.2. El Pla Educatiu d'Entorn 119
3.8.6. Actuacions en curs en l’àmbit del comerç 120
3.8.6.1. Modificació puntual del TR del PGOU per a la regulació d’usos al barri de La Farga 120
3.8.7. Actuacions en curs en l’àmbit de la seguretat ciutadana 121
3.8.7.1. Pla pilot de la Policia de Barri de La Farga 121
3.8.7.3. Acord contra la violència de gènere 121
3.8.7.3. Actuacions preventives dels Mossos d’Esquadra 121
3.8.8. Accions en altres àmbits d’actuació 122
3.8.8.1. El treball constant del Centre Cívic Banyoles 122
3.8.8.2. Actuacions en curs davant la problemàtica de les males olors industrials 122
3.8.8.3. Pla d'actuació i de neteja dels recs 124
ANNEX 1. Actuacions susceptibles d'intervenció. Fitxes 126
ANNEX 2. Calendari de desplegament del projecte 172
ANNEX 3. Suport del Consell de Barri de La Farga 175
Pàg.
3

La Farga Delimitació del barri
1.1. Delimitació de l’àrea urbana
d’intervenció
1.1.1 Mapes de localització i descripció
de la situació geogràfica
> Banyoles
La ciutat de Banyoles està situada a l’extrem nord oriental dels
Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l’Estany, al
centre de les comarques gironines. Es troba a mig camí de la Costa
Brava i dels Pirineus, a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera
amb França. La ciutat està situada al límit més oriental del
Sistema Transversal Català, al mig d’una depressió natural que té
el seu origen en la conca lacustre de l’Estany de Banyoles, de forma
que queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de
Déu del Món i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està
envoltada de serralades, excepte pel sud que s’obre la plana de
Cornellà del Terri, en direcció a Girona ciutat.
El nucli urbà de Banyoles està ubicat a la riba oriental de l’Estany que
porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m. sobre el nivell del mar,
en les coordenades UTM: 480.500,
4663.100. El terme municipal és petit,
amb una superfície de 10,89 km², i queda
envoltat pels municipis veïns de
Porqueres, Fontcoberta i Cornellà del Terri.
> La Farga
Pel que fa a l’àmbit concret d’actuació proposat,
s’ha definit el barri de La Farga com
a espai d’actuació. El barri es troba ubicat a
la zona sud de la ciutat; es tracta d’un barri
deslligat de la trama urbana contínua de
Banyoles, ja que està envoltat pel polígon
industrial de la ciutat, que conté també una
zona comercial, en tres dels seus costats
(nord, sud i est), formant un continu entre
usos industrials, comercials i residencials.
La Farga forma part del Districte
Censal 3.2., el més gran de Banyoles, el
qual té una superfície total de
2.714.500 m2 ; tanmateix, la zona d’intervenció
definida en aquest projecte té una
superfície total de 112.391,19 m2 .
Morfològicament, l’àrea d’intervenció que
s’ha delimitat en aquest projecte és una
unitat compacta, contínua i amb una clara delimitació en forma rectangular,
configurada entre quatre vials, en els trams següents: el carrer
Àlvarez de Castro des de la Plaça dels Països Catalans fins al carrer
Badalona; el carrer Badalona;
la Ronda Monestir des del
L’àrea d’intervenció carrer Badalona fins a
forma una unitat
l’Avinguda de la Farga; i
compacta i contínua
l’Avinguda de la Farga des del
carrer Badalona fins a la Plaça
dels Països Catalans.
La connexió viària principal amb el centre de Banyoles i per sortir
de la ciutat es realitza a través del carrer Àlvarez de Castro, l’en-
trada natural de la ciutat; l’Avinguda de la Farga funciona també
com una important via d’entrada i sortida de la població, ja que
connecta directament amb la variant C-66 en direcció a Girona i
Olot. D’altra banda, el carrer Girona funciona com un eix viari clau
per a la connexió de La Farga amb el centre de la població; es tracta
d’un carrer on, si bé la circulació de vehicles és menor, presenta
una major mobilitat de vianants.
L’eix central del barri s’articula a l’entorn dels blocs d’habitatges de l’illa
formada pels carrers Girona, Barcelona, Paper i Tarragona, amb la
Plaça de la Pau al mig de l’illa. A llevant i a ponent d’aquest eix, la vialitat
s’estructura a partir de carrers transversals (carrers Badalona,
Barcelona i Tarragona); i al sud i al nord, a través de carrers longitudinals
(Àlvarez de Castro, Girona, València, Paper i Ronda Monestir).
4

La Farga Delimitació del barri
5

La Farga Delimitació del barri
6

La Farga Delimitació del barri
7

La Farga Delimitació del barri
8

La Farga Delimitació del barri
9

La Farga
1.1.2. Tipus d’àrea urbana
> La Farga, un polígon d’habitatges
La tipologia del barri de La Farga és la d’una àrea urbana de polígons
d’habitatges que, si bé en el seus orígens estava situada a
continuació de la zona d’expansió industrial de Banyoles, ara s’ha
aguditzat. En el continu urbà que seguiria a La Farga s’ha continuat
l’expansió de la zona industrial (i no d’habitatges), quedant la Farga
com a una zona aïllada enmig d’un polígon industrial.
Des del 1962 fins ben entrats els anys ‘70 la superfície urbana de
Banyoles es va incrementar de manera considerable. Els pagesos
anaven disminuint i vendre la propietat per poder-hi edificar resultava
molt més rendible que no l’agricultura. La immigració que llavors
arribava a Banyoles, provinent de la resta de l’Estat espanyol,
va portar a la construcció dels barris perifèrics: primer van ser les
Cases Barates, al barri de Sant Pere; el Grup Gimferrer, a la falda
del Puig d’en Colomer; el barri de Mas Palau; els pisos blancs de
Canaleta/La Rajoleria; i, finalment, el barri de La Farga, ja a finals
dels anys setanta. Es tractava de donar habitatge als primers
obrers immigrants vinguts a la ciutat, amb unes mínimes condicions.
El franquista “Sindicato Vertical”, a través de la seva “Obra
Delimitació del barri
sindical”, era qui promovia la majoria de
blocs de pisos pels treballadors, quan no
anava a càrrec de promocions privades.
La ubicació d’aquests sempre es buscava
en terrenys barats, de caràcter rural i
que llavors calia requalificar.
La construcció indiscriminada, l’especulació
i els interessos privats que hi hagué
en aquells anys a la ciutat van facilitar un
creixement desordenat de pisos, petits
habitatges, tallers, magatzems i granges
que sorgien de forma indiscriminada en
barris ben diversos com Can Puig, el Pla
de l’Ametller o al Pla de Mata i de Camós.
Aquesta disseminació incontrolada anava
acompanyada, en la gran majoria de
casos, d’una mala urbanització de la
zona, amb dèficits de serveis bàsics com
l’abastament d’aigua, el clavegueram,
l’enllumenat, manca d’equipaments
públics i seriosos dèficits en quant als
vials de conexió amb la resta del tramat
urbà.
Si bé la construcció de La Farga s’inicia
amb l’arribada de la democràcia, els
esquemes tipològics continuen essent
força els mateixos que els realitzats durant el franquisme i han acabat
configurant un barri amb espais urbans gaire bé aïllats, tancats
i desvinculats de la resta de
la ciutat; un barri, altra-
La Farga és un políment,
on s’ha acabat congon
d’habitatges
centrant la major part de la
enmig d’una zona
població nouvinguda de la
industrial
ciutat, provinent en un principi
de la resta de l’Estat
espanyol i, a mitjans dels anys vuitanta, de forma majoritària procedent
del continent africà. La degradació urbana del barri i els problemes
socials i de convivència que presenta en l’actualitat, exigeixen
i justifiquen una intervenció integral en el seu conjunt.
10

La Farga Origen del barri
1.2. Origen del barri de La Farga.
Un barri dels anys setanta
1.2.1. Abans de la dècada dels seixants
del segle XX
L'existència del Barri de la Farga comença als anys seixanta i setanta
del segle XX, amb la redacció del pla parcial de la zona. Abans,
es tractava d'un indret als afores del nucli habitat de Banyoles i on
hi havia molts camps de regadiu, que afrontaven amb l'antiga
carretera de Banyoles a Girona (carrer de Girona). Al nord, tot resseguint
el rec Major, s'hi situaven una bona part de les indústries
banyolines. En aquesta època, doncs, es podia considerar com el
lloc de prolongació natural de la indústria banyolina.
1.2.2. L’aprovació d’un Pla Parcial
El 22 de desembre de 1958 es comença a redactar un pla parcial
per a dotar d'unes normes urbanístiques una part de la zona sud
del municipi de Banyoles. Finalment, és aprovat per l'Ajuntament
de Banyoles l'1 de juny de 1960 (el 14 de juny de 1960 per la
Comisión Provincial de Urbanismo y Arquitectura de Gerona) amb
el nom de “Plan Parcial de extensión polígono formado por las
calles: Abad Bonito, Calvo Sotelo, desvio Carretera Padre Butiñá,
Álvarez de Castro, Masdevall y Gerona. Aquest pla parcial estava
redactat per l'arquitecte municipal de Banyoles Francesc Figueras
de Ameller”.
El pla parcial actuava sobre una superfície de 213.033 m2 terreny,
que fins llavors era majoritàriament de regadiu. Establia tres
zones: una d'urbana extensiva (amb "vivenda colectiva" o unifamiliars
baixes i amb habitatges de 2 o 3 pisos segons l'amplada del
carrer), una altra de tolerància industrial i agrícola i una tercera
d'industrial.
La previsió era primer urbanitzar, entre 1960 i 1961, la zona compresa
entre les prolongacions de la carretera de Camós (l'actual
carrer de Badalona), carrers de Joaquim Hostench (carrer de
Barcelona) i de Pare Butinyà (carrer de Tarragona); entre 1962 i
1963 s'havia d'urbanitzar des de la Prolongació del carrer Calvo
Sotelo (l'actual dels Blanquers) fins a un nou carrer que enllaçava
la carretera de Fontcoberta (l'actual Ronda Monestir); entre 1964 i
1965 s'urbanitzava un carrer de 20 m. i el seu paral·lel de 12 m.
amb la prolongació del carrer d'Abat Bonito (l'actual Jaume
Butinyà) i Joaquim Hostench (carrer de Barcelona). La resta del pla
parcial s'acabaria d'executar entre els anys 1966 i 1967.
La superfície edificable representava 96.576,60 m2 i es preveia una
zona verda de 9.950 m2 i un edifici públic (escola) de 7.000 m2 cap
al nord de l'actual Barri de la Farga (més o menys al final dels
actuals carrers de Badalona i Barcelona). Aquest edifici públic i
aquesta zona verda no es varen fer mai realitat.
Aquest pla parcial va ser modificat l'any 1964 (aprovat per la
Comisión Provincial de Urbanismo y Arquitectura de Gerona el 12
de febrer de 1965) amb el nom de: “Plan Parcial de Ampliación de
la zona industrial del Polígono formado por las calles: Abad Bonito,
Calvo Sotelo, Desvio Carretera, Padre Butiñá, Álvarez de Castro,
Masdevall y Gerona”. En concret, es disposava més sòl industrial,
"dos manzanas de tolerancia agrícola e industrial" (total 24.400
m2 ) i "otras tres de extensiva" (uns 22.700 m2 ). També s'augmentava
la zona verda (però es concentrava més en un sol lloc). En
total, de la superfície afectada (213.033 m2 ) és dedicaven 54.950
m2 a carrers i 149.033 m2 a solars. Per la seva banda, la superfície
edificable augmenta de 96.576 a 105.996 m2 i el volum edificable
de 1.158.919,20 m2 a 1.253.159,20 m2 .
D'aquesta manera, l'actual Barri de la Farga se situava en un espai
envoltat de zona industrial i d'aparcaments industrials i en un
indret (des del carrer de Badalona fins al carrer de Tarragona i des
de l'actual Roda Monestir fins al carrer d'Álvarez de Castro) qualificat
en tant que de tolerància agrícola i industrial.
1.2.3. L’ediciació del “nucli dur”
És en aquest lloc, on a partir de 1974 es comencen a construir diferents
blocs de pisos. En el que podríem qualificar com el "nucli dur"
(entre el carrer de Girona, el carrer de Barcelona i el carrer de
Tarragona) es varen concentrar una gran part d'habitatges del barri
(240 habitatges).
La construcció dels diferents blocs de pisos es va fer en 7 fases (6
regulades pel pla parcial de 1964 i només l'última d'acord amb el nou
Pla General aprovat el 1984). La primera fase, al carrer de Barcelona,
comença el 1974 (llicència municipal aprovada el 29 de maig de
1974); la segona, entre el carrer de Barcelona i el carrer de Girona,
11

La Farga Origen del barri
el 1976 (llicència del 4 de febrer de 1976); la tercera, al carrer de
Barcelona, el 1977 (llicència del 24 d'agost de 1977); la quarta,
també al carrer de Barcelona,
el 1977 (llicència de 13 de
Un total de 240 habi- maig de 1977); la cinquena,
tatges formen el
entre el carrer de Girona i el
“nucli dur” del barri de Tarragona, el 1979 (llicència
de 4 d'abril de 1979); la
sisena, entre el carrer de
Barcelona i el carrer del Paper, el 1981 (llicència de 2 de desembre
de 1981); i finalment, l'última fase, entre el carrer del Paper i el
carrer de Tarragona, el 1987 (llicència de 28 de maig de 1987).
Aquests pisos es varen edificar en un antic solar de regadiu (de 8.830
m2 ), que abans havia estat propietat de Lluís Puig de la Bellacasa, i
va anar a càrrec de la iniciativa privada. El promotor va ser INLASA,
l'arquitecte, Josep M. Pla Torras i el constructor, Joan Mitjà Oriol.
En la primera fase s'estipulava deixar un petit espai verd darrere del
bloc de pisos. Es construïen "cuatro bloques agrupados sobre una planta
baja común" i l'alçada arribava a 13,65 m. En els quatre blocs s'hi
situaven dos habitatges per planta amb menjador-sala d'estar, cuina,
bany, tres dormitoris, entrada i porxo d'entrada. A la planta baixa hi
havia els porxos d'accés i locals amb finalitat comercial-industrial.
Els diferents blocs es varen construir fins a una alçada de 13,65 m.
Entre 1974 i 1990 s'hi han edificat uns 240 habitatges: en la fase
primera 28 habitatges i locals comercials; en la segona 30 habitatges;
en la tercera 36; en la quarta 36 més; en la cinquena, 48
(amb soterrani per a garatges i planta baixa per a locals comercials);
en la sisena, 28 i en la setena, 34 (també amb garatges i
locals comercials. En la primera
fase, en la segona i tercera
fase, s'hi edificaven
habitatges de 80,74 a 95,47
m2 i un altre bloc de 84,85 a
104,31 m2 . En la fase quarta,
n'hi havia de 82,81 i de 72,41
m2 . I en els de la fase 7 n'hi havia de 86,44 m2 , de 82,03 m2 i de
69,21 m2 a 90 m2 El projecte inicial
mai es va acabar
executant totalment
. Majoritàriament, predominaven els pisos de
petites dimensions.
Per tal d'intentar concretar l'espai verd previst (l'actual plaça de la
Pau) al mig d'aquesta concentració d'habitatges, a la dècada dels
anys vuitanta del segle XX, l'arquitecte Josep M. Pla Torras va
redactar un "Estudi de Detall del Sòl urbà corresponent a l'Illa definida
per els carrers Girona, Tarragona, Barcelona i el vial continuació
de la ronda Monestir". Es destinaven uns 4.761,31 m2 de superfície
no ocupada per a l'edificació: 475 d'aparcaments, 1.947 m2 d'espai d'esbarjo i jocs, 584,63 m2 per a passos de vianants
coberts i 1.754,68 m2 per a vials interiors per a cotxes. Malgrat tot,
això no es va executar.
1.2.4. L’edificació en espais semblants
A la ciutat de Banyoles, la majoria de construccions de pisos de
característiques semblants (i destinats al mateix un sector social)
als del "nucli dur" del Barri de la Farga, són anteriors als d'aquest
barri i, majoritàriament, varen ser fets per la franquista
Cooperativa local de la Vivienda.
La primera edificació és de l'any 1968, any de construcció de 5
blocs de pisos al Barri de Mas Palau a càrrec de la Cooperativa de
Viviendas Manso Palau. S'edificaren 51 habitatges "acogidas a los
beneficios de Renta Limitada grupo subvencionadas" (48 tenien de
70 a 80 m2 útils i 3 de 60 a 70 m2 ). L'arquitecte era Jordi Masgrau
Boschmonar. Els blocs A, B i E tenien planta baixa per a locals
comercials i 4 pisos; el C tenia als baixos dos habitatges i, en canvi,
el D, als baixos, tenia un habitatge i un local comercial.
Aquest mateix any, la Cooperativa local de la Vivienda construïa 2
blocs de cinc plantes (baixos més quatre pisos) al carrer de Lleida.
L'arquitecte era Jordi Masgrau Boschmonar i en total representaven
76 habitatges (eren pisos de 70 a 80 metres2 útils) i 4 locals
comercials.
Tres anys després, el 1971, es comencen a edificar els pisos de
Canaleta-La Rajoleria (anomenats Pisos Blancs) a càrrec també de
la Cooperativa Local de la Vivienda. Es construïren 100 habitatges
i 2 locals comercials en uns 6.000 m2 de sòl rústic. L'arquitecte va
ser Jordi Masgrau Boschmonar. Els diferents blocs tenien planta
baixa i 3 pisos i la superfície
útil dels pisos oscil·lava dels
71,90 als 88,60 m2 . En
aquesta mateixa zona, el
1976, i promoguts així
mateix per la Cooperativa
local de la Vivienda, es va
començar el "Grup Monestir"
(els Pisos Verds). Es tractava d'edificar 20 blocs, amb un total de
160 habitatges. Els diferents blocs tenien planta baixa i 4 pisos. La
planta baixa variava segons el bloc: 14 hi tenien garatges, 4 locals
comercials i 2 porxos per a jocs. La superfície útil dels habitatges
era de 64,63 m2 La Cooperativa local
de la Vivienda va
impulsar els barris
perifèrics
.
L'any 1972, “La Caixa”, va començar a edificar 84 habitatges de
protecció estatal per a llogar. L'arquitecte era Jordi Masgrau
Boschmonar. Els blocs tenien planta baixa, 7 pisos i àtic. Deu habitatges
tenien una superfície útil de 60 a 70 m2 i 74 de 80 a 90 m2 i hi havia 6 locals comercials a les plantes baixes.
Finalment, i coincidint en el temps amb les edificacions del "nucli
dur" del Barri de la Farga, es varen edificar 10 blocs de pisos en el
Barri de Can Puig. Els permisos es varen concedir entre el 1973 i el
1987. Dels 8 primers blocs Carles Abadias Susin va ser l'arquitecte
i els promotors C.I.A.B.S.A. (de Figueres). En el primer bloc, l'alçada
va arribar a 13,80 m. i s'edificaven 18 habitatges i locals comer-
12

La Farga Origen del barri
cials (planta baixa més 4 pisos); en el segon, d'alçada 15,40 m.
(planta baixa més 5 pisos), es construïren 20 habitatges; en el tercer,
16 (planta baixa més 3 pisos); en el quart, 12 (planta baixa
més 3 pisos); en el cinquè, 16 (planta baixa més 3 pisos); en el
setè, 16; i en el vuitè, 16 més. Els dos últims blocs, el novè i desè,
els va promoure l'empresa NOVIMSA i els arquitectes eren Josep M.
i Joan Pla Torras. El novè era de 16 habitatges (planta soterrani per
a garatges, planta baixa per a locals comercials i 3 pisos) i el desè
per a 12 habitatges (soterrani, planta baixa i 3 pisos). En total s'havien
construït 158 habitatges.
1.2.5. Una promoció privada en un espai
reduït
Els pisos del "nucli dur" del Barri de la Farga es varen edificar,
doncs, entre els anys setenta i vuitanta del segle XX, als afores del
nucli habitat de la ciutat de Banyoles, al bell mig de la zona industrial
banyolina i en uns terrenys de regadiu.
La diferència amb altres edificacions semblants (blocs de pisos,
amb habitatges majoritàriament de 80 m2 , edificats als afores i
destinats a famílies treballadores), és que van ser construïts per la
iniciativa privada, en un moment de forta demanda i quan les promocions
de la Cooperativa local de la Vivienda ja no existien o estaven
ja venudes.
De la comparació amb aquestes altres promocions, se'n dedueix
que, els blocs (240 habitatges) del "nucli dur" del Barri de la Farga,
es varen edificar en un espai molt reduït i sense executar les zones
verdes i l'equipament prevists.
El barri de La Farga sorgeix com a tal a
partir dels anys ‘70, al mig de la zona
industrial de Banyoles. Es van fer 240
habitatges que anaven destinats a famílies
treballadores.
1.2.6. Caracterització sociològica dels
primers habitants
Els primers habitants del Barri de la Farga, del Districte tercer
Secció segona, segons el Padró Municipal d'Habitants de l'1 de
març de 1981, eren 606, el 50% dels qual vivien al carrer de
Barcelona. Hi havia un equilibri entre homes i dones. Un 44,55%
(el 63,70% dels homes i el 25,41% de les dones) estaven ocupats
i l'atur només era de l'1,48%. Una gran part de les dones, el
39,27% d'elles, es dedicaven a les feines de la llar. La resta de
població, la inactiva representava el 53,96 %, es tractava d'estudiants/es
(el 14%, amb un equilibri entre sexes), jubilats/des (el
9,9%, amb un equilibri entre sexes), menors d'edat (el 9,57%), 3
incapacitats i un home fent el servei militar.
La procedència d'aquests habitants era majoritàriament de la
comarca del Pla de l'Estany (el 59,90%), sobretot de Banyoles. I si
s'inclou els nascuts a Catalunya, representaven el 81% dels habitants.
Els procedents de la resta de l'Estat Espanyol eren el 17,82%
(els més significatius venien d'Andalusia, amb el 12%) i els de l'estranger
eren molt minoritaris (l'1,15%). El 50% de les famílies
estaven compostes d'entre 3 i 4 individus. Es tractava, per tant,
d'una població bastant integrada a la ciutat i, s'ha de tenir en
compte, que els de procedència de l'Estat Espanyol, moltes vega-
des, tenien fills nascuts a Banyoles.
Els oficis d'aquests habitants, són els típics d'una població treballadora
sense molta qualificació: peons (homes i dones, el 17% del
total), pagès, paleta, mecànic, obrer, xofer, auxiliar administratiu,
etc. Es tractava d'una població no gaire envellida, només el 10,72%
tenien més de 65 anys, mentre que el 41,74% tenien entre 20 i 44
anys i el 26,89% entre 0 i 19 anys.
En definitiva, es tractava d'una població relativament jove, de procedència
catalana, majoritàriament de la comarca del Pla de
l'Estany i treballadora. Era una població que no es diferenciava
gaire de la que ocupava els pisos de Canaleta-La Rajoleria o els de
Mas Palau.
1.2.7. El barri de La Farga: de l’imaginari
col·lectiu a l’espai viscut
> Un barri estigmatitzat des dels seus orígens
A la dècada dels anys setanta del segle XX, la construcció dels blocs
de pisos del carrer de Barcelona-carrer de Girona va despertar
recel, sobretot entre les forces polítiques i cíviques democràtiques
13

La Farga
de la transició política. Es considerava que s'estava donant permís
a l'edificació d'un nou barri marginat: es feia en un lloc on no hi
arribaven els serveis i catalogat com a agroindustrial i amb unes
alçades de dubtosa legalitat.
Aquest va ser el parer de les diferents forces democràtiques, de les
associacions de veïns i de la recentment formada Comissió
d'Informació i Control de Banyoles i Porqueres, que, a començament
de 1978, varen editar un fulletó amb el títol "Per la congelació
del Pla d'Urbanisme". En aquesta publicació, entre d'altres
coses, s'afirmava que: "La infracció constant de les normes d'edificació
aprovades per ells mateixos, com és el cas del carrer de
Barcelona, zona cataloga(da) com a agro-industrial en la qual s'ha
edificat fora de la llei grans blocs de vivendes massa elevats".
Aquesta va ser la opinió de les forces democràtiques municipals
que varen constituir el primer consistori banyolí després del franquisme.
Així, el butlletí portaveu local d'Esquerra Republicana de
Catalunya, El Nunci (núm. 6,
desembre de 1978, "Sobre
Les forces democrà- Urbanisme") els incloïa entre
tiques i veinals
les il·legalitats comeses pels
creien que s’estava consistoris franquistes.
construïnt un nou
També en el programa elec-
barri marginat
toral municipal del PSUC
("Banyoles la participació
democràtica") parlava de:
"Les edificacions als carrers d'Alfons XII, Muralla, Álvarez de
Castro, Girona/Barcelona, Cunill, Lleida, etc. Tots ells amb la sentència
d'enderroc total o parcial, caiguda o a punt de caure".
Aquesta impressió inicial es va mantenir entre la població banyolina,
i també entre els habitants del mateix barri. I, fins fa poc, es
mostrava en un article de Marta Bosch ("Entre la convivència i la
indiferència. El pares") a la Revista de Banyoles de gener de 2001:
"Als anys 60 i 70 es construïen al barri de la Farga i Canaleta habitatges
de protecció oficial i amb l'etiqueta de "pisos de pas", ocupats
fins que els seus habitants tinguessin suficients diners per
pagar-se un habitatge en millors condicions a un altre punt de la
ciutat".
Origen del barri
> La invisibilitat del barri
Conforme s'assentaven els diferents consistoris democràtics, i amb
l'aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1984,
semblava que el problema de les deficiències del Barri de la Farga
estava encaminat cap a una solució urbanística. Es tractava, doncs,
d'asfaltar i millorar les places i carrers de la zona. D'aquí que,
durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX, "la qüestió" del
Barri de la Farga no es faci visible ni en la premsa local (El Bagant,
Revista de Banyoles o
Butlletí Municipal) ni en els
programes electorals munici- La Farga era conegupals
de les forces polítiques da popularment amb
banyolines. Només es limita- qualificatius despecven
a esmentar alguna festa
del barri (fins a la dècada
dels anys noranta del segle
tius
XX, però, no prendrà la denominació de Barri de la Farga): "Barri
del carrer de Barcelona" (1983) o de la "Festa dels carrers de
Barcelona, Tarragona i Girona"; o l'arranjament del carrer de
Barcelona (1984) o la pavimentació del carrer Badalona i del carrer
de Tarragona (1985).
Malgrat tot, entre els veïns de Banyoles -la vox populi- el barri rebia
uns qualificatius despectius, titllant-lo amb uns noms propis de
barri marginat com el "Corral de la Pacheca" (per haver-s'hi concentrat
la població castellana nouvinguda) , "Hollywood" o "Lian
Xan Po" (nom d'una sèrie de televisió que narrava les aventures
d'un bandits xinesos i del lloc on actuaven).
A començament de la dècada dels noranta del segle XX, encara
predomina una certa invisibilitat del barri a nivell banyolí.
D'aquesta manera, en el programa electoral municipal de 1991 de
la Plataforma Progressista de les Comarques Gironines es proposaven
accions "per millorar els espais urbans degradats", com era la
plaça dels pisos del carrer de Barcelona o, en el de 1995 ("Balanç
de Gestió de 1991-1995”), es deia: "La Plaça de Barcelona ja no és
el descampat inhòspit que avergonyia la ciutat, ara és digna i ordenada".
> L’assumpció col·lectiva d’una
situació complicada
No serà, fins a l'any 1999, quan la problemàtica del Barri de la
Farga es fa visible de debò. En ell full informatiu d'ERC-CUP,
Esquitxos del Patatxap, de l'abril de 1999, una membre de
l'Associació de Veïns explicava per escrit la visió del Barri dels
joves. Amb el títol "No som un barri de segona" reivindicava l'esperit
de barri i la necessitat de no ser diferents a l'altra gent de
Banyoles: "Ha costat temps i esforços però, ara, com a mínim, som
la gent del Barri La Farga. Necessitàvem sentir que formàvem part
de Banyoles, que teníem els mateixos deures i drets que la resta
de banyolins, però ens quedava massa lluny, no en l'espai, sinó en
la consciència de la gent."
Era un barri popular, on s'instal·lava (i concentrava) la immigració
castellana recentment arribada a la ciutat, i on van haver de conviure
maneres culturals diferents i on "Era difícil sentir-se un
col·lectiu quan ningú s'havia preocupat dels efectes del xoc de cultures
produït entre la gent de tota la vida i el "boom" d'immigració
arribada del sud d'Espanya que buscava feina. Era més fàcil deixar
etiquetar el barri amb noms curiosos, fomentant així la creativitat
d'alguns, que no afrontar el tema de la convivència. En aquell
moment les cultures no eren massa diferents i, tot i les etiquetes,
la gent es va anar acostumant a conviure."
Era un barri de pas: "Als barris ens costa molt retenir els joves, i
més si no tenim recursos, serveis ni espais per a ells" i on la manca
d'equipaments mínims era un fet evident: "Al nostre barri no hi ha
zones verdes, hi ha places però no s'han adequat als nens, no hi ha
jocs recreatius, no hi ha
seguretat viària, no hi ha
espais que convidin a les No és fins a partir de
famílies a compartir el joc l’any 1999 que es fa
dels seus fills. Són aspectes visible la problemàti-
bàsics que un barri necessita ca del barri
i que els veïns reclamen per
una qualitat de vida més
digna. Sense aquesta qualitat de vida les famílies marxen del barri,
cosa que intentem evitar".
14

La Farga
Aquell any 1999, el problema del Barri de la Farga va tornar a aparèixer
en els diferents programes electorals municipals de les formacions
polítiques banyolines. Així, en una entrevista, a la publicació
local Revista de Banyoles de maig-juny de 1999, l'Alcalde de la
ciutat, i candidat de la Plataforma Progressista de Banyoles, Joan
Solana, deia sobre el carrer de Barcelona: "Allà tenim un problema,
però ja ha començat a millorar amb l'enderrocament de la fàbrica
de paper" i proposava localitzar cinemes, una zona lleure i un
recinte firal en llocs propers i obrir, al carrer Barcelona, el primer
Centre d'Atenció Social.
Carme Costa i Dolors Terradas, membres de l’entitat Banyoles
Solidària, varen escriure sobre el racisme i donaven una visió banyolina,
sense mencionar-lo explícitament, del Barri de la Farga
"Aquests enfrontaments tenen lloc a zones de les ciutats a on s'hi
concentra tradicionalment la classe amb menys recursos econòmics.
Barris amb pocs equipaments i una forta concentració d'habitatges
degut a l'especulació immobiliària. Són sempre les persones
més desfavorides, siguin de la ètnia que siguin, qui en sofreixen
les conseqüències, i la resta de ciutadans se'n desentenen."
("Reflexions sobre el racisme" a El Punt, 13 d'agost de 1999).
> Una pèssima imatge als mitjans de
comunicació
Origen del barri
La visió forana del barri, de fora de la ciutat, ha vingut determinada
per la imatge que els mitjans de comunicació provincials, catalans
o de l'Estat Espanyol han transmès. Malauradament, generalment
només s'han ocupat del Barri de la Farga quan hi ha hagut
problemes greus (en els moments d'"esclat social").
. El problema de la mesquita
L'estiu de 1999, el Barri de la Farga va tenir un gran seguiment
mediàtic per un conflicte sobre si s'hi havia de construir una mesquita
i sobre la recollida pels veïns d'unes signatures contràries. Els
titulars de la premsa varen ser contundents: "Els veïns de la Farga
de Banyoles volen que es tanqui la mesquita" (Diari de Girona, 16
de juliol de 1999), "Veïns de la Farga recullen 300 firmes perquè es
tanqui la mesquita musulmana de Banyoles" (El Punt, 16 de juliol
de 1999), "Brot Racista. 300 veïns de Banyoles demanen a
l'Ajuntament que tanqui la mesquita" (Avui, 16 de juliol de 1999),
"Africans de Banyoles denuncien haver rebut amenaces i insults"
(Diari de Girona, 24 de juliol de 1999), "El cónsul de Gambia afirma
que "no se combatió la semilla del racismo" (El País, 21 de juliol
de 1999), "Cap de setmana "tranquil" al barri de la Farga de
Banyoles després de l'increment de vigilància policial" (El Punt, 27
de juliol de 1999) o "La mezquita de Banyoles seguirà en La Farga"
(La Vanguardia, 1 d'octubre de 1999).
En alguns escrits es mostrava un barri conflictiu: "Els veïns de la
Farga es queixen de la convivència amb el col·lectiu africà i asseguren
que el centre només comporta conflictes" o "Els veïns estan
molestos pel soroll i per la venda il·legal que hi ha durant les hores
en què el temple funciona. Els veïns de la Farga destaquen que els
conflictes augmenten durant la pregària del divendres que aplega
un gran nombre de persones". ("Els veïns de la Farga de Banyoles
volen que es tanqui la mesquita" a Diari de Girona, 16 de juliol de
1999) o "Afirmen que fan fressa i que embruten el carrer, i el
col·lectiu musulmà ho atribueix a una qüestió racista" o també "Ens
volen fora, però no hi ha hagut mai baralles ni problemes de cap
tipus", va concloure un dels usuaris de la mesquita" ("Veïns de la
Farga recullen 300 firmes perquè es tanqui la mesquita musulmana
de Banyoles" a El Punt, 16 de juliol de 1999).
També es recollien les impressions del llavors vicepresident de
La ubicació d’una mesquita al barri va provocar
un seguit de conflictes veinals
l'Associació de Veïns de la Farga, Emili Expósito, que afirmava que
el barri s'estava convertint en un "gueto" i que la gent marxava cap
a altres barris millors: "El barri s'està convertint en un gueto", va
manifestar Expósito" ("Veïns de la Farga recullen 300 firmes perquè
es tanqui la mesquita musulmana de Banyoles" a El Punt, 16
de juliol de 1999).
Després varen passar dos o tres anys on s'intercalaven notícies
més positives (s'explicaven diferents activitats) amb d'altres més
negatives sobre el barri: "Apliquen un pla d'interrelació veïnal a
Banyoles per prevenir actituds xenòfobes" (El Punt, 13 de març de
2001), "Un núvol tòxic encén l'alarma a Banyoles" (El Punt, 18 de
juliol de 2001), "El primer centre cívic de Banyoles, que s'està
construint a la Farga, s'estrenarà el gener" (El Punt, 26 de novembre
de 2001), "Una explosió en un edifici provoca dos ferits a
Banyoles" (Diari de Girona, 7 de novembre de 2001), "El
Consistorio afirma que la convivencia ha vuelto al barrio de la
Farga" (La Vanguardia, 13 de març de 2001) o "Una entrevista a
Anna Brunsó, Coordinadora de la Festa de la Diversitat del barrio
de La Farga de Banyoles" (La Vanguardia, 4 de setembre de 2002).
I, algunes vegades s'entrava en la problemàtica de l'habitatge,
15

La Farga Origen del barri
sobre els preus abusius dels lloguers al barri: "La Generalitat afirma
que los alquileres que pagan los inmigrantes en Banyoles son
abusivos" o "por un precio muy poco inferior, los inmigrantes obtienen
unas condiciones de habitabilidad notablemente peores que las
del resto de personas (...) y en peor estado de conservación"; i "es
habitual que varias familias de inmigrantes tengan que compartir
un mismo piso para poder pagar el alquiler" o també "la concentración
de persones en un mismo piso "satura el uso del espacio, de
la vivienda y del entorno" y "produce efectos no deseables para la
convivencia interna y externa, dificulta la promopción social y alimenta
los estereotipos que, por su parte, son los principales causantes
de la discriminación que restringe el acceso a la vivienda".
En conclusió això era degut a que: "los centroafricanos sí son vistos
como "grupos conflictivos y problemáticos" ("Inquilinos discriminados"
a La Vanguardia, 21 de maig de 2001).
. La “Operación Lago”
A finals de gener de 2003, el Barri de la Farga va tornar a ser notícia.
Tornava a saltar a la premsa com a un barri molt problemàtic. Llavors,
es varen arrestar cinc persones residents al carrer de Barcelona en el
marc de la "Operación Lago", presumptament relacionades amb una
cèl·lula de les xarxes d’Al-Qaeda de terrorisme islàmic. Es varen produir
titulars com "El soroll de les bales va despertar els veïns durant
les detencions de Banyoles" (Diari de Girona, 25 de gener de 2003),
"Desarticulen a Girona una
cèl·lula de Bin Laden amb
El 2003 es van dete- material químic i explosius"
nir cinc persones de (Diari de Girona, 25 de gener
La Farga acusades de de 2003), "Operación policial
pertànyer a les xar- en Cataluña contra la infraesxes
d’Al-Qaeda
tructura europea de Al
Qaeda" (El País, 25 de gener
de 2003), "Àmplia batuda a
Catalunya contra els grups de suport a Al-Qaida" (Avui, 25 de gener
de 2003), "Cinc detinguts a la suposada cèl·lula del barri de la Farga"
o "In the ghetto" (El Punt, 25 de gener de 2003), "Cae la red de Al
Qaeda en Catalunya" o "Los dos cabecillas figuran en la lista europea
de terroristas islámicos" (La Vanguardia, 25 de gener de 2003) i
"Bush felicita Aznar per l'operació policial contra Al-Qaeda a Girona"
(Diari de Girona, 28 de gener de 2003).
Tampoc els escrits que acompanyaven la notícia no deixaven una
bona imatge del barri de la Farga: "Durant tot el matí, els veïns d'aquest
habitatge ubicat en el barri de la Farga, una zona humil amb
una majoria de població immigrant, comentaven les experiències
que havien viscut durant la nit i la majoria afirmaven que els havia
"sorprès" aquesta operació policial" o "Algunes persones, però, van
afirmar que sempre havien notat "coses estranyes" o també "Fa
temps que arribaven cotxes amb matrícules holandeses d'on baixava
gent que portava maletes que feia l'efecte de ser molt bones i
entraven en aquesta vivenda", afegia un dels residents en aquesta
àrea. Alhora, diversos veïns asseguraven que hi havia "molta mobilitat
al pis, ja que contínuament canviava d'inquilins" (Diari de
Girona, 25 de gener de 2003) i "Pero la mayor implantación se
encontraba en Banyoles (...) pese a que el centro de operaciones
era Banyoles" ("Los dos cabecillas figuran en la lista europea de
terroristas islámicos” a La Vanguardia, 25 de gener de 2003).
Finalment, en una notícia titulada "In the ghetto", s'afirmava que:
"El carrer de Barcelona, al barri de la Farga, és una zona habitada
majoritàriament per immigrants d'origen magribí i subsaharians.
Les construccions consisteixen en blocs d'aspecte força degradat
que cadascun comparteix un pati interior per on s'accedeix als diferents
edificis i a les seves entrades" ("Cinc detinguts a la suposada
cèl·lula del barri de la Farga" a El Punt, 25 de gener de 2003).
Val a dir que aquesta operació judicial i policial encara està oberta i es
dirigeix des dels cossos de seguretat de l’Estat, a Madrid. En aquest
sentit, les notícies sobre la “Operación Lago” es van desgranant a la
premsa de forma periòdica, a mesura que sorgeix alguna novetat del
cas, sobretot relacionada amb les accions de l’entitat Aturem la
Guerra en pro dels encausats: “Aturem la Guerra demana la llibertat
immediata per als detinguts de l’Operació Estany” a Diari de Girona,
24 de març de 2004; o “La Plataforma Aturem la guerra analitza avui
a Torroella l’Operació Llac”, a Diari de Girona, 9 d’abril de 2004.
Encara actualment, per tant, periòdicament la premsa recull (i
recorda) aquesta imatge d'un barri problemàtic i n’accentua sempre
els aspectes de conflictivitat sempre que sorgeix algun tipus de
problemàtica, sigui la que sigui. Tot plegat, ve a reforçar la percepció
negativa que té del barri el conjunt de la població de Banyoles
i a fora d’ella, alhora que oculta els seus aspectes més positius. És,
per tant, la consolidació d’un estigma sorgit des dels seus inicis.
16

La Farga Situació urbanística i socioeconòmica
2.DESCRIPCIÓ DE LA
SITUACIÓ
URBANÍSTICA I
SOCIOECÒNOMICA
17

La Farga
2.1. Descripció i estat de
conservació de l’edificació
L'àrea delimitada es configura com un teixit d'eixampla amb barreja
d'usos residencials i industrials mancada de qualsevol tipus d'equipament.
Es troba envoltada per tres dels seus costats també per
polígons industrials i pel quart costat limita amb l'antiga carretera
de Girona a Olot, avui carrer d'Àlvarez de Castro.
La seva localització segrega-
El barri es troba
da respecte el nucli urbà de
segregat, aïllat i
la vila, a l'altre costat de
marginat del nucli grans peces industrials enca-
urbà de la ciutat
ra avui en funcionament,
han provocat un aïllament i
marginalitat des del seu origen
que, malgrat els esforços dels planejaments urbanístics posteriors,
en l'actualitat encara no s'han aconseguit reconduir. Cal
remarcar que històricament el barri ha rebut tot tipus de qualificatius,
gairebé mai favorables, per part de la resta de la vila i encara
avui és el gran desconegut per la majoria de la població i que
presenta unes característiques peculiars.
> Baix valor cadastral
La mitjana de valor cadastral de les seves edificacions
(25.843 €) representa un 52,27 % respecte
la mitjana del municipi (49.437 €)
Gaire bé la meitat del valor cadastral dels immobles del barri es
troba per sota la mitjana (23.594 € menys), aspecte que, en termes
generals, no deixa de reflectir un àmbit de tipologia i qualitat constructiva
baixa o molt baixa.
Atès que aquest valor és la mitjana de l'àrea i, com es veurà més
endavant, hi ha diferències substancials entre les diverses tipologies
residencials existents i el seu grau de conservació, no és arriscat
afirmar que una part important dels habitatges del barri estarien
molt per sota d'aquesta mitjana, malgrat no es disposin de dades
Situació urbanística i socioeconòmica
estadístiques detallades que permetin confirmar-ho.
Pel que fa a les illes actualment ocupades per habitatge, les tipolo-
Mitjana valor cadastral de les edificacions
Banyoles. La Farga
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
49.437 €
> Tipologies plurifamiliars
25.843 €
Banyoles La Farga
Font: Serveis tècnics d'Urbanisme
gies residencials dominants són de plurihabitatge, ja sigui en la
modalitat d'illa semitancada amb espais públics interiors o illa tancada
amb pati interior. També s'hi poden trobar edificacions unifamiliars
aïllades i sòls no edificats. La previsió del planejament és el
plurihabitatge en illa tancada amb pati interior, i la tendència és la
colmatació del teixit existent mitjançant la progressiva substitució
dels espais actualment desocupats o ocupats per magatzems i unihabitatges.
Detallant les característiques dels edificis d'habitatge, cal distingir
> Característiques dels habitatges
entre l'illa delimitada pels carrers de Tarragona, Girona, Barcelona i
Paper i la resta d'illes residencials. La primera inclou uns blocs lineals
de PB+5 PP construïts als anys setanta, alineats a uns vials llavors
inexistents, que malgrat constituir una tipologia única a l'àrea
no són estranys a d'altres sectors d'eixampla construïts als finals de
la dictadura (tant per la seva configuració com per la seva qualitat
constructiva). Així, aquests blocs es desdoblen en dues barres
paral·leles per damunt de les plantes baixes destinades a locals
comercials, i disposen de tres accessos puntuals des del carrer a tra-
vés de porxos i escales que acondueixen a un espai comú interior
dels blocs en planta primera. A partir d'aquest espai "comunitari"
s'accedeix a cada una de les escales que permeten arribar als habitatges
en un nombre de dos per replà.
Els habitatges tenen una superfície mitjana entorn els 85 m2 ,
oscil·lant entre 69,21 m2 i 95,74 m2 depenent de les fases, i disposen
de menjador-sala d'estar, cuina, bany, tres dormitoris i entrada.
Pel que fa als porxos d'accés, creuen el bloc de façana a façana i són
els únics punts que permeten la connexió, encara que molt precària,
entre els carrers de Girona i Barcelona i l'espai públic de l'interior de
l'illa.
Aquests blocs, amb un total de 206 habitatges, es construïren en
diverses fases (6) des de l'any 1974 fins a l'any 1979 per part d'una
promotora privada, d'acord amb el "Plan Parcial de extensión del
polígono formado por las calles: Abad Bonito, Calvo Sotelo, desvio
Carretera Padre Butiñá, Álvarez de Castro, Masdevall y Gerona" de
La majoria d’edificis
tenen entre 3 i 4
plantes i no disposen
d’ascensors
Porxos i escales interiors
comnes comuniquen
els blocs
linials
l'any 1960 i la seva modificació de l'any 1964-65 "Plan Parcial de
Ampliación de la zona industrial del Polígono formado por las calles:
Abad Bonito, Calvo Sotelo, desvio Carretera Padre Butiñá, Álvarez de
Castro, Masdevall y Gerona". Les seves característiques no són
estranyes a la vila de Banyoles ja que anteriorment la "Cooperativa
local de la Vivienda" havia promogut diverses operacions semblants,
i en paral·lel se n'estaven desenvolupant altres a iniciativa de promotors
privats. Així, entre els anys 1968 i 1971 l'empresa pública construí
387 habitatges similars en quatre promocions diferents (Mas
18

La Farga
Palau, carrer de Lleida, Canaleta-la Rajoleria i Grup Monestir) i entre
els anys 1972 i 1987 la iniciativa privada en construí 242 en dues
operacions més (la Caixa i can Puig). No escapa a ningú que les operacions
privades es construeixen en el moment en què coincideixen
diversos factors: hi ha demanda per part d'un "mercat especialitzat"
(ja en el cens de l'any 1981 únicament el 59,90 eren originaris de
Banyoles o la seva comarca i el 41,10 % eren nascuts fora), la oferta
pública ja s'ha colmatat i el canvi de règim genera situacions "d'incertesa
o desgovern" que la iniciativa privada sap aprofitar molt bé.
La resta d'edificis d'habitatge de l'àrea són posteriors, i majoritàriament
corresponen a tipologies molt més comuns de petits blocs
entremitgeres de PB+2 i PB+3 alineats a carrer, d'acord al fixat pel
pla general de l'any 1984, amb accessos individualitzats per a cada
comunitat de veïns.
> Condicions d’accessibilitat
Cap de les tipologies existents presenta problemes d'infrahabitatge.
Pel que fa a les condicions d'accessibilitat, segons les dades estadístiques
de la secció censal en que es troben inclosa l'àrea delimitada,
un 72,72 % dels edificis de 4 plantes o més no disposen
d'ascensor. Aquesta dada és un 17,83 % inferior a la mitjana del
país. Tanmateix, i pel que fa als mateixos tipus d'edificació inclosos
en l'àrea, malgrat representar un percentatge petit en nombre d'edificis
(6 i concentrats a l'illa assenyalada) és considerable en nombre
d'habitatges (204 hab.) i cap d'ells disposa d'ascensor. En conseqüència
es pot afirmar que, el 100% de les edificacions de 4
plantes o més de l'àrea delimitada no disposen d'ascensor.
> Condicions de seguretat
En quant a les condicions de seguretat i protecció contra incendis,
el mateix nombre d'habitatges, i com a conseqüència de la pròpia
solució tipològica, mostren mancances importants pel que fa a distàncies
i amplades de les vies d'evacuació i sistemes de detecció i
seguretat activa o passiva.
Situació urbanística i socioeconòmica
> Estat de conservació
L'estat de conservació de la majoria de les edificacions és acceptable,
mostrant les habituals mancances de conservació. En l'àrea
delimitada no existeix cap habitatge en estat ruïnós, ni sense aigua
corrent ni evacuació d'aigües residuals. Malgrat això, la manca de
manteniment és considerable en els blocs inclosos a l'illa anteriorment
esmentada i s'agreuja en les façanes i cobertes no visibles
des de la via pública: teules trencades, fissures als voladissos i
remats de coberta, despreniment parcial d'arrebossats i pintures,
manca de pintat de les façanes i fusteries, entre d'altres. Les instal·lacions
internes dels edificis d'habitatge, a pesar de ser obsoletes
en quant a materials i dimensionat i en alguns casos amb condicions
de petits riscos per als usuaris, com poden ser caixes de
connexions destapades o enllumenat comunitari sense protecció,
no presenten condicions greus que obliguin a la seva substitució o
remodelació total.
Com a conclusió, en l'illa singular delimitada pels carrers de
Tarragona, Girona, Barcelona i Paper, s'hi concentra el 65 % de la
població de l'àrea de referència, i en concret en els blocs lineals de
pb+4pp s'hi concentra aproximadament el 50 % de la població de
l'àrea de referència. Combinant aquesta darrera dada amb l'esmentat
anteriorment, es pot afirmar que:
Un 50% aproximadament de la població de l'àrea
de referència resideix en vivendes amb dificultats
d'accessibilitat i mancances en matèria de seguretat
i protecció contra incendis; es tracta d’habitatges
també amb greus necessitats de manteniment
en les quals cal intervenir
19

2.2. Població. Problemes
demogràfics.
La Farga Població
2.2.1 Evolució de la població. Banyoles
en el seu entorn
La ciutat de Banyoles ha experimentat important increment de la seva
població en els darrers 20 anys, fenomen que ha tingut com a principal
mecanisme de creixement l'arribada de població immigrant a partir
de la segona meitat de la dècada dels vuitanta, ja que el creixement
vegetatiu de la població local es troba en valors similars als
catalans, que estan entre els més baixos d'Europa.
En relació als àmbits de comparació analitzats, ciutats de més de
15.000 habitants de les comarques gironines, comarca del Pla de
l'Estany, comarques gironines i Catalunya, Banyoles ha tingut un
creixement poblacional molt destacat a mig termini, que s'ha desaccelerat
lleugerament en els darrers anys.
A mig termini, es a dir, en el període 1986-2004, Banyoles té un
creixement de la població del 37,6%, al passar de 11.938 habitants
a 16.423, només superat per Blanes, 58,3% i Lloret de Mar, 82,3%.
Evolució de la població. 1986-2004
Banyoles i àmbits de comparació. (Ciutats més de més de 15.000 habitants CG).
1986 1991* 1996 2001 2004 Variació% Variació%
1986-2004 1996-2004
Banyoles 11.938 13.649 14.395 15.436 16.423 37,6% 14,1%
Barri de la Farga 915 1.004 1.270 1.496 1.789 95,5% 40,9%
Blanes 22.472 25.663 27.713 31.532 35.577 58,3% 28,4%
Figueres 31.942 34.573 33.157 34.493 37.032 15,9% 11,7%
Girona 67.009 68.656 70.576 75.256 83.531 24,7% 18,4%
Lloret de Mar 14.567 15.018 16.674 21.589 26.557 82,3% 59,3%
Olot 25.554 26.713 27.482 28.339 30.306 18,6% 10,3%
Palafruguell 16.064 17.417 17.303 18.588 19.813 23,3% 14,5%
Palamós 12.198 13.338 14.239 15.203 16.231 33,1% 14,0%
Salt 21.081 21.807 21.519 22.472 25.912 22,9% 20,4%
Sant Feliu de Guíxols 15.546 16.051 17.779 18.677 19.693 26,7% 10,8%
Pla de l'Estany 21.416 22.792 23.833 25.577 27.141 26,7% 13,9%
Comarques gironines 477.995 499.114 519.941 567.562 622.936 30,3% 19,8%
Catalunya 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.361.365 6.813.319 14,0% 11,9%
Font: Idescat. 2001/2004 Padró continu. Resta d'anys renovacions i rectificacions del padró
dinàmica de la capital del Pla de l'estany.
Banyoles triplica, per exemple la taxa de creixement
de la població catalana, en el 14%, és
la màquina d'arrossegament del creixement
comarcal, en el 26,7%, i està molt per sobre
del de les comarques gironines, en el 30,3%.
Si analitzem el creixement de la població en
números índex des de 1975 es pot veure de
nou com Banyoles creix per sobre el seu
entorn, ja sigui la comarca o el conjunt de
comarques gironines.
En aquest període, entre 1986 i 2004, el barri
de la Farga experimenta un creixement
demogràfic molt intens, del 95,5%, que supera
amplament Banyoles i els àmbits de comparació.
Val a dir, però, que la costa gironina experimenta el creixement
relatiu de població més important de
Catalunya, gairebé excepcional, marcat
En un període a més curt termini, entre 1996
i 2004, Banyoles alenteix el seu ritme de creixement demogràfic en
per una dinàmica específica d'ocupació
Evolució de la població en els darrers 5 anys
de segones residències com a primeres,
La Farga, Banyoles 2000-2005
de instal·lació de població estrangera
comunitària jubilada, d'arribada de ma
2000 2005
Variació
absoluta
Variació %
d'obra al sector intensiu de l'hostaleria, i,
La Farga 1.375 1.884 509 37,0%
pel que fa al cas de les dues ciutats
esmentades, de població de l'àrea de
Banyoles 15.084 16.938 1.854 12,3%
Barcelona a la recerca d'un producte
Catalunya 6.261.999 6.995.206 733.207 11,7%
immobiliari més econòmic.
Font: Idescat 2005. Padró Continu
La resta de ciutats de les comarques
gironines, fins i tot de la costa, no presenten,
en canvi, una dinàmica tan
intensa com la de Banyoles. Palamós té
un increment de la població del 33,1%,
Sant Feliu de Guíxols un 26,7% o Salt, ja
més enrera, d'un 22,9%. També
Figueres o Girona queden per sota de la
L'evolució de la població del Barri de la Farga en el quinquenni que va de 2000
a 2005 és d'un creixement molt intens tal com mostra l'increment poblacional
del 37%, que supera amb escreix el de l'àmbit municipal de Banyoles, en
el 12,3% o el de Catalunya, en l'11,7%. La Farga ha passat de tenir 1.375
habitants a 1.884, un increment absolut de 509 habitants. Aquest increment
de població es degut únicament a la instal·lació de població immigrada, ja que
la població de nacionalitat espanyola s'estanca o disminueix.
20

La Farga
relació als àmbits de comparació. La ciutat passa de 14.295 habitants
al 1996 als susdits 16.423 l'any 2004. La taxa de creixement
és del 14,1%, una variació elevada, però més en sintonia amb l'evolució
de la resta de ciutats de les comarques gironines. De nou
són les ciutats de la costa aquelles que tenen un creixement demogràfic
més intens, com és el 59,3% de Lloret de Mar o el 28,4% de
Blanes. Queda clar que el creixement de la costa sud gironina ha
tingut lloc en aquest darrer període, mentre que Banyoles, que partia
d'un creixent més intens a principi dels noranta, ha entrat en
paràmetres comparatius de major normalitat. És el període de l'arribada
de població immigrada a Salt, que creix un 20,4%, per
darrera les dos esmentades de la Costa Brava sud. També Girona,
on es conjuga atracció de la capitalitat i arribada d'immigració,
creix en una xifra considerable, del 18,4%. Palafrugell creix un
14,4%, i la resta de ciutats, Figueres, Olot i Sant Feliu es troben
per sota de Banyoles.
150
145
140
135
130
125
120
105
100
En aquest període, entre 1996 i 2004 el barri de la Farga experimenta
un creixement demogràfic del 40,9%, que pràcticament triplica
al de Banyoles i que supera amplament els àmbits de comparació
a excepció del de Lloret de Mar.
115
110
Evolució de la població. Números índex, 1975 = 100
Banyoles, Pla de l'Estany,comarques gironines, Catalunya. 1975-2004
1975 1981 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Font: Idescat. 1998/2004 Padró continu. Resta d'anys renovacions i rectificacions del padró
Població
2.2.2. Evolució de la població. Banyoles
en el seu entorn. Volum de població
estrangera
Banyoles
L'intens augment de la població de
Pla de l'Estany
Banyoles i el barri de la Farga en els perí-
Comarca sense Banyoles
Comarques Gironines odes analitzats té com a principal meca-
Catalunya
nisme de creixement l'arribada d'un nombrós
volum de població immigrada, atès
que la població local presenta uns índexs
de natalitat i fecunditat similars als de
Catalunya, que estan entre les més baixos
de la Unió Europea, fet que comporta un
creixement vegetatiu molt modest, just a
nivell de substitució. El creixement demogràfic
no hauria tingut lloc de no ser per
l'arribada de població d'Àfrica i Centre i
Sud d'Amèrica a la recerca de millors condicions
de vida i de treball. Així, doncs, l'anàlisi
de l'evolució de la població té com a
element central i indestriable per a la seva comprensió el coneixement
del fenomen de la immigració que s’ha produït.
El resultat d'aquest procés, que continua viu i intens arreu de les
comarques gironines, ha estat la instal·lació a les nostres ciutats
d'un elevat contingent de població de nacionalitat estrangera.
Tanmateix, aquesta població nouvinguda no s'ha repartit de manera
homogènia en el territori, sinó que algunes localitats, per raons
diverses, han experimentat una localització més intensa d'elevats
contingents de població immigrada. Banyoles figura entre aquestes
tal com mostren les dades del padró continu de 2003 publicat per
l'Idescat.
Banyoles se situa com una de les 4 ciutats de les comarques gironines
amb un major pes de
població de nacionalitat Banyoles és una de
estrangera. Un 14,1% de la
les quatre ciutats
població de Banyoles és de
gironines que comp-
nacionalitat estrangera, perta
amb més població
centatge que només és supe-
immigrant
rat per Palafrugell, amb un
volum similar del 14,9%,
Salt, amb el 17,9% i Lloret de Mar, amb un 24,5%, aquesta darrera
per una dinàmica complexa de població immigrada per raons de
treball i també per la instal·lació de població jubilada europea motivada
per les millors condicions de vida. La resta de ciutats es troben
clarament per sota, i només destaquen Figueres, amb un
11,8% i Blanes, amb un 11,5%. La resta es mouen en percentatges
inferiors al 10%
Pel que fa a la població extracomunitària, aquella que clarament i
majoritària ha vingut a la recerca de millors condicions laborals, la
situació es força similar, a excepció del cas de Lloret que presenta
un volum inferior a l'anterior. A Banyoles suposa un 13,4%, a
Palafrugell un 13,6%, a Salt i Lloret de Mar un 17,5%. La resta de
ciutats de les comarques
gironines es troben per sota
del 10%, a excepció de
Figueres, en el 10,5%
Banyoles és la tercera
població gironina amb
més volum de població
immigrant africana
(10,1%)
Banyoles destaca respecte
de la resta de ciutats de les
comarques gironines per
tenir un volum de població
estrangera d'Àfrica molt elevat, provinent majoritàriament del
21

La Farga
Població de nacionalitat
estrangera. 2003. %/total
Banyoles i ciutats de més de 15.000 hab.
Lloret de Mar
Salt
Palafruguell
Banyoles
Figueres
Blanes
Olot
Palamós
Girona
St. Feliu de Guíxols
Font: Idescat, Padró Continu. 2003
9,5%
9,5%
9,1%
8,7%
14,1%
11,8%
11,5%
14,9%
17,9%
24,5%
0% 10% 20% 30%
Població estrangera d'Àfrica.
2003. %/ total.
Banyoles i ciutats de més de 15.000 hab.
Salt
Palafruguell
Banyoles
Olot
Figueres
St. Feliu de Guíxols
Palamós
Blanes
Lloret de Mar
Girona
4,7%
4,3%
3,8%
3,7%
Font: Idescat, Padró Continu. 2003
6,1%
6,0%
4,7%
10,8%
10,1%
13,8%
0% 10% 20% 30%
Població estrangera d'Europa
extracomunitària. 2003. %/ total.
Banyoles i ciutats de més de 15.000 hab.
Lloret de Mar
Blanes
Palafruguell
Palamós
Figueres
Girona
Salt
St. Feliu de Guíxols
Banyoles
Olot
1,4%
1,1%
0,9%
0,9%
0,8%
0,7%
0,7%
0,7%
0,4%
Font: Idescat, Padró Continu. 2003
6,3%
0% 10% 20% 30%
Població estrangera
extracomunitària. 2003. %/total
Banyoles i ciutats de més de 15.000 hab.
Lloret de Mar
Salt
Palafruguell
Banyoles
Figueres
Olot
Blanes
Palamós
Girona
Sant Feliu de Guíxols
Font: Idescat, Padró Continu. 2003
9,2%
9,2%
8,3%
8,2%
7,2%
13,4%
10,5%
13,6%
17,5%
17,5%
0% 10% 20% 30%
Població estrangera d'Europa
comunitària. 2003. %/ total.
Banyoles i ciutats de més de 15.000 hab.
Lloret de Mar
Blanes
St. Feliu de Guíxols
Figueres
Palafruguell
Palamós
Girona
Banyoles
Salt
Olot
2,3%
1,5%
1,3%
1,3%
1,2%
0,9%
0,7%
0,4%
0,3%
7,1%
0% 10% 20% 30%
Font: Idescat, Padró Continu. 2003
Població estrangera d'Amèrica.
2003. %/ total.
Banyoles i ciutats de més de 15.000
hab.
Lloret de Mar
Figueres
Blanes
Girona
Salt
Banyoles
Palamós
St. Feliu de Guíxols
Olot
Palafruguell
Població
3,5%
3,3%
3,3%
2,7%
2,4%
2,4%
1,6%
1,5%
1,4%
5,4%
0% 10% 20% 30%
Font: Idescat, Padró Continu. 2003
Magrib i dels països de l'Àfrica
Subsahariana. Es tracta del segment de
població immigrant que presenta majors
diferències culturals i dificultats d'integració,
i també es aquella que experimenta
un major rebuig social. La ciutat
de Banyoles és la tercera de les comarques
gironines amb un major pes de
població d'Àfrica, ja que suposa el 10,1%
del total de la seva població, només
superat per Salt, amb un 13,8% i
Palafrugell amb un 10,8%. La resta de
ciutats es troben molt per sota, i només
destaca el 6,1% d'Olot i el 6% de
Figueres.
La població de nacionalitat d'algun país
d'Amèrica, que ha experimentat un creixement
intens en els darrers 4-5 suposa
a Banyoles un 2,4% de la població, un
terme mig respecte dels àmbits de comparació.
Es tracta d'un segment menys
nombrós que no pas la població d'Àfrica
arreu, i té més tendència a instal·lar-se
en ciutats properes a la costa a la capital
provincial i municipis limítrofes.
Pel que fa a la població estrangera
d'Europa comunitària i extracomunitària,
val a dir que té un pes molt menor
que l'anterior, malgrat el creixement
intens dels darrers anys, i els localitza
fonamentalment en les ciutat d ela
Costa o properes. A Banyoles suposa el
0,7% de la població.
2.2.3. Evolució de la població. Banyoles
i el barri de La Farga 1986-2004.
Arribada i instal·lació de població
immigrada.
2.2.3.1. Banyoles
Banyoles ha estat una de les primeres ciutats de les comarques
gironines a rebre immigració de fora de la comunitat Europea, ja
que l'arribada de població estrangera va començar molt aviat, a
partir de la segona meitat dels anys vuitanta. Això no obstant,
aquesta població va romandre "invisible" pel padró municipal fins a
l'any 1992, quan s'efectuà l'acte administratiu d'inscriure les nombroses
demandes prèvies d'empadronament que fins aleshores no
havien estat ateses. Prova d'aquesta situació "anormal" és que el
Cens de 1991 realitzat per l'INE, recull a Banyoles 173 persones
amb nacionalitat d'algun país d'Àfrica, mentre que el Padró
Municipal tenia registrades únicament 2 persones. El Cens de 1991
presentava un volum de població estrangera del 2%, mentre que
en el Padró aquesta suposava un 0,8%. Per això, quan a l'any 1992
es procedeix a fer les inscripcions, les dades donen un creixement
interanual inversemblant, del 320,6% de població estrangera, del
570,7% de la població estrangera extracomunitària o del 16200%
de la població africana. És evident que l'arribada de la població africana
fou molt més escalonada en el temps.
La població estrangera de Banyoles és bàsicament extracomunitària,
ja que a diferència de les ciutats de la costa, es tracta de població
que ha vingut a la recerca de treball i millors condicions de vida,
i no es tracta de població jubilada que s'instal·la en les segones
residències i s'empadrona en el municipi. A l'any 1992 constaven
en el Padró municipal un total de 429 persones de nacionalitat
estrangera, que suposaven un 3,2% de la població, de les quals,
389, un 2,9% eren d'origen extracomunitari. L'intens flux de la
dècada dels noranta i de l'actual ha fet que a principi de 2005 el
volum de població estrangera sigui de 3.110 persones, fet que
suposa el 18,2% de la població, de les quals, 2.974 són d'origen
extracomunitari, 2.974, un 17,4% del total, fet que ha convertit
22

La Farga
Població
Banyoles en una de les ciutat de les comarques gironines amb
major pes de població estrangera.
El tret fonamental que defineix aquesta població estrangera és el
seu origen principal de països del continent africà, tot i que tradicionalment
es troba
Banyoles té un per-
instal·lada a la ciutat una
colònia d'origen d'Amèrica i
centatge del 18,2% de la Resta de la Unió
de població immi-
Europea. Al 1992 trobem
grant, de les majors
326 persones d'Àfrica, un
de la demarcació
2,4% de la població, 52 persones
d'Amèrica, un 0,4% i
40 persones de la resta de la
Unió Europea, un 0,4% del total. Al Principi de 2005 la proporció ha
canviat significativament, i les persones originaries d'Àfrica són
2.021, un 11,8% del total, les d'Amèrica 616, un 3,6% del total, les
de la resta de la Unió Europea 136, un 0,8%, mentre es fan palesos
els nous orígens, ja que trobem 203 persones de la resta
d'Europa, un 1,2% de la població i 132 d'Àsia, que suposen un
0,8%. El canvi en la composició sociològica de la població de
Banyoles segons nacionalitat en 15 anys ha estat espectacular i ha
configurat un nou escenari d'estructura poblacional i unes problemàtiques
complexes i inesperades d'integració social.
La instal·lació de població estrangera és determinant per mantenir
el creixement demogràfic de la ciutat, ja que la població no estrangera
es manté estable, i fins i tot decreix alguns anys, malgrat que
el saldo final del període és positiu. Al llarg del període analitzat,
les variacions interanuals de població estrangera pràcticament multipliquen
per 10 la mitjana de creixement del conjunt de població.
La intensitat varia segons els anys però es manté estable en una
forquilla d'entre el 10%-20%, i en un creixement constant dels
valors absoluts de persones que s'instal·len a Banyoles provinents
d'altres països.
L'arribada d'aquesta població de nacionalitat estrangera passa per
diverses fases. A final dels anys vuitanta finalitzen els fluxos provinents
de l'Estat espanyol, que no havien estat especialment nombrosos
a Banyoles i comença l'arribada de població de fora
d'Europa, especialment de fora de l'Europa comunitària.
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005.
Banyoles
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 13.480 13.164 13.460 13.628 13.753 13.756 13.618 13.921 14.067 14.026 14.015 13.949 14.021 13.984 14.006
ESTRANGER 102 429 519 688 799 860 698 843 1.017 1.145 1.506 1.961 2.314 2.626 3.110
ESRANGER EXTRA. 58 389 476 642 752 811 624 770 936 1.065 1.428 1.860 2.195 2.500 2.974
RESTA UE 44 40 43 46 47 49 74 73 81 80 78 101 119 126 136
RESTA EUROPA 11 8 10 10 10 7 16 24 26 29 31 60 97 123 203
ÀFRICA 2 326 404 556 655 722 509 647 797 921 1.202 1.461 1.665 1.805 2.021
AMÈRICA 45 52 59 73 84 77 89 89 99 101 173 312 384 492 616
ÀSIA I OCEANIA 0 3 3 3 3 5 10 10 14 14 22 27 49 80 134
TOTAL 13.582 13.593 13.979 14.316 14.552 14.616 14.316 14.764 15.084 15.171 15.521 15.910 16.335 16.610 17.116
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005. %/total
Banyoles
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 99,2% 96,8% 96,3% 95,2% 94,5% 94,1% 95,1% 94,3% 93,3% 92,5% 90,3% 87,7% 85,8% 84,2% 81,8%
ESTRANGER 0,8% 3,2% 3,7% 4,8% 5,5% 5,9% 4,9% 5,7% 6,7% 7,5% 9,7% 12,3% 14,2% 15,8% 18,2%
ESRANGER EXTRA. 0,4% 2,9% 3,4% 4,5% 5,2% 5,5% 4,4% 5,2% 6,2% 7,0% 9,2% 11,7% 13,4% 15,1% 17,4%
RESTA UE 0,3% 0,3% 0,3% 0,3% 0,3% 0,3% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,6% 0,7% 0,8% 0,8%
RESTA UROPA 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,1% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,4% 0,6% 0,7% 1,2%
ÀFRICA 0,0% 2,4% 2,9% 3,9% 4,5% 4,9% 3,6% 4,4% 5,3% 6,1% 7,7% 9,2% 10,2% 10,9% 11,8%
AMÈRICA 0,3% 0,4% 0,4% 0,5% 0,6% 0,5% 0,6% 0,6% 0,7% 0,7% 1,1% 2,0% 2,4% 3,0% 3,6%
ÀSIA I OCEANIA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,2% 0,3% 0,5% 0,8%
TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005. Var % interanuals
Banyoles
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA . -2,3% 2,2% 1,2% 0,9% 0,0% -1,0% 2,2% 1,0% -0,3% -0,1% -0,5% 0,5% -0,3% 0,2%
ESTRANGER . 320,6% 21,0% 32,6% 16,1% 7,6% -18,8% 20,8% 20,6% 12,6% 31,5% 30,2% 18,0% 13,5% 18,4%
ESRANGER EXTRA. . 570,7% 22,4% 34,9% 17,1% 7,8% -23,1% 23,4% 21,6% 13,8% 34,1% 30,3% 18,0% 13,9% 19,0%
RESTA UE . -9,1% 7,5% 7,0% 2,2% 4,3% 51,0% -1,4% 11,0% -1,2% -2,5% 29,5% 17,8% 5,9% 7,9%
RESTA UROPA . -27,3% 25,0% 0,0% 0,0% -30,0% 128,6% 50,0% 8,3% 11,5% 6,9% 93,5% 61,7% 26,8% 65,0%
ÀFRICA . 16200,0% 23,9% 37,6% 17,8% 10,2% -29,5% 27,1% 23,2% 15,6% 30,5% 21,5% 14,0% 8,4% 12,0%
AMÈRICA . 15,6 % 13,5% 23,7% 15,1% -8,3% 15,6% 0,0% 11,2% 2,0% 71,3% 80,3% 23,1% 28,1% 25,2%
ÀSIA I OCEANIA . . 0,0% 0,0% 0,0% 66,7% 100,0% 0,0% 40,0% 0,0% 57,1% 22,7% 81,5% 63,3% 67,5%
TOTAL . 0,1% 2,8% 2,4% 1,6% 0,4% -2,1% 3,1% 2,2% 0,6% 2,3% 2,5% 2,7% 1,7% 3,0%
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005. Variació interanual
Banyoles
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA . -316 296 168 125 3 -138 303 146 -41 -11 -66 72 -37 22
ESTRANGER 327 90 169 111 61 -162 145 174 128 361 455 353 312 484
ESRANGER EXTRA. . 331 87 166 110 59 -187 146 166 129 363 432 335 305 474
RESTA UE . -4 3 3 1 2 25 -1 8 -1 -2 23 18 7 10
RESTA UROPA . -3 2 0 0 -3 9 8 2 3 2 29 37 26 80
ÀFRICA . 324 78 152 99 67 -213 138 150 124 281 259 204 140 216
AMÈRICA . 7 7 14 11 -7 12 0 10 2 72 139 72 108 124
ÀSIA I OCEANIA . 3 0 0 0 2 5 0 4 0 8 5 22 31 54
TOTAL . 11 386 337 236 64 -300 448 320 87 350 389 425 275 506
Font: Padró municipal d'habitants
Primerament, i d'una manera gradual es
va assentar a la ciutat població de l'Àfrica
subsahariana, especialment de
Gàmbia. Es tracta d'un procés que s'inicia
de forma tímida però continuada en
els anys vuitanta, i que s'incrementa en
termes absoluts a la segona meitat dels
noranta per la reunificació de famílies. A
diferència d'altres zones o ciutats de les
comarques gironines, Banyoles no experimenta
un flux important de població del
Magrib fins als anys 1999-2000.
A finals de la dècada dels noranta continua
aquesta immigració, però perd pes
relatiu front als fluxos provinents del
nord d'Àfrica, concretament del Magrib i
especialment del Marroc, d'Amèrica llatina,
especialment de països en crisi econòmica
o aquells que han experimentat
desastres naturals, i també, però en
menor proporció, tot i que amb un creixement
més intens, dels països de la
Banyoles acull persones
provinents de 71
països d’arreu del
món, sobretot del
continent africà
antiga Europa de l'Est. El resultat d'aquests
fluxos suposa un gran augment i
diversificació dels residents amb nacionalitat
no espanyola, el resultat dels
quals es manifesta en la gran diversitat
de nacionalitats d'origen dels residents
estrangers. A l'any 2005 residien a la
ciutat de Banyoles població estrangera
provinent de 71 països diferents.
23

La Farga
Per regions de nacionalitat, tenim que la població d'Àfrica presenta
un ritme anual de creixement molt intens fins a 1999-2000, però a
partir de l'any 2000 la resta d'orígens presenten una embranzida
més forta, tot i que no superen els valors absoluts. La població
d'Amèrica supera en intensitat l'anterior, que no pas en valors
absoluts a partir de 2000, i es manifesta en la variació interanual
de 2001, que és del 71% en la població d'Amèrica front al 31% de
la població d'Àfrica. La població de la Resta d'Europa, es a dir, dels
antics països de la Unió Europea, també mostra una major intensitat
d'arribada a partir de 2001/2002, tot i que des de 1997 trobem
els primers avenços. Per últim, a partir de 2003 comença a manifestar-se
un nou contingent, el d'Àsia i Oceania, amb un guany de
pes considerable en poc temps, ja que passa del 0,3% del total al
2003 al 0,8% el 2005.
2.2.3.2. La Farga
Població
La instal·lació de població immigrada al Barri de la Farga comença a
partir de l'arribada de població estrangera d'Àfrica en la segona meitat
del vuitanta. L'esmentat dèficit de recompte de població estrangera
d'origen africà en el Padró municipal impossibilita reconstruir la
sèrie històrica més enrera de 1992. De fet, el Padró de 1991 comptabilitzava
únicament 1 persona d'Àfrica al barri, xifra que a l'any
següent era de 63 persones, i 7 persones d'Amèrica que passen a
18 en el mateix període. El Padró municipal va regularitzar aquesta
al 1992 situació per motius desconeguts.
Si atenem com a primer any de la sèrie estadística el 1992, considerant
que el barri ha experimentat una arribada gradual de població
estrangera els anys anterior, atès que les xifres anteriors no
reflecteixen la realitat, podem observar com el pes de la població
estrangera era del 7,1% del total de la població del barri, amb un
clar predomini de la d'origen d'Àfrica, que suposava el 5,3%, seguida
per la d'Amèrica, amb un 1,5%.
Entre 1992 i 2005 el creixement de la població estrangera és
intens, tot i que es poden distingir clarament dos períodes. Entre
1992 i 1998 el creixement de la població estrangera del barri és
important però no configura un canvi substancial en la seva estruc-
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005
Barri de la Farga (secció 3.2)
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 996 1.098 1.119 1.127 1.123 1.106 1.097 1.121 1.096 1.046 1.007 980 960 939 932
ESTRANGER 8 84 101 130 149 164 161 183 262 330 489 669 792 850 1.004
ESRANGER EXTRA 8 81 99 128 145 160 156 178 253 326 486 665 789 844 997
RESTA UE 0 3 2 2 4 4 5 5 9 4 3 4 3 6 7
RESTA EUROPA 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8 11 8 11
ÀFRICA 1 63 72 104 129 144 144 165 240 312 469 616 735 798 927
AMÈRICA 7 18 23 20 15 15 12 13 13 14 17 41 39 31 43
ÀSIA I OCEANIA 0 0 4 4 1 1 0 0 0 0 0 0 4 7 16
TOTAL 1.004 1.182 1.220 1.257 1.272 1.270 1.258 1.304 1.358 1.376 1.496 1.649 1.752 1.789 1.936
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005. %/total
Barri de la Farga (secció 3.2)
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 99,2% 92,9% 91,7% 89,7% 88,3% 87,1% 87,2% 86,0% 80,7% 76,0% 67,3% 59,4% 54,8% 52,5% 48,1%
ESTRANGER 0,8% 7,1% 8,3% 10,3% 11,7% 12,9% 12,8% 14,0% 19,3% 24,0% 32,7% 40,6% 45,2% 47,5% 51,9%
ESRANGER EXTRA 0,8% 6,9% 8,1% 10,2% 11,4% 12,6% 12,4% 13,7% 18,6% 23,7% 32,5% 40,3% 45,0% 47,2% 51,5%
RESTA UE 0,0% 0,3% 0,2% 0,2% 0,3% 0,3% 0,4% 0,4% 0,7% 0,3% 0,2% 0,2% 0,2% 0,3% 0,4%
RESTA UROPA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,5% 0,6% 0,4% 0,6%
ÀFRICA 0,1% 5,3% 5,9% 8,3% 10,1% 11,3% 11,4% 12,7% 17,7% 22,7% 31,4% 37,4% 42,0% 44,6% 47,9%
AMÈRICA 0,7% 1,5% 1,9% 1,6% 1,2% 1,2% 1,0% 1,0% 1,0% 1,0% 1,1% 2,5% 2,2% 1,7% 2,2%
ÀSIA I OCEANIA 0,0% 0,0% 0,3% 0,3% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,2% 0,4% 0,8%
TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005. Var % interanuals
Barri de la Farga (secció 3.2)
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA . 10% 2% 1% 0% -2% -1% 2% -2% -5% -4% -3% -2% -2% -1%
ESTRANGER . 950% 20% 29% 15% 10% -2% 14% 43% 26% 48% 37% 18% 7% 18%
ESRANGER EXTRA . 913% 22% 29% 13% 10% -3% 14% 42% 29% 49% 37% 19% 7% 18%
RESTA UE . . -33% 0% 100% 0% 25% 0% 80% -56% -25% 33% -25% 100% 17%
RESTA UROPA . . . . . . . . . . . . 38% -27% 38%
ÀFRICA . 6200% 14% 44% 24% 12% 0% 15% 45% 30% 50% 31% 19% 9% 16%
AMÈRICA . 157% 28% -13% -25% 0% -20% 8% 0% 8% 21% 141% -5% -21% 39%
ÀSIA I OCEANIA . . . 0% -75% 0% -100% . . . . . . 75% 129%
TOTAL . 17,7% 3,2% 3,0% 1,2% -0,2% -0,9% 3,7% 4,1% 1,3% 8,7% 10,2% 6,2% 2,1% 8,2%
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució de la població segons regió de nacionalitat. 1991-2005. Variació interanual
Barri de la Farga (secció 3.2)
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA . 102 21 8 -4 -17 -9 24 -25 -50 -39 -27 -20 -21 -7
ESTRANGER 76 17 29 19 15 -3 22 79 68 159 180 123 58 154
ESRANGER EXTRA . 73 18 29 17 15 -4 22 75 73 160 179 124 55 153
RESTA UE . 3 -1 0 2 0 1 0 4 -5 -1 1 -1 3 1
RESTA UROPA . 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8 3 -3 3
ÀFRICA . 62 9 32 25 15 0 21 75 72 157 147 119 63 129
AMÈRICA . 11 5 -3 -5 0 -3 1 0 1 3 24 -2 -8 12
ÀSIA I OCEANIA . 0 4 0 -3 0 -1 0 0 0 0 0 4 3 9
TOTAL . 178 38 37 15 -2 -12 46 54 18 120 153 103 37 147
Font: Padró municipal d'habitants
tura. El col·lectiu que determina aquest
creixement és essencialment la població
d'origen africà i més concretament gambiana.
Apareixen també els primer immigrants
del Marroc. Al 1998, la població
estrangera del barri representava un
14% del total, un percentatge elevat
però que no supera aquell que tindria el
conjunt de la immigració a la ciutat en el
moment actual.
El segon període es dona entre 1999 i
2005, quan el creixement de la població
estrangera s'accelera i provoca canvis
El barri de La Farga
concentra el major
percentatge de població
immigrant de la
ciutat (51,9%)
pregons i estructurals en la configuració
sociològica del barri. En un termini curt
de 6 anys, passa del 14% al 51,9%, es a
dir, supera el volum de població de
nacionalitat espanyola i configura els elements
de "guetització" que marquen la
situació actual. Es tracta bàsicament de
població d'origen africà, que suposa el
47,9% del total, provinent de la zona del
Magrib, especialment del Marroc, però
també d'altres països com el Senegal i
Mauritània, a banda del també fort increment
de la població gambiana. Al barri
també arriba població procedent
d'Amèrica, però no acaba de consolidar
la seva presencia, ja que el col·lectiu que
roman a la zona és inestable i tendeix a
usar-la com a zona d'entrada per des-
24

La Farga
Població
prés marxar vers altres barris de la ciutat. Per últim, els darrers dos cions anuals properes a d'entre l'1% i el
Evolució de la població segons país de nacionalitat. 1991-2005. Rànquing 2005
anys comença a visualitzar-se la presencia d'immigració de fora la
Unió Europea i Àsia, concretament de la Xina.
6%, quan es partia de valors molt superiors.
Així, tot i que els valors absoluts
Banyoles
d'increment no
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
són baixos, a
ESPANYA 13.480 13.164 13.460 13.628 13.753 13.756 13.618 13.921 14.067 14.026 14.015 13.949 14.021 13.984 14.006
ESTRANGER 102 429 519 688 799 860 698 843 1.017 1.145 1.506 1.959 2.314 2.626 3.110
Població immigrant extracomunitària
partir de 2000 GÀMBIA 0 272 340 455 519 566 350 440 526 570 691 787 835 846 899
La Farga, Catalunya. 2005
queden supe-
MARROC
ARGENTINA
1
14
23
18
25
21
45
22
63
22
68
20
93
31
120
30
160
31
223
25
339
30
482
65
607
101
732
142
871
187
La Farga Catalunya
rat pel volum
COLÒMBIA
RUMANIA
0
0
0
0
1
0
1
0
2
0
2
0
4
0
4
0
7
0
7
3
41
11
121
24
135
51
153
63
174
135
Estat
Població immigrant
extracomunitària
Total
955
% /total
50,7%
Total
689.298
% /total
9,9%
de persones
que provenen
del Marroc.
XINA
SENEGAL
EQUADOR
MAURITÀNIA
MALI
0
0
0
0
0
0
13
0
5
6
0
17
0
11
5
0
20
0
18
9
0
26
0
28
9
2
29
0
36
11
6
28
1
29
8
6
32
0
40
12
10
39
1
48
15
10
46
1
55
17
17
54
17
68
23
19
60
34
71
34
29
67
51
84
41
58
70
84
85
50
106
96
91
88
53
Total població 1.884 100,0% 6.995.206 100,0%
Des de 2002 el
seu pes es
Altres 87 92 99 118 130 126 148 159 180 188 215 262 313 343 410
TOTAL 13.582 13.593 13.979 14.316 14.552 14.616 14.316 14.764 15.084 15.171 15.521 15.908 16.335 16.610 17.116
Font: Padró municipal d'habitants
Font: Idescat 2005. Padró Continu
manté estable
al voltant del
El pes de la població immigrant extracomunitària del Barri de la Farga a l'any 2005
5% de la població de Banyoles.
fort creixement. En l'actualitat es tracta de població que marxa del
és d'un 50,7%, i abasta un total de 955 persones del total de 1.884 que hi viuen.
seu país motivada per la crisi econòmica, es a dir, s'ha convertit en
El seu pes supera de llarg el de la població immigrant extracomunitària a la resta
El segon país de nacionalitat és el un emigrant a la recerca de millors condicions de treball, malgrat
de Catalunya, en el 9,9%, fet que es produeix després d'un creixement intens i
Marroc, amb un total de 871 persones, que a diferència d'altres col·lectius, les seves pautes culturals dife-
força sobtat de la població estrangera a partir de 1999, que porta implícits tots els
que representa un 5,1% de la població. reixen poc de les de la societat d'acollida. El seu pes sobre el con-
elements que configuren la "guetització" de qualsevol àmbit poblacional, acompan-
El volum de població marroquina comenjunt de la població al 2005 és de l'1'1%. El següent país més repreyat
en aquest cas de la pèrdua de població autòctona.
ça a ser important a partir de l'any sentat també és sud-americà, Colòmbia, amb 174 persones, que
1998/1999. És en aquests darrers 6 anys experimenta la mateixa dinàmica temporal de la població argenti-
que esdevé un col·lectiu important, que na i a que arriba empresa per la situació de crisi política, social i
es distingeix per sobre d'altres nacionalitats fins a costar-se al pes econòmica del seu país, i que al 2005 suposa un 1% de la població
2.2.3.3. Evolució de la població segons país de de la població Gambiana. El reu ritme de creixement ha estat molt
de Banyoles.
nacionalitat. Banyoles 1991-2005
intens all llarg de la dècada, per sobre del de la població gambiana,
però com que es tracta d'una immigració més recent, que Gàmbia, el Marroc, Els països que segueixen són
Del total de 17.116 habitants de Banyoles, 3.110 són de nacionali- comença a principi de la dels noranta, no ha assolit el mateix pes Argentina i Colòmbia d'aparició recent i d'embrantat
estrangera a l'any 2005. El principal país de nacionalitat de la fins a principi de 2005. Si conjuguem valors absoluts i relatius, els són els principals
zida forta, recent i sobtada;
població immigrada de Banyoles és Gàmbia, i també és aquell que anys de creixement més intens han estat 2001 i 2002, tot i que en països de procedèn- Romania amb 135 persones,
té una tradició més antiga d'instal·lació a la ciutat. De fet al 1992 valors absoluts la dinàmica actual és mol elevada. Val a dir que cia de la immigració que suposen el 0,8% de la
ja trobem 272 persones d'aquest país, que passen a 899 l'any dobla i gairebé triplica en els darrers 4 anys el volum absolut de
a la ciutat
població, i Xina amb 106, el
2005. El creixement és continuat en el temps, tot i que a mitjan de nouvinguts d'altres nacionalitats.
0,6%. Ambdós provenen de
la dècada dels noranta experimenta una certa desacceleració, per
continents diferents dels
tornar a prendre embranzida. El seu increment de pes percentual Argentina és, a molta distància dels anteriors, amb 187 persones anteriors, i fan palès la complexitat i multiculturalitat actual del
sobre la població de Banyoles és gradual fins a final de la dècada, l'any 2005, el tercer país amb més representació. Es tracta d'una fenomen. La població romanesa apareix tímidament en els anys
amb alguna excepció, i mostra una mena d'hàbit de nacionals d'a- país amb un assentament tradicional a la ciutat -ja al 1991 trobem 2000 i 2001, i s'incrementa ràpidament amb un salt espectacular a
quest país de dirigir-se a Banyoles, probablement perquè dins del 14 persones- provinent de l'exili polític de la dictadura militar en els principi de 2005. La població xinesa també experimenta el mateix
mateix col·lectiu ja es disposen de formes d'acollida. Això no obs- primers anys. La població argentina es manté estable fins a 2002, salt a principi de 2005 tot i que els indicis de la seva presència són
tant, a partir de 2002 el seu creixement es desaccelera, amb varia- quan dobla l'any precedent i experimenta en els anys següents un anteriors.
25

La Farga
Evolució de la població segons país de nacionalitat. 1991-2005. %/total
Banyoles
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 99,2% 96,8% 96,3% 95,2% 94,5% 94,1% 95,1% 94,3% 93,3% 92,5% 90,3% 87,7% 85,8% 84,2% 81,8%
ESTRANGER 0,8% 3,2% 3,7% 4,8% 5,5% 5,9% 4,9% 5,7% 6,7% 7,5% 9,7% 12,3% 14,2% 15,8% 18,2%
GÀMBIA 0,0% 2,0% 2,4% 3,2% 3,6% 3,9% 2,4% 3,0% 3,5% 3,8% 4,5% 4,9% 5,1% 5,1% 5,3%
MARROC 0,0% 0,2% 0,2% 0,3% 0,4% 0,5% 0,6% 0,8% 1,1% 1,5% 2,2% 3,0% 3,7% 4,4% 5,1%
ARGENTINA 0,1% 0,1% 0,2% 0,2% 0,2% 0,1% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,4% 0,6% 0,9% 1,1%
COLÒMBIA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,3% 0,8% 0,8% 0,9% 1,0%
RUMANIA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% 0,2% 0,3% 0,4% 0,8%
XINA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,2% 0,3% 0,6%
SENEGAL 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,3% 0,3% 0,3% 0,4% 0,4% 0,4% 0,6%
EQUADOR 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% 0,2% 0,3% 0,5% 0,5%
MAURITÀNIA 0,0% 0,0% 0,1% 0,1% 0,2% 0,2% 0,2% 0,3% 0,3% 0,4% 0,4% 0,4% 0,5% 0,5% 0,5%
MALI 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,2% 0,3% 0,3% 0,3%
Altres 0,6% 0,7% 0,7% 0,8% 0,9% 0,9% 1,0% 1,1% 1,2% 1,2% 1,4% 1,6% 1,9% 2,1% 2,4%
TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Font: Padró municipal d'habitants
Per sota aquestes nacionalitats la resta tenen una presencia més
reduïda, menor de 100 persones i destaquen per sobre 50 persones
Equador, Senegal, Malí i Mauritània. Els països africans tenen un presencia
que es remunta a 1992, mentre que la població d'Equador
adquireix una certa significació a partir de 2001, per les mateixes consideracions
que la resta de països sud-americans.
Pel que fa a la resta de països es mouen en una presència inferior
a les 30 persones, i es tracta d'un segment miscel·lani on es percep
la presència de naturals de l'Europa comunitària juntament
amb la de les zones esmentades anteriorment.
La continuïtat del procés en els propers anys apunta a una dinàmica
important de països europeus de fora de l'Europa comunitària i
a l'increment de població asiàtica, especialment Xina, i també al
manteniment dels fluxos de nord d'Àfrica.
2.2.3.4. Evolució de la població segons país de
nacionalitat. La Farga 1991-2005
Població
Del total de 1.936 habitants de la Farga, 1.004 són de nacionalitat
estrangera i 932 de nacionalitat espanyola a l'any 2005. Per primera
vegada, el pes de la població de nacionalitat estrangera, 51,9%
supera a la de nacionalitat espanyola, en 48,1%. Aquest resultat
conjuga dos fenòmens; l'increment continu de població estrangera,
que s'accelera a partir de 2000, any a partir del qual supera el 20%
del total, i el degoteig constant de la
població autòctona vers altres indrets de
la ciutat o municipis veïns.
El principal país de nacionalitat de la
població immigrada de la Farga és
Gàmbia amb 452 persones, que suposen
el 23,3% del total. La seva instal·lació al
barri de la Farga comença en la segona
meitat dels vuitanta i al 1992 ja trobem
Font: Padró municipal d'habitants
57 persones d'aquest país, que passen
als susdits 452 l'any 2005. El creixement
és continuat en el temps, però desigual segons els anys i sembla
tendir a una certa moderació en els darrers 4 anys, a excepció de
2005 que recupera el pols. Val a dir que en valors absoluts la major
part dels anys analitzats és aquell col·lectiu que més augmenta.
Fins a l'any 1998, el ritme d'increment de la població gambiana no
possibilita que el seu pes sobre el total del barri superi el 10% de
la seva població. A partir de 1999 el seu pes és cada vegada més
elevat i des de 2002 es mou per sobre el 20%. Aquesta situació es
consolida amb la pèrdua constant de població autòcton que marxa
del barri.
El segon país de nacionalitat és el Marroc, amb un total de 287 persones,
que representen un 14,8% de la població. El volum de
població marroquina comença a ser important a partir de l'any
Evolució de la població segons país de nacionalitat. 1991-2005. Rànquing 2005
Barri de la Farga (secció 3.2)
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 996 1.098 1.119 1.127 1.123 1.106 1.097 1.121 1.096 1.046 1.007 980 960 939 932
ESTRANGER 8 84 101 130 149 164 161 183 262 330 489 669 792 850 1.004
GÀMBIA 0 57 65 96 110 121 104 115 162 196 289 344 385 386 452
MARROC 0 1 1 1 4 6 21 30 60 85 126 191 233 269 287
SENEGAL 0 4 5 6 6 7 3 7 7 10 23 28 40 54 75
MAURITÀNIA 0 0 0 0 7 8 14 9 7 12 21 29 41 47 71
MALI 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 6 14 21 26 29
COLÒMBIA 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4 28 25 20 16
ARGENTINA 0 7 12 10 7 7 4 4 5 5 5 5 5 5 14
RUMANIA 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8 11 8 11
Altres 8 15 18 17 15 15 15 18 21 17 15 22 31 35 49
TOTAL 1.004 1.182 1.220 1.257 1.272 1.270 1.258 1.304 1.358 1.376 1.496 1.649 1.752 1.789 1.936
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució de la població segons país de nacionalitat. 1991-2005. %/total
Barri de la Farga (secció 3.2)
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 99,2% 92,9% 91,7% 89,7% 88,3% 87,1% 87,2% 86,0% 80,7% 76,0% 67,3% 59,4% 54,8% 52,5% 48,1%
ESTRANGER 0,8% 7,1% 8,3% 10,3% 11,7% 12,9% 12,8% 14,0% 19,3% 24,0% 32,7% 40,6% 45,2% 47,5% 51,9%
GÀMBIA 0,0% 4,8% 5,3% 7,6% 8,6% 9,5% 8,3% 8,8% 11,9% 14,2% 19,3% 20,9% 22,0% 21,6% 23,3%
MARROC 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,3% 0,5% 1,7% 2,3% 4,4% 6,2% 8,4% 11,6% 13,3% 15,0% 14,8%
SENEGAL 0,0% 0,3% 0,4% 0,5% 0,5% 0,6% 0,2% 0,5% 0,5% 0,7% 1,5% 1,7% 2,3% 3,0% 3,9%
MAURITÀNIA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6% 0,6% 1,1% 0,7% 0,5% 0,9% 1,4% 1,8% 2,3% 2,6% 3,7%
MALI 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,4% 0,4% 0,8% 1,2% 1,5% 1,5%
COLÒMBIA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,3% 1,7% 1,4% 1,1% 0,8%
ARGENTINA 0,0% 0,6% 1,0% 0,8% 0,6% 0,6% 0,3% 0,3% 0,4% 0,4% 0,3% 0,3% 0,3% 0,3% 0,7%
RUMANIA 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,5% 0,6% 0,4% 0,6%
Altres 0,8% 1,3% 1,5% 1,4% 1,2% 1,2% 1,2% 1,4% 1,5% 1,2% 1,0% 1,3% 1,8% 2,0% 2,5%
TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
1998/1999, i al 2000 ja superen el 5% del total del barri. En
aquests darrers 6 anys esdevé un col·lectiu important, tot i que
queda lluny del pes de la
població gambiana, a diferència
del que succeeix en la Gàmbia, el Marroc,
resta de la ciutat, on han ten- Senegal i Mauritània
dit a igualar-se. El reu ritme són els principals
de creixement ha estat molt països de procedèn-
intens entre 1996 i 2002, cia de la immigració
anys a partir dels que mostra al barri de La Farga
una certa desacceleració de
la intensitat d'aquest. De fet,
han crescut per sobre la població gambiana en valors relatius fins
a 2005, any que aquesta experimenta una renovada embranzida.
26

La Farga
Les nacionalitats que segueixen les anteriors en pes sobre la població
es troben a molta distància i són països de l'Àfrica subsahariana.
En primer lloc està Senegal que suposa 75 habitants, amb un 3,9%
del total, en segon lloc trobem Mauritània, amb 71 persones, un
3,7%, i en tercer Malí, un 1,5%. La intensitat del ritme de creixement
d'aquestes nacionalitats és elevada, i a partir de 2000 superen
el de la població gambiana i marroquina pràcticament tos els
anys.
Per sota d'aquests països trobem una gran varietat de procedències,
al voltant d'unes 20 distintes molt menys significatives. A ressaltar
únicament la població Argentina, 14 persones i un 0,7% del
total, la romanesa, 11 persones, un 0,6%, la xinesa, 9 persones,
un 0,5% o l'equatoriana, 7 persones, un 0,4%.Així, doncs, ens trobem
amb una població immigrada provinent bàsicament del centre
i nord d'Àfrica, que comporta la presència de dues cultures principals
molt diferenciades entre elles i també de l'autòctona.
2.2.3.5. El barri de La Farga en relació a la resta
de barris de Banyoles
Població
L'arribada de població immigrada a la ciutat de Banyoles suposa un
profund canvi sociològic de la ciutat que ha afectat de manera desigual
el conjunt del municipi, ja que determinats àmbits tenen un
major volum de residents nouvinguts que altres. Aquesta distribució
desigual comporta en les zones afectades una nova problemàtica
de integració social i en molts casos de dificultats convivència
entre la població autòctona i la de nacionalitat estrangera.
Respecte a la resta de barris
Les persones de
o seccions censals de
nacionalitat estran-
Banyoles el cas de la Farga
gera de La Farga
és especialment significatiu i
representen el
paradigmàtic d'una situació
32,1% del total d’estrangers
de la ciutat
de "guetització" creixent,
accelerada i consolidada. A
l'any 2005, és l'únic barri de
la ciutat on la població de
nacionalitat estrangera supera l'espanyola. Al 2004, darrera xifra
comparativa per barris de Banyoles, la població estrangera de la
Farga suposava el 47,5%, mentre que en el barri següent, Mas
Palau/Canaleta arribava únicament al 22,7%. Cal recordar que la
mitjana de població estrangera del municipi era aquest any del
15,9%. En els darrers anys, però, també s'ha incrementat de
manera important el pes de la població estrangera a Mossèn
Constants Centre i al Barri Vell.
Val a dir, que el procés de consolidació d'un volum de població
estrangera tant elevat a la Farga és un procés dels darrers 5 anys, ja
que al 1999, per exemple, el seu pes era del 19,1%. Així, doncs, en
l'actualitat la Farga es troba en ple procés canvi d'estructura sociològica.
De fet, les persones de nacionalitat estrangera de la Farga
suposen un 32,1% del total d'estrangers del municipi de Banyoles. El
fet que 1/3 part dels estrangers de Banyoles resideixin en aquesta
zona comporta que qualsevol actuació que es vulgui fer en temes
d'immigració al municipi ha de tenir com a referent aquest àmbit.
Evolució del pes de la població de nacionalitat estrangera/població del barri
Banyoles, barris/seccions censals. 1991-2004
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Barri Vell I (1.1) 0,8% 5,3% 5,8% 7,0% 7,3% 9,1% 5,5% 7,2% 6,0% 5,9% 5,8% 7,5% 9,6% 11,4%
Barri Vell II (1.2) 0,6% 1,8% 2,1% 3,3% 3,9% 4,0% 4,4% 6,0% 7,0% 7,1% 10,0% 10,5% 13,4% 15,5%
Barri Vell/Can P uig (1.3) 0,5% 2,8% 3,2% 4,3% 5,2% 0,6% 3,7% 4,5% 4,8% 4,3% 4,8% 5,4% 6,4% 7,7%
M as P alau/Canaleta (1.4) 0,6% 1,1% 1,9% 2,2% 2,4% 2,5% 3,0% 3,9% 4,7% 6,3% 10,3% 15,0% 18,9% 22,7%
La P uda/Gèmol (2.1) 0,9% 2,9% 3,2% 3,8% 4,8% 4,9% 3,0% 3,6% 5,2% 5,3% 6,0% 7,4% 7,5% 7,3%
Centre Vila (2.2) 1,4% 5,7% 7,4% 9,0% 11,6% 11,3% 7,3% 7,5% 8,7% 7,5% 9,0% 11,4% 10,6% 11,4%
Front Estany/pl. Rodes (2.3) 1,6% 3,8% 4,6% 5,9% 7,0% 7,4% 6,4% 6,4% 8,2% 7,9% 7,8% 8,4% 10,9% 10,8%
M ossen Constans Centre (2 0,3% 0,6% 0,8% 2,1% 1,6% 2,8% 3,6% 3,6% 3,8% 5,8% 9,1% 11,7% 14,1% 18,4%
Vila Olímpica (2.5) 0,3% 2,6% 2,1% 2,2% 2,4% 2,3% 3,7% 3,5% 4,2% 4,4% 4,8% 7,4% 8,6% 8,4%
Sant P ere/P la Ametller (3.1) 0,3% 0,4% 0,7% 1,5% 1,3% 1,6% 2,4% 4,0% 3,7% 6,1% 8,5% 10,4% 11,1% 11,0%
La Farga (3.2) 0,8% 7,4% 8,3% 10,3% 11,7% 12,9% 12,9% 14,4% 19,1% 24,0% 32,7% 40,4% 45,2% 47,5%
Banyoles 0,8% 3,2% 3,7% 4,8% 5,5% 5,4% 5,0% 5,8% 6,8% 7,6% 9,8% 12,5% 14,5% 15,9%
Font: Padró municipal d'habitants
Evolució del pes de la població estrangera del barri/total població estrangera municipi
Banyoles, barris/seccions censals. 1991-2004
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Barri Vell I (1.1) 12,7% 19,2% 17,4% 16,4% 14,7% 18,8% 11,6% 12,9% 9,0% 8,0% 6,0% 6,0% 6,7% 7,2%
Barri Vell II (1.2) 4,9% 3,7% 3,7% 4,4% 4,5% 4,9% 5,5% 6,3% 6,2% 5,5% 6,1% 4,8% 5,3% 5,5%
Barri Vell/Can P uig (1.3) 8,8% 12,1% 11,6% 12,6% 13,0% 1,4% 10,1% 10,5% 9,2% 7,5% 6,6% 5,8% 6,0% 6,6%
M as P alau/Canaleta (1.4) 9,8% 4,7% 6,9% 6,0% 5,5% 5,7% 7,3% 8,0% 8,2% 9,9% 12,5% 14,2% 15,0% 16,8%
La P uda/Gèmol (2.1) 12,7% 10,3% 10,0% 9,2% 10,1% 10,7% 6,9% 7,1% 8,9% 8,0% 6,7% 6,5% 5,5% 4,8%
Centre Vila (2.2) 13,7% 11,9% 13,1% 12,9% 14,9% 15,2% 10,1% 8,8% 8,5% 6,6% 6,1% 6,2% 4,9% 4,8%
Front Estany/pl. Rodes (2.3) 22,5% 13,1% 13,3% 13,0% 13,5% 15,3% 14,1% 12,2% 13,5% 11,6% 8,8% 7,2% 8,1% 6,9%
M ossen Constans Centre (2 2,0% 0,9% 1,2% 2,2% 1,5% 2,6% 3,5% 2,9% 2,6% 3,5% 4,2% 4,0% 4,2% 5,3%
Vila Olímpica (2.5) 1,0% 2,1% 1,5% 1,5% 1,5% 1,7% 3,8% 3,4% 3,6% 3,5% 2,9% 3,8% 3,9% 3,5%
Sant P ere/P la Ametller (3.1) 3,9% 1,4% 1,7% 2,9% 2,2% 2,8% 4,5% 6,3% 5,0% 7,5% 8,0% 7,9% 7,2% 6,5%
La Farga (3.2) 7,8% 20,6% 19,5% 19,0% 18,6% 21,1% 22,7% 21,8% 25,1% 28,5% 32,0% 33,5% 33,3% 32,1%
2.2.3.6. Població segons edat i sexe
Banyoles presenta una piràmide d'edat i sexe de la població que es
caracteritza per tres aspectes clau no gaire diferents del marc general
català; un pes molt elevat respecte del total de les edats intermitges,
d'entre 25 i 50 anys, un elevat volum de persones de més de
70 anys, i un pes menor de la població jove, per sota dels 15 anys.
També es dóna un volum comparatiu inferior de persones d'entre 55-
70, fills de les generacions buides de la guerra civil. Ens trobem
doncs amb una població on la gent gran té un pes important, a causa
de l'augment dels anys de vida, tot i que probablement en el cas de
Banyoles compta el fenomen de la instal·lació de nombroses residències
de gent gran a la ciutat, i amb una població jove que disminueix
progressivament el seu pes a causa de la disminució de la natalitat i
la fecunditat i també per l'efecte de l'augment de gent gran. Amb tot,
el grup d'entre 0-4 anys és més important que en
altres àmbits, i val a dir que aquí té una clara influència
l'elevada fecunditat de la població immigrant. La
població està força equilibrada per sexes, 48,6%
homes i 51,4%, i destaca un pes lleugerament superior
dels primers fins als 50 anys, mentre que a partir
d'aquesta edat les dones es mostren més longeves i
decanten la balança al seu favor.
El barri de la Farga presenta un panorama completament
diferent al de Banyoles. D'entrada trobem una
forta masculinització de la població, ja que un 57%
són homes i un 43% dones, diferència molt més
intensa en les edats intermitges, on es localitza la
bona part de població immigrant. En canvi en les
edats de més de 70 anys, composades majoritàriament
per població autòctona, trobem un pes de dones
més elevat que d'homes.
En segon lloc destaca el fort pes de la població menor
de 14 anys, que fins hi tot entre les dones supera les
franges d'edat intermitja d'aquestes. Es tracta d'un
barri amb una població molt jove i infantil molt important,
situació que es trenca bruscament en la franja
de 14-20 anys quan els pes del segment cau de
27

= 100 anys
90 a 94 anys
80 a 84 anys
70 a 74 anys
60 a 64 anys
50 a 54 anys
40 a 44 anys
30 a 34 anys
20 a 24 anys
10 a 14 anys
0 a 4 anys
La Farga
Distribució % de la població segons edat i sexe.
Banyoles 2005
-7,0 -5,0 -3,0 -1,0 1,0 3,0 5,0 7,0
Font: Padró municipal 2005 % Dones % Homes
Població
manera intensa, per tornar a pujar en les edats intermitges, especialment
entre els joves. En tercer lloc cal destacar la baixa presència
de gent gran, fet que reflecteix la piràmide, que s'estreny fortament
en la part superior, situació contrària a la de la resta del municipi
on tendeix a eixamplar-se.
La població de Banyoles és similar a la
mitjana catalana. A La Farga, en canvi, hi
ha més presència masculina i un major
percentatge d’edats intermitges
Respecte del municipi, el barri de la Farga es caracteritza doncs, per
un pes molt més intens de la població menor de 14 anys respecte al
total de població, pel major pes dels homes de 25-50 anys, pel
menor de les dones d'aquesta franja d'edat, i pel pes inferior de tots
dos sexes a partir dels 55 anys.
Aquesta situació ve està causa per la forta natalitat i fecunditat del
segment de població subsahariana, majoritària al barri. Cal tenir en
>= 100 anys
90 a 94 anys
80 a 84 anys
70 a 74 anys
60 a 64 anys
50 a 54 anys
40 a 44 anys
30 a 34 anys
20 a 24 anys
10 a 14 anys
0 a 4 anys
compte que a l'Àfrica Occidental el nombre de fills per
dona està al voltant de 7, que disminueix a 3,7 entre
la població del Nord d'Àfrica, especialment al Marroc.
La població senegambiana ha tingut una gran influència
en l'increment de la taxa de natalitat de Banyoles,
fet que es manifesta de manera molt clara a la Farga.
Cal tenir en compte que els subsaharians venen molt
joves, i quan estan establerts van a casar-se al seu
país, portant de seguida la dona aquí, cosa que fa que
ens trobem amb una població molt jove, tota en edat
de tenir fills, i que a més els tenen aquí. Passat un
temps, molts d'ells porten els fills una mica grans al
seu país, fet que es manifesta en la reducció brusa i
intensa del volum de població d'entre 14-20 anys,
donat que la seva estratègia migratòria la pensen formant
part d'un conjunt familiar ampli, dins el qual
uns estan a Europa i altres a Àfrica, i a més sempre
pensen que tornaran. D'aquí també la menor presència
de gent gran d'origen d'aquest països.
Segurament molts dels nens portats al seu país tornaran
per treballar i no perdre la residència.
Distribució % de la població segons edat i sexe.
La Farga, 2005
-7,0 -5,0 -3,0 -1,0 1,0 3,0 5,0 7,0
F ont: Padró municipal 2005 % Dones % Homes
Població dependent
La Farga, Catalunya. 2005
La Farga Catalunya
Estat Total % /total Total % /total
Població dependent
(> 65 anys +

2.3. La situació econòmica
La Farga Situació econòmica
2.3.1 Economia i activitat comercial al barri
de La Farga
del qual és de recent implantació i no presenta altres problemàtiques
que les general que causa una zona d'aquest tipus en el seu entorn.
L'entorn de la zona d'intervenció de l'actual projecte del barri de la
Farga és una zona industrial i comercial pràcticament desenvolupada
en la seva totalitat. En aquest sentit, només cal obserbar com
el nombre de locals inactius està molt per sota de la mitja, Només
el 5,3% dels locals de la Farga, concretament 3 és inactiu, la resta
són locals en ús. A Banyoles el percentatge d'inactius és del19,8%
i a Catalunya del 24,2%, molt per sobre de l'àmbit analitzat
> La zona industrial de La Farga
Des de la perspectiva de l'estructura econòmica, el barri de la Farga
no permet una anàlisi específica en el sentit de constituir una unitat
funcional independent, ja que es tracta d'una zona majoritàriament
industrial i comercial que rep el mateix nom de barri, el polígon industrial
de La Farga. És, per tant, un dels polígons industrials de Banyoles
i compleix una funció econòmica pel conjunt de la ciutat. En aquest
sentit, ens trobem davant d'un espai econòmic molt dinàmic, una part La zona pròpiament industrial està composada per dos grans
àmbits: la zona industrial tradicional, que configura un
Estat dels locals
continum urbà entre el barri i la ciutat, situada entre els
La Farga, Banyoles, Catalunya. 2001
carrers Barcelona i Badalona fins a Ronda Monestir per tots
dos costats, i la zona de nou desenvolupament, situada a
Locals
actius
Locals
inactius
Locals
total
% inactius /
total al nord-est de l'avinguda de la Farga que llinda amb la
La Farga 55 3 58 5,2%
carretera de Mata, en procés de finalització de la
instal·lació d'empreses. En conjunt, la zona industrial del
Banyoles 743 183 926 19,8%
polígon de la Farga ocupa una superfície de 285.133 m2,
Catalunya 307.122 98.222 405.344 24,2% que suposa un 10,5% del total de la superfície de la sec-
Font: Idescat. Cens de 2001
ció censal 3.2.
. Terme municipal . DS 3.2. Barri de La Farga
. Zona d’intervenció . Zona industrial
. Zona comercial
29

La Farga
La zona industrial tradicional marca la situació geogràfica i sociològica
del barri, ja que per una banda uneix urbanísticament aquest
amb la ciutat, però per altra, la diversitat de funcions, industrial
abans de la residencial, el segrega de la vida urbana.
El teixit econòmic està format per un ampli ventall d'activitats que
comprenen les del la zona industrial i les dels baixos de la zona
d'intervenció.
A la zona industrial desta-
La zona industrial de quen les empreses de trans-
La Farga concentra el ports, els tallers mecànics i
major número d’in- els tallers metal·lúrgics. En
dústries de la ciutat la zona industrial, llindant
amb la zona d'intervenció
trobem vàries empreses que
actualment són motiu control per la problemàtica ambiental que
generen, especialment males olors. En aquest sentit, cal destacar
la presència de dos escorxadors, una fàbrica de gelatines, una triperia
i dues empreses productores de pinsos.
Una altra activitat emergent en la zona industrial és l'activitat de
lleure i oci, bàsicament bars i discoteques. El nombre actual de discoteques
és de tres, però es preveu la futura instal·lació de noves
a causa de la seva consolidació com la zona de lleure de Banyoles.
En les baixos de la zona d'intervenció trobem diverses activitats de
serveis, comercials i bars. Existeix també un conjunt d'activitats lligades
a la precedència de la immigració estrangera, com 3 locutoris,
3 carnisseries islàmiques i 4 comerços d'alimentació general de
països africans.
La tipologia del mix comercial
del barri de la Farga està composada
per comerços en trama
urbana situats en la zona d'intervenció
i per mitjanes i grans
superfícies comercials, bàsicament
del sector alimentari,
situades a la façana del polígon
industrial que llinda amb la carretera de Mata i l'Avinguda de la Farga.
Algunes indústries de
la zona generen una
greu problemàtica de
males olors
Situació econòmica
Aquesta darrera ocupa un total de 33.900 m2 i suposa un 1,25% de la
superfície.
El supermercats que estan al carretera de Mata/Av. Farga van
començar a instal·lar-se a la zona a partir de l'any 1995 i han consolidat
el pol comercial del sector alimentari més important de la
ciutat. Els més importants són Champion, Intermarché, Aldi, LIDL,
PLUS, Dia i Congelats la Sirena. Funciona com a principal zona d'abastament
de productes d'alimentació i quotidians de Banyoles i el
conjunt de la comarca. En aquest sentit es pot considerar que el
barri està ben dotat de serveis comercials de quotidià.
> El petit comerç
El petit comerç en trama urbana, en els carrers de la zona d'intervenció
està format per
comerços tradicionals i els
esmentats relacionats amb la El petit comerç aplega
població immigrada. En el molts negocis propie-
seu origen es tractava d'un tat de persones nou-
comerç poc dimensionat lligat
a la demanda dels veïns,
que actualment està canviant
vingudes
la seva estructura en funció de la nova demanda. Es dóna una
regressió del comerç tradicional local, que és substituït progressivament
pels comerços i altes activitats que donen servei a la nova
tipologia de demanda dels pobladors actuals del barri. Val a dir que
la baixa qualitat alguns d'aquest
comerços pel que fa al
El mal estat de molts mobiliari i desordre intern,
d’aquests establi-
per la distribució poc curosa
ments agreuja la
dels productes i la barreja
mala imatge del barri d'aquest, i per la manca d'higiene
està donant una mala
imatge d'algunes parts del
carrer Barcelona que fins hi tot ha donat lloc a inspecció de la
Generalitat que ha trobat seriosos problemes a resoldre.
Aquesta problemàtica de comerços desordenats, higiènicament en
mal estat i degradats és una de les qüestions que es reclamen
resoldre sempre des dels diferents agents econòmics de la ciutat i
que subratllen especialment els veïns i veïnes de La Farga.
30

La Farga
2.3.2. Relació de la població amb el
mercat de treball
La participació de la població en el marcat de treball, és a dir, la
voluntat de treballar, es tingui o no feina es mesura amb la taxa
d'activitat, el percentatge de població que treballa o vol treballar
respecte a la població en edat de treballar.
> La situació al conjunt de Banyoles
Al conjunt de Banyoles, la taxa d'activitat és del 73,4%. Existeix una
notable diferència entre la població de nacionalitat estrangera extracomunitària
i la de nacionalitat espanyola, ja que entre la primera la
taxa d'activitat és del 62,8%, que es troba molt per sota de la segona,
en el 74,6%. Entre els grups més significatius trobem una taxa
del 64% de la població d'Àfrica i una del 59% de la d'Amèrica. Aquest
diferencial de la taxa d'activitat té lloc bàsicament a causa de la baixa
participació en el mercat de treball de la població femenina estrangera.
La taxa d'activitat de les dones estrangeres de països extracomunitaris
de Banyoles és del 35%, la meitat que les de la població
autòctona, en el 65,3%. Es tracta d'un diferencial condicionat alhora
per la baixa participació de les dones d'Àfrica, que presenten una
taxa d'activitat del 27,2%, pràcticament la meitat que les dones d'o-
Situació econòmica
rigen americà, el grup més nombrós, en el 47,5%. Entre els homes, una taxa del 84,1%, i els de nacionalitat estrangera extracomunità-
en canvi, la voluntat de participar en el mercat de treball experimenria del 79,1%. Entre els homes d'origen africà, per exemple, aquesta
menys diferències. Els homes de nacionalitat espanyoles tenen ta taxa és del 80,4%, similar a la de la població autòctona, fet que
palesa com la funció dels homes és aportar
Relació de la població amb l'activitat segons nacionalitat. Total
recursos econòmics a la família i la de la
dona dedicar-se gairebé en exclusiva a tenir
Banyoles. 2001
cura dels fills i de la llar.
Nacionalitat
Població 16-
64 anys
Actius Ocupats Aturats
Taxa Taxa
d'activitat d'ocupació
Taxa
d'atur
Espanyola 8.599 6.418 6.046 372 74,6% 70,3% 5,8%
Resta UE 57 36 28 8 63,2% 49,1% 22,2%
Resta Europa 28 17 16 1 60,7% 57,1% 5,9%
Àfrica 706 452 402 50 64,0% 56,9% 11,1%
Amèrica 204 121 101 20 59,3% 49,5% 16,5%
Asia i Oceania 20 12 11 1 60,0% 55,0% 8,3%
Població Estracomuni. 958 602 530 72 62,8% 55,3% 12,0%
TOTAL POBLACIÓ 9.614 7.056 6.604 452 73,4% 68,7% 6,4%
Font: Idescat, Cens de 2001
Relació de la població amb l'activitat segons nacionalitat. Homes
Banyoles. 2001
Nacionalitat
Població 16-
64 anys
Actius Ocupats Aturats
Taxa Taxa
d'activitat d'ocupació
Taxa
d'atur
Espanyola 4.257 3.581 3.434 147 84,1% 80,7% 4,1%
Resta UE 32 25 21 4 78,1% 65,6% 16,0%
Resta Europa 17 12 12 0 70,6% 70,6% 0,0%
Àfrica 489 393 346 47 80,4% 70,8% 12,0%
Amèrica 86 65 58 7 75,6% 67,4% 10,8%
Asia i Oceania 12 8 7 1 66,7% 58,3% 12,5%
Població Estracomuni. 604 478 423 55 79,1% 70,0% 11,5%
TOTAL POBLACIÓ 4.893 4.084 3.878 206 83,5% 79,3% 5,0%
Font: Idescat, Cens de 2001
Relació de la població amb l'activitat segons nacionalitat. Dones
Banyoles. 2001
Nacionalitat
Població 16-
64 anys
Actius Ocupats Aturats
Taxa Taxa
d'activitat d'ocupació
Taxa
d'atur
Espanyola 4.342 2.837 2.612 225 65,3% 60,2% 7,9%
Resta UE 25 11 7 4 44,0% 28,0% 36,4%
Resta Europa 11 5 4 1 45,5% 36,4% 20,0%
Àfrica 217 59 56 3 27,2% 25,8% 5,1%
Amèrica 118 56 43 13 47,5% 36,4% 23,2%
Asia i Oceania 8 4 4 0 50,0% 50,0% 0,0%
Població Estracomuni. 354 124 107 17 35,0% 30,2% 13,7%
TOTAL POBLACIÓ 8.003 2.972 2.726 246 37,1% 34,1% 8,3%
Font: Idescat, Cens de 2001
La situació d'ocupació i atur, estretament
lligades, mostren com la població immigrant
experimenta notables dificultats d'inserció
laboral. En general presenta unes
taxes d'ocupació més baixes i unes consegüents
taxes d'atur força més elevades. Si
la taxa general d'atur de Banyoles és del
6,4% i la de la població autòctona és del
5,8%, la de la població estrangera extracomunitària
es troba en el 12%, valor que
dobla els anteriors. La de la població d'Àfrica
és de l'11,1% i la de la població
d'Amèrica és del 16,5%.
La situació d'atur és molt diferents segons
sexe, ja que entre les dones de Banyoles
és del 8,3% i entre els homes és del 5%.
El homes autòctons tenen una taxa del
4,1%, mentre que els de nacionalitat
estrangera extracomunitària se situen en
l'11,5%, gairebé tres vegades per sobre.
L'elevada voluntat de participar en el mercat
de treball de la població masculina d'Àfrica
i les dificultats de trobar eina condiciona
que aquest col·lectiu tingui el major
volum de població aturada i una taxa força
elevada, del 12%.
Pel que fa a les dones, la taxa d'atur de les
autòctones és del 7,9% i la de les d'origen
extracomunitari és del 13,7%, que tot i ser
elevada, presenta un diferencial menor
que no pas entre els homes. En aquest
31

La Farga
segment cal destacar les dificultats de les dones d'Amèrica, amb
una taxa del 23,2% que reflecteix la seva voluntat d'incorporació a
l'activitat i alhora les dificultats que això comporta.
2.3.3. Població del barri de La Farga en
relació al mercat de treball
Pel que fa al barri de la Farga, es reprodueixen el general les mateixes
dificultats de relació amb el món del treball que a nivell general
de Banyoles, tot i que marcades per una situació de major dificultat,
especialment en relació a la situació d'atur, condicionada a
l'alça per també major pes de la població immigrant, tot i que els
habitants de nacionalitat espanyola experimenten majors dificultats
que els de la resta de la ciutat.
Com que la Farga presenta una població immigrant de caràcter
bàsicament africà al 2001, any en que s'elaborà el Cens que permet
analitzar les dades d'activitat i ocupació, la referència a la
població extracomunitària va dirigida a aquest col·lectiu i en menor
mesura al d'Amèrica.
Existeixen poques diferències al barri entre la població autòctona i
l'estrangera extracomunitària en relació a la declaració d'activitat, i
també en relació als valors generals d'aquesta variable respecte del
Situació econòmica
conjunt del municipi, en relació al qual es troba lleugerament per manifesta una important voluntat d'incorporació al mercat de tre-
sobre. Aquesta situació posa de manifest que ens trobem en un ball. La taxa d'activitat del barri és del 74,1%, del 75,6% entre els
barri de població treballadora i de franges d'edat joves, fet que autòctons i del 71% entre els extracomunitaris. La població d'Àfrica
mostra poca diferència respecte als valors
Relació de la població amb l'activitat segons nacionalitat. Total
esmentats, ja que la seva taxa és del 71,8%,
lleugerament per sota de la general del
La Farga. 2001
barri.
Nacionalitat
Població 16-
Actius Ocupats Aturats
64 anys
Taxa
d'activitat
Taxa
d'ocupació
Taxa
d'atur
Espanyola 615 465 422 43 75,6% 68,6% 9,2%
Resta UE 1 1 1 0 100,0% 100,0% 0,0%
Resta Europa 4 3 3 0 75,0% 75,0% 0,0%
Àfrica 284 204 179 25 71,8% 63,0% 12,3%
Amèrica 26 16 11 5 61,5% 42,3% 31,3%
Asia i Oceania 0 0 0 0 . . .
Població Estracomuni. 314 223 193 30 71,0% 61,5% 13,5%
TOTAL POBLACIÓ 930 689 616 73 74,1% 66,2% 10,6%
Font: Idescat, Cens de 2001
Relació de la població amb l'activitat segons nacionalitat. Homes
La Farga. 2001
Nacionalitat
Població 16-
Actius Ocupats Aturats
64 anys
Taxa
d'activitat
Taxa
d'ocupació
Taxa
d'atur
Espanyola 315 259 241 18 82,2% 76,5% 6,9%
Resta UE 1 1 1 0 100,0% 100,0% 0,0%
Resta Europa 3 3 3 0 100,0% 100,0% 0,0%
Àfrica 195 179 156 23 91,8% 80,0% 12,8%
Amèrica 9 7 5 2 77,8% 55,6% 28,6%
Asia i Oceania 0 0 0 0 . . .
Població Estracomuni. 207 189 164 25 91,3% 79,2% 13,2%
TOTAL POBLACIÓ 523 449 406 43 85,9% 77,6% 9,6%
Font: Idescat, Cens de 2001
Relació de la població amb l'activitat segons nacionalitat. Dones
La Farga. 2001
Nacionalitat
Població 16-
Actius Ocupats Aturats
64 anys
Taxa
d'activitat
Taxa
d'ocupació
Taxa
d'atur
Espanyola 300 206 181 25 68,7% 60,3% 12,1%
Resta UE 0 0 0 0 . . .
Resta Europa 1 0 0 0 0,0% 0,0% .
Àfrica 89 25 23 2 28,1% 25,8% 8,0%
Amèrica 17 16 6 3 94,1% 35,3% 18,8%
Asia i Oceania 0 0 0 0 . . -
Població Estracomuni. 107 41 29 5 38,3% 27,1% 12,2%
TOTAL POBLACIÓ 407 240 210 30 59,0% 51,6% 12,5%
Font: Idescat, Cens de 2001
Entre sexes es donen les mateixes característiques
de diferencial que a la resta de la ciutat.,
tot i que entre les dones la taxa d'activitat
és més elevada que al conjunt de municipi
en tots els segments. El conjunt de dones del
barri tenen una taxa d'activitat del 59%, que
és del 68,7% entre les de nacionalitat espanyola
i del 39% entre les de nacionalitat estrangera
de fora de la comunitat. Destaca l'elevada
taxa d'activitat de les dones d'Amèrica, en
el 94%, i la baixa taxa de les dones d'Àfrica,
en el 28%. Pel que fa als homes, trobem una
taxa també lleugerament més elevada que a
la resta de municipis, en el 85,9%. Val a dir
que la taxa d'activitat dels homes de nacionalitat
de països extracomunitaris és del 91,2%,
i a diferencia del conjunt del municipi, supera
a la de la població autòctona, en el 82,2%.
Entre els homes africans, la taxa d'activitat és
del 91,8%.
Aquesta elevada voluntat de participar en el
mercat de treball té el seu contrapunt negatiu
en la situació d'atur, ja que el percentatge
de població sense feina del barri està per
sobre la mitjana del conjunt del municipi. La
taxa d'atur del barri és del 10,6%, molt
superior a la de Banyoles, en el susdit
6,4%. Entre la població de nacionalitat
espanyola és del 9,2%, superior a la homònima
del municipi, i entre la de nacionalitat
estrangera és del 13,5%, igualment per
sobre del seu segment.
32

La Farga
La taxa general d'atur femenina, 12,5% és més elevada que la
masculina, fet molt condicionat per la situació de les dones de
nacionalitat espanyola, en el 12,1% de la població activa, atès que
les dones africanes, al tenir poca voluntat d'incorporar-se al mercat
de treball, tampoc presenten una situació d'atur complicada.
Només les dones sud-americanes es troben en situació més crítica.
La taxa d'atur masculina de la població estrangera extracomunitària
és del 13,2%, i a diferència
de la població espanyola,
supera a la femenina.
La Farga presenta
una elevada taxa d’atur
(10,6%) en relació
a la taxa globaldel
municipi (6,4%)
En síntesi, la problemàtica
sociolaboral del barri es pot
definir en una baixa participació
de les dones d'origen
africà en el mercat de treball,
i en una elevada taxa d'atur del conjunt del barri que afecta
especialment al col·lectiu immigrant masculí, situació que té una
gran repercussió en el nivell d'ingressos de les famílies.
Aquesta dificultat d'incorporació al mercat de treball, que mostren les
taxes d'atur elevades, i la baixa participació de les dones africanes,
comporta que els ingressos siguin majoritàriament dependents de l'activitat
del cap de família, situació que s'aguditza per el tipus de lloc que
treball que poden ocupar. La menor formació professional obliga les
persones immigrades, especialment d'Àfrica a accedir a llocs de treball
poc qualificats, que generen poc ingressos comparatius, més exposats
a riscos laborals, així com a possible excés d'hores en la jornada diària
de treball. Es tracta majoritàriament d'ocupacions relacionades amb
el peonatge industrial, la construcció o l'agricultura.
La situació de la dona és complicada doblement perquè a banda
d'haver de tenir cura dels fills, no totes les que resideixen al barri
tenen permís de treball, sinó que la majoria tenen permís de residència
per reagrupament familiar. Aquesta situació no les permet
accedir a obtenir cap tipus de formació ocupacional, ni evidentment
a un lloc de treball, si no és a través d'econòmica submergida, quedant
d'aquesta manera excloses del mercat de treball ordinari.
Per combatre aquesta situació de precarietat laboral la ciutat de
Banyoles no disposa de mecanismes adequats. Ja no és únicament
Situació econòmica
el barri de la Farga el que està mancat de recursos, sinó el conjunt
de la ciutat. Banyoles és la única capital de comarca de les comarques
gironines que no té una Oficina del Servei Públic d'Ocupació
de la Generalitat de Catalunya, ja que depèn de l'Oficina de Girona,
la qual suporta al seu torn un greu col·lapse d'usuaris (és la Oficina
de Catalunya amb el major volum d'usuaris).
L'Ajuntament, per la seva part, no ha disposat d'un servei d'intermediació
o de borsa de treball per la població aturada local fins a
inici de 2005, atès que les activitats de l'Àrea de Promoció
Econòmica s'han centrat tradicionalment en la promoció firal i turística.
Per altra part, el servei d'inserció laboral que està posant en
marxa des d'inici de 2005 amb la voluntat de treballar per la inserció
de les persones en dificultats d'incorporació al mercat de treball
està en la fase d'engegada, i no serà plenament operatiu fins ben
entrat el tercer trimestre de l'any. En la mesura que el servei sigui
operatiu, podrà implementar recursos adients a les necessitats dels
col·lectius, de caire formatiu o de treball tutelat, que tampoc s'han
desenvolupat per manca de coneixement de les necessitats del
territori o de tenir els mecanismes per implementar-los.
2.3.4. La funció del mercat immobiliari
a La Farga
El barri de La Farga el podem qualificar com la porta d’entrada de
la immigració banyolina i una de les principals vies d’acolliment de
persones nouvingudes al conjunt de les comarques gironines.
Aquesta funció la ve realitzant des de l’arribada de les primeres
persones immigrants d’origen
africà (a la segona meitat
dels anys vuitanta, com
hem vist), les quals tenien i
tenen els seus primers habitatges
en aquest barri.
La Farga és la porta
d’entrada de la immigració
a la ciutat i una
important via d’acollida
al conjunt de la
demarcació
En un primer moment, l’accés
d’aquestes persones al
primer habitatge es configura
sempre a través del lloguer de pisos, normalment ubicats als
blocs del carrers Barcelona, Girona i Tarragona. Es tracta dels lloguers
més baixos que es poden trobar a la ciutat, la qual cosa
determina de manera substancial aquesta arribada i establiment.
Quan aquestes persones nouvingudes han trobat feina i estabilitzen
la seva situació, al cap d’uns 5, 6 o 7 anys d’estada a la població,
opten per la compra del seu habitatge. Es tracta, també, de les compres
més econòmiques que es poden fer a la ciutat, la qual cosa els
permet disposar d’una hipoteca assequible. Una vegada feta aquesta
operació, el flux normal d’aquestes persones nouvingudes és de
sortir del barri i ubicar-se en un altre punt de la ciutat amb menys
densitat edificatòria i més diversitat en quant a l’origen de la població,
però amb preus semblants als del barri de La Farga. Aquesta
sortida del barri, però, també es produeix en cas que no sigui possible
la compra d’un nou
habitatge i s’opta llavors pel
lloguer en un d’aquests altres
punts.
Es percep que qualsevol
millora social
passa per trobar un
nou habitatge en un
altre punt de la ciutat
Aquest fenomen es produeix
per la mateixa percepció que
es té des de la població
immigrant que el barri de La
Farga és el barri més degradat de la ciutat i pels problemes de convivència
existents. En aquest sentit, entenen que qualsevol millora
social passa per sortir del barri i trobar un nou habitatge en un altre
punt de la població. Aquestes segones zones de residència es loca-
33

La Farga
litzen tant al barri de Canaleta, al nord est de la ciutat, com actualment
a la zona dels carrers Lleida i Flèming, al barri de Guèmol. Es
tracta de zones de pisos construïts amb característiques semblants
al barri de La Farga i impulsats per la Cooperativa Local de
l’Habitatge als anys ‘60 i ‘70, abans, per tant, del sorgiment del
barri de La Farga, tal i com ja hem vist en el primer capítol.
> Conseqüències de la gestió immobiliària
. Arrendament i subarrendament ocults. Les persones d’origen
immigrant que havien comprat o llogat el seu habitatge al barri de
La Farga i que ara s’han establert en aquests altres punts de la ciutat,
solen arrendar o subarrendar aquest habitatge o, fins i tot,
només habitacions del mateix, als nouvinguts més recents al barri.
n EL DATO
Más de 1.200
extranjeros
El estudio del Departament
de Benestar Social de la
Generalitat revela que en
febrero del año 2000 vivían
en Banyoles 1.253 personas
inmigrantes. Esta cifra
duplica los datos de 1996,
cuando se contabilizaron
621 personas extranjeras en
toda la comarca del Pla de
l'Estany. Por su procedencia,
los marroquíes son los que
han experimentado un
mayor crecimiento, pasando
del 14 al 21 por ciento,
mientras que el colectivo
más numeroso es el
procedente del resto de
África, sobre todo de
Gambia, que representa el
60 por ciento de la población
extranjera. Por el contrario,
los inmigrantes originarios
de la Unión Europea o de
América Latina han
descendido notablemente,
y por primera vez se
cuantifican los extranjeros
de la Europa del Este, que
suman el 3 por ciento
U
DELTA DEL EBRO
Auge del
cultivo
del ostrón
en el Delta
PÁGINA 4
LUNES, 21 MAYO 2001
Inquilinos discriminados
La Generalitat afirma que los alquileres que pagan los inmigrantes en Banyoles son abusivos
JORDI RIBOT / ARCHIVO
Banyoles ha duplicado en cuatro años su población de inmigrantes, de la que un 60 por ciento procede del Àfrica subsahariana
DANI VILÀ BANYOLES
Gambia. Esto es así porque los precios de
En este sentido, los responsables de elaborar
alquiler son, en ambos barrios, un 25 por
n estudio realizado por el Depar- ciento más bajos que los que se pagan en
tament de Benestar Social de la otras zonas de la ciudad. No obstante, los
Generalitat, el Consell Comarcal técnicos de los servicios sociales han detecta-
Los inmigrantes viven en unas
condiciones de habitabilidad
el estudio afirman que la concentración de
personas en un mismo piso “satura el uso
del espacio, de la vivienda y del entorno” y
“produce efectos no deseables para la convi-
del Pla de l'Estany y el Ayuntado que, “por un precio muy poco inferior,
miento certifica que en Banyoles los inmigrantes obtienen unas condiciones
se discrimina a los inmigrantes cuando se de habitabilidad notablemente peores que
notablemente peores que las del
resto de personas, según se
vencia interna y externa, dificulta la promoción
social y alimenta los estereotipos que,
por su parte, son los principales causantes
disponen a alquilar un piso. Según el infor- las del resto de personas”.
me, realizado por las administraciones en el Por un piso de entre 80 y 100 metros cua-
desprende del documento oficial de la discriminación que restringe el acceso
a la vivienda”.
año 2000, la vivienda es “uno de los probledrados en el centro de Banyoles, los ciudada-
Según el estudio impulsado por Benestar
mas más urgentes que resolver” para una nos autóctonos pagan entre 45.000 y 60.000 35.000 y 45.000 pesetas mensuales por un Social, los habitantes del Pla de l'Estany no
mayor integración de los extranjeros que vi- pesetas al mes, según especifica el docu- piso más pequeño (de entre 60 y 80 metros tienen prejucios hacia los sudamericanos y
ven en el Pla de l'Estany.
mento. Son pisos “en buen estado de conser- cuadrados) y en peor estado de conserva- los chinos. En cambio, los centroafricanos sí
En primer lugar, el estudio concluye que vación” y que están situados en zonas que ción. A consecuencia de ello, y para compen- son vistos como “grupos conflictivos y pro-
en los barrios de La Farga y Canaleta de Ba- disponen de todos los equipamientos necesar esta situación, es habitual que varias fablemáticos”. Para paliar la discriminación
nyoles hay una gran concentración de poblasarios. En cambio, los inmigrantes que se milias de inmigrantes tengan que compartir que sufren estos grupos, los responsables del
ción inmigrada, en su mayoría originaria de instalan en La Farga o Canaleta pagan entre un mismo piso para poder pagar el alquiler.
SIGUE EN LA PÁGINA 3
Situació econòmica
Es tracta d’habitatges molt modestos i en força mal estat, la qual
cosa impossibilita que trobin sortida en el mercat immobiliari estàndard
de la ciutat. D’altra banda, aquestes operacions passen a
esdevenir una nova i important font d’ingressos ocults per aquestes
persones.
. Amuntegament i aglomeracions. Aquest situació provoca, des
de fa anys, que es produeixi una situació d’amuntegament al barri:
la concentració de diferents famílies en un sol pis del barri (amb
més de 10 persones). Alhora, en els darrers anys, ens trobem amb
un índex més alt d’aglomeració de persones en un sol habitatge.
Aquesta aglomeració ve produïda, en primer lloc, per la configuració
mateixa de famílies nombroses existents reagrupades (amb un
cap de família, una o dues esposes i els fills de cada esposa que
solen ser de 3 a 4 infants); i, en segon lloc, es produeix també per
aquest fenomen purament especulatiu dels propietaris i llogaters
d’habitatges que provoquen l’aglomeració d’entre 7 i 11 persones
en un mateix habitatge.
. Discriminació negativa en el lloguer. Dins la debilitat del mercat
de lloguer existent a tota la ciutat, trobem que hi ha un parc
d’habitatges de lloguer molt baix a la població (fet que, altrament,
és semblant a la resta del país) que se li suma una discriminació
negativa cap a la població d’origen immigrant africà pel que fa a la
confiança cap al lloguer. Aquesta discriminació es fonamenta bàsicament
en el fet que un alt percentatge dels RAI (Registres d’Actius
Impagats o registres d’emmagatzematge de dades relatives al
compliment o incompliment d’obligacions dineràries), coneguts
popularment com a “registres de morosos”, estan formats per
població immigrant d’origen africà. Aquest tipus de fitxers són
administrats normalment per entitats mercantils amb ànim de lucre
en la seva explotació, la finalitat del qual és oferir informació sobre
el risc comercial que suposa la contractació amb persones que
tenen algun precedent d’incompliment. Es tracta, per tant, d’autèntics
registres de solvència que han produït en aquesta part de la
població (que no en d’altres també immigrants) la imatge de persones
amb un alt grau de morositat, insolvència i manca de reconeixement
dels deutes establerts amb entitats financeres.
La configuració de la població del barri de La Farga, aquesta particular
situació d’oferta de lloguers ocults i les problemàtiques que es
troba aquesta població a l’hora d’accedir a un habitatge de lloguer,
obliga a les persones nouvingudes d’origen africà a tenir aquest
barri com a lloc per establir el seu primer habitatge a la ciutat.
Aquestes persones es veuen obligades a acceptar els lloguers dels
habitatges del barri de La Farga, tant per part dels propietaris d’aquests
habitatges com d’altres llogaters que subarrenden habitatges
com habitacions individuals.
34

La Farga Situació social
2.4. Descripció de la situació
social
Per a la diagnosi de la situació social analitzarem tant els factors de
risc d’exclusió que té el barri com la població de risc d’exclusió que
s’ha detectat des dels professionals dels Serveis Socials d’Atenció
Primària (SSAP). Val a dir que es tracta d’una diagnosi que rebel·la
una problemàtica molt determinada per l’alt grau d’immigració que
presenta el barri, si bé és cert que no totes les problemàtiques
socials són producte només d’aquesta població sinó que també se’n
focalitza una part, com veurem, en la població autòctona.
> L’acompanyament
D’altra banda, val la pena començar fent un incís en el primer handicap
que es troba una persona nouvinguda: l’acollida que rep quan
arriba a la ciutat. En aquests moments, no hi ha una cap oficina
destinada expressament a donar aquest servei, tot i que des de
l’Ajuntament de Banyoles sí que es dóna la informació més rellevant
i genèrica per poder accedir i tenir coneixement dels serveis
bàsics (CAP, escoles, hospitals, empadronament, etc.). Per millorar
aquest dèficit, les diferents entitats d’immigrants existents a
Banyoles han acordat fer elles mateixes aquesta acollida directa de
manera conveniada amb l’Ajuntament. Això implica tant l’acompanyament
personal als ens i serveis públics, sobretot per la barrera
lingüística existent a l’arribada, com per l’ajuda en la recerca d’habitatge
i de feina.
D’altra banda, l’acompanyament de les persones nouvingudes no
és només informatiu sinó que també passa per l’acollida física d’aquestes
persones. Les entitats s’encarreguen de buscar diferents
famílies d’origen immigrant que els puguin acollir temporalment a
casa seva, fins trobar una solució més idònia.
Una de les greus problemàtiques que genera aquest tipus d’accions
en l’acollida és que per tal de poder accedir a tots els serveis
públics, és necessari l’empadronament. Per tal d’aconseguir l’empadronament,
es requereix tenir un contracte de lloguer o un pis en
propietat. Donat que aquestes persones no tenen res d’això, han
de trobar a un propietari que els acompanyi a empadronar-se i confirmi
que viurà a casa seva. Això provoca que hi hagi situacions d’amuntegament
reals, tal i com veurem més endavant, o que s’ha
produït una situació de picaresca i que la persona no visqui realment
en aquell habitatge.
Finalment, hi ha alguns (tot i que pocs) casos de persones nouvingudes
que no s’han posat en contacte amb aquestes entitats ni
amb l’administració i tenen
una situació social marginal,
L’acollida d’emergèn- ja que acaben dormint al
cia va destinada a carrer. En aquests casos,
paliar situacions
quan les entitats ho detec-
socials marginals de ten, a part d’informar als
pobresa extrema
estaments públics pertinents,
fan una primera
actuació d’acollida d’emergència
(conveniada amb l’Ajuntament, com hem vist), per tal d’evitar
situacions de pobresa extrema. Una altra possibilitat és derivar
aquestes persones al centre d’acollida La Sopa de Girona, on
durant tres dies se’ls alimenta i se’ls dóna aixopluc.
2.4.1. Factors de risc d’exclusió
social
Per poder referir-nos a la situació social de barri i en concret a l'afectació
d'exclusió social entenem per aquesta el conjunt de processos
estructurals, pautes ideològiques i culturals, tendències
socials i mecanismes que
produeixen l'empobriment
personal o col·lectiu i no per- Factors culturals,
meten el desenvolupament religiosos, problemà-
integrat en el si de la societiques de convivència
tat. Aquest concepte ha de i baix nivell educatiu
resultar útil per poder des- són factors de risc
criure els motius pels quals
uns col·lectius pateixen una
situació de manca de satisfacció de les necessitats bàsiques mentre
que altres grups socials compten amb més nivells de protecció.
Com veurem tot seguit, els factors de risc diagnosticats al barri en
relació a l’exclusió social són factors que afecten tant part de la
població immigrant com a l’autòctona; són factors culturals i religiosos,
factors provinents del fet merament immigratori, problemàtiques
derivades de la convivència comunitària i el baix nivell educatiu
i l’analfabetisme existent.
35

La Farga
2.4.1.1. Diferències culturals i religioses
Les persones immigrades del barri de la Farga pertanyen a països
de cultura i religió molt diferenciada de l'autòctona; bàsicament, es
tracta de persones senegambianes i marroquines. Aquest fet situa
bona part de la població del barri, respecte la resta de població del
municipi, en una minoria cultural, fet que es pot considerar com un
dels principals factors que més significativament influeixen en el risc
de pobresa i exclusió social. Cal fer esment que segons l'Informe
Conjunt sobre la Inclusió Social, del Consell de la Unió Europea, de
2001, "en l'esfera social, la diversitat ètnica i cultural, multiplicada
per la immigració internacional s'identifica com un dels principals
canvis estructurals que poden conduir a nous riscos de pobresa i
exclusió social".
D’altra banda, les persones nouvingudes que acull el barri de La
Farga són immigrants africans procedents en gran majoria del
camp, i per tant, parlem d'una migració camp-ciutat, que ha passat
directament de la vida al camp a la vida en una ciutat europea
i en un pis. Veiem, doncs, sense massa dificultat que:
La majoria de problemes procedeixen, no
de mala voluntat per una o altra banda,
sinó simplement per concepcions molt
diferents, tant de les relacions interpersonals
com de les utilitzacions de l’espai
> La diferència d’idioma
Situació social
És una dificultat bàsica a tenir en compte en l'abordatge de les problemàtiques
i en la recerca de solucions que sorgeixen entre les persones
nouvingudes, que no parlen ni català ni castellà, quan s’han
de comunicar en qualsevol dels àmbits de la cultura d’acollida.
Entre les persones nouvingudes d’origen subsaharià hi trobem el
col·lectiu procedent de Gàmbia, Senegal, Mauritània i Mali que
majoritàriament parlen les llengües soninke, pulaar, mandinque i
bambara. D’altra banda, les persones nouvingudes de la franja del
Magrib parlen l’àrab, l’argelí i el berber, bàsicament.
Per afrontar aquesta problemàtica, la intervenció de les figures dels
cinc mediadors i les dues mediadores que hi ha al barri ha estat i
és essencial en les actuacions que es fan des del Serveis Socials
d’Assistència Primària, així com des d’altres serveis públics com la
Policia Local, els Mossos d’Esquadra i les escoles. Aquests serveis
requereixen de la presència d’aquestes mediadors o mediadores
per tal que ambdues parts puguin entendre’s i poder resoldre el
conflicte o la problemàtica existent.
Val a dir que des del Consorci de Normalització Lingüística existeix
un Pla Pilot per poder facilitar l’aprenentatge de la nostra llengua al
col·lectiu de nouvinguts, a través de classes de català per adults i
gratuïtes. Aquest Pla es gestiona des del Consorci de Benestar
Social i s’ha iniciat aquest mateix 2005. D’altra banda, des de fa
quatre anys, l’entitat GRAMC Banyoles està oferint, des del Centre
Cívici Banyoles, classes de llengua i cultura àrab obertes a tothom.
Segons les dades que disposem, les persones que assisteixen a
aquestes classes provenen de l’àmbit sanitari i educatiu de la ciutat,
on més dificultats hi ha a l’hora de la comunicació.
> Castes i jerarquies
Com a principi general es podria dir que la cultura material de l'Àfrica
Occidental (segurament de tot el continent) és molt pobre; és
a dir, es disposa de molts pocs estris tant pel camp com per la cuina
o la casa; mentre que l'entramat de relacions socials és molt ric i
complex. Cal tenir en compte que a tota l'Àfrica Occidental existeixen
les castes, és a dir, una classe o ordre de persones que, a base
de privilegis hereditaris, de professió, etc, té un esperit d'exclusió
respecte a les altres classes de la societat. Les castes solen persistir
en arribar a Europa; una de les maneres de trencar una mica
amb aquest sistema estàtic és a través de l'Islam (encara que
segurament la majoria dels imams, almenys a Banyoles, són de la
casta superior).
Aquest entramat social, doncs, es teixeix a base d’una rigorosa
estructura de castes i jerarquies, amb un alcalde del poble, un cap
de cada Kabila (agrupacions de cases de famílies emparentades
entre elles o amb lligams especials, junt amb alguna família d'antics
servents que encara conserven el seu status inferior), un cap
de Kunda (agrupacions de cases ocupades pels familiars més propers)
i un cap de família.
El poble és una unitat estructurada davant de la qual hi ha l'alcalde
tradicional, que accedeix al càrrec pel fet de pertànyer a la família
que es considera la fundadora del poble i sempre és de la casta
alta. La famílies també segueix un rigorós ordre d'edat i de jerarquies.
Dins aquest esquema
de jerarquització màxima,
l'arribada al món occidental Sovint la pèrdua de
en el context d'una ciutat en jerarquia repercuteix
la qual cadascú és responsa- negativament sobre la
ble d'ell mateix (i en la qual dona, que passa a
el poder polític apareix com dependre del marit
molt allunyat, sense aquestes
progressives escales de
jerarquització) en principi pot suposar pels homes i dones joves un
alliberament. Segurament així ho percep molta gent, però tot
seguit es mostren les escletxes d'aquest suposat “fer el què es vol”,
ja que a partir d'aquí cadascú ha de ser responsable del seu propi
espai.
Sovint aquesta pèrdua de jerarquia repercuteix més negativament
damunt la dona, que passa a dependre molt més del marit; de
vegades, exclusivament ha arribat més tard que ell, no té mitjans
propis i tampoc no té la protecció dels seus o dels veïns de la kunda
en cas d'un marit violent.
> Els espais privats
Però la pròpia kunda està formada per diverses cases, aquestes sí
formant una unitat familiar, que pot ser d’un avi amb les seves
dones, més dos o més germans amb les respectives dones. Per
tant, una d'aquestes cases pot ser també molt gran. Malgrat que
als països d’origen actualment s'estan fent cases quadrades inte-
36

La Farga
Situació social
grades dins un sol edifici, la casa tradicional africana (l'idea de la
qual encara persisteix) consisteix en un seguit d'edificacions rodones,
cada una amb la seva funció específica. Cada home disposa
d'una d'aquestes casetes o habitació, així com també n'hi ha una
per a cada dona casada junt amb els seus fills petits.
Quan els nens són una mica grans, deixen de viure a l'habitació de
la mare i passen a l'habitació dels nois. En canvi les noies continuen
amb la mare fins que es casen, a l'adolescència. La cuina és una
altra caseta rodona i separada de la resta. Així, una "casa" des del
nostre punt de vista està formada per diverses casetes-habitacions,
enmig de les quals hi ha també un espai comú, que pot fer les funcions
de menjador i de sala d'estar, o per rebre visites de poc compromís.
Si la visita és més amistosa, es fa passar a la persona a
l'habitació, que és també una sala d'estar.
La gent jove sol utilitzar el seu propi espai, que pot ser una plataforma
ja seva o bé les habitacions dels joves. Es freqüent que posin
música i facin fressa al vespre o a la nit, sense que els grans hi
donin cap importància. Cada
casa disposa també d'un o
No donen importància dos espais destinats a la
a la fressa que es
comuna i utilitzats també
pugui fer o la brutícia per dutxa, tancats amb un
que hi pugui haver en encanyissat. L'espai comú
l’espai comú
rarament s'ha de netejar car
és a l'aire lliure, així com
tampoc la cuina que no disposa
de cap lleixa ni accessori. En canvi les habitacions en general
estan ben arreglades i tenen tants accessoris com ho permet el
nivell adquisitiu del seu propietari o propietària.
A l’arribada a Europa, en general les cases es netegen, però a la
seva manera. Seguint l'esquema del seu país, les habitacions solen
estar molt ben endreçades i netes. En canvi la resta del pis depèn
molt de cada família. En general es neteja la cuina molt per sobre,
car una cuina allà no cal netejar-la degut a la seva manca total de
lleixes, armaris rajoles etc. Cal tenir en compte aquest fet sobretot
de cares a possibles accions públiques per ajudar a llogar pisos. En
aquest cas la cuina és un afer exclusiu de la dona i per tant és a
elles a qui s'ha d'incidir. També es netegen poc i tenen poca cura
dels espais comuns com el menjador, sobretot en els pisos en els
que hi viuen més d'una dona car cap se’n vol fer responsable.
Rarament es netegen els vidres i finestres i en general es té poca
cura de les persianes. Igualment, en casos en que es lloga el pis
amb mobiliari inclòs, es té molt poca cura d'aquest, i quan es fa
malbé no s'arregla. Cal tenir en compte que és gent que ha viscut
amb molt poc mobiliari (sobretot taules i cadires) i per tan no hi
donen massa importància. Finalment, un altre dels problemes el
podem trobar en el bany (però no en tots els casos). Sol ser molta
gent que es dutxa molt sovint i que no pensa que cal eixugar les
rajoles, i com a conseqüència es poden donar filtracions a les cases
veïnes. En alguns casos es senten queixes de veïns pel fet que
s'embussen les canaleres en tirar coses dins el wàter.
Tot aquest espai privat és funció exclusiva de les dones, i poques
vegades els homes hi diuen res. Cal pensar, per tant, que és un
tema a tractar amb elles, però cal fer-ho de manera indirecta. Elles
han ajudat en la feina de la casa des de molt petites i es consideren
preparades per portar una casa, i no se’ls pot dir que no en
saben. La millor manera d'ensenyar-les és a través de la possibilitat
d'una capacitació professional de cares a trobar una feina, o a
través de cursets que puguin cobrar una mica per assistir-hi. També
es pot pensar en capacitació d'algunes dones més grans i que
puguin exercir de líders per les altres. De totes maneres és molt
difícil incidir dins les cases sense ferir susceptibilitats, cosa que
tampoc seria positiu. També es pot pensar en una mena de controls
sanitaris amb alguna autoritat al darrera, sempre però que aquesta
autoritat pugui oferir quelcom a canvi.
> Els espais públics
Tot poble africà disposa de nombrosos espais privats/públics, profusament
utilitzats, preparats a més per passar-hi l'estona mitjançant
plataformes àmplies construïdes amb canyes o d'obra. Es tracta
d'un espai al mig de la kunda (relacionat amb l'antic arbre de les
paraules) on s'hi pot vestir amb molta informalitat i que s’utilitza
per fer-hi petar la xerrada, on s'hi poden reunir homes, dones i
criatures de la mateixa kunda, on la mainada hi juga lliurament
sense vigilància, les dones hi piquen el mill, on van a a descansar
els homes grans, etc.
Aquests espais són també àgores públiques de discussió. De fet no hi
ha cap secret que no sigui públic discutit. Sobretot hi tenen molt de
ressò els conflictes matrimonials, i d'alguna manera aquest fet fa que
s'atenuïn, car tothom tendeix a la intervenció i a fer de moderador.
En general, els espais públics estan força nets, encara que últimament
cada vegada s'estan embrutint més, degut al fet que s'utilitzen
conserves, piles i altres estris que, per falta de costum, es
deixa a qualsevol lloc sense que ningú tingui cura d'aquestes deixalles.
Aquest és el cas també de les ciutats, molt brutes degut a
l'entrada de la vida moderna i a l'absència de serveis de neteja. No
obstant en alguns poblets ja han començat a organitzar un servei
de petits abocadors controlats per l'alcalde o pels caps de Kabila.
Els immigrants subsaharians, doncs, venen d'un context en el qual
els espais públics són molt abundants i preparats, a la seva manera,
per poder-hi passar l'estona. Això serveix tant pels homes com
per les dones; i les visites són freqüents d'una casa a l'altra, així
com les estades a les nombroses plataformes de davant les cases.
Cal aclarir però que, en general, els homes es mouen més d'un lloc
a l'altre i les dones solen quedar-se més a la seva kunda (també
tenen menys temps lliure), llevat quan organitzen festes, ja que
elles són les més implicades. També aquests espais són ocupats
lliurament per la mainada, amb gran llibertat per corre per tot el
poble. En certa manera podríem classificar d'espai públic el fet de
les visites a les cases molt freqüents allà i aquí, tenint en compte
que el seu concepte d'intimitat
es redueix a l'espai de
l'habitació, i per tant el menjador
és un espai semipúblic.
Persisteix el costum
de tirar coses al terra
sense que es doni
massa importància a
si està o no brut
De fet aquest és un costum
que fins no fa gaire també
era nostra, i el fet que l'hàgim
abandonat no ho hem de
considerar forçosament positiu. És també un costum que pel que és
veu a altres llocs d'Europa difícilment la perden, sobretot perquè a
aquesta costum cal afegir-hi el fet que l'immigrant tendeix a ajuntar-se
amb els seus, és poc propens a anar a espais públics com
bars, cinemes, passejos convencionals etc. És a dir tendeix a utilitzar
poc els espais públics on s'hi concentra molta població autòcto-
37

La Farga
na,on s'hi sent molt insegur, i en canvi es concentra en els espais
on són majoria, que tendeix a considerar-los més seus.
Ja hem vist que en aquest espai no hi ha la costum de la neteja, que
fins ara no era necessària donat que la majoria de residus eren
orgànics. Persisteix per tant la idea de tirar totes les coses al terra
sense que es doni massa importància a si està o no brut. I aquest
fet s'agreuja molt a les ciutats. Però en tot cas es considera un afer
de les autoritats i per tant són elles les encarregades de fer complir
les ordres (especialment és afer de l'Alcalde/Ajuntament). Es però
qüestió de passar per un procés d'aprenentatge semblant al que
hem passat nosaltres. Es a dir, el seu comportament i el nostre no
difereix en res, excepte en el fet que ells s'han acostumat de cop a
tenir moltes coses que suposen deixalles i en canvi, com tothom,
s'acostumen més lentament a veure que aquestes no es poden acumular
als espais públics.
> Espais semipúblics
Situació social
Podem considerar com a tals les escales dels pisos i els patis interiors.
Són els llocs a on s'hi manifesten la majoria de problemes
amb els veïns. Podem dir que hi ha resistència a netejar periòdicament
les escales i la resta de dones se’n queixen tot sovint. En
alguns casos la negativa és molt reiterada i sembla ser que és
impossible que les netegin. Tampoc es neteja el propi replà ni la
porta d'entrada al propi pis. A aquesta manca de neteja cal afegirhi
el fet que a quasi tots els pisos hi ha mainada, a la qual no se
l'ensenya a no tirar els papers a terra- perquè moltes vegades els
pares també tiren els embolcalls per l'escala- i per tant a la majoria
d'escales on hi viuen subsaharians les escales solen estar força
brutes. També es donen casos d'homes i dones que escupen per
l'escala, cosa de la qual també es queixen alguns veïns.
Des del nostre punt de vista occidental tendim a considerar que és
funció de la dona mantenir-los nets, tot posant-se d'acord amb
altres veïnes amb les quals no l'uneix cap mena de jerarquia ni de
parentiu. En canvi, quan una dona africana arriba aquí no considera
que aquesta sigui una feina seva i en general es resisteix a ferla.
De fet fa veure que no entén la llengua o que se n'oblida, i
immediatament els veïns es pensen que és per ganduleria. Moltes
vegades els veïns acaben parlant amb el marit que sovint és qui
arregla el conflicte. En realitat aquest espai és més una qüestió
pública, i per tant masculina, i no un afer femení. A més cap de les
veïnes representa cap autoritat per la dona, i per tant teòricament
cap té dret a manar-la.
Cal pensar per tant que, en principi, potser és millor responsabilitzar
a l'home sobre aquestes qüestions i que sigui ell qui en respongui
de cares als veïns, almenys fins que la dona no porti un temps
aquí suficient per entendre el canvi de paper que se li demana.
Malgrat semblar un problema de poca magnitud, sovint és un dels
temes que més retreuen els veïns i que més deteriora el conjunt,
donat un aspecte de deixadesa que no contribueix precisament a
les bones relacions. A això cal afegir-hi les poques relacions que hi
ha amb els veïns, sobretot per part de les dones.
La deixadesa i brutícia d’aquests espais és
un dels temes que genera més conflictes
veïnals i malestar al barri
> Diferències religioses
La conducta quotidiana de quasi la totalitat de les persones nouvingudes
d’origen africà ve condicionada per una arrelada educació
religiosa islàmica. Tota la seva vida gira al voltant dels preceptes i
pilars islàmics. Aquesta concepció religiosa xoca amb la concepció
catòlica o aconfessional que predomina entre la població autòctona,
arribant a provocar conflictes de convivència importants, com
per exemple durant el ramadà que alguns veïns han arribat a
entrar xais dins els seus habitatges i fer-hi sacrificis en les banyeres.
Agreujant la problemàtica esmentada, a finals dels anys ‘90 es va
construir la primera mesquita de la ciutat, ubicada en uns baixos
del carrer Barcelona, al barri de La Farga. Aquest fet va provocar
un malestar generalitzat entre la població autòctona del barri i la
ciutat, per diferents motius. El primer sentiment que va despertar
aquest fet va ser de por, donat que es va associar la mesquita a
integrisme islàmic, massificació de gent estrangera en un espai
reduït, inseguretat, violència, sorolls, brutícia, etc. Aquesta situació
es feia encara més intensa durant les oracions dels divendres a
la tarda, quan la mesquita acollia la població musulmana de la
comarca.
Després de moltes negociacions, l’Ajuntament de Banyoles i
l’Associació de Veïns del Barri van arribar a l’acord amb l’imam i els
usuaris de la mesquita per tal que quan sortissin de la pregària no s’acumulessin
a fora el carrer, així com fer una tasca d’informació dirigida
a la població d’acollida, per tal de trencar amb els tòpics i les pors
que s’havien generat i que sovint no es corresponien a la realitat.
Com apuntàvem al principi, les dones no poden entrar a la mesquita,
la qual cosa els suposo un greuge donat que qualsevol mostra
i pràctica religiosa l’han de fer en la intimitat de casa seva. En
aquests moments, la mesquita està integrada i acceptada al barri,
desenvolupant els ritus litúrgics islàmics i classes d’Alcora als fills
de les famílies nouvingudes. Al voltant d’això, en aquests moments
no podem parlar que hi hagi cap fenomen integrista que tingui incidència
social rellevant, llevat de casos individuals molt concrets i
reduïts en quant a nombre.
38

La Farga
2.4.1.2. El fet migratori: efectes en les persones
> Els homes
En general, els homes han hagut de lluitar més per venir i per buscar-se
la vida. Quan eren solters i ja estaven a Europa, es trobaven
a diferents espais públics o als pisos i continuaven guardant les
antigues agrupacions d'edats i de pobles. De fet, aquestes agrupacions
no les perden mai i, de temps en temps, es troben els integrants
d'aquests grups, paguen quotes i d'alguna manera s'ajuden
uns als altres. El fet de tenir mesquites ha ajudat als homes a poder
ampliar el seu nivell organitzatiu i jeràrquic. També a nivell familiar
els homes continuen guardant el seu sistema jeràrquic i en tota
casa sempre estan molt clares les jerarquies, tant de casta com
d'edat.
Quan arriba la seva dona, ell ja està més o menys integrat , coneix
la llengua i sap moure's pel país. A més, a Europa ell passa a ser
l'únic que aporta diners a l'economia familiar i això li dona un control
superior al que podia tenir al seu país i sovint es converteix en
el cap de casa a una edat molt jove.
> Les dones
Situació social
En canvi les dones venen aquí per casament, sense que els hi suposi
cap esforç aparent i, normalment, amb la idea que venen a una
mena de paradís. Una vegada arribades i vistes les coses que els hi
ofereix la vida moderna veuen que en realitat també han perdut
moltes coses. La primera cosa que han perdut és la seva capacitat
de produir i de fer diners, i passen a ser mestresses de casa, i a
dependre en tot del marit.
Donat que el seu tipus d'organitzacions al poble d'origen tenien sempre
finalitats pràctiques destinades principalment al treball i al lleure, aquí
no tenen raó de ser i no es pot dir que les perdin del tot, però sí que
aquestes tenen molta menys importància que pels homes. Molts d'aquests,
en veure que aquí no hi ha cap jerarquia de dones dins la casa,
tendeixen a basar-se més en l'Islam i per tan a desitjar que la dona no
surti tan de casa i que es dediqui a ser mestressa de casa i prou.
Sobretot cal tenir en compte l'edat en què solen arribar, en general
en plena adolescència, en una edat que en el seu país només
formen part de l'agrupació d'edat, i que difícilment tindrien cap
mena de jerarquia encara que estiguessin casades. Aquí la seva
única jerarquia passa a ser el marit, i dependrà molt d'ell pel seu
comportament. Tot i així, al seu país no és el marit el qui porta
directament la neteja i la cura de la casa sinó les dones més grans.
Aquestes noies (que també
Les noies nouvingudes els seus marits) estan man-
solen estar mancades cades de punts de referència
de punts de referència i sobretot de punts de jerar-
i jerarquia quan arriquia. Cap dona d'aquí no li
ben aquí
representa cap de les dues
coses. A tot això cal afegir-hi
el diferent tipus de treball a
la llar que cal fer allà i aquí. A més dels fills, allà les feines més
importants són les d'anar a buscar aigua, moldre el gra, fer foc i
preparar el menjar (feina força feixuga) rentar la roba a mà i anar
al camp. Com a feina de més a més, pot arreglar la seva habitaciói
si li toca- la del marit. Per la resta, sempre hi ha nenes que passen
l'escombra. Als seus països d’origen, no hi ha vidres, no hi ha
menjador, no hi ha escales de veïns dels quals elles siguin responsables
(en tot cas aquestes últimes són responsabilitat de les jerarquies
masculines).
A la vegada les dones també tenen les seves organitzacions femenines,
als mateixos nivells que els homes però amb finalitats més concretes
i pràctiques (organització d'hortes col·lectives, agrupacions de
producció, organització de festes etc.). Dins la casa també es manté
entre les dones una jerarquia de manera que cada una d'elles sap en
tot moment quin lloc li toca i quines feines s'esperen d'ella. Cada
dona, però, és responsable de la neteja de la seva pròpia casa, i quan
li toca, també de cuinar i endreçar l'habitació del marit.
> Els infants
Cal fer una referència al tracte i a l'educació que reben els nens i
que cal tenir en compte de cares a possibles conflictes. En primer
lloc, als seus països d’origen, les criatures petites estan sempre
amb la mare, que els porta amb ella al camp, a vendre al mercat o
a fer petar la xerrada. Quan no estan amb ella és perquè l'àvia o
un germà o germana més
gran els guarda. Però mai
estan sols i quasi mai se’ls
deixa plorar. Si la mare es
queda a parar la fresca fins a
mitjanit, el nen també s'hi
queda; i si la mare s'aixeca a
la matinada, l'infant també.
Quan ja caminen es fan ràpidament
independents i, als tres o quatre anys, en realitat ja se’ls
tracta de grans i se’ls exigeixen petits treballs i petites responsabilitats
(tant als nens com a les nenes).
La manca de control
dels adults immigrants
sobre els seus fills
genera riscos i dificultats
de convivència
Es socialitzen molt amb els altres nens de la mateixa Kunda ja que
en realitat es guarden uns als altres, i a poca edat gaudeixen de
molta autonomia. Aquesta només es trenca quan algú més gran
mana alguna cosa i, en aquest cas, obeir és sagrat. La mainada pot
participar en les reunions de la gent gran encara que sense parlar i
l'aprenentatge es fa sobretot per empatia, no només amb la família
directa, sinó sobretot amb la resta d'habitants de la kunda i de la
kabila.
Quan es van fent grans comencen els grups d'edat amb la resta de
nens del seu poble. Abans, aquests grups d'edat eren formats per
tots els qui havien estat circumcidats el mateix dia i podien tenir
edats diferents, però sempre funcionant com un grup perfectament
organitzat, amb el seu cap, els seus ajudants, secretari etc. En el
cas de les noies també comencen a agrupar-se per edats però
sense seguir una organització tan estricte, però igual que en el cas
de les dones igualment efectiva a nivell pràctic.
En general, a l’arribar a Europa, els pares segueixen el mateix sistema
educatiu del seu país; és a dir, llibertat màxima mentre no
molestin massa; o una persona gran que en tingui cura i no els hi
demani res; i actuació contundent davant la desobediència de qualsevol
ordre. Tota la família pot intervenir en aquesta educació així
com també la resta dels grans de la kunda. Però no sempre aquesta
intervenció és acceptada per les mares cosa que provoca discussions
entre les dones. De petits ja saben a on està la jerarquia i qui
39

La Farga
Situació social
els pot manar i qui no i, per tant, tendeixen a fer cas a qui té autoritat
sobre ells i a no fer-ne gens a qui no en té.
Però aquest sistema educatiu mostra les seves escletxes pel fet que
aquí no hi ha avis i altres parents per ajudar en l'educació i a més
entre la pròpia mainada el sistema de jerarquia els hi queda molt
diluït. A aquest fet cal afegir-hi la quantitat de coses de les quals
disposen i que els pares no estan en massa condicions de controlar
degut a la manca d'experiència.
Amb tot això, comprovem que al barri de La Farga els nens juguen
molt lliurament dins el pis, sense gaires normes, pugen i baixen
escales tot sols i força reiteradament, van sols pel carrer o als parcs
des de molt petits sense que les mares vegin la necessitat d'acompanyar-los.
De fet és força impensable que un nen o nena de tres
o quatre anys vagi a jugar o a qualsevol altre lloc acompanyat per
la seva mare i, com que sempre ha estat així, la mare no veu cap
necessitat de canviar. A l'Àfrica
sempre hi ha mainada
Fressa, brutícia, mal més gran i per tant jeràr-
comportament i alt
quicament superior que té
nivell de perillositat als cura dels més petits. Si ens
carrers són les princi- hi fixem aquí continuen
pals queixes veïnals actuant de la mateixa
manera, només que l'espai
d'actuació dels grans queda
reduït a les dimensions familiars, i a més aquests no han rebut cap
procés d'aprenentatge per part de nens més grans i no coneixen
massa les normes.
Moltes de les queixes dels veïns tenen com a font directa de conflicte
el comportament de la mainada, sobretot pel què fa a fresses,
brutícia a les escales, mal comportament en els espais públics
i potser el què és pitjor, un alt nivell de perillositat pels carrers.
Encara que una gran part de la responsabilitat recau sobre les
mares, cal tenir molt en compte els pares i sobretot partir de la
base que, en general, l'educació de les filles és responsabilitat de
la mare i la dels fills ho és del pare.
Però en la seva educació ara també hi incideix la que reben cada
setmana a la mesquita, lloc en el qual no sols aprenen religió sinó
també comportament social. Pel que fa als més petits, una vegada
més veiem que cal fer incidència amb les dones. Aquestes utilitzen
encara menys que els homes els espais públics banyolins, i ja hem
vist que difícilment acompanyen als petits a les places per jugar. Es
una reticència doble donada per la manca de costum i de referències
per una banda, i a la por, vergonya o simplement desinterès en
utilitzar-los.
2.4.1.3. Nivell adquisitiu de la població i
situació de privació econòmica
El problema que més es detecta en les intervencions socials és que
els recursos econòmics de les famílies ateses són insuficients, bàsicament
perquè la majoria de les famílies, sovint nombroses, compten
només amb els ingressos del cap de família, l'home, que és qui,
de forma general, posseeix el permís de residència i de treball. La
manca de formació professional obliga les persones immigrades a
accedir a llocs de treball molt poc qualificats, de baixa remuneració
econòmica, i possiblement
exposats a riscos laborals
importants així com a possible
excés d'hores en la jornada
diària de treball.
La manca de formació
professional obliga a
les persones immigrades
a accedir a feines
poc qualificades
Referent a la situació de la
dona és doblement desigual
ja que no totes les que resideixen
al barri tenen permís de treball, la majoria tenen permís de
residència per reagrupament familiar. Aquesta situació no les permet
accedir ni a formació ocupacional reglada, ni evidentment a un
lloc de treball, si no és a través d'econòmica submergida, quedant
d'aquesta manera, excloses del mercat de treball ordinari. Cal afegir
que la cura del fills i filles és un altre handicap per que no puguin
treballar de forma estable; la mitja de fills en el col·lectiu de dones
magribines és de 3,2 i en el dones gambianes és de 3.6
El fet que les dones, per regla general, hagin arribat 4-5, o més
anys més tard que els seus marits, unit als rols familiars assignats
segons la seva cultura, i junt també a les escasses possibilitats de
treball propi i de contacte amb la societat d'acollida fan que el procés
d'inclusió social sigui molt més lent, i dificultós per a elles.
No obstant això, cal remarcar que són les dones les que fan les
demandes d'atenció social quan els ingressos econòmics per cobrir
les necessitats bàsiques de la família són insuficients. La resposta
que s'està donant quan la situació és de precarietat econòmica és
de donar ajudes periòdiques per cobrir necessitats bàsiques d'alimentació,
i molt puntualment ajudes per pagaments per subministres
bàsics com aigua i llum. A més, s'informa les famílies d'altres
ajudes econòmiques a les que poden tenir dret, com la de fill a
càrrec, menors de tres anys...etc. Tot i això, al barri de la Farga
actualment només hi ha 4 persones a les que s'hagi hagut de tramitar
RMI per una situació de precarietat econòmica greu. Cal
remarcar que no tothom compleix els requisits exigits per a la tramitació
de la prestació, la més important és l'acreditació de la residència
legal, com a mínim durant un any.
Per últim, no podem oblidar els fills d'immigrants que pateixen les
problemàtiques d'una economia precària. Afecta a nivell escolar (dificultat
en pagar material escolar, excursions, menjadors escolars,
transport escolar a Girona, etc.), a nivell salut (ulleres, aparells ortopèdics,
tractaments especialitzats a Girona, etc.), a nivell alimentari
(anèmia, obesitat, etc.), a nivell lúdic o esportiu ja que no poden costejar-se
una activitat privada i de gratuïtes no n'hi ha.
2.4.1.4. Dificultats en el desenvolupament
de conductes preventives de salut
A més de les situacions que són llocs comuns per a la majoria dels
immigrats, i que influeixen en el seu estat de salut física i psicològica,
com poden ser el difícil accés al mercat laboral (moltes vegades en
situació irregular), el difícil accés a l'habitatge (per regla general en
condicions molt precàries), en alguns col·lectius es fa palesa la diferència
en el concepte de salut en general. Hàbits tan freqüents com l'estil
de vida sedentari; l'alimentació deficitària en proteïnes, minerals o
vitamines; els remeis tradicionals que s'apliquen com a cures per a les
malalties cròniques, i la falta d'informació bàsica per evitar la saturació
dels serveis mèdics, en són només unes quantes il·lustracions. Les
mancances generals que presenta la població immigrada en l'àmbit
40

sociosanitari són les següents:
La Farga
> Manca d'implicació dels col·lectius en l'àmbit de salut mater
noinfantil.
> Casos de malalties mentals no detectats o detectats i desatesos.
> Dificultats en assolir alguns hàbits d'higiene i d'una alimentació
variada i sana.
> Falta de formació en prevenció de determinades malalties (pe.
de transmissió sexual).
> Formació insuficient en primers auxilis sobretot relacionada amb
petits accidents domèstics.
> L'ús deficient de recursos i de circuits sanitaris.
> Falta de formació en temes relacionats amb la mutilació genital
femenina.
> Falta de formació en la detecció de la violència de gènere.
> Conscienciació insuficient dels col·lectius en qüestió de la impor
tància de seguir les pautes establertes en prevenció de compor
taments de risc.
2.4.1.5. Problemes de convivència
Situació social
La convivència entre persones de cultures tant diverses provoca
que sorgeixin de manera continuada petits conflictes derivats del
xoc que es produeix entre hàbits i costums ben diverses: problemes
derivats de les obligacions de la convivència en una comunitat
de propietaris, infants sols pels carrers, embrutiment dels espais
públics, sorolls, bretolades o un ús incorrecte de les instal·lacions
del gas butà, són els més significatius.
La integració de les perso-
Cal un pacte convivennes
nouvingudes ha de pascial
que faciliti la intesar,
en bona part, per un
gració de les persones
pacte convivencial que els
nouvingudes i millori
porti a la resolució gradual
les problemàtiques
d’aquestes problemàtiques
que minen bona part de la
convivència entre veïns i
generen una imatge totalment negativa del barri a la resta de la ciutat.
> Problemes en relació a les obligacions de
les comunitats de propietaris
És habitual detectar en la població immigrant que arriba a Europa
una manca d’hàbits i un gran desconeixement pel que fa a les obligacions
derivades de viure en una comunitat de propietaris al món
occidental. Unes obligacions que xoquen de front amb la concepció
autòctona d’aquestes persones, habituades a un estil de vida totalment
diferent al nostre, tal i com hem comprovat més amunt,
exempt d’aquest tipus d’obligacions legals.
Viure en una comunitat de propietaris significa, bàsicament, que
aquesta es fa càrrec del bon estat de conservació, la neteja i el manteniment
dels espais comunitaris existents al seu bloc d’habitatges.
Això comporta que la comunitat no només ha d’estar constituïda
sinó també que ha de funcionar en base a unes quotes mensuals o
semestrals que permetran portar a terme les accions de manteniment,
neteja i conservació
d’aquests espais comuns.
L’elevat nombre de
propietaris i d’impagats
dificulta enormement
la gestió i manteniment
dels edificis
Al barri de La Farga, però,
ens trobem amb dues problemàtiques
greus en
aquest apartat. Per un costat,
blocs d’habitatges grans
i mitjans, amb comunitats
que engloben un nombre elevadíssim de propietaris (entre 70 i 80
les mitjanes) que, de facto, es mostren totalment inoperatives. Són
comunitats que quan es reuneixen no aconsegueixen normalment
assolir els mínims legals de quòrum i que, quan ho fa, el percentatge
d’assistència sol ser aclaparador pel que fa a persones autòctones.
Alhora, la possibilitat de reconduir alguna situació conflictiva
o important que afecti tota la comunitat es veu obstaculitzada
per aquest gran volum d’associats i la poca participació dels veïns
en les reunions de comunitats.
D’altra banda, però, el fenomen més preocupant existent és l’elevat
volum comparatiu de quotes impagades de les comunitats. Es tracta
d’una problemàtica que talla qualsevol possible millora en els espais
comunitaris existents, donat que provoca que la majoria de comunitats
tinguin dèficit pel que fa a tresoreria, la qual cosa els impossibilita rea-
litzar qualsevol inversió de millora. Molts d’aquests impagats no s’eixuguen
fins que el propietari opta per vendre el pis quan, llavors, es veu
obligat legalment a procedir a pagar aquest deute per fer qualsevol
operació de compra-venda. També hi ha comunitats de propietaris que
no les gestiona cap agència, entre d’altres coses per evitar haver de
disposar del 5% de fons de reserva que marca la llei; aquestes comunitats
són les que pateixen unes pitjors condicions de gestió i majors
dificultats a l’hora d’invertir en qualsevol millora.
En una comunitat mitjana formada per 74 propietaris, trobem que
l’estructura segons nacionalitat és d’unes 22 persones de nacionalitat
espanyola (un 30%) i 52 d’estrangera (un 70%). El percentatge
d’impagats d’aquest total
és d’un 18% (unes 13 persones),
del qual un 23,1% Els percentatges d’im-
són de nacionalitat espanpagats són similars
yola (3 persones en total) i entre persones d’ori-
un 76,9% de nacionalitat gen immigrant i autòc-
estrangera (10 persones). ton
Si bé en nombre total les
persones immigrades representen
un percentatge substancialment més elevat de morositat en
el pagament de les quotes, aquest percentatge pràcticament s’iguala
si l’examinem en relació als percentatges totals segons les
nacionalitats. És a dir, un 14% dels propietaris de nacionalitat
espanyola no paguen les quotes de comunitats de propietaris,
davant un 19% dels propietaris de procedència immigrant. Aquesta
dada ens proporciona una imatge més ajustada de la realitat, on no
només les persones de procedència immigrant s’abstenen del pagament
de quotes sinó que també existeix un percentatge similar de
morositat entre veïns de nacionalitat espanyola.
Si analitzem aquest fet, veiem que es produeixen tres perfils de persones
que no paguen les quotes. En primer lloc, hi ha qui no paguen
les quotes perquè té una situació econòmica familiar molt limitada,
amb baixos sous que aporta només l’home, una mitjana de tres fills
per família, una hipoteca per cobrir i les despeses habituals de la
llar. En segon lloc, hi ha un grup de persones que, si bé poden assumir
les quotes comunitàries, no veuen la necessitat de fer aquesta
despesa, donat que tampoc perceben cap tipus de millora derivada
en els espais comunitaris o simplement no saben o no entenen per-
41

La Farga
què serveixen aquestes quotes. Finalment, hi ha una part de propietaris
de nacionalitat espanyola que resideixen fora del barri i que són
els que compten amb un deute més elevat, ja que tenen en propietat
diversos habitatges a La Farga.
Tota aquesta problemàtica es considera absolutament prioritària i
fonamental de resoldre, donat que el seu bon funcionament permetria
solventar moltes altres problemàtiques de convivència existents,
així com rebaixaria en bona part l’alt grau de degradació
existent al barri i la seva actual mala imatge.
> Infants immigrants al carrer
Situació social
Una de les grans preocupacions i queixes que sempre hi ha hagut
al barri de La Farga per part de la població autòctona és la manca
de control per part pares i mares dels nens i nenes, bàsicament
d’origen immigrant.
A partir dels 5 anys ens trobem amb infants sols pel carrer, sense
l’acompanyament de cap adult. La situació encara s’agreuja quan
comprovem que, fins i tot
infants de 3 anys, només
van acompanyats per un Infants de 3, 4 i 5 anys
germà o germana majors circulen sols pels car-
que ells en només dos anys. rers sense la presència
Això provoca que es generin d’adults, generant
situacions d’alt risc (com situacions d’alt risc
alguns atropellaments i
imprudències), bretolades
(tant en el mobiliari urbà com en béns privats), sorolls excessius,
brutícia, baralles, etc.
Aquestes situacions venen originades, com hem vist, per la cultura
d’origen d’aquestes persones. Als seus països d’origen, les comunitats
on viuen són les responsables dels infants en tots els àmbits;
alhora, l’entorn on viuen en aquests països no té el grau de perillositat
que pot tenir una ciutat europea. No obstant, una vegada
aquestes persones arriben aquí, mantenen els seus costums i
hàbits. Es tracta de famílies, la majoria nombroses, amb una mitjana
de 3 i 4 fills, on els homes solen estar fora del nucli familiar
bona part del dia donat que treballen i les dones, en canvi, tot i que
la majoria no treballa i es mantenen dins l’habitatge, ocupen el seu
temps amb altres tasques, com les trobades amb altres dones i les
feines de la llar (sobretot, cosir, preparar el menjar i elaborar pentinats).
Donades aquestes condicions i costums, durant les hores
no lectives (i que a l’estiu, de juny a setembre, es manté durant
totes les hores del dia) les mares envien els infants a jugar al
carrer.
Quan hi ha famílies que no tenen un germà o germana més gran
solen buscar una noia de la seva comunitat que té cura d’infants
(de vegades 10 i 12 alhora) de vàries famílies. Tanmateix, aquest
recurs no soluciona el problema ja que la mateixa noia sol enviar
els infants tots sols a jugar a l’espai públic, amb un mínim control
per part seva.
Tot plegat, genera una situació de màxima preocupació i certa tensió
entre els veïns autòctons del barri, tant en les reunions mantingudes
amb el Consistori, com amb el diàleg que intenten establir
sense resultat amb els pares i mares d’aquests infants.
> Sorolls, aglomeracions i bretolades
Bona part dels sorolls existents al barri venen generats per les persones
immigrants, sobretot pels nens i nenes menors de 10 anys
que, ja que no tenen cap recurs adaptat a la seva edat, sovint molesten
als veïns. Bona part del dia se’l passen fora de casa i en grups,
produint, de forma constant, crits i sorolls derivats dels seus jocs
al carrer, als patis interiors, així com petites bretolades o desperfectes
en elements del
mobiliari urbà i del mobiliari
comunitari.
L’acumulació de persones
en els patis interiors
i al carrer provoca
sorolls, bretolades i
molèsties contínues
Aquestes problemàtiques,
però, sembla que en els
darrers anys també les
estan produint un col·lectiu
de joves immigrants d’origen
magrebí. Són joves que normalment han arribat sense família
al municipi i que es reuneixen en grups al carrer durant moltes
hores i que provoquen crits, discussions i bretolades també al
mobiliari urbà i al mobiliari comunitari. D’altra banda, aquests
grups de joves també provoquen aglomeracions de persones que,
en ocasions intimiden als veïns autòctons que tracten d’establir
algun tipus de diàleg amb ells per tal que rebaixin aquests nivells
de molèsties; o bé, intimiden a noies i dones que passen per davant
seu a través de comentaris i mirades intimidatòries.
Darrerament, per últim, s’estan produint algunes bretolades en
forma de pintades a les parets, de contingut racista algunes d’elles,
provocades pel que sembla per un grup de joves més reduït d’estètica
skin i ideologia xenòfoba.
> Manca d’hàbits higièncis i de neteja dels
espais comuns
Una de les problemàtiques que es detecten al barri de La Farga i
que genera una percepció incòmoda i negativa entre la resta de
veïns i veïnes del barri i de la resta de la ciutat, és la brutícia que
hi ha en els diferents espais comuns i carrers adjacents al barri. Es
tracta d’una situació bàsicament provocada per les persones d’origen
immigrat, si bé també és cert que certa part de la població
autòctona reprodueix algunes d’aquestes pràctiques.
En aquest sentit, la situació que hi ha en els diferents espais
comuns dels blocs d’habitatge dels carrers, sobretot, Barcelona i
Girona, però també carrer del Paper i Tarragona, és insostenible
per la quantitat d’acumulació de brutícia de tot tipus en aquests
llocs esmentats. Aquesta problemàtica ve generada, sobretot, per
la manca d’hàbits comunitaris higiènics, inexistents en les comunitats
d’origen d’aquestes persones nouvingudes.
Ens trobem que, sobretot durant els mesos d’estiu (fora dels cursos
escolars), els nens i nenes fan un major ús dels espais públics i
comuns, sense tenir cura a l’hora de no embrutar-los, contínuament
aboquen tota mena de deixalles al terra sense fer ús de papereres i
contenidors. Aquesta situació s’extén, però, a les demés franges
d’edat i, tant els joves com adults, mantenen els mateixos hàbits,
de manera que es forma un cercle viciós que perpetua aquesta
situació. Cal destacar aquí que, en els darrers anys, un col·lectiu de
42

La Farga
Situació social
joves immigrants d’origen marroquí provoquen força episodis d’aquest
tipus, degradant aquests espais comuns, embrutant les
parets, escopint i, fins i tot orinant a la via pública.
Malgrat, però, que l’estiu és la temporada que més brutícia hi ha
als carrers, durant tota la resta de l’any la situació es manté en
aquestes condicions i, tot i que La Farga és el barri on més s’ha
reforçat el servei de neteja pública, poques hores després d’haver
passat el servei, la situació torna a ser la mateixa.
Un altre dels conflictes que provoca aquesta manca d’hàbits en
quant al bon manteniment dels espais comuns i de les vies públiques
també afecta a les deixalles de petit i gran format. Pel que fa
a les deixalles domèstiques,
a part de la manca de reci-
Les deixalles i la brutíclatge selectiu, bona part
cia que contínuament d’aquesta població no arri-
hi ha als carrers degraba ni a abocar les deixalles
den el barri
als contenidors de rebuig i,
senzillament, els deixen a
terra, al costat dels mateixos;
amb la qual cosa es genera un major de volum de brutícia al
voltant dels contenidors, provocant problemàtiques de males olors,
la presència de rosegadors i gats, així com de major degradació
ambiental.
Pel que fa a les deixalles de gran format (neveres, televisors, llits,
waters, matalassos, etc.) la situació també és la mateixa. La comunitat
nouvinguda no fa servir els conductes habituals per a la recollida
d’aquestes elements que consisteix en trucar al servei municipal
de recollida de deixalles de gran format per tal que les passin a
recollir i les portin a l’abocador municipal. En canvi, tots aquests
elements els aboquen al costat mateix dels contenidors de rebuig,
com si fossin residus domèstics de petit format.
L’Ajuntament porta anys treballant aquesta qüestió en particular,
amb xerrades, material de difusió, educadores de carrer, la dinamitzadora
del Pla de Desenvolupament Comunitari i l’Associació de
Veïns del barri i, malgrat tot, no es percep cap canvi d’actitud. Es
tracta, per tant, d’una situació especialment greu, donat que
aquestes actituds no són degudes a la falta d’informació per part
del Consistori sinó a una actitud de deixadesa, manca de civisme i
poc compromís envers la resta de ciutadania i els espais públics.
Finalment apuntar també que s’han detectat certes manques d’higiene
en els interiors d’alguns habitatges que provoquen taques
d’humitat en sostres i parets de diferents veïns. En aquest sentit,
tant el mal estat d’algunes canonades, com l’embussament que es
provoquen en aquestes per algunes males pràctiques (es tiren
estris diversos als lavabos de manera reiterada), o pel simple fet
que no es recull l’aigua caiguda al terra, fan que aflorin algunes
grans taques d’humitat i males olors.
Tot plegat, ve provocant des de fa anys un seguit de conflictes veïnals
entre població d’origen immigrant i autòctona que no ajuda
gens a la convivència. En aquest sentit, en totes les reunions mantingudes
entre l’Ajuntament i els veïns del barri, una de les primeres
demandes que sempre es fan és la resolució d’aquesta problemàtica
en conjunt.
> Ús incorrecte de les instal·lacions i
funcionament del gas butà
Gaire bé la totalitat dels habitatges del barri funcionen en aquests
moments amb gas butà. Quan els serveis tècnics de la companyia
d’inspecció de gas butà fa les revisions anuals es troba amb serioses
dificultats per accedir a l’habitatge de persones d’origen immigrant. Les
inspeccions es porten a terme en horaris laborals, quan només hi ha la
dona a la casa; aquesta, per causes culturals i d’hàbits, no permet l’entrada
d’un altre home a la seva vivenda, impossibilitant la revisió, en
molts casos.
Per solventar aquesta problemàtica, un dels mediadors culturals del
barri va acompanyar durant un temps a l’inspector per tal que
pogués fer aquesta feina i habituar-los a fer complir la normativa
vigent. Malgrat tot, la problemàtica continua existint, sobretot per
la poca cura i les manipulacions incorrectes en l’ús i el funcionament
d’aquestes instal·lacions que es continuen donant per part
d’aquesta població. Tot plegat, crea una situació de risc, per ara
indeterminada, però que caldria avaluar i inspeccionar per tal d’evitar
mals majors en un futur.
43

La Farga
2.4.1.6. Nivell educatiu de la Farga en relació
al seu entorn
El nivell educatiu de la població de Banyoles, segons les últimes
dades disponibles (2001), podem afirmar que es mou en uns percentatges
equiparables a la mitjana global de Catalunya.
Situació social
Pel que fa al barri de La Farga de Banyoles (concretament el Districte
3, Secció 2a de Banyoles), el nivell educatiu que té, tant en relació
al conjunt de la ciutat de Banyoles com en relació a Catalunya,
per sota de la mitjana banyolina i un 10,1% per sota de la mitjana
catalana).
podem afirmar que és molt baix en tots els seus percentatges. De Tot plegat, ens porta a afirmar que el barri de La Farga és un barri
La ciutat registra un índex total de baix nivell educatiu (relatiu a la totes aquestes dades, destaquen per damunt de les demés les que amb un nivell educatiu baixíssim, preocupant sobretot pel que fa a l’alt
suma dels quatre primers indicadors de la taula següent) d'un 66,1 fan referència al baix nivell educatiu existent al barri, amb un índex grau existent d’analfabetisme. En aquest sentit, si bé la resta d’indica-
%, un 0,6% superior a la mitjana total del país que es situa en el del 87,7% de la població, la qual cosa representa un 21,5% superior dors són parells al conjunt de la població banyolina i catalana -fins i tot
65,5%. Alhora, també es detecta un percentatge total lleument a la mitjana de la resta del municipi i un 22,1% superior a la mitja- superiors pel que fa a nivell d’estudis primaris i secundaris-, destaca en
inferior a la mitjana catalana en quant a nivell educatiu mitjà (relana catalana, uns percentatges extremadament baixos.
extrem el 15,4% d’analfabetisme existent a La Farga, gaire bé un
tiu a la suma del sisè, setè i vuitè indicadors de la taula) la qual
11,9% superior al
cosa suposa que, amb un 20,1%, la ciutat es situa a un 1,5 % per
Nivell educatiu de la població
Baix nivell educatiu.
La Farga
conjunt de
sota de la mitjana catalana (que és d’un 21,7%).
La Farga, Banyoles, Catalunya. 2001
La Farga, Banyoles, Catalunya. 2001
Banyoles Banyoles (que té
Altrament, però, Banyoles sí que manté un percentatge superior a
la mitjana de Catalunya en quant a alt nivell educatiu (relatiu als
dos darrers indicadors de la taula), amb un 13,7% de població d'alt
nivell educatiu, que representa gaire bé un punt (un 0,9%, de fet),
100%
90%
80%
70%
60%
50%
87,7%
66,1%
65,5%
La Farga
Banyoles
Catalunya
35%
30%
25%
20%
15%
10%
15,4%
32,1%
28,2%
26,2%
12,1%
10,6% 11,5%
Catalunya
28,1%
25,6%
23,8%
un índex tan sols
del 3,5%) i un
13,1% superior al
conjunt del país
(que té un índex
sobre la mitjana total catalana (que es situa, en aquest cas, en un
40%
5%
3,5%
2,3%
encara més baix
12,8%). La ciutat, doncs, es mostra amb un comportament totalment
estàndard de les xifres representatives del nivell educatiu de
30%
20%
10%
20,1%
9,6%
21,7%
13,7% 12,8%
2,7%
0%
No sap llegir o Sense estudis
escriure
Primer grau ESO,EGB, Batx.
Elemental
del 2,3%).
També la població
la població catalana.
0%
Baix Mitjà Alt
Font: Idescat, Cens de 2001
sense estudis al
barri de La Farga
Taula 1. Nivell d'estudis de la població
Les dades en quant als nivells educatius mitjà i es situa per sobre la resta de mitjanes, amb un 12,1% de la seva pobla-
alt també situen el barri molt equidistant en relació que significa, però, només un 1,4% per sobre del conjunt de
La Farga, Banyoles, Catalunya. 2001
ció a la resta de la població de Banyoles i de Banyoles (que té un índex del 10,6%) i un 0,6% superior al conjunt
La Farga Banyoles Catalunya Catalunya. Només un 9,6% de població la podem català (amb un índex del 11,5%). Aquests dos indicadors ens manifes-
Total % Total % Total %
qualificar amb nivell educatiu
ten que el barri de La Farga té un percentatge total
No sap llegir o escriure
Sense estudis
176
138
15,4%
12,1%
443
1.346
3,5%
10,6%
129.990
656.663
2,3%
11,5%
mitjà (que representa un
10,5% per sota de la resta de La Farga té un nivell
del 27,4% de la seva població que són analfabets o
no tenen cap mena d’estudis, contra el 14,1% del
Primer grau 367 32,1% 3.569 28,2% 1.500.961 26,2% Banyoles i un 12% inferior al educatiu baixíssim,
conjunt de Banyoles (i, per tant, un 13,3% superior
ESO,EGB, Batx. Elemental
FP grau mitjà
FP grau superior
322
20
13
28,1%
1,7%
1,1%
3.021
650
587
23,8%
5,1%
4,6%
1.463.540
309.298
300.821
25,6%
5,4%
5,3%
conjunt de Catalunya). Així
mateix, els nivells educatius
preocupant pel que fa
a l’alt grau d’analfabe-
a aquest) i contra el 13,7% del conjunt català (que
representa un índex del 13,7% per sobre).
Batxillerat superior 77 6,7% 1.312 10,4% 630.034 11,0% alts, referents a persones tisme existent
Diplomatura 18 1,6% 845 6,7% 351.677 6,1%
amb diplomatures, llicencia-
D’altra banda, sorprèn la dada que el barri de La
Llicenciatura i doctorat
Total
13
1.144
1,1%
100,0%
897 7,1%
12.670 100,0%
381.436
5.724.420
6,7%
100,0%
tures o doctorats, també són
Farga no tan sols anivella el percentatge en quant a
Baix nivell educatiu 1.003 87,7% 8.379 66,1% 3.751.154 65,5%
molt inferiors, amb un percentatge total del primera escolarització i estudis secundaris de la seva població en rela-
Font: Idescat, Cens de 2001
2,7% de la població resident al barri (un 11% ció al conjunt de Banyoles i de Catalunya sinó que el supera amb
44

70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Baix nivell educatiu.
La Farga, Banyoles, Catalunya. 2001
27,4%
14,1%
13,7%
Analfabetisme i
manca d'estudis
Font: Idescat, Cens de 2001
60,2%
La Farga
La Farga
Banyoles
Catalunya
52,0% 51,8%
Estudis primaris i
secundaris
escreix. Així, el barri té un índex del 60,2% de població amb estudis primaris
i secundaris, contra el 52% de Banyoles (un 8,2% superior) i el
51,8% del conjunt català (un 6,2% per damunt).
2.4.2. Problemes i dèficits socials.
Població en risc d’exclusió
La gran concentració del col·lectiu d’immigrants al barri de La Farga
ha produït que aquest hagi estat el col·lectiu amb major nombre
d'intervencions per diferents mancances socials. Concretament,
durant l'any 2004 als Serveis Socials d'Atenció Primària van atendre
trenta-sis persones adultes del barri de la Farga, la majoria de
Situació social
les quals han estat persones immigrades d'origen nord-africà i subsaharià.
S'han atès dos situacions referents de gent gran, un de
família i un de dona, però cap d'aquestes últimes són persones
immigrades.
Per altra banda, des de l'equip d'educadores socials s'han atès quaranta-un
menors majoritàriament immigrants a partir de les
demandes fetes pels centres escolars o detectats des de medi obert
per prevenir i intervenir davant de possibles situacions de risc
social.
A banda del col·lectiu merament d’immigrants, trobem un seguit de
grups o col·lectius diana que, per diferents causes, es troben en
situació de risc d'exclusió social: alguns joves, el col·lectiu dona
immigrada, la població analfabeta, la població en contacte amb la
problemàtica de la droga i la població en situacions d’irregularitat
en relació als permisos de residència, són els principals grups que
analitzarem.
2.4.2.1. Joves
El col·lectiu de joves que es troben en situació de risc d’exclusió social
està format per quatre tipus ben diferenciats: per un costat hi ha un
grup de joves, noies immigrants sobretot, sense recursos lúdics i de
lleure; un col·lectiu de joves de famílies immigrants que, arribades
certes edats, són enviats als seus països d’origen per part dels seus
pares; un grup reduït de joves d’estètica skin i d’actituds xenòfobues;
i finalment un altre col·lectiu el formen joves amb problemes amb la
justícia i la policia fruit de l’imputació de delictes menors.
> Joves amb manca de recursos lúdics i de lleure
Observem que hi ha un gran numero de preadolescents que tenen
ganes de fer alguna activitat però no poden accedir a les activitats
normalitzades de l'entorn per problemes econòmics, culturals o per
manca d'ofertes adreçades a la seva edat o interessos.
Concretament, es tracta d’un grup d’adolescents senegambianes i
marroquines que, tot i valorar que no es troben en una situació de
risc, el fet de no tenir cap activitat organitzada a la llarga pot provocar
comportament poc acceptat i per tant, esdevenir un problema
d'exclusió social. Per això, l'equip d'educadores del barri està
intervenint com a prevenció i potenciant conductes positives, la
relació amb el grup i el respecte cap a les persones del seu entorn.
> Retorn dels joves senegambians als països
d’origen familiar
Un percentatge indeterminat de joves immigrants de famílies d’origen
senegambianes solen ésser retornats a aquests països una
vegada arribada l’adolescència. Si bé aquest fenomen era molt freqüent
fa una dècada, sembla que la intenció de retorn es va diluint
amb el pas dels anys i en aquests moments es mostraria una tendència
general a quedar-se aquí, malgrat que el fenomen es continua
produint.
Els raonaments que s’al·leguen des de les famílies a l’hora de retornar
els seus fills són varis i s’entrecreuen entre ells: per un costat,
per la voluntat que tenen de donar als seus fills i filles els referents
culturals, religiosos, identitaris i socials propis dels seus països d’origen
que aquí els resulta summament difícil de proporcionar; i
també perquè es tracta de famílies normalment amb sous baixos
que només procedeixen de l’home i que no disposen de més recursos
econòmics per fer front a les necessitats que una ciutat europea
crea sobre els seus fills i la família.
D’altra banda, aquest retorn sol xocar de front amb la voluntat del o
de la jove que no entén ni accepta aquesta decisió, malgrat es veu
obligat/da a complir-la. Aquesta situació provoca també que hi hagi
un trencament del seu entorn social i relacional immediat, havent de
fer un nou procés de readaptació als països d’origen, derivant amb
freqüents problemàtiques de tipus psicològic i emocional.
També cal dir que aquesta situació fa que es perdin esforços importants
en la gestió del procés d’integració d’aquest col·lectiu, que veu
com desapareix una part de la segona generació, clau en aquest procés.
Tanmateix, és de suposar que, donat que són joves amb nacionalitat
espanyola, d’aquí uns anys, quan estiguin en edat laboral, puguin
retornar altre cop al nostre país i accedir al mercat laboral europeu.
45

Xenofòbia juvenil
La Farga
Al barri de La Farga s’ha detectat un grup incipient i reduït de
deu/quinze joves de nacionalitat espanyola amb una estètica skin i
amb clares actituds xenòfobes agressives, que manifesten, de
moment, sobretot de forma verbal i a través de pintades a les
parets; val a dir que alguns d'ells ja han tingut conflictes amb cossos
de seguretat i la justícia. De moment, però, no s’ha produït cap
cas de violència física per aquests motius, tot i que es percep com
un problema a prevenir i a treballar. Aquest grup no només està a
La Farga sinó que es desplaça per altres zones de la ciutat.
Es tracta de joves fills de famílies, la majoria desestructurades,
procedents de la darrera onada migratòria estatal dels anys setanta,
que no van experimentar el procés d’ascens social de les generacions
anteriors, a causa de la coincidència de la seva arribada
amb la crisi econòmica dels anys setanta. Són joves que tenen baix
nivell de formació, que alguns d'ells han patit fracàs escolar, que
tenen un treball precari o poc estable i que habitualment consumeixen
tòxics i que trafiquen a petita escala per l'autoconsum.
> Delincuència juvenil
Al barri de La Farga també hi trobem alguns joves que han tingut i
tenen problemes amb la justícia i la policia fruit de la seva imputació
en delictes menors. Una part d’aquest joves, com hem vist,
forma part del col·lectiu anteriorment descrit. Tanmateix, trobem
aquí un altre grup totalment diferent, format per joves d’origen
magrebí que no tenen la seva família a la ciutat i que conviuen en
grups de semblants.
Aquest darrer col·lectiu, són joves que gaire bé setmanalment presenta
algun delicte menor, ja sigui derivat de l’abús de l’alcohol, per
baralles, accions incíviques a la via pública o conducció temerària.
També és habitual que presentin diverses imputació per robatoris i
furts, així com per consum i tràfic a petita escala d’estupefaents. El
volum de joves autors d’aquest tipus de delinqüència menor, si bé
també el trobem a altres punts de la ciutat, sí és cert que es concentra
un alt volum al barri de la Farga.
Situació social
2.4.2.2. La situació de la dona immigrada
Les dones representen a Banyoles més de la meitat de la població
total del municipi. La situació social, familiar, econòmica de les
dones del Banyoles, en general, no és diferent de la resta de
Catalunya ni d'Europa.
Ja hem anat assenyalant la situació de les dones que viuen al barri
i com la seva situació social es diferencia de la resta de dones que
resideixen a Banyoles, pel fet de ser immigrades d'origen cultural
diferent, com a característica bàsica. En aquest sentit, farem un
incís especial cap el col·lectiu de les dones immigrades ja que la
situació d'especial vulnerabilitat que afecta aquest sector de població
immigrada del barri de La Farga ens obliga a fer una anàlisi
especifica.
> Situació en matèria d’igualtat d’oportunitats
Al barri de la Farga resideix la majoria de les dones procedents de
països de cultura islàmica. La cultura d'origen d'aquestes dones
determina una situació de greu desequilibri respecte els homes, per
diferents motius que tot seguit passem a examinar.
. Baix nivell educatiu. La majoria de dones del barri de la Farga que
provenen de cultura islàmica, i de medi rural han tingut moltes dificultats
per accedir als mitjans d'educació i de formació en els seus països
d'origen. En alt grau, es troben en una situació d'important analfabetisme
que dificulta l'accés als recursos de formació continuada.
. Relegades a l’àmbit domèstic. Culturalment, les dones tenen
assignat el rol d’atenció absoluta de la família, sense possibilitat de
comptar amb el suport de la família extensa per compartir aquest
rol. Aquesta situació les relega de possibilitats reals de participar
en processos d'aprenentatge específics per a elles. La majoria de
dones del barri, quan s'agrupen per algun motiu, ho fan amb dones
del seu mateix origen i, per tant, el contacte amb altres dones de
cultura autòctona és escàs o nul, de forma que no hi ha intercanvi,
ni les dones de cultura islàmica tenen altres models de comportament
socials com a dones.
. Baixa participació. La participació de la dona en la vida associativa
de la ciutat és encara mínima i cal potenciar-la com a una
eina equilibradora de drets i oportunitats. En el cas de la majoria
de les dones que viuen al barri de la Farga, la seva situació és molt
més desequilibrada: de les 4 associacions del barri no participen en
cap d’elles. Ni tan sols en cap de les tres associacions d'immigrants
hi ha cap dona representada.
En la resta d'associa-
Existeix un greu descions i entitats d'àmbit
equilibri de les dones territorial més ampli tam-
immigrades respecte poc hi ha cap dona. Aquest
als homes
fet es deu sobretot a un
precepte religiós islàmic
que no permet que la dona
assisteixi i intervingui a cap reunió sense el permís previ del seu
marit.
. Ocupació laboral submergida. Al barri, la majoria de les dones
en situació regular ho són a través dels permisos de treball i residència
dels marits, situació que no les permet treballar a elles, i si
ho fan, és a través de l'economia submergida.
La manca de permís propi el podem considerar com una important
falta de dret que dificulta l'accés al mon laboral i, com diuen Souad
el Haddri i Carmen Navarro, de l'Associació de dones immigrants
de València, "és una font d'inestabilitat que impedeix en molts
casos, fer arrels en el país receptor i poder normalitzar la seva vida,
tant de forma afectiva, com econòmica i social. solen ocupar llocs
de treball menys qualificats i pitjor remunerats, independentment
de la seva experiència o formació professional, arribant a afectar
greument la seva autoestima i la seva dignitat".
. Escàs coneixement del sistema sanitari. La protecció de la
salut, tan a nivell físic com psíquic, és un dret reconegut a moltes
lleis nacionals i internacionals. Cal fer possible aquest dret. Les
dones, al nostre municipi, són les principals usuàries del sistema
sanitari i no sempre en benefici d'elles, ja que són les que es responsabilitzen
de la cura dels altres membres de la família. En el cas
de les dones del barri de la Farga el model es repeteix ja que són
les dones immigrades les que s'ocupen dels seguiments sanitaris
dels seus fills i filles.
46

La Farga
Les dones són les principals usuàries, ja sigui com a pacients o com
a acompanyants sobretot al servei de pediatria, on s'estima que
conformen la meitat dels usuaris. Un coneixement insuficient del
funcionament del sistema sanitari per part de les moltes dones així
com les seves mancances comunicatives degudes a la seva escassa
competència lingüística semblen ser l'arrel de diferents problemes
sanitaris.
Segons informació de l'ABS, el dèficit nutritiu del col·lectiu gambià,
és especialment greu en la població infantil, ja que el 80% dels
usuaris pateix anèmia. Hi ha dificultats perquè les famílies segueixin
dietes riques en ferro. Això s'inscriu dintre d'un problema nutricional
general que obeeix tant a un dèficit econòmic de les famílies
com a una falta d'adaptació a l'oferta alimentària existent a la
societat d'acollida.
Per altra part la situació geogràfica dels serveis bàsics de salut
estan situats a l'extrem oposat del barri de la Farga, situació que
dificulta que sigui un servei de proximitat i que les dones acudeixin
per qüestions de caire més preventiu, ja que com hem dit abans
la majoria de dones tenen càrregues familiars importants.
> Les discriminacions de la dona immigrada
Situació social
La dona immigrada és doblement fràgil enfront les causes d'exclusió
social: pateixen més falta de qualificació professional i pateixen més
analfabetisme; tenen més dificultats per superar el desconeixement de
la llengua catalana, o castellana, la qual cosa representa un handicap
per a la seva inserció laboral, per a la formació ocupacional i, per tant,
per aconseguir un augment del recursos econòmics familiars o per la
seva autonomia i independència social i econòmica. I hem de tornar a
ressaltar que la majoria de les dones en situació regular ho són a través
dels permisos de treball i residència dels marits, situació que no les
permet treballar a elles, i si ho fan, és a través de l'economia submergida.
Hem tractat també en apartats anteriors la importància del rol
social de la cultura a la que pertanyen, que les assigna la funció de
cura de la família. Rol que s'allarga en el temps per que la majoria
de dones estan en edat fèrtil i el fet de tenir fills forma part d'un
projecte personal i grupal de vida. El rol de tenir cura de la família,
no obstant, el desenvolupa exclusivament en l'espai domèstic ja
que no participa d'activitats de suport com a mare i responsable de
l'educació dels fills i filles: tallers, xerrades, reunions amb altres
pares i mares del municipi, no participa en les reunions de les
AMPAs, o en les convocades per les escoles, etc. La dona immigrada
es veu així, sotmesa a
un doble aïllament social:
La dona pateix un
per les dificultats d'accés al
doble aïllament social, mercat de treball, i per les
procedent tant de la dificultats que l'imposa el
cultura d’orgien com propi grup de pertinença
de la d’arribada
cultural. La majoria de
dones del barri de la Farga
per tant, són víctimes d'una
triple discriminació, com a dones, com a treballadores i com a
immigrants.
Podríem establir també certa diferència de comportament entre la
dona d'origen marroquí i la d'origen subsaharià: la primera és més
permeable a les orientacions del professionals que treballen pel
barri (des de l'ABS, de les escoles, dels serveis socials, etc.) i tenen
hàbits més propers culturalment als de la població autòctona. La
segona presenta unes característiques ben diferenciades: tot i tenir
llaços de solidaritat més forts entre les famílies residents al barri,
sovint hem trobat famílies on les dones i llurs fills/filles han estat
"abandonades" pels seus marits quan aquests han marxat a l'Àfrica
per dos o més mesos. Fet que comporta una sobrecàrrega familiar
i econòmica que deriva en una situació d'extrema pobresa.
> La violència domèstica i de gènere
Per violència domèstica entenem aquelles conductes agressives
que exerceixen sobre els membres més dèbils d'un grup familiar
altres membres d'aquest mateix grup, especialment les que s'exerceixen
sobre la dona; s'hi inclouen també les produïdes amb posterioritat
a la ruptura d'una relació familiar o de convivència.
Pel que fa a les denúncies per faltes penals relacionades contra les
relacions familiars a Banyoles, han experimentat una important
davallada, amb només una denúncia el 2004 (van ser 4 el 2002 i 3
el 2003). Val a dir que aquest darrer apartat de faltes contra les relacions
familiars ha passat a ser considerat com a delicte des de prin-
30
25
20
15
10
5
0
4,5
4
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0
4
Faltes contra les relacions familiars
Banyoles
cipis de 2004. La qual cosa explicaria aquesta davallada en les faltes
i un augment molt significatiu pel que fa als delictes contra les relacions
familiars.
Els delictes en l’àmbit familiar els maltractaments fan referència a
més físics i l’altre a deixar desatesa la família. D’aquí es dedueix
que aquest tipus de delictes han experimentat un augment, no
només pel canvi punitiu dels mateixos sinó també per l’augment de
denúncies que s’està experimentant. Malgrat tot, dins el col·lectiu
immigrant continua havent-hi grans reticències per part de les
dones a interposar qualsevol denúncia d’aquests fets.
Sobre aquestes dades relatives a tot el municipi, podem afirmar
que el barri de la Farga concentra un percentatge aproximat d’un
30% de denúncies de situació de violència domèstica sobre el total
3
2002 2003 2004
Font: Direcció General de Seguretat Ciutadana
15
14
Delictes en l'àmbit familiar
Banyoles
24
M altractament en l'àmbit de la llar Contra drets i deures familiars
Font: Direcció General de Seguretat Ciutadana
5
1
2
3
2002
2003
2004
47

La Farga
de les denunciades a Banyoles. Aquest fet s’explica perquè la dona
immigrada està sotmesa a un risc més elevat d’aquest tipus de
delicte, ja que culturalment el maltracte de l’home cap a la dona
està acceptat a la cultura islàmica.
Val a dir que els maltractaments a l’àmbit de la llar solen ser agressions
físiques de l’home vers la dona i, en menor quantitat, també
cap als fills. Es tracta d’una de les problemàtiques principals que té
el barri, si bé no hi ha hagut cap homicidi consumat fins el moment.
Al barri de la Farga hi trobem també un altre tipus de maltractament
que és l’abandonament de dones senagambianes, malgrat que no disposem
de dades precises al respecte. Aquest fet es produeix que el
marit d’una d’aquestes dones retorna al seu país d’origen durant un
període de temps (que sol anar d’un a tres mesos) i deixa la seva
dona i els fills sense cap tipus d’ingrés ni recurs econòmic. En aquests
casos, les dones es veuen obligades a recórrer als SSAP de la ciutat
des d’on se’ls dóna les ajudes pertinents de subsistència. Malgrat tot,
les dones mai acaben denunciant aquests fets, donat que la seva cultura
dificulta que la dona assumeixi la responsabilitat d’interposar
denúncia per abandonament. Sol passar que l’home quan retorna d’aquest
viatge, sol fer-ho acompanyat d’una altra dona, provocant un
nou conflicte familiar dins l’àmbit de la llar.
2.4.2.3. Població analfabeta
Situació social
Si examinem més detingudament el grau màxim d’exclusió en
quant al nivell d’instrucció a la ciutat (en persones majors de 10
anys), comprovem que el major índex de la població analfabeta
i sense estudis es concentra a La Farga. Podem veure que
aquell 3,5% de població banyolina analfabeta suposa un total de 443
persones, de les quals 207 (un 46,7%) són homes i 236 (un 53,3 %)
són dones.
Si segmentem aquestes xifres en quant a procedència de les persones,
ens adonem que sorgeixen dos grans grups: el gruix més
important d’analfabetisme de la ciutat es tracta de persones
de procedència africana (un 59,1% sobre el total d’analfabetisme),
amb 262 persones, 151 de les quals són homes (un 57,6%)
i 111 dones (un 42,4%); d’altra banda, el 37,7% d’analfabetisme a la
Població analfabeta i sense estudis per sexes.
Banyoles
ciutat el configuren homes i dones de l’Estat espanyol, amb un total
de 167 persones (50 homes i 117 dones). Cap persona procedent de
la resta de països de la Unió Europea ni d’Amèrica del Nord i Amèrica
Central és analfabeta, mentre que la resta de procedències obtenen
índexs baixíssims: només 3 homes procedents de la resta d’Europa
són analfabets (un 0,7% sobre el total d’analfabetisme); 10 persones
(2 homes i 8 dones) procedents de l’Amèrica del Sud (un 2,3%); i 1
home procedent d’Àsia i Oceania (el 0,2%).
Amb aquestes dades comprovem, per tant, que gaire bé el 60%
de persones de la ciutat que registren una situació extrema
en quant al seu nivell educatiu són persones de procedència
africana (concretament, el 59,1% segons hem dit).
240
236
D’altra banda, tal i com mostra la taula de població de Banyoles
235
230
225
Total: 443
presones
homes
dones
segons el nivell d'instrucció per sexe i edat majors de 10 anys que
proporciona l’Idescat, l’índex més elevat d’analfabetisme de
220
Banyoles segons franges d’edat el trobem en la franja entre
215
210
207
els 25 i 40 anys (que suposa el 39,5% de la població analfabeta per
205
edats), la majoria dels quals són homes (un 44,4%, contra un 35,2%
200
195
de dones). La segona franja per edats més representativa és la de
190
persones de més de 65 anys (concretament representen el 23,9%
analfabetisme
del total de persones analfabetes), la majoria de les quals són dones
Font: Idescat, Cens de 2001
(un 33,4% contra un 13%
d’homes). En
Població analfabeta i sense estudis per sexes i procedència. base a les pirà- El model tipus d’anal-
Banyoles
mides d’edat fabet a Banyoles és el
160
151
que hem vist en d’un home relativa-
140
Homes
el capítol dediment jove, de proce-
120
117
111
Dones cat a la pobladència africana i resi-
100
ció, resulta
dent a La Farga.
80
oportú indicar
60 50
que aquest
40
nivell d’analfabetisme a la ciutat referent a la gent gran
20
0
0 0 3 0
0 0 2
8
1 0
major de 65 anys el conformen un gruix de persones de
l’Estat espanyol. Mentre que, d’altra banda, el segon
Espanyola Unió Resta Àfrica Amèrica del Amèrica del Asia i
Europea Europa
Nord i Sud Oceania bloc de persones analfabetes més important són de
Central
procedència africana (recordem-ho, un 59,1% sobre el
Font: Idescat, Cens de 2001
total d’analfabetisme).
Per tot això, podem afirmar que el model tipus o perfil de persona
analfabeta de Banyoles és el d’un home relativament jove, d’entre
25 i 40 anys, de procedència africana i resident al barri de La Farga.
No obstant, no podem oblidar tampoc que existeix un gruix considerable
de dones de procedència africana i de la mateixa franja d’edat
que també són representatives d’aquest nivell educatiu, les
quals també viuen a La Farga; així com ho és també un perfil de
dona major de 65 anys amb nacionalitat de l’Estat espanyol.
Val a dir que, com apuntàvem al principi, el barri de la Farga és
on es concentra el percentatge més alt d’analfabetisme de
tota la ciutat. Com veiem en la gràfica següent, La Farga té el
número més alt d’analfabets de Banyoles, 176 persones, que supo-
48

La Farga
sa un percentatge de gaire bé el 40% (un 39,7% concretament) del
total de la ciutat; el segon districte, Mas Palau-Canaleta, en canvi,
obté més de la meitat d’aquest percentatge (un 17,8%), amb un
total de 79 persones; mentre que la resta dels nou districtes i barris
de la ciutat presenten percentatges molt baixos, entre l’1,6% i el
8,8%, on es distribueixen de manera més extensa la resta de 188
persones analfabetes.
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
27
Persones analfabetes per districtes censals.
Banyoles
13
41
79
14
Podem entrar en més detall a examinar aquestes dades referents a
l’analfabetisme al barri de La Farga. En primer lloc veiem que aquestes
176 persones ens indiquen que el 15,4% dels habitants del barri
majors de 10 anys són analfabets. Sobre aquest total, comprovem
7
25
14
8
39
176
1.1 1.2 1.3 1.4 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 3.1 3.2
Font: Idescat, Cens de 2001
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Disctricte censal
Nombre de persones analfabetes segons
nacionalitat. La Farga. 2001
Total: 176
17
Fons: Idescat, Cens de 2001
159
Espanyola Estrangera
Situació social
Espanyola
Estrangera
que 17 persones són de nacionalitat espanyola (que representen un
9,7% sobre el total d’analfabetisme i un 5% sobre el total de les
persones majors de 10
anys del barri) i 159 de
nacionalitat estrangera. Per L’índex més alt de per-
tant, l’índex més alt de persones analfabetes de La
sones analfabetes de La Farga (90,3%) són de
Farga (un 90,3%) són de procedència estrangera
procedència estrangera
(que suposen un 15,4%
sobre el total de persones majors de 10 anys del barri).
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Nombre de persones analfabetes segons sexe i
nacionalitats
Total: 176
La Farga. 2001
Espanyola
95
Estrangera
8
Font: Idescat, Cens de 2001
Homes Dones
Del total d’aquestes 176 persones també comprovem que la majoria
són homes, en concret 103 (que representen un 58,5% de les
persones analfabetes de La Farga i un 9% del total d’homes majors
de 10 anys del barri), mentre que el percentatge de dones és una
mica inferior, amb 73 (que signifiquen un 41,5% de les persones
analfabetes del barri i un 6,4% del total de dones majors de 10
anys de La Farga).
Si segmentem aquestes persones per nacionalitats o procedència
veiem que les 17 persones analfabetes de nacionalitat espanyola
tenen gaire bé paritat en quant a sexes, ja que 8 són homes (i
representen el 47,1% sobre el total de persones analfabetes a La
Farga, el 2,4% sobre la resta de persones del barri majors de 10
anys i un el 7,8% del total d’homes analfabets que té La Farga ) i 9
són dones (un 52,9% sobre persones analfabetes al barri, el 2,7%
9
64
sobre la resta de persones del barri i el 12,3% del total de dones
analfabetes de La Farga).
Per la seva banda, el gruix més important d’analfabetisme el concentren
els 95 homes de procedència estrangera (que signifiquen el
59,7% del total de població estrangera analfabeta del barri, un
11,8% dels habitants de procedència estrangera de La Farga majors
de 10 anys i el 92,2% del total d’homes analfabets del barri). Per la
seva banda, les 9 dones analfabetes detectades de nacionalitat
espanyola són el 12,3% del total de dones analfabetes del barri (un
40,3% del total de dones de La Farga i un 2,7% del total de dones
majors de 10 anys del barri). En canvi, les 64 dones analfabetes de
procedència estrangera signifiquen el 87,7% del total de dones analfabetes
del barri (un
El gran grui d’analfabe-
40,3% de les persones
analfabetes de procedència
tisme es concentra en estrangera de La Farga i un
una franja de gent rela- 7,9% sobre el total de pertivament
jove, entre els sones de procedència
20 i 49 anys
estrangera que té el barri
majors de 10 anys).
Les dades segons edats també són significatives. Pel que fa a la
població analfabeta de nacionalitat espanyola de La Farga, tal i com
veiem a la piràmide d’edats, el gran gruix (el 70,1%) correspon a
persones amb edats a partir dels 55 anys, dels que destaquen la
franja entre 65 i 69 anys, on hi trobem 4 homes i 1 dona que representen
gaire bé el 30% del total (concretament, el 29,4% de les 17
persones analfabetes de nacionalitat espanyola). D’altra banda, la
població analfabeta de procedència estrangera de La Farga presenta
una piràmide d’edats totalment oposada. En aquest cas, el gran gruix
d’analfabetisme el trobem en una franja de gent relativament jove,
entre els 20 i els 49 anys. En aquesta franja hi trobem un percentatge
que suposa el 90,3% d’aquesta població, amb 150 de les 159
persones del total. El gran percentatge d’aquest gruix de les 150 persones
(concretament, el 77,3%, és a dir, 116 persones), es troben
en una franja entre els 20 i els 39 anys, la qual cosa representa un
nivell molt jove de població analfabeta.
La informació recollida també permet afirmar que, si bé el gruix dels
homes analfabets es situen en unes edats entre els 25 i els 49 anys (són
49

= 100 anys
95 a 99 anys
90 a 94 anys
85 a 89 anys
80 a 84 anys
75 a 79 anys
70 a 74 anys
65 a 69 anys
60 a 64 anys
55 a 59 anys
50 a 54 anys
45 a 49 anys
40 a 44 anys
35 a 39 anys
30 a 34 anys
25 a 29 anys
20 a 24 anys
15 a 19 anys
10 a 14 anys
La Farga
Població analfabeta de nacionalitat espanyola segons edat i sexe.
La Farga, 2001
2
1
1
1
1
1
1
1
-5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0
Font: Idescat, Cens de 2001 % Dones % Homes
>= 100 anys
95 a 99 anys
90 a 94 anys
85 a 89 anys
80 a 84 anys
75 a 79 anys
70 a 74 anys
65 a 69 anys
60 a 64 anys
55 a 59 anys
50 a 54 anys
45 a 49 anys
40 a 44 anys
35 a 39 anys
30 a 34 anys
25 a 29 anys
20 a 24 anys
15 a 19 anys
10 a 14 anys
Població analfabeta de procedència estrangera segons edat i sexe.
La Farga, 2001
21
18
13
5
4
1
1
1
-30,0 -20,0 -10,0 0,0 10,0 20,0 30,0
Font: Idescat, Cens de 2001 % Dones % Homes
1
2
3
4
Situació social
1
1
1
1
11
13
16
18
27
4
el 53,5% de totes les persones analfabetes de procedència estrangera), pel que fa a les dones les franges d’edat són una
mica inferiors en quant als majors percentatges. En aquest sentit, el major percentatges de dones analfabetes de procedència
estrangera el localitzem en la franja d’entre els 20 i els 34 anys d’edat; en concret hi trobem 52 dones que suposen
el 81,3% sobre el total de dones analfabetes de procedència estrangera de La Farga (el 32,7% sobre el total de persones
analfabetes de procedència estrangera del barri). Tot aquest gruix de dades ens porten a la conclusió que:
Model tipus de persona analfabeta
resident a La Farga
Home jove, entre els 25 i 39 anys, de procedència
estrangera (africana, concretament, tal i com
hem vist als indicadors de població); però, amb
una important presència també de dones de procedència
estrangera (africana novament), una
mica més joves, entre els 20 i 34 anys d’edat.
2.4.2.4. Població en relació a la problemàtica de les drogues
Al barri de La Farga existeix una problemàtica derivada del consum i venda de droga. El col·lectiu que bàsicament
delinqueix amb aquestes substàncies és el de joves magribins sense lligams familiars al nostre país.
Aquest fenomen crea, a part de les problemàtiques socials relacionades, molta por, alarma social i inseguretat per
part de la resta de veïns. La població afectada, si bé verbalitza i manifesta aquesta alarma als serveis socials i
comunitaris del barri, no s’atreveix a traslladar aquest problema a l’àmbit policial per por a possibles represàlies
que pugui haver-hi.
2.4.2.5. Població en situacions d’irregularitat en relació als permisos de residència
La situació detectada a través dels SSAP podria no ser significativa de la realitat del barri, ja que no totes les persones
que es troben en situació de manca de permisos acudeixen o fan publica la seva situació; més aviat, el que
podria passar és que la manca de documentació faci que no emergeixen problemes socials personals i col·lectius
que les persones immigrades poden arribar a patir. Llavors, quan aquests problemes emergeixen és difícil trobar
una resposta pública ja que no tenen accés a tots els recursos socials i econòmics que es poden necessitar (i als
que sí té dret la resta de població en similar situació de precarietat econòmica).
L’actual procés de normalització engegat per l'Estat pot servir per regularitzar aquelles persones que treballen actualment
en economia submergida i, per tant, adquiriran els drets que els correspon. En tot cas, caldrà fer una valoració a
mig termini del resultat d'aquest procés, pel que fa a l'objectiu de la inclusió social de les persones immigrades.
50

La Farga Seguretat ciutadana
2.5. Estat de la situació de la
seguretat ciutadana
2.5.1 Índex de delinqüència
Per valorar l'índex de delinqüència de la ciutat, s'han tingut en
compte els fets que han passat durant els anys 2002, 2003 i 2004.
Les dades estadístiques de delinqüència són les que ha proporcionat
la Direcció General de Seguretat Ciutadana de la Generalitat,
on consten tots els fets denunciats a la població de Banyoles
sumant els fets denunciats a Mossos d'Esquadra i els denunciats a
la Policia Local.
Tal com queda reflectit a la comparativa per anys, l’any 2002 es van
denunciar 857 delictes i faltes penals a la ciutat; 779 es van denunciar
al llarg de l’any 2003; i 896 durant el passat 2004. Segons
aquestes dades es constata un augment sensible el darrer any, en
el qual s’ha tingut coneixement de més d'un 15% de fets delictius
respecte l'any 2003; al seu torn, aquest 2003 va presentar una
davallada de delictes i faltes penals del 9,1% respecte l’any 2002
en quant a número total. Ara bé, si fem la comparativa dels delicte
i faltes penals existents en relació al nombre d’habitants de la
ciutat, comprovem que tant l’any 2002 com l’any 2004 mantenen
el mateix índex (amb 0,54 delictes i faltes penals per habitant),
mentre que l’any 2003 aquest índex es modera fins a 0,48 delictes
i faltes penals per habitant.
1000
800
600
400
200
0
857
Delictes i faltes penals.
Banyoles
779
Pel que fa a la situació de seguretat ciutadana que presenta la ciutat
i el barri de la Farga en concret veiem que, si bé presenta uns
índexs baixos en la seva totalitat, sí que apreciem una focalització
dels conflictes en el barri de La Farga, amb unes xifres totals de
delinqüència que es mantenen i sembla que s’incrementen en el
seu conjunt. Tenint en compte que es tracta d'una zona delimitada
on resideix un percentatge
d’entre un 10 i 11% de la
població total de Banyoles, S’aprecia una focalitza-
apreciem que al barri de la ció dels conflictes de la
Farga es genera més del ciutat al barri de La
20% total de les denúncies Farga
penals realitzades a
Banyoles en aquests tres
anys (concretament, un 10,4% el 2002, un 10,7% el 2003 i un
10,8% el 2004), augmentant encara més aquesta proporció quan
es tracta de delictes i faltes contra les persones com poden ser maltractament
en l'àmbit de la llar, lesions i amenaces.
Aquest increment de la conflictivitat social i dels fets delictius coneguts
que ha experimentat la població de Banyoles, en gran part són
deguts a la zona urbana analitzada, tant per la seva especial composició
poblacional com per la composició urbanística existent. En
aquest darrer sentit, el barri presenta una estructura formada per
espais tancats, passadissos i passatges que faciliten un cert entorn
a recer pels delinqüents. Lligat a tot això, també apreciem que
l'augment de la conflictivitat va acompanyada d’un augment de les
896
2002 2003 2004
Font: Direcció General de Seguretat Ciutadana
2002
2003
2004
0,060
0,050
0,040
0,030
0,020
0,010
0,000
Delictes i faltes penals/Habitant.
Banyoles
0,054
0,048
0,054
2002 2003 2004
Font: Direcció General de Seguretat Ciutadana
2002
2003
2004
demandes i requeriments cap la policia i altres serveis públics pel
que fa a la sol·licitud de serveis de seguretat ciutadana. La sensació
d'inseguretat ciutadana que hi ha en els veïns es veu augmentada
per la seva sensació que els problemes de convivència
(comentats en l’apartat corresponent) s'estan agreujant, fent de
tot això un sentiment generalitzat que aquesta zona urbana es
troba en procés negatiu en quant a seguretat ciutadana i conflictivitat
social.
2.5.1.1. Delictes relacionats amb el consum
i la tinència il·lícita de drogues
La ciutat de Banyoles està registrant en aquests moments un augment
pel que fa a les denúncies per faltes administratives relacionades
amb el consum i la tinença il·lícita de drogues a petita escala.
Segons les dades que disposem, l’any passat es van registrar un
total de 18 denúncies per consum de drogues tòxiques estupefaents
o substàncies psicotròpiques; 7 casos més que el 2002 (que
en va registrar 11 en total) i 12 més que el 2003 (que en va registrar
6). En quant a la tinença de drogues, estupefaents o substàncies
psicotròpiques les dades també mostren l’augment experimentat
el darrer 2004. En total, aquest any, es van cursar 69 denúncies;
16 més que l’any 2003 (que en va tenir un total de 53) i 28
més que el 2002 (que va registrar 41 denúncies).
Val a dir que aquesta problemàtica es concentra sobretot al barri de
La Farga, en un alt percentatge (més d’un 50%) pel que fa a la
venda en petita escala d’aquest tipus de substàncies. Tal i com hem
vist en la diagnosi social, el perfil tipus de persones que són objecte
d’aquest tipus de denúncia és el d’un jove d’origen marroquí,
51

80
70
60
50
40
30
20
10
0
11
La Farga
Denúncies per faltes administratives
Banyoles
41
6
2002 2003 2004
d’entre els 18 i 30 anys d’edat, que ha arribat sense cap tipus de lligam
familiar a la ciutat i que resideix al barri de la Farga. Tanmateix,
és cert que altres col·lectius i grups formen part d’aquest nucli de
persones, la majoria de les quals presenta nivells d’exclusió social
importants i constitueixen col·lectius diana sobre els quals actuar no
només penal i administrativament sinó també des d’una vessant
educativa i social.
Es tracta d’una seriosa problemàtica que la resta de veïns del barri
viuen amb preocupació des de fa uns anys. És freqüent que el tema de
la venda i consum de drogues i substàncies estupefaents sigui presents
en les reunions de veïns, del Consell de Barri i de les entitats que treballen
a La Farga, amb la percepció compartida que el barri és l’epicentre
de la ciutat en aquest fenomen delictiu.
53
Font: Direcció General de Seguretat Ciutadana
2.5.2 Índex de conflictivitat social
Consum drogues tòxiques estupef. O
subs. Psicotr.
Tinença il·lícita drogues/estupef/subs.
Psicotrop.
69
En aquest apartat es té en compte els serveis i requeriments que
han hagut de realitzar la Policia Local i els Mossos d'Esquadra en
problemàtiques de conflicte veïnal, queixes, molèsties, atenció a
menors i a gent gran.
Tal com queda reflectit a la comparativa per anys, en aquests tres
anys s'han denunciat un total de 257 il·lícits administratius de La Llei
1/92 de la Seguretat Ciutadana durant aquests tres anys (82 durant
el 2002, 81 el 2003 i 94 el 2004). Segons aquestes dades és constata
un augment de 13 denúncies més d’infraccions administratives el
darrer any. Ara bé, si aquestes dades les relacionem amb el conjunt
18
Seguretat ciutadana
100
80
60
40
20
0
Faltes administratives.
Banyoles
82 81
de la població banyolina veurem que signifiquen uns percentatges baixíssims
i pràcticament iguals, on tant pel 2002 com el 2003 tindríem
uns percentatges de 0,005 faltes administratives per habitant, mentre
que pel 2004 serien de 0,006 faltes per habitant.
En quant a la zona urbana objecte de l'estudi, estimem que aquesta
genera més del 25% total dels requeriments que rep la Policia
Local en quant a problemes
de convivència ciutadana.
Davant de l'impossi- El barri genera més
bilitat, però, de quantificar d’1/4 part del total dels
tots els serveis realitzats requeriments de la
tant per la Policia Local i Policia Local a la ciutat
Mossos d'Esquadra en
aquestes problemàtiques si
que queda palès el deteriorament en convivència que està patint
aquesta zona urbana amb un augment de demandes per part del
veïns per tal que la Policia intervingui en la resolució de problemes.
També s’aprecia que aquest augment de problemes de convivència
94
2002 2003 2004
Font: Direcció General de Seguretat Ciutadana
0,006
0,005
0,004
0,003
0,002
0,001
0,000
Faltes administratives/Habitant.
Banyoles
0,005 0,005
0,006
2002 2003 2004
Font: Direcció General de Seguretat Ciutadana
es concentra sobretot durant els mesos d'estiu, quan la climatologia
és més suau i la gran densitat de persones que presenta el
barri, juntament amb les característiques urbanes existents que
hem comentat, generen un major volum de problemàtiques derivades
de la vida diària, la convivència veïnal i els xocs culturals.
52

2.6. Associacionisme i
participació ciutadana
La Farga Participació ciutadana
A partir de la dècada dels anys '90 del passat segle XX, en l'àmbit
municipal comença a sorgir una preocupació creixent per millorar
de forma substancial la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes,
activant nous models de desenvolupament i polítiques de millora de
la societat del benestar. En aquest sentit, la participació ciutadana
sorgeix com una de les eines indispensables que ens permet actuar
en els diferents contextos locals per tal que proporcionin més coherència
i cohesió social a les intervencions públiques que es fan des
de les diverses administracions.
A Banyoles, l'aplicació de polítiques que potenciïn de forma explícita
la participació ciutadana i el foment de l'associacionisme s'inicien
el 1999, amb la creació de la primera regidoria de Participació
Ciutadana que va culminar el seu procés amb l'aprovació del
Reglament de Participació Ciutadana (aprovat inicialment per unanimitat
en el Ple Ordinari del 28 d'abril de 2003 i es va publicar en
el BOP núm. 126 de 3 de juliol de 2003, aprovant-se de manera
definitiva).
Amb el canvi de mandat, a l'any 2003, es produeix una reconversió
de l'àrea de Participació de l'Ajuntament de Banyoles (ara
Participació i Comunicació) que provoca el replantejament total de
les línies generals d'aquesta. Es passa, llavors, d'entendre la participació
com un fet esporàdic i exclusiu de la organització d'actes,
campanyes o festes de barri, a definir uns objectius i una metodologia
de treball que entén la participació no com una finalitat sinó
com un mitjà per aconseguir la ciutat desitjada; construir mecanismes
de participació ciutadana per tal de desenvolupar la xarxa
associativa i dinamitzar les associacions existents, acostar més les
persones a compartir els diagnòstics dels problemes municipals i
reflexionar conjuntament les solucions, són alguns exemples de la
voluntat d'establir una vertadera cultura participativa a la ciutat.
Amb aquesta perspectiva de treball, es comencen a activar diferents
formes i òrgans de participació en desplegament del
Reglament aprovat. Aquests instruments són els que han d'afavorir
la intervenció dels ciutadans i ciutadanes individualment o
col·lectivament en la gestió i seguiment dels interessos generals de
la ciutat; els que han de proporcionar punts de trobada i debat
entre administració i ciutadania, facilitant el contacte amb altres
administracions públiques amb competència en les polítiques de
ciutat; que permetin obtenir una xarxa d'òrgans sectorials i territorials
que vehiculin la incorporació de les iniciatives ciutadanes que
persegueixin millorar l'interès general; i que afavoreixin el desenvolupament
i millora del teixit associatiu en general.
2.6.1 Els Consells de Participació
Una d’aquestes eines utilitzades per fomentar la intervenció ciutadana
en els projectes de ciutat són els Consells de Participació. Aquests
òrgans es troben regulats en el capítol III del Reglament de Participació
Ciutadana. La finalitat d'aquests diversos òrgans és facilitar la participació
ciutadana i, conseqüentment, l'intercanvi d'informació entre la ciutadania
i l'Ajuntament, amb l'objectiu final d'adequar al màxim possible
les polítiques públiques a les necessitats de la població. Aquests òrgans
tenen un caràcter consultiu, de formulació de propostes i suggeriments
i alguns esdevenen vinculants. El Reglament de Participació Ciutadana
preveu la creació dels següents Consells de Participació:
> El Consell de Ciutat
El Consell de Ciutat és l'òrgan consultiu més ampli de participació i
deliberació de les problemàtiques que afecten la globalitat de la
ciutat. Segons l'article 18 del Reglament de Participació ciutadana,
entre les seves funcions destaquen el "debat, consulta, proposta i
informe en determinats temes com són: les consultes populars, el
planejament urbanístic general, criteris generals dels pressupostos
municipals, programa d'actuació anual i anàlisi i seguiment de les
polítiques públiques que afecten la ciutat. Així mateix, li correspondran
aquelles altres funcions consultives i informe que li siguin
encomanades per l'Alcalde o Alcaldessa, el Ple o els Consells de
Barri".
Segons l'article 19, el Consell de Ciutat ha d'estar format per
"l'Alcalde o Alcaldessa, un regidor designat per l'Alcalde, el defensor
del ciutadà, un membre de cada grup amb representació al
Consistori, dos representants de cadascun dels Consells de Barri i
dos representants dels Consells sectorials."
Donat que en aquests moments es treballa en el procés de constitució
de tots els Consells de Barri de la ciutat, es preveu que el Consell
de Ciutat pugui entrar en funcionament a finals d'aquest mandat
2003-2007 i esdevenir peça clau de la participació ciutadana.
> Els Consells Municipals Sectorials
Els consells municipals sectorials, tal i com defineix l'article 22 del
Reglament de Participació Ciutadana són aquells òrgans de participació,
de caràcter consultiu, que canalitzen les inquietuds i iniciatives
ciutadanes al voltant de les diverses matèries i assumptes de
competència municipal i d'actuació de l'Ajuntament. A hores d’ara,
a Banyoles hi ha en funcionament els següents Consells Municipals
Sectorials: el Consell Escolar Municipal, la Comissió Municipal de la
Dona, la Comissió Intercultural Municipal i en aquest mandat 2003-
2007 està previst posar en funcionament el Consell d'Infants.
. Els Consells Ciutadans
Es tracta d'un òrgan de caràcter temporal que constitueix
53

La Farga
l'Ajuntament que, tal i com defineix l'art. 25 del Reglament de
Participació Ciutadana, "són grups de persones escollides a l'atzar
que emeten un informe no vinculant sobre un tema col·lectiu d'interès
general per tot el municipi". Els components que poden integrar
aquest instrument "són seleccionats aleatòriament entre persones
majors de 18 anys del Padró d'Habitants i oferint a totes les
persones les mateixes oportunitats de participar-hi" (article 25).
. Els Consells Consultius
Es tracta d'un òrgan de caràcter temporal que constitueix
l'Ajuntament i que no ve regulat per l’actual Reglament. En aquest
cas, està integrat per grups de persones representatives, sense la
participació de cap dels grups polítics municipals. Aquests Consells
Consultius emeten un informe vinculant sobre un tema col·lectiu
d'interès general per tot el municipi.
Els components que poden integrar aquest instrument són seleccionats
per l’Ajuntament entre les diferents associacions existents al
municipi i que tinguin relació amb el tema que es debat. També hi
poden participar persones a títol individual que puguin aportar punts
de vista interessants sobre el tema, de manera que es configuri un arc
d’opinions més ampli i plural.
En aquests moments, l’experiència existent al municipi de Banyoles
en quant al funcionament d’aquest òrgan ha estat molt positiva.
L’exemple paradigmàtic de la seva aplicació ha estat en el debat
sobre la reurbanització i peatonalització de la Plaça Major de la ciutat,
el seu centre neuràlgic. En aquest cas, l’informe vinculant emès
pel Consell Consultiu va considerar oportú mantenir l’actual estructura
regular d’arbrat existent a la plaça en comptes de configurar
un nou espai visualment diferent. En aquest cas, el projecte executiu
de les obres va recollir aquesta proposta i les obres que en
aquests moments ja s’estan portant a terme respectaran la decisió
del Consell Consultiu.
2.6.2. Els Consells de Barri
Els Consells de Barri són els òrgans de participació per excel·lència d'un
àmbit territorial concret, els barris. Tal i com defineix l'art. 20 del
Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Banyoles,
Participació ciutadana
"s'estableix com a òrgan específic, per tal de facilitar la participació ciutadana
en la gestió dels assumptes municipals en les àrees territorials
corresponents, un Consell de Barri en cadascun dels barris de la ciutat."
Els Consells de Barri aborden diferents objectius i esdevenen essencials
per aproximar la gestió municipal al ciutadà. Les funcions bàsiques
d'aquests òrgans van encaminades a permetre la màxima participació
dels veïns, col·lectius i entitats dins l'activitat pública i en
especial dins el seu barri; facilitar la més àmplia informació i publicitat
sobre les seves activitats
i acords; garantir l'efectivitat
dels drets i els
deures dels veïns; i fomentar
l'associacionisme.
Els Consells de Barri
neixen per fomentar la
participació i la dinamització
social
D'altra banda, les competències
que ha de desenvolupar el Consell de Barri dins el seu àmbit
d'actuació són: facilitar a l'Ajuntament de Banyoles una diagnosi de
les necessitats del barri, amb indicació i selecció de prioritats; informar
als òrgans de govern de l'Ajuntament de Banyoles del funcionament
dels serveis municipals al barri; canalitzar cap a l'Ajuntament
les aspiracions del veïnat així com actes públics, reunions de treball
i totes aquelles activitats que es creguin necessàries; i informar als
veïns de totes aquelles activitats que l'Ajuntament hagi de realitzar
dins el seu àmbit geogràfic o que, essent d'interès general, afecti al
barri.
En aquests moments, es troba ja en ple funcionament el Consell de
Barri de Canaleta. Aquest, es va constituir el passat 24 d'abril de 2004
i actualment s'ha consolidat ja com a un espai de trobada, reflexió i
treball dels veïns, entitats que treballen al barri i Ajuntament; també
està constituït el Consell de Barri de La Farga (17 de febrer de 2005)
Així mateix, està previst que al llarg d'aquest any es constitueixin els
Consells de Mas Palau, del barri de Sant Pere i el del barri de Can Puig.
2.6.2.1. El Consell de Barri de La Farga
Es tracta del darrer Consell de Barri constituït a la ciutat de
Banyoles, el dia 15 de març de 2005. A partir de la voluntat de
l'Ajuntament de Banyoles per tal de potenciar els Consells de Barri
com a òrgans de Participació Ciutadana en espais territorials concrets
de la ciutat, i coincidint amb la voluntat d'elaborar un projecte d’intervenció
integral del barri de la Farga per a la Llei 2/2004, a principis
del mes de març del present any es va decidir fer una reunió
informativa convidant a tots els sectors, agents i entitats que formen
part de la vida del barri de
La Farga.
Els Consells de Barri
actua com un òrgan
bàsic per a la modernització
i l’adequació de
La Farga
Des del dia de la seva
constitució, el passat 15
de març, s’han realitzat
nou reunions formals en
les quals s’han debatut
diferents problemàtiques
del barri i s’han proposat solucions i propostes d’actuació al respecte.
Del Consell de Barri de La Farga n’han sorgit també tres grups
de treball: el de nens i nenes, el grup de treball de dones i el de
comerciants que han elaborat tota aquesta tasca des de les seves
diferents perspectives.
54

La Farga
2.6.3. Teixit associatiu a la ciutat de
Banyoles
Les entitats i associacions de Banyoles, des de la participació de la
societat civil, treballen per impulsar diferents projectes en àmbits
ben diversos que afecten la nostra ciutat: medi natural, religiós,
intercultural, desenvolupament econòmic, educatiu, lleure i oci,
cultural, esportiu i social i cívic.
Intercultural
Religiós
Medi Natural
Desenv.econ.
Educatiu
Lleure i oci
Cultural
Esportiu
Social i cívic
1
2
2
Entitats de Banyoles. 2005
9
10
17
0 10 20 30 40
Font: Registre Municipal d'entitats
29
29
34
Intercultural
Religiós
Medi Natural
Desenv.econ.
Educatiu
Lleure i oci
Cultural
Esportiu
Social i cívic
Aquestes entitats i la diversitat dels seus camps d'actuació són una
mostra clara de la riquesa i vitalitat existent a Banyoles en quant al
seu teixit social; una variada xarxa ciutadana compromesa sempre
en fer possible la millora i el progrés de la nostra ciutat. El teixit
associatiu de la ciutat de Banyoles està format per un total de 133
entitats i associacions.
Com veiem a la gràfica, hi ha quatre grans àmbits en quant a associacionisme
a Banyoles: l’àmbit social i cívic, amb 33 entitats,
representa el 24,8% del total d’associacions; l’esportiu, amb 29
entitats (un 21,8%); el cultural, amb 26 associacions (un 19,5%);
i l’àmbit de lleure i oci, amb 17 entitats (que representa el 12,8%);
mentre que la resta de 28 associacions configuren el 21,1% restant.
Participació ciutadana
2.6.4. Teixit associatiu al barri de
La Farga
De les 133 entitats i associacions que formen el teixit associatiu de
la ciutat, cinc tenen la seva seu i context territorial de treball al barri
de La Farga i una, tot i no tenir la seva seu al barri, treballa amb un
sector de població d'aquest. Aquestes es concreten en tres àmbits, a
l’àmbit social i cívic hi trobem dues entitats; al cultural en trobem
tres; i al del lleure i oci, l’entitat restant.
El teixit associatiu de la Farga, per tant, es vertebra sobretot a través
d’un major dinamisme i associacionisme pel que fa a l’àmbit cultural
que suposa el 50% de l’associacionisme del barri, contra el 33,3% que
suposa l’àmbit social i cívic i el 33,3% de l’àmbit de lleure i oci.
> Àmbit social
. Unión de Trabajadores de Mauritània en España
Aquesta associació va ser creada l'any 1999 i té com a finalitats la
promoció i integració dels immigrants treballadors mauritans i de
famílies en els diferents àmbits de la vida social de la zona on resideixen;
la proposició, creació i organització d'activitats de caire cultural,
socials, esportiu, informatiu i recreatiu que possibilitin la
dinamització del col·lectiu immigrant de treballadors mauritans i de
les seves famílies; assumir la funció d'interlocutor davant els organismes
públics i privats, organitzacions no governamentals, fundacions
i altres associacions, en aquelles qüestions que incideixin
directament als immigrants treballadors mauritans i a les seves
famílies; reagrupar els treballadors mauritans per assegurar millor
la defensa dels seus interessos materials i morals i per millorar les
seves condicions d'estança. Així també, treballa per estrènyer els
llaços de solidaritat amb el mon del treball espanyol en general i
amb els treballadors africans en particular; la representació, defensa
i la promoció dels interessos econòmics, socials, laborals, professionals
i culturals dels seus afiliats; en programar les accions
oportunes per aconseguir millores socials i econòmics pels seus afiliats;
i actuar a Mauritània, per estrènyer els llaços de solidaritat
amb els treballadors d’aquest país.
. AV La Farga
Aquesta entitat va ser creada el desembre de l'any 1994.
Inicialment, el seu objectiu era l'organització de la Festa del Barri,
a banda d'intentar solucionar diverses problemàtiques de circulació
de vehicles que hi havia en aquell moments al barri. L'objecte i finalitat
de l'associació, segons els seus estatuts, és promoure i organitzar
activitats de tota mena, tant lúdiques com esportives, culturals
i d'esbarjo. Tanmateix també serà finalitat de l'Associació atendre
als problemes de qualsevol classe que afectin a la convivència
del barri, defensant els interessos que li afectin tant individualment
com dins de la col·lectivitat de Banyoles. De caràcter merament
enunciatiu, però no limitatiu, seran finalitats de l'associació l'organització
de festes del barri, organització de concursos culturals i
esportius, organització de viatges, organització d'actes reivindicatius,
de solidaritat, etc.
Les problemàtiques de convivència i urbanístiques van portar que
l'any 1995 es convoqués una assemblea de tots els presidents d'escala
per tal de parlar amb l'Ajuntament sobre les diverses problemàtiques
amb la immigració que començava a tenir el barri. L'any 1999
es va fer una primera reunió entre l'associació de veïns i les entitats
d'immigrants del barri, d'aquesta reunió en neix la Fira de la
Diversitat. Des del moment en què es va crear l'entitat fins a l'actualitat
el nombre de socis d'aquesta ha disminuït considerablement,
han passat de ser uns 60 socis inicialment a 33 a l'actualitat. El motiu
d'aquesta davallada té una doble explicació; d'una banda des del
moment en què l'associació de veïns va començar a fer un treball
conjunt amb els immigrants per tal de mediar els possibles conflictes
entre els immigrants i la població autòctona molts dels socis de l'entitat
van donar-se de baixa donat que no estaven d'acord amb les
actuacions que desenvolupava l'associació.
D'altra banda, els immigrants que viuen al barri no formen part de
l'associació de veïns; una de les causes més probables de fet que
es doni aquest fet és la quota que cada soci ha de pagar anualment,
tot i que és una quantitat insignificant (6 €), el fet d'haver
de pagar uns diners sembla ser que és un dels principals factors pel
qual els immigrants no s'associen a l'associació de veïns.
Segurament més pel fet que no entenen a què es destinen aquests
diners i quin benefici en treuen ells que per la quantitat que els
suposa.
55

Àmbit cultural
La Farga
. Asociación HAL PULAAR
Aquesta associació va ser creada l'any 2000 i té com a finalitats
promoure i integrar als immigrants d'origen africà de parla "hal
pulaar" en els diferents àmbits de la vida social de Banyoles i de la
seva comarca; promoure, crear i organitzar activitats de caràcter
cultural, social, esportiu i recreatiu al col·lectiu anterior; així com
fer d'interlocutors, davant organismes públics o privats, en temes
que incideixin directament en el col·lectiu d'africans de parla "hal
pulaar" de Banyoles i comarca.
. Associació Cultural Islàmica ARRACHAD
Aquesta entitat va ser constituïda l'any 1998. Les seves finalitats van
encarades a l’ensenyament de l'Islam i cultura del país, i a llegir i
escriure l'àrab a tots els nens de la comunitat islàmica; i en celebrar
reunions de caràcter cultural i com a local social de la comunitat.
. Associació d'Immigrants i amics de Banyoles i comarca,
Meragemu
Associació constituïda l'any 1993 que treballa per la promoció i integració
dels immigrants als diferents àmbits de la vida social de Banyoles i
comarca; per la promoció, creació i organització d'activitats d'índole cultural,
social, esportiva, informativa i recreativa que possibilitin la dinamització
del col·lectiu immigrant. Així mateix, fa d'interlocutor davant
d'organismes públics i privats en aquells temes que incideixin directament
en els immigrants de Banyoles i comarca.
> Àmbit de lleure i oci
. Xirois
Es tracta d’una entitat relativament jove, creada l’any 2003, però
que funcionava de facto des de l’any 1991 sota el nom de MIJAC,
Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Cristiana. Xirois és una entitat
que no té la seu social al barri, depèn de la parròquia de Sta. Maria
dels Turers de Banyoles i està sota tutela del Bisbat de Girona. El
seu objectiu principal és treballar en el lleure infantil i juvenil. Per
Participació ciutadana
això, organitza un esplai per a nens i nenes de 3 fins a 12 anys,
tots els dissabtes a la tarda, als locals parroquials de l'església de
St. Pere. Actualment Xirois ha traslladat la seu de la seva entitat
del centre de Banyoles als locals parroquials de l’església de St.
Pere, prop del barri de La Farga, donat que la majoria de nens i
nenes amb els quals treballa procedeixen d’aquest barri. L'objectiu
era evitar el risc que suposava que els nens i nenes haguessin d'anar
sols des de La Farga fins al centre de la ciutat. Compten amb
una mitjana de 30 nens i nenes, 25 dels quals són nens immigrants
que viuen al barri de La Farga.
Fira de la Diversitat
Des de l'any 1999, l'Associació de Veïns de La Farga amb la
col·laboració de les entitats interculturals que hi ha al barri i
d'altres entitats de la resta de la ciutat, organitza la Fira de la
Diversitat, aquesta fira pretén donar coherència i consistència a
una línia de treball que està portant l'associació de veïns des de
fa molt temps. Amb aquesta festa es pretén que tots els veïns
del barri hi participin amb la personal aportació de la seva cultura
i la seva identitat. Igualment, es pretén obrir el barri a la
resta de la ciutat.
Els objectius d'aquesta fira són millorar la convivència al barri;
fer que els veïns es coneguin i gaudeixin conjuntament de la
seva festa; fer que tots els veïns se sentin seva la festa; obrirse,
com a barri, a la resta de la ciutat per donar-hi a conèixer
la seva vitalitat i el seu dinamisme.
2.6.5. Mancances de participació al
barri de La Farga
Tot aquest teixit associatiu i de participació que s’està vestint o està
format al barri de la Farga també presenta un seguit de mancances
de participació ciutadana en relació al conjunt de la ciutat.
> Manca de participació dels nouvinguts
En aquest sentit, cal destacar, no només la inexistència d'entitats
d'àmbit cultural o esportiu al barri (que són la majoria) sinó la
manca de participació que existeix actualment per part de les persones
immigrades que viuen a La Farga a les entitats culturals, de
lleure i oci, educatives, de desenvolupament socioeconòmic o
ambientals de la ciutat.
Dir, per exemple, que només 6 nens marroquins i 3 nens gambians
participen en alguna entitat esportiva banyolina; també existeix
una escassa participació de persones immigrants residents al barri
de La Farga a les entitats de lleure i oci de la ciutat que, a part de
la Xirois que treballen directament amb els nens del barri, és gairebé
nul·la. A tall d’exemple il·lustratiu, de les 1526 persones que
viuen al barri de la Farga només 33 formen part de la seva
Associació de Veïns (un
2,2% dels seus habitants);
d'aquests 33, només hi ha Hi ha una manca de
1 immigrant que represen- motivació dels líders
ta el 3% de tota l’AAVV i el religiosos per fer un
0,1% d’habitants del barri. treball conjunt al barri
D’altra banda, hi ha una
participació efectivament
nul·la en la resta d’àmbits de treball de les entitats que hem vist
més amunt.
Aquests baixos percentatges d’implicació en l’associacionisme dels
habitants del propi barri venen fonamentats, d’una banda, per cert
recel manifest de la població autòctona cap a la població nouvinguda.
Tal i com manifesta la mateixa Associació de Veïns, moltes de les persones
autòctones residents a La Farga es van donar de baixa de l’entitat
a partir del moment que l'associació va començar a treballar com
a mediadora de conflictes amb els immigrants, donat que un nombre
important de gent no estava d'acord amb aquesta actuació específica.
Per això, una de les màximes preocupacions de l’AAVV en aquests
moments és com atraure més socis a l’entitat.
D’altra banda, el fet que la gran majoria dels immigrants no s'hagin
donat d'alta a l'associació de veïns i a altres entitats de la ciutat, es
56

La Farga
pot explicar tant per la manca de coneixement que tenen de quin és
el treball i funcions de l'associacionisme en general i de quines són
les entitats existents a la ciutat. Hem de contemplar també la barrera
-pot ser més psicològica que real- que els suposa pagar la simple
quota econòmica que cal pagar anualment (aquest aspecte seria
decisiu sobretot pel que fa a les esportives com el Club Natació
Banyoles, el Club Deportiu Banyoles o el Club Bàsquet Banyoles que
presenten unes quotes més elevades). O, fins i tot, la manca d'interès
en general que han mostrat cap a l’associacionisme i la defensa
dels interessos col·lectius tant del barri com de la ciutat seria un
aspecte a tenir en compte i que provocaria un efecte domino: el fet
que no hi hagi cap immigrant en aquestes entitats, dificulta alhora
l’adhesió de molts altres, ja que els suposa entrar en unes dinàmiques
desconegudes com a col·lectiu on no hi tenen cap o poques
persones com a referent més proper.
> La nul·la participació de la dona immigrant
La situació de la poca participació ciutadana en el teixit associatiu
s’agreuja a La Farga per la nul·la implicació de la dona immigrant
en el mateix. Aquest fenomen es produeix, sobretot, per tres
motius diferents.
En primer lloc, pel propi bagatge cultural que té la dona. És a dir,
entre aquesta població està totalment assumit que la dona ha d’anar
acompanyada pel seu
espòs en qualsevol acte
Les participació de les
social que hi hagin homes
dones immigrants es
(reunions d’associacions,
limita a la relació entre
taules de treball, etc.). En
elles mateixes
aquest supòsit, tot i que la
dona sigui present en
alguna d’aquestes activitats acompanyada pel espòs, no participarà
de manera activa en la mateixa.
En segon lloc, les dones immigrants són les responsables del funcionament
diari de les tasques de la llar. Això provoca que, més o
menys, a partir de les 18 h. hagin d’estar a casa seva fent aquestes
tasques i no puguin participar en els actes socials esmentats que,
altrament, solen fer-se una vegada finalitzada la jornada laboral.
Participació ciutadana
Finalment, la nul·la participació de la dona immigrant en el teixit
associatiu també ve donat pel poc valor i sentit que donen a aquests
actes, configurats per la pròpia concepció cultural i uns esquemes
de concepció del món totalment diferents als nostres i que signifiquen
una clara limitació de la integració que coarta la voluntat d’integració
de la persona.
57

La Farga Situació ambiental
2.7. Descripció de la situació
ambiental
2.7.1. Zones verdes i arbrat
L’àmbit d’actuació presenta una gran mancança en quant a zones
verdes, amb l’espai de la Plaça del carrer Tarragona com a única
zona verda executada. La zona de la Plaça de la Pau, si bé el planejament
preveu que sigui zona verda, ha estat urbanitzada però
no s’ha executat i, per tant, encara no és pública, malgrat que a la
pràctica faci aquesta funció.
Tanmateix, la qualitat ambiental i la funcionalitat com a zona verda
d’ambdós espais és escassa. Tant la Plaça de la Pau com la Plaça del
carrer Tarragona presenten un paviment de sauló i tenen més vocació
d’espais buits que no pas d’escenari per al gaudi dels seus veïns.
D’altra banda, cal fer referència també a la presència d’un tram al
descobert i sense canalitzar del rec Major en la parcel·la abandonada
del carrer del Paper. Si bé es tracta d’una parcel·la que el PGOU
hi preveu una zona verda de 1.596 m2, aquesta encara no ha estat
executada ni urbanitzada. Al contrari, el seu estat és d’abandonament
total, malgrat tenir un bon potencial de recuperació ambiental.
> Zona verda de la Plaça del carrer Tarragona
S’ubica entre el carrer del Paper i el carrer Tarragona, amb una disposició
en forma triangular. Es tracta de l’espai verd més petit dels
tres, d’una superfície total de 791 m2 . Aquesta plaça va ser urbanitzada
al seu moment i fou executat amb un tractament merament
funcional. La seva ubicació i l’acabat d’obra li confereixen una funció
d’espai de pas i transició entre el bloc d’habitatges que té al
darrera i els carrers que l’envolten, més que no de plaça. Els únics
elements pròpiament naturals que hi trobem són les 14 mèlies i 4
acàcies que suposen el 29% del total d’arbrat existent al barri.
> L’arbrat
L’àmbit definit presenta també una greu mancança en quant a
arbrat públic. En base a l’Inventari de l’arbrat municipal, s’ha
detectat que existeixen únicament tres punts on s’acumula tot l’ar-
Situació en ortofoto de la zona verda executada en l’àmbit d’actuació proposat
brat present al barri que es quantifica en un total de 70 exemplars
de quatre espècies diferents.
A més del que trobem a la zona verda del carrer Tarragona, la Plaça
de la Pau concentra l’índex més elevat d’arbrat públic, amb 39
. Plaça de la Pau
. Plaça carrer Tarragona
· Ronda Monestir
TOTAL
Arbrat públic al barri de La Farga
39 moreres (Morus alba)
14 mèlies (Melia azedarach)
4 acàcies (Robinia pseudoacacia)
5 pi pinyer (Pinus pinea)
62 ejemplars
moreres que signifiquen més de la meitat (el 62,9%) de l’arbrat
total de l’àmbit. La Ronda Monestir, en un dels extrems delimitats
de l’àmbit d’actuació, hi ha plantats 5 pins pinyers
que representen només el 8,1% de tot
l’arbrat públic de l’àmbit. Com veiem, per tant,
les Places de la Pau i del carrer Tarragona concentren
la major part de l’arbrat públic (concretament,
el 91,9%), la qual cosa significa
que la presència del mateix en els demés
carrers de l’àmbit és inexistent, llevat dels
escassos exemplars que trobem a la Ronda
Monestir i el solar abandonat del carrer del
Paper.
Tot i això, per la tipologia i edat dels exemplars
no trobem bons espais d’ombra al seu
recés i es configuren com un tipus d’arbrat,
sobretot el de la Plaça de la Pau, amb una
escàs efecte d’apantallament acústic sobre el
soroll existent.
L’arbrat públic millora el paisatge urbà i pot
esdevenir un factor d’importància durant els
eixuts i calorosos estius mediterranis, pel fet
58

La Farga
que milloren el confort tèrmic dels vianants. L’absència, però, d’arbrat
públic als carrers Barcelona, Tarragona, València i Girona, on es
concentra tant la major part dels habitatges de l’àmbit com els
comerços del mateix, ajuda a configurar una imatge dura i poc amable
d’uns eixos de trànsit constant de persones, en uns espais ja de
per si poc condicionats per fer vida al carrer. En aquest sentit, a la
manca d’arbrat cal afegir-hi la saturació de vehicles aparcats en
ambdós costats d’aquests carrers, el mal estat de les façanes i el fet
de disposar de voreres poc amples, que incrementen una imatge poc
agradable i de concentració dels mateixos.
L’àmbit d’actuació presenta una gran mancança en quant a zones
verdes, amb l’espai de la Plaça del carrer Tarragona com a única
zona verda executada. La zona de la Plaça de la Pau, si bé el planejament
preveu que sigui zona verda, ha estat urbanitzada però
no s’ha executat i, per tant, encara no és pública, malgrat que a la
pràctica faci aquesta funció.
Tanmateix, la qualitat ambiental i la funcionalitat com a zona verda
d’ambdós espais és escassa. Tant la Plaça de la Pau com la Plaça del
carrer Tarragona presenten un paviment de sauló i tenen més vocació
d’espais buits que no pas d’escenari per al gaudi dels seus veïns.
D’altra banda, cal fer referència també a la presència d’un tram al
descobert i sense canalitzar del rec Major en la parcel·la abandonada
del carrer del Paper. Si bé es tracta d’una parcel·la que el PGOU
hi preveu una zona verda de 1.596 m2, aquesta encara no ha estat
executada ni urbanitzada. Al contrari, el seu estat és d’abandonament
total, malgrat tenir un bon potencial de recuperació ambiental.
> Tram descobert del rec Major
El pas al descobert d’aquest tram sense canalitzar del rec Major de
sortida de l’Estany (el més important que té) confereix enormes
possibilitats a aquesta parcel·la en quant al seu futur arranjament
i condicionament com a connector ambiental.
L’arbrat actual existent a la parcel·la està en situació de degradació. Hi
trobem quatre freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), tres dels quals
Situació ambiental
es troben morts, amb el conseqüent perill de caiguda de branques que
comporten; tres tuies (Thuja sp.) que es troben en un estat fitosanitari
lamentable i només un magraner (Punica granatum) es troba en bon
estat fitosanitari.
En aquests moments, aquest tram del rec no contempla cap mesura
de protecció al seu voltant i es troba en una situació molt degradada,
amb múltiples abocaments d’aigües residuals, suposadament
provinents d’habitatges i indústries existents a la zona. L'entorn
més immediat del rec es troba en un estat natural molt degradat,
degut tant a la mala qualitat de les aigües com de l'estat de complet
abandonament que presenta el solar. Aquest fet es tradueix en
una paupèrrima qualitat de les comunitats vegetals i animals característiques
dels recs i dels ambients aquàtics; això produeix la
inexistència de flora i fauna característiques del recs i dels
ambients aquàtics (joncs, canyís, nàiades, carpes, barbs, etc.) que
actualment es troben a altres trams de recs de la ciutat.
2.7.2. Els sorolls
Realitzar qualsevol activitat humana comporta gairebé sempre un
nivell de so més o menys elevat. Segons el tipus, la durada, el lloc
i el moment on es produeixen, els sons poden ser molestos, incòmodes
i arribar a alterar el benestar fisiològic o psicològic dels
éssers vius; llavors en diem soroll i es considera contaminació. La
contaminació acústica pot definir-se com l’increment significatiu
dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de
deteriorament de la qualitat ambiental del territori.
El soroll, per tant, és un contaminant susceptible d’afectar la salut
de les persones i la seva qualitat de vida, ja que, a més de tenir
incidència sobre la salut, també té influència sobre la comunicació
i el comportament. El soroll pot portar a una disminució temporal o
permanent de la capacitat auditiva, a manifestacions de sensacions
de molèstia, a estats de nerviosisme i irritabilitat, a provocar interferències
en el son que alhora poden produeixen cansament, disminució
del rendiment, disminució de la concentració en el treball,
alteracions del metabolisme, del sistema nerviós central, del sistema
neurovegetatiu, etc. D’altra banda, cal dir que la molèstia per
soroll porta implícit un fort component subjectiu. Un mateix so pot
ser considerat agradable o molest segons les seves característiques,
les del receptor i les del moment en què es produeix.
Les principals fonts de soroll ambiental són el trànsit, les activitats
industrials i recreatives i el veïnatge. Per avaluar el soroll ambiental,
d'acord amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació
acústica, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha
elaborat el programari NivAval que permet, a partir de mesuraments
de nivell de soroll a través de sonòmetres, durant un temps
determinat, calcular el nivell d'avaluació LAr tal com s'estableix en
els annexos de la llei. Per portar a terme aquestes mesures de
sorolls amb poca variació temporal, el paràmetre de mesura és el
nivell de pressió ponderat A (LpA), però hi ha molts sorolls que
varien en el temps, per exemple el soroll del trànsit, fet que ha originat
d’altres paràmetres més descriptius. En base a aquesta llei,
la Generalitat ha previst que el territori es delimiti en tres zones de
sensibilitat acústica:
. Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del
territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.
. Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els
sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll.
. Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors
59

. Sensibilitat acústica baixa
. Sensibilitat acústica moderada
. Sensibilitat acústica alta
La Farga
del territori que admeten una percepció elevada de soroll.
Les mesures dels diferents nivells d’avaluació usen el paràmetre
LAr,T. Aquest paràmetre medeix el nivell de pressió sonora continu
equivalent ponderat A referit a un interval de temps determinat que
té en compte ajustos o penalitzacions, entre d’altres, segons el
caràcter tonal i la presència de sorolls impulsius. En base a aquest
paràmetre tenim que les tres zones de sensibilitat acústica es delimiten
a partir dels següents indicadors, tal i com marca la llei:
Índex de sensibilitat acústica
LAR>=70dBA
60< LAR

La Farga
te de decret que la regularà, estableix uns llindars màxims i mínims
desitjables per a les diferents zones del territori català en funció de
la seva proximitat a zones sensibles i l’ús a que es destina cada
tipus de sòl. Alhora promou l’eficiència energètica dels elements
d’il·luminació i els materials dels quals estan fets, donat que poden
generar residus altament contaminants.
Segons aquesta normativa el conjunt de la trama urbana de
Banyoles ha d’ésser considerada dins l’anomenada Zona E3, entre
d’altres, per trobar-se en la pràctica totalitat a menys de 2 km d’un
Espai d’Interès Natural (PEIN), l’Estany de Banyoles. Per aquest
motiu no es pot classificar cap zona amb una intensitat lumínica
major a la corresponent a l’E3.
Pel que fa a l’actualitat, l’enllumenat públic que trobem al barri de la
Farga consta d’un total de 107 punts de llum, 37 dels quals són amb
làmpades de vapor de mercuri i 70 de vapor de sodi de baixa pressió.
Les làmpades de vapor de mercuri són altament contaminant pel
seu contingut en aquest metall pesant, alhora que són menys eficients
energèticament. Per aquest motiu, la Llei 6/2001 estipula que
s’han de substituir les làmpades de vapor de mercuri per vapor de
sodi en els processos de renovació de l’enllumenat públic que també
ha de tendir a la reducció de la potència instal·lada.
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Total: 107
37
Tipus de làmpades instal·lades
La Farga
Alhora, cal esmentar que els valors luxomètrics al sector són d’entre
15 i 25 lux a l’Avinguda de la Farga, d’entre 10 i 15 lux als
carrers Barcelona, Tarragona, Paper i Àlvarez de Castro i d’entre 5
i 10 al carrer Girona, València i prolongació del carrer Tarragona.
Aquests valors entren en la normalitat del rang de valors mitjans
d’il·luminació en horari de nit en zones destinades a trànsit de vehicles
i/o al pas de persones, que es mostren a continuació.
70
vapor de mercuri vapor de sodi
Situació ambiental
vapor de mercuri
vapor de sodi
Tot i això, cal esmentar que el tram corresponent al carrer Girona
presenta deficiències d’il·luminació importants en relació a l’ús i
freqüentació a què és sotmès. Aquestes deficiències són degudes,
en bona part, al tipus de làmpades existents (de vapor de mercuri
de 125 watts), energèticament molt deficients. Aquesta mateixa
problemàtica també es dóna a la zona verda del carrer Tarragona,
en la qual hi ha tres llums de vapor de mercuri que únicament
il·luminen, amb baix rendiment, la zona verda, deixant insuficientment
il·luminada la zona del carrer. Per altra banda, trobem una
altra problemàtica al carrer València per manca d’il·luminació, a
causa que únicament hi ha tres punts de llum a tot el carrer i distribuïts
irregularment a causa de les deficients característiques del
cablejat elèctric existent en aquest sector.
Per això, l’Ajuntament de Banyoles va aprovar un Pla de renovació
de l’enllumenat públic, aprovat també pel Departament d’Energia.
Aquest pla és un estudi de les necessitats municipals respecte de
l’enllumenat públic de manera que s’aprofiti millor la llum i es minimitzi
la contaminació lumínica, alhora que es cobreixen les necessitats
i la seguretat ciutadanes. Segons el mateix, es preveu utilitzar
el tipus d’enllumenat més adequat segons el seu ús: vial, viari,
zones de vianants, ornamental; utilitzar sistemes d’encesa com
cèl·lules fotoelèctriques de gran qualitat o rellotges astronòmics per
assegurar que l’enllumenat no resta encès en les hores que hi ha
llum natural; disposar que els tancaments de les lluminàries siguin
plans i el material utilitzat tingui gran capacitat de transmissió i
resisteixi els efectes de la intempèrie i el pas del temps; promoure
la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per làmpades de
vapor de sodi, donat que aquestes darreres consumeixen entre un
50 i un 60% que les primeres i lumínicament contaminen menys.
També es preveu no utilitzar lluminàries tipus globus sense reflector
en la part superior, ja que projecten una gran emissió de llum per
sobre de l’horitzontal i desaprofiten més del 50% de l’electricitat que
consumeixen i, en dispersar tant la llum, cal emprar bombetes de
molts més watts per poder il·luminar una mica el terra; per a l’enllumenat
ornamental, s’insta a utilitzar lluminàries asimètriques d’alt
rendiment que il·luminen millor amb menys llum; i el Pla també
intenta evitar l’emissió de llum per sobre de l’horitzontal, sobretot
en l’enllumenat de vials i carrers. En definitiva, modificar gradualment
les instal·lacions antigues seguint els criteris d’eficiència energètica
i de consecució de nivells luminotècnics establerts.
2.7.4. Residus i reciclatge
La gestió dels residus municipals es regula per diferents lleis de
caràcter estatal i autonòmic. El model de gestió dels residus municipals
al municipi de Banyoles ve regulat pel compliment de la Llei
6/1993 autonòmica reguladora dels residus, de 15 de juliol, reguladora
de residus (DOG núm. 1776, 28 d'agost de 1993).
Aquesta llei determina que els municipis són els responsables del
servei de recollida, del transport, de la valorització i de la disposició
dels residus municipals. També estableix que els Ajuntaments
han de promoure la valorització dels residus municipals, entenent
per valorització les operacions de recollida selectiva i el servei de
deixalleria municipal. Aquest model de gestió, tal com s'especifica
a l'article 45 de la llei, pot dur-se a terme des de l'àmbit municipal
o, si s'escau, fer-se a nivell mancomunat o comarcal. Per aconseguir
els objectius que fixa la Llei es planteja la implantació d'una
recollida selectiva de la fracció orgànica, amb caràcter obligatori a
tots els municipis de més de 5.000 habitants. També de manera
obligatòria, als municipis de més de 5.000 habitants, s'haurà de
disposar d'un servei de deixalleria.
De manera voluntària, els municipis impulsaran la recollida selectiva
del vidre, del paper i cartró, de les piles, dels plàstics, dels
61

La Farga
Situació ambiental
metalls i d'altres materials que puguin ser valoritzables (article
47.3 de la Llei 6/93). Donat que majoritàriament es tracta d'envasos
i residus d'envasos, la seva gestió es regula a través de la Llei
11/1997 d'envasos i residus d'envasos. Aquesta Llei especifica els
sistemes de recollida selectiva i marca els objectius de recuperació
i valorització per a cada tipus de material; així mateix, determina i
regula bona part de la gestió dels residus d'envasos i en conseqüència
dels materials inorgànics presents en les escombraries,
obligant a la seva recollida selectiva i marcant uns objectius de
recuperació i valorització en horitzons temporals relativament propers.
La Llei 6/93 defineix els residus municipals com els residus domèstics
i també els residus de comerços i d'oficines i serveis i d'altres
residus que, per llur naturalesa o composició, poden assimilar-se
als residus domèstics. En funció de les seves característiques els
residus municipals es poden classificar en:
· Residus municipals ordinaris (RMO): Agrupa tots aquells
residus municipals que són objecte de la recollida ordinària d'escombraries.
Es poden dividir en diferents fraccions: matèria orgànica,
paper i cartró, vidre, plàstics, metalls, envasos mixtos, tèxtils
i altres materials.
· Residus municipals voluminosos (RMV): Són aquells residus
que per la seva grandària no poden ser recollits a través dels mitjans
convencionals utilitzats pels residus municipals ordinaris. És el
cas dels electrodomèstics, dels mobles i d'altres andròmines.
· Residus municipals especials (RME): Són els residus que, pel
caràcter perillós de la seva composició, no poden recollir-se amb la
resta de residus municipals ordinaris. Són, per exemple, les pintures,
els dissolvents, les piles, els medicaments, les bateries de
cotxe, els olis, etc.
A part del sistema de recollida de residus de rebuig amb contenidors,
a Banyoles funciona un servei de recollida selectiva de vidre,
paper-cartró i envasos lleugers mitjançant contenidors específics.
Els contenidors de recollida selectiva es troben repartits pels diferents
carrers i places del municipi agrupats, sempre que sigui possible,
en àrees d'aportació. Cada àrea d'aportació agrupa un contenidor
de vidre (contenidor verd), un de paper i cartró (blau) i un
d'envasos lleugers (groc). Encara, però, no hi ha servei de recollida
selectiva de la fracció orgànica, tot i que caldrà implantar-lo properament,
d’acord amb el que preveu la normativa corresponent.
Tipus
. Residus de rebuig
. Recollida selectiva de paper
. Recollida selectiva de vidre
. Recollida selectiva d’envasos
TOTAL
Contenidors
Banyoles
318
48
32
34
432
La Farga
15
1
1
1
En base a la ubicació d’aquests contenidors i al seu nombre total (tal
i com consta a la taula superior), si examinem el promig d'habitants
per contenidor veiem que el barri de La Farga pateix també un des-
2500
2000
1500
1000
500
0
129,1
53,8
Residus de
rebuig
1 Contenidor/Habitants
Banyoles, La Farga. 2004
356,6
534,9 503,4
18
1936 1936 1936
R.s. paper R.s. vidre R.s. envasos
Font: Regidoria de Patrimoni Natural i Serveis Ambientals
Banyoles
La Farga
ajustament en relació al promig de la ciutat. Si Banyoles disposa
d’una mitjana d’un contenidor per cada 53,8 habitants, a La Farga
aquest promig puja a un contenidor cada 129,1 habitants (75,2
habitants per sobre de la mitjana). Les dades en quant a contenidors
de recollida selectiva també mostren aquest desajustament per
La Farga, on només existeix una única àrea d’aportació i, per tant,
correspon un contenidor de recollida selectiva (paper, vidre i envasos)
pel conjunt de tots els seus habitants. Això, alhora, suposa que
hi hagi un gran decalatge en relació a la mitjana banyolina: pels
contenidors de recollida selectiva de paper, Banyoles presenten una
mitjana d’un contenidor cada 356,6 habitants (1579,4 habitants per
sobre a La Farga); pels contenidors de recollida selectiva de vidre,
la mitjana banyolina és d’un contenidor cada 534,6 habitants
(1401,1 habitants per sobre a La Farga); i pels contenidors de recollida
selectiva d’envasos, Banyoles té una mitjana d’un contenidor
cada 503,4 habitants (1432,6 habitants per sobre a La Farga).
En quant a la producció i recollida de residus municipals ordinaris,
l'evolució de la producció total de residus s'ha calculat considerant
tant els que es recullen mitjançant el servei de recollida dels residus
d'origen domèstic (inclou residu de neteja viària i residus voluminosos),
com la recollida selectiva amb contenidors al carrer
(paper-cartró, vidre i envasos lleugers).
Tipus
. Residus de rebuig
. Residus de recollida selectiva
7000%
6000%
5000%
4000%
3000%
2000%
1000%
TOTAL
0%
Producció de residus (Kg)
Banyoles
8.000
1.000
9.000
La Farga
424,5
391
815,5
Producció de residus (Kg.)/Habitant/Dia
Banyoles, La Farga. 2004
Banyoles
La Farga
1,9
4,6
2,1
5,0
17,1
57,8
Totals de residus Contenidors de rebuig Recollida selectiva
Font: Regidoria de Patrimoni Natural i Serveis Ambientals
Els resultats que obtenim en quant a la producció de residus són el
barri de La Farga és un àmbit que genera una mitjana de residus
per sobre de la mitjana total de la ciutat. En concret, sobre la tota-
62

La Farga
litat dels residus generats, trobem que la ciutat manté una mitjana
de 1,9 Kg. per habitant i dia, mentre que La Farga genera 4,6 Kg.
de residus per habitant i dia (2,7 kg. per habitant i dia per sobre
de la mitjana).
2.7.5. Males olors industrials
Situació ambiental
La ciutat de Banyoles pateix, des de fa anys, una problemàtica de
males olors industrials que té el barri de la Farga com el seu principal
focus emissor i, per tant, on aquest conflicte es percep amb
més intensitat entre el conjunt dels seus veïns i veïnes.
La problemàtica de les
Es tracta d’una problemàtica
neix com a conse-
males olors industrials qüència del planejament
s’accentua especial-
de la ciutat que situa, en
ment a La Farga
alguns casos, els nuclis
residencials molt propers
als industrials. Alhora,
determinades indústries de Banyoles (concentrades de manera
majoritària al polígon industrial de La Farga) necessiten tenir instal·lacions
com depuradores per a la seva activitat, les quals generen,
en alguns casos, episodis de males olors. També cal dir que un
factor deficient en tota aquesta qüestió és el una buit legal existent,
tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, que dificulta seriosament
fer qualsevol actuació en aquesta matèria.
Tanmateix, per fer front a aquesta problemàtica, l’Ajuntament de
Banyoles ha encarregat la realització d’un estudi olfatomètric de la
ciutat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en conveni
de l'any 2004. Aquest projecte té com a objectiu l'elaboració final
d'un mapa de males olors i de la qualitat atmosfèrica de Banyoles,
per poder avaluar l'impacte de les emissions molestes de les activitats
industrials instal·lades en l'àrea urbana i d'altres que puguin
haver-hi. Fruit de tot aquest estudi, l'Ajuntament elaborarà, entre
d’altres, una normativa municipal que reguli tant les sancions que
es podran imposar com el
procediment a seguir en
aquesta problemàtica.
tat registrats al barri des de juny de 2004 a gener de 2005, dins
del procés de control, indiquen que les puntes més importants es
produeixen durant els mesos de setembre (amb 101 episodis) i
octubre (amb un total de 59 episodis).
Tal i com revela l’estudi de la UPC, aquests episodis de males olors
han estat produïts majori-
Les fonts emissores són tàriament per activitats de
fabricació de pinsos, gela-
bàsicament indústries
tines i escorxador d'avi-
de gelatines, pinsos i
ram. Aquestes activitats
escorxadors d’aviram
estan situades en el seu
perímetre i en el sector
nord-oest i nord-est del barri, provinents de la zona industrial, tal i
com comprovem en la imatge següent.
Malgrat que l’estudi no
La imatge fa referència a la zona D de control social (la del requa-
està finalitzat i no es disdre
vermell) que coincideix pràcticament amb la zona delimitada en
posa a hores d’ara del
aquest projecte. Es tracta d’una de les vuit zones de control en les
mapa d’olors de la ciutat,
que es base l’estudi, amb les aportacions dels veïns i veïnes que
en aquests moments sí disposem ja de certes dades al respecte pel han participat en el mateix (marcats en els punts de color lila). La
que fa al la zona de La Farga. En aquest sentit, podem afirmar que imatge mostra també la direcció dels vents durant el mes de juny
el període de màxim impacte de les fonts emissores sobre el barri i la situació direccional dels episodis detectats de males olors.
de La Farga s'inicia al setembre i finalitza el mes de febrer, tal i com Finalment, s’han marcat tant els trams dels recs descoberts (color
veiem en la gràfica. El nombre d'episodis de mitjana i alta intensi- blau) i les set indústries que són susceptibles de generar episodis
de males olors (en vermell) en aquest àmbit
Registre mensual dels episodis de males olors
La Farga, juny de 2004-gener de 2005
comentat.
120
100
80
60
40
11
20
17,3 9
0
28
3,6
11
14
42
El període de màxim
impacte de les fonts
emissores sobre La
Farga s’inicia al setembre
i finalitza al febrer
12
8 8
28
15
61
101
32
25 23
4
59
30
16
16 16
10 9
4 4
8
3 3 5
Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener
Font: "Estudi Olfatimètric de la ciutat de Banyoles", Universitat Politècnica de Catalunya
Intensitat 3
Intensitat 4
Intensitat 5
Tota episodis
L’evolució dels episodis presenta un disminució
progressiva dels mateixos amb una
reducció del 85% des del mes de màxima
incidència (el setembre, com hem vist), tot i
l’increment de la freqüència d'impacte de les
activitats potencialment emissores sobre el
barri. Així mateix, l'IMO (índex de molèstia)
des del mes de màxima molèstia (amb un
valor mitjà mensual al setembre de quasi el
30%) ha disminuït fins un 60% (valor mitjà
mensual al mes de gener de 11,8 %), tot i
ser el període de màxim impacte de les fonts
sobre el barri.
63

La Farga
També podem apreciar com exemple les direccions predominants
dels episodis (sector nord-oest i nord-est) en el mes de juny; una
constant que es manté fins al mes de gener de 2005. Les direccions
dels episodis es corresponen, doncs, a la situació de les activitats
potencialment emissores durant tot el període de control (juny
2004 -gener 2005).
Tot plegat ens indica que, malgrat que durant els mesos de control
apreciem vents provinents del sud i sud-est, els episodis de males
olors que es detecten en l’àmbit de La Farga es generen tots des
del nord, nord-est i nord-oest d’aquest àmbit, coincidint amb la
ubicació de les empreses susceptibles de generar males olors.
2.7.6. Ecoeficiència dels habitatges
Des de l'entrada en vigor de la Llei 2/2002 d'Urbanisme, cada cop
són més, i més rellevants, els aspectes ambientals a tenir present en
els processos urbanitzadors i constructius. Des del disseny dels
espais, la vialitat i els espais lliures ,fins als petits detalls com ara la
previsió de suficient espai als habitatges per poder realitzar la recollida
selectiva, tot el procés compta avui dia amb diferents processos
per assegurar aquesta 'ambientalització' dels plans i els projectes.
Respecte als aspectes constructius, el que avui dia s'anomena
arquitectura sostenible o 'ecoeficient', passa per l'adopció d'un
Situació ambiental
seguit de mesures tant durant la fase de disseny arquitectònic com
durant la construcció i la instal·lació d'equipaments; unes mesures
pensades i destinades totes elles a l'estalvi de recursos, ja sigui
energia, aigua o materials. Els paràmetres per a una arquitectura
sostenible són els següents:
> Disseny arquitectònic
. Orientació i assoleiament
Rebre, al menys un 80% dels habitatges de l'edifici, en la superfície
mínima obligatòria d'obertura de la sala, una hora de sol directe
entre les 10 i les 14 hores solars en el solstici d'hivern. I disposar
d'elements de protecció solar en totes les obertures que rebin
sol directe orientades al sud-oest.
. Ventilació
Disposar d'un sistema de ventilació creuada, natural o artificial, que
permeti una corrent natural d'aire durant els calorosos estius mediterranis.
. Cobertes verdes
Millorar el confort tèrmic de l'edifici amb la creació d'una coberta
amb terra i creixement d'espècies vegetals.
. Tractament de residus
Previsió d'espai per a l'emmagatzematge selectiu dels residus.
> Sistemes constructius
. Industrialització lleugera i/o pesada
Dissenyar elements constructius incorporant criteris de construcció
en sec i de deconstrucció.
. Xarxa separativa d'aigües pluvials
Disposar d'una xarxa de sanejament separativa de les aigües pluvials
en l'edifici per a la seva reutilització en zones verdes o en el
propi edifici, en els inodors.
. Aïllament tèrmic i inèrcia tèrmica
Millora de la inèrcia i dels aïllaments tèrmics, façanes ventilades,
utilització de vidres dobles en les obertures de façanes dels habitatges
orientats a nord.
> Implementació d’equipaments
. Energies renovables
Com ara la instal·lació de sistemes solars fotovoltàics que aprofiten
l'energia que arriba del sol per convertir-la en electricitat amb la
finalitat de consumir-la a l’habitatge. La instal·lació està connectada
a la xarxa, de manera que l'energia produïda s'envia a la xarxa
elèctrica general. Per llei, la companyia elèctrica està obligada a
comprar aquesta electricitat a un preu de 66Pta/KW, ja que és una
energia neta i renovable. L’Institut Català d’Energia, alhora, facilita
diagnosis solars domèstiques per a l’impuls en la introducció d’aquests
sistemes energètics.
. Aigua calenta sanitària
Disposar d'un sistema de producció d'aigua calenta sanitària que
s'utilitzi per al seu funcionament ordinari una part de l'energia procedent
d'una font d'energia renovable.
. Domòtica
Disposar d'un circuit de preinstalació domòtica dels edificis que
connecti els aparells de producció d'aigua calenta sanitària, calefacció,
refrigeració, amb els llocs d'entrada de les fonts d'energia a
cada unitat privativa i que possibiliti una gestió telemàtica dels serveis.
. Mecanismes d'estalvi d'aigua
Disposar de mecanismes estalviadors del consum d'aigua en els
aparells sanitaris (banyeres, dutxes, bidets, lavabos i inodors) i en
les piques de la cuina de cada habitatge.
En l'època de la que daten els edificis d'habitatges que actualment
conformen el barri de la Farga, aquests criteris constructius eren
inexistents, sobretot en l'arquitectura de caire més popular com la
que trobem al barri. Tot i això, mentre que molts dels edificis que
trobem a Banyoles han anat adaptat alguns d'aquests criteris a través
de reformes i millores, sobretot en el referent a aïllament tèrmic
i acústic i l'estalvi d'aigua, els d'aquest barri mantenen les
64

La Farga
mateixes instal·lacions inicials. D'aquesta forma, no només no es
tendeix cap a la millora en termes ecoeficients sinó que, al contrari,
l'envelliment dels materials i elements (finestres que perden
l'estanqueitat, pèrdues en canonades, maquinaria poc eficient,
etc.) redueix l'eficiència energètica i provoca pèrdues de recursos
com ara l'aigua.
Tot i que aquesta reflexió és de tipus general, ja que no es disposa
de dades que permetin conèixer al detall l'estat de l'interior de tots
els habitatge, cal esperar sigui aplicable a la major part del sector,
donat l'anàlisi dels casos que sí es coneixen i el volum de reformes
i obres menors que sí es troben documentades.
Alguns dels criteris esmentats anteriorment només són aplicables
en promocions d'obra nova (per exemple la xarxa de sanejament
separativa) i per tant no és poden plantejar millores sense una profunda
remodelació arquitectònica. Molts d'altres però, sense deixar
d'ésser menys importants, sí són factibles des d'un punt de vista
constructiu i econòmic, és el cas per exemple de la implantació de
proteccions solars en les façanes més exposades a la radiació solar,
mecanismes d'estalvi d'aigua, producció sostenible d'aigua calenta
sanitària o la implantació de vidres dobles en les façanes encarades
al nord.
Situació ambiental
65

2.8. Descripció de la situació
urbanística, xarxes de
serveis i dotació d’equipaments
2.8.1. La situació urbanística
Pel que fa a la diagnosi sobre la situació urbanística general de
l’àmbit d’actuació, farem referència a la descripció del règim jurídic
del sòl, amb especificació de la classificació i qualificació urbanística
dels terrenys.
D'acord amb la legislació urbanística vigent a Catalunya, l'àrea delimitada
té la consideració de sòl urbà consolidat en 6 de les 10 illes i sòl
urbà no consolidat en les altres quatre. Les primeres corresponen a les
ja ocupades en l'actualitat per habitatges i antics tallers-magatzems i
les segones a antigues edificacions industrials pendents de transformarse
a habitatge mitjançant planejament derivat.
Pel que fa a les qualificacions urbanístiques concretes en el sòl urbà
consolidat, el PGOU qualifica tot el sòl com a illes d'alineació geomètrica
amb les claus i.1 (illes compactes), i.2 (illes de pati inte-
La Farga Situació urbanística, serveis i equipaments
rior) i i.3 (illes industrials), amb l'excepció de la vialitat i dues zones
verdes. El sòl urbà no consolidat inclou tot el sòl en dos plans de
millora independents i dues unitats d'actuació (ara Polígons d'actuació
urbanística) també independents. En concret hi ha previst:
· Una zona verda en l'interior de l'illa delimitada pels carrers de
Tarragona, Girona, Barcelona i Paper de 3.132 m2, anomenada
Plaça de la Pau. Aquesta zona verda no es cedí en el moment de la
construcció dels blocs i encara consta com a element comunitari
dels veïns dels blocs dels carrers Girona i Barcelona.
· Una zona verda que ocupa una franja triangular de 791 m2 a la
confluència entre els carrers de Tarragona i del Paper.
· Una illa qualificada com a illa compacta (clau i.1.2) i una alçada
màxima de PB+3, amb una superfície de 4.274 m2 .
· Dues illes senceres i part d'una tercera qualificades com a com
a illes de pati interior (clau i.2.3) i una alçada màxima de PB+3,
amb una superfície total de 14.954 m2 .
· Una illa i part de dues illes més qualificades com a illes de pati
interior (clau i.2.2) i una alçada màxima de PB+2, amb una superfície
total de 14.881 m2 .
· Una illa qualificada com a illa industrial (clau i.3) i una alçada
màxima de 10,50 m, amb una superfície de 4.274 m2 .
· Una illa de sup. 9.888 m2 de sòl, inclosa en l'àmbit PE-III de
38.505 m2 de sup. total.
· Una illa de 13.904 m2 de sòl coincident amb la totalitat de l'àmbit
PE-II.
· Una illa de 4.374 m2 de sòl coincident amb la totalitat de l'àmbit UA-
5c amb destí industrial.
· Una illa de 5.457 m2 de sòl coincident amb la totalitat de l'àmbit UA-
6a amb destí industrial.
· La resta de sòls de l'àrea estan qualificats de vialitat i estan completament
executats.
> Sòls residencials
Pel que fa als sòls qualificats com a residencials, el seu grau de consolidació
es troba al voltant del 50% però amb variacions molt substancials.
Els percentatges parcials oscil·len entre el 100% de l'illa delimitada
pels carrers de Tarragona, Girona, Barcelona i Paper, i el 0% dels sòls
de l'illa veïna delimitada pel passeig de la Farga, el passatge de
València, i els carrers de Tarragona i Paper. La resta d'illes de l'àrea es
troba més o menys consolidada en funció de la seva proximitat als vials
perimetrals. Així, els fronts als carrers d'Álvarez de Castro i el Passeig
de la Farga es troben consolidats, o en fase de construcció, al 98% i els
vials interiors, a excepció del carrer de Girona, no superen el 25% de
consolidació dels seus fronts. En el cas dels fronts del carrer de Girona,
veritable fil umbilical que connecta l'àrea seleccionada directament amb
la Plaça Major, tenen una consolidació pròxima al 75%.
> Sòls industrials
El grau de consolidació dels sòls industrials és gairebé nul ja que els dos
polígons d'actuació urbanística estan pendents d'executar, i l'única illa
que té la consideració de sòl urbà consolidat està ocupada per edificacions
obsoletes que no s'han transformat o modernitzat com sí ho han
fet les illes confrontants de l'altre costat de la ronda Monestir. Aquesta
manca de transformació ha impedit que s'hagin pogut executar els
1.596 m2 de zona verda que porta incorporada la UA-6a.
Pel que fa a la resta de sòls de l'àrea antigament ocupats per indústries,
i que es troben inclosos en àrees de canvi d'ús a desenvolupar
pel planejament urbanístic (PE-II i PE-III), a data d'avui i malgrat el
creixement sostingut de l'oferta d'habitatge a la resta de la vila, no se
n'ha transformat cap. Per contra aquests sòls tampoc estan ocupats
per activitats productives, ja que han anat desapareixent, i la manca
de manteniment dels edificis i els sòls lliures existents incrementa de
manera substancial la percepció de marginalitat del sector.
> Sòls previstos com a zones verdes
Pel que fa als sòls previstos com a zones verdes pel Pla General, cal
distingir entre els que ja disposen de la corresponent qualificació
66

La Farga
urbanística detallada (clau v.1) i els que estan previstos com a
estàndards del planejament de desenvolupament. En total, comptem
amb 5.519 m2 de sòl previst com a zones verdes, dels quals
només 791 m2 estan únicament cedits i urbanitzats. Els segons,
s'estimen en un 50% del sòl dels àmbits a transformar mitjançant
planejament de desenvolupament, amb una superfície total aproximada
d’11.900 m2 .
14000
12000
10000
8000
6000
4000
2000
0
> Dèficits urbanístics
Sòl previst per a zones verdes (m2)
La Farga
11900
5519
Sòl a transformar Sòl previst en
PGOU
Font: Serveis tècnics d'Urbanisme
Total: 17.419
Finalment, i malgrat que el planejament vigent es troba majoritàriament
executat amb l'excepció de les dues illes pendents del planejament
de desenvolupament i les dues incloses en polígons d'actuació
urbanística, l'àrea delimitada presenta dèficits urbanístics
importants:
· Baix nivell de zones verdes/habitant
Els estàndards de zones verdes de l'àrea delimitada són molt inferiors
a la mitjana del
municipi. Aquesta escassa
La mitjana de zones
reserva de sòl verd del
verdes per habitant és
PGOU a la Farga s’aprecia
de 3,6 m més clarament en la comparativa
sobre percentatges
de zona verda per
habitant a Banyoles. En
concret, prenent com a
referència les dades del Padró Municipal de gener de 2005 (tant pel
que fa al total d’habitants de la ciutat com estrictament els de l’àm-
2 a l’àrea delimitada,
davant 13,7 m2 del total del municipi
Situació urbanística, serveis i equipaments
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Zones verdes (m2)/Habitant
Banyoles, La Farga
13,7
3,6
Banyoles La Farga
Font: Serveis tècnics d'Urbanisme
bit acotat en aquest projecte), veiem que la mitjana de zones verdes
per habitant és de 3,6 m2 a l'àrea delimitada, enfront 13,7 m2
del total del municipi. Es tracta, per tant, d’una zona amb un dels
índexs més baixos de tot Banyoles en reserva d’espais verds, amb
10,1 m2 de zona verda per habitant de menys.
· Baix assoliment de zones verdes. El grau d'assoliment de les
zones verdes previstes pel planejament general és molt baix, només
del 4,5%. La inactivitat urbanística de les illes industrials incloses en
l'àmbit delimitat, provoca que no s'hagi urbanitzat i cedit cap de les
zones verdes, a excepció d'una de les obtingudes en l'inici del desenvolupament
urbanístic del sector als anys vuitanta (791 m2 ). Fins
i tot, i contràriament al que sembla evident, la Plaça de la Pau encara
avui en dia no és municipal malgrat que l'Ajuntament hi invertí
diners en la seva reurbanització. Així,
18000
16000
14000
12000
10000
8000
6000
4000
2000
0
Assoliment del sòl previst per a zones
verdes (m2). La Farga
Total: 17.419
791
16628
Executat No executat
Font: Serveis tècnics d'Urbanisme
d’un total aproximat de 17.419 m2 (100%)
de zones verdes previstes pel Pla General i
pels estàndars previstos per transformar,
encara manquen obtenir i executar uns
16.629 m2 (95,5%)
· En tot l'àmbit no hi ha cap sòl qualificat d'equipament, ni general
ni destinat al barri, i únicament es disposa d'un local en planta baixa
d'un dels blocs en volum disconforme que actua com a Centre Cívic.
Dins dels usos dotacionals, cal remarcar que en un altre dels locals del
mateix bloc hi ha emplaçada una mesquita per al culte religiós.
· La degradació del rec Major al seu pas per l'àmbit impedeix
el seu desenvolupament com a connector ambiental i
paisatgístic d'acord amb els criteris generals del municipi.
En els sòls inclosos al PE.II el rec passa cobert i desviat pel mig de
l’illa; i en els sòls inclosos en la UA-6a passa al descobert, no contempla
cap mesura de protecció al seu voltant i es troba en una
situació molt degradada, amb múltiples abocaments d'aigües residuals
no localitzats, tant d'habitatges com d'indústries existents a
la zona i aigües amunt. L'àmbit natural d'afectació del rec també,
d'acord al manifestat a la memòria ambiental, es troba molt degradat
a causa tant de la mala qualitat de les aigües com de l'abandonament
general del solar; això produeix la inexistència de flora i
fauna característiques del recs i dels ambients aquàtics (joncs, canyís,
nàiades, carpes, barbs, etc.) que actualment es troben a altres
trams de recs de la ciutat.
· El tractament de les zones verdes és deficient: l’ús del paviment
de sauló és generalitzat, com si es tractés d'urbanitzacions
provisionals; trobem també algun grup d'arbres caducifolis que no
té cap pretensió de qualificar l'espai relacional on s'emplaça ni
millora les condicions ambientals; i el mobiliari urbà existent és
insuficient i envellit.
La Plaça de la Pau, la major zona verda prevista, no està executada
urbanísticament, però està urbanitzada entre els blocs d’habi-
67

La Farga
tatges existents entre els carrers Barcelona, Tarragona, Girona i
Paper. Es troba emplaçada, doncs, en l'interior d'illa que té més
dèficits urbanístics i socials de l'àrea. Únicament és accessible des
d'un passatge lateral i a través dels porxos d'accés dels habitatges
i funciona bàsicament com a aparcament per a vehicles.
· L'amplada de les voreres és insuficient, suporta els pals de
les xarxes de baixa tensió i d’enllumenat, així com petits elements
de mobiliari urbà. S'admet l'aparcament a ambdós costats del
carrer, alliberant un espai de circulació excessiu; i el domini del
vehicle dificulta enormement l'ocupació dels locals en planta baixa.
· Disconformitat volumètrica. Els blocs de PB+4 i PB+5 es troben
en situació de volum disconforme respecte el PGOU vigent.
2.8.2. Estat de l’espai públic
L’anàlisi de l’estat de l’espai públic en l’àmbit d’actuació fa referència
al mobiliari urbà i jocs infantils, a la conservació de la pavimentació,
l’amplada de les voreres i l’alçada de les vorades, així com
als espais comunitaris amb manteniment deficient.
Situació urbanística, serveis i equipaments
> Mobiliari urbà
Pel que fa al mobiliari urbà existent a La Farga, tot l’existent es concentra
en dos punts concrets: la Plaça de la Pau i el carrer
Tarragona. A la Plaça de la Pau hi ha instal·lats 5 elements de jocs
infantils (2 gronxadors, 1 tobogan i 2 elements de joc més), 4
papereres i 8 bancs. El carrer Tarragona, en canvi, només presenta
2 papereres i 4 bancs. La resta de carrers i espais públics no
compten amb cap d’aquestes elements.
Altrament, hem d’apuntar que els jocs infantils existents, estan en
un estat bastant lamentable de conservació, tot i fer-se un manteniment
anual de conservació general a la ciutat. L’existència de bretolades
que malmeten el mobiliari urbà també contribueix de forma
periòdica també contribueixen a la degradació dels béns públics i a
un empitjorament de la imatge de l’espai públic.
> Pavimentació dels carres, voreres i vorades
Pel que fa a l'amplada de les voreres hem de dir que és del tot insuficient
en el conjunt del barri, ja que, suporta els pals de les xarxes
de baixa tensió i enllumenat, així com petits elements de mobiliari
urbà. S'admet l'aparcament a ambdós costats del carrer, alliberant
un espai de circulació excessiu, i el domini del vehicle dificulta
enormement l'ocupació dels locals en planta baixa.
> Espais comunitaris
Pel que fa als espais comunitaris del barri de la Farga, hem de fer
menció de les tres zones verdes existents. En aquest sentit, els
estàndards de zones verdes de l'àrea delimitada són molt inferiors
a la mitjana del municipi. En concret, la mitjana de zones verdes
per habitant és de 3,6 m2 a l'àrea delimitada, enfront 17,3 m2 de
la total del municipi.
Així mateix, el grau d'assoliment de les zones verdes previstes pel
planejament general és molt baix. La inactivitat urbanística de les
illes industrials que han de canviar d'ús incloses en l'àmbit delimitat,
provoca que no s'hagi cedit ni urbanitzat cap de les zones ver-
des, a excepció de les obtingudes en l'inici del desenvolupament
urbanístic del sector als anys setanta. Així, d'un total aproximat de
15.500 m2 (100%) de zones verdes previstes pel PGOU encara
manquen obtenir i executar uns 11.600 m2 (74,8%).
D’altra banda, el tractament de les zones verdes és deficient: tant
la Plaça de la Pau com la Plaça del carrer Tarragona presenten un
paviment de sauló generalitzat, algun grup d'arbres caducifolis i
mobiliari urbà insuficient i envellit. La Plaça de la Pau, la major zona
verda executada, es troba emplaçada en l'interior d'illa que té més
dèficits urbanístics i socials de l'àrea; únicament és accessible des
d'un passatge lateral i a través dels porxos d'accés dels habitatges
i funciona bàsicament com a aparcament per a vehicles.
2.8.3. Equipaments existents a la zona
2.8.3.1. El Centre Cívic Banyoles
El Centre Cívic Banyoles es va inaugurar l’1 de març de 2002, ara fa
tres anys, al carrer Barcelona, en ple cor del barri de La Farga. La decisió
d’ubicar-lo en aquest barri va ser presa de manera explícita per tal
de situar a La Farga un equipament públic capaç de generar un seguit
d’accions i sinèrgies amb la resta de la ciutat. Fins llavors, el barri no
68

La Farga
comptava amb cap equipament públic (llevat de la comissaria dels
Mossos d’Esquadra), agreujant la seva situació de barri en degradació.
Es tracta, per tant, d'un nou equipament que la ciutat, des de l'any
1971, ja havia reivindicat amb el nom de Casa de Cultura i que uns
anys més tard tornà a ser reclamat per l'Assemblea de la comarca
de Banyoles, el 1976, i per diversos partits a les eleccions de 1983.
L'objectiu que es perseguia llavors era la creació d'equipaments i
serveis bàsics de barri que
fessin possible la "cultura-
És l’únic centre cívic
lització" o l'ampliació de la
que hi ha a la ciutat i es cultura de la població.
va obrir l’any 2002
Amb el pas dels anys, a
Banyoles s'ha vist créixer i
consolidar alguns d'aquests
equipaments de proximitat que, d'alguna manera signifiquen
una resposta a aquestes preocupacions: la biblioteca, la sala d'exposicions
El Tint, el Teatre Municipal, l'Escola de Música, el Centre
Obert, el 0-3, l'Escola d'Adults, etc. Tanmateix, a Banyoles encara
no disposem de tots els equipaments que ens caldria i, en aquest
sentit, el nou Banyoles Centre Cívic va néixer amb la voluntat clara
d'extendre's al barri de La Farga i descentralitzar certes ofertes.
L'eix sobre el que gira el seu funcionament és l’intent d’aprofundir en
la idea que la ciutat va construint-se en el diàleg entre tots, a partir
de l'aportació que cada individu o col·lectiu pot fer, exposant el seu
punt de vista, la seva actitud i la seva manera de viure. En el Centre
Cívic, per tant, la prioritat principal passa per la participació en la realització
de processos que milloren la qualitat de vida i el nivell cultural
de les banyolines i els banyolins. I, per això, cal qualificar-lo com
un espai en contínua definició, atent a la realitat que l'envolta, obert
a les propostes i plural de les diverses manifestacions de la cultura.
I és des d'aquestes coordenades que el Banyoles Centre Cívic programa
diversos serveis i activitats en funció d'uns espais molt definits.
En primer lloc, la sala TIC és un espai centrat en les noves tecnologies
de la informació i la comunicació dissenyat per millorar-ne
el seu domini, atès que actualment està esdevenint una condició de
primera magnitud per la vida del dia a dia, per les tasques professionals,
pel temps d'oci i, per alguns, com a eina d'expressió artística.
En segon lloc, la viatgeteca és una proposta que vol posar en relació
Situació urbanística, serveis i equipaments
els viatgers i viatgeres de Banyoles per impulsar els valors afegits del
viatge: l'aventura, el contrast, el coneixement de la diversitat, etc.
En tercer lloc, la realització de cursos, promoguts o no des del
Banyoles Centre Cívic, permet
la descoberta de for-
Programa diferents sermes
d'expressió personals i
veis i activitats en base
col·lectives i també l'enri-
a uns espais molt defiquiment
en la interpretació
de la creació artística. En nits
quart lloc, les conferències i
debats pretenen millorar el coneixement i la presa de posició sobre
els diversos fenòmens socials que ens toca viure, des de la importància
de l'esport a la globalització, des de l'economia a la violència
domèstica; com també s'hi prevéu espai per a exposició d'obres culturals
de diversos tipus com per exemple pintura, fotografia, música,
etc. Finalment, aquest nou equipament és un punt de suport a les
entitats actives de Banyoles, tot fent d'altaveu de les seves activitats,
cedint-los espais, col·laborant en tasques concretes de suport.
2.8.4. Situació de les infraestructures
físiques i els serveis
Pel que fa a l’estat actual i la situació de les infrastructures físiques
i els serveis existents en l’àmbit delimitat al barri de La Farga, és
el següent:
> Xarxa enllumenat públic
Pel que fa a l'estat actual de les instal·lacions en quant a la seguretat
elèctrica i mecànica, gran part de les mateixes no compleixen
la normativa vigent i suposa un risc d'accident que cal corregir
urgentment. A més, existeixen altres perills menys controlables
com són els possibles despreniments d'elements envellits que
suposen un risc real d'accident mecànic.
Pel que fa a l'eficiència, la majoria de punts de llum, cal dir que
estan composats per làmpades de vapor de mercuri, de baixa eficiència
energètica i que no compleixen la Llei 6/2001 d'ordenació
ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
El fet de substituir-les per làmpades de vapor de sodi Alta Pressió
suposaria un important estalvi energètic i econòmic, alhora que
comportaria un major respecte pel medi. A més, les lluminàries instal·lades,
en la seva majoria, produeixen elevats índexs de contaminació
lumínica, el que no tan sols suposa un malbaratament
energètic per la gran quantitat de llum que es perd, sinó que tampoc
compleixen la normativa actual.
En quant al tema energètic, cal observar també l'elevat consum
d'energia reactiva en alguns quadres, degut a l'envelliment dels
equips i la manca en molts casos de condensadors per compensarla.
Cal millorar el factor de potència de les instal.lacions, el que
derivarà en un estalvi energètic i econòmic.
Una vegada analitzades totes les dades i d'acord amb els criteris
definits podem concloure que és necessària una actuació urgent
sobre la zona estudiada, que ens permetrà:
. Evitar accidents elèctrics i/o mecànics.
. Donar compliment a la normativa vigent (REBT i llei
6/2001).
. Revitalitzar la zona, dotant-la dels nivells, uniformitats i fia
bilitat del servei que requereix.
. Incrementar l'eficiència energètica de les instal.lacions i
respectar el medi ambient.
69

La Farga
> Xarxa d’abastament d’aigua
L’illa que es revisa és la formada pels carrers Àlvarez de Castro,
Carrer Barcelona, Carrer de can Trull Vell i Carrer Tarragona. Les
canonades actuals tenen una antiguitat superior a 20 anys i són de
fibrociment de diversos diàmetres, des de 50 mm. fins a la canonada
de transport que travessa la zona pel carrer Tarragona de 150
mm. Coexisteixen a la zona trams de PVC encolat de diàmetre 110
mm que ha quedat obsolet i s'hauria de canviar per Polietilè.
Les entrades als pisos són de canonada de ferro negre de 40 mm,
en molt mal estat, però no s'han renovat per que la canonada passa
per l'altre costat del carrer i s'hauria d'aixecar tot el paviment.
> Xarxa de clavegueram
Aquest sector presenta una xarxa de clavegueram que funciona pel
sistema unitari, o sigui que recull les aigües residuals dels habitatges
i indústries, així com les pluvials dels carrers de forma conjunta,
no separada.
Les canonades són de formigó, la major part dels traçats amb diàmetres
de 20 i 30 cm., els quals han quedat hidràulicament obsolets
per donar servei a les necessitats existents. El funcionament de
la xarxa al ser unitari fa que quan plou no doni desguàs al cabal
d'aigua que es recull, de forma que els embornals dels carrers i
arquetes sifòniques dels habitatges provoquin inundacions tot
sovint.
Atès que es un sector amb presència de trams recs de sortida de
l'estany, utilitzats tant per regar les antigues hortes, com per a la
utilització de les indústries existents com algunes d'abandonades,
es detecten en moltes ocasions connexions d'aigües residuals als
recs i viceversa desviament de recs a la xarxa de clavegueres.
L'estat de deteriorament general de la xarxa fa que sigui necessari
sovint la intervenció de la brigada, així com la utilització dels serveis
especialitzats de neteja a pressió per resoldre els embussos
que es produeixen. Val a dir que des de la construcció de la depu-
Situació urbanística, serveis i equipaments
radora comarcal, l'existència d'aquestes xarxes unitàries és molt
mes negativa, atès que disminueix la seva eficàcia degut a la aportació
d'aigües netes.
> Xarxa telefònica
La xarxa telefónica discorre per aquest sector de forma totalment
aèria, grapada per les façanes i en molts casos sobre suports de
fusta, creuant els carrers d'un costat a l'altre indiscriminadament.
> Xarxa Local de Banda Ampla
Els ciutadans i ciutadanes de Banyoles disposen, en aquests
moments, d’accés a internet i als serveis basats en les Tecnologies de
la Informació i la Comunicació (TIC) a través d’una xarxa de banda
ampla radioenllaç, no en canvi per cable. És a dir, qui vulgui un accés
a aquests serveis amb banda ampla es veu obligat a accedir-hi mitjançant
una DSL (Línia d’Abonament Digital); això significa, per tant,
que ha de fer servir una conexió digital sobre línia d’abonament a la
xarxa telefònica local: ADSL, SDSL, HDSL i VDSL. També pot contractar,
a hores d’ara, un servei de radioenllaç de banda ampla.
El Consistori i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany estan desenvolupant
una Xarxa Comarcal de Banda Ampla, mitjançant comunicacions
sense fils (o wireless), que permeti accedir a aquests serveis
basats en les TIC, combinant tecnologia WiFi i Wimax. El projecte
preveu, doncs, un accés a Internet per banda ampla amb un
ample de banda de 16Mb/s (garantits i simètrics), amb una velocitat
interna que pugui arribar als 54Mb/s.
En aquests moments, tots els ajuntament de la comarca estan connectats
a la Xarxa Comarcal de Banda Ampla, amb la qual cosa tots
tenen possibilitat de connectar-se entre ells a través d’una intranet,
donat que l’ Ajuntament de Banyoles funciona com a capçalera de
la xarxa (ja que el radioenllaç està instal·lat a l’Ajuntament). No
així els usuaris finals, els ciutadans i ciutadanes, als quals es preveu
dotar d’aquest servei mitjançant una Xarxa Local de Banda
Ampla; per això, en aquests moments, s’està estudiant la viabilitat
de la gestió d’aquesta fase final.
> Xarxa de Baixa Tensió
El barri de la Farga presenta unes infrastructures de xarxa elèctrica
de baixa tensió en trams aeris en façana, suports o encreuament
en vies públiques en la seva pràctica totalitat. Alhora, hi ha un
seguit de zones on aquesta infraestructura té una capacitat ajustada
a l’ús de la zona que fa preveure que els usos futurs poden tenir
una demanda de capacitat més gran.
L'existència actual d'un centre de transformació de tipus caseta de
paleteria, amb unes dimensions fruit de la tecnologia de l'època de
la seva instal.lació, dóna una imatge millorable del seu entorn en
les immediacions de la zona verda més est del barri.
2.8.5. Anàlisi de la mobilitat existent a
la zona
> Trànsit
La xarxa telefónica discorre per aquest sector de forma totalment
aèria, grapada per les façanes i en molts casos sobre suports de
fusta, creuant els carrers d'un costat a l'altre indiscriminadament.
Els ciutadans i ciutadanes de Banyoles disposen, en aquests
moments, d’accés a internet i als serveis basats en les Tecnologies de
70

La Farga
Vials límit de l’àmbit
- Al Nord pel carrer Badalona
- Al Sud per l'Avinguda de La Farga
- A l'Est per la Ronda Monestir
- A l'Oest pel carrer Àlvarez de Castro
Vials interiors de l’àmbit
- Carrer Girona
- Carrer Barcelona
- Carrer Tarragona
- Carrer València
- Carrer Paper
- Carrer Constància
- Plaça de la Pau
la Informació i la Comunicació (TIC) a través d’una xarxa de banda
ampla radioenllaç, no en canvi per cable. És a dir, qui vulgui un accés
a aquests serveis amb banda ampla es veu obligat a accedir-hi mitjançant
una DSL (Línia d’Abonament Digital); això significa, per tant,
que ha de fer servir una conexió digital sobre línia d’abonament a la
xarxa telefònica local: ADSL, SDSL, HDSL i VDSL. També pot contractar,
a hores d’ara, un servei de radioenllaç de banda ampla.
El Consistori i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany estan desenvolupant
una Xarxa Comarcal de Banda Ampla, mitjançant comunicacions
sense fils (o wireless), que permeti accedir a aquests serveis
basats en les TIC, combinant tecnologia WiFi i Wimax. El projecte
preveu, doncs, un accés a Internet per banda ampla amb un
ample de banda de 16Mb/s (garantits i simètrics), amb una velocitat
interna que pugui arribar als 54Mb/s.
En aquests moments, tots els ajuntament de la comarca estan connectats
a la Xarxa Comarcal de Banda Ampla, amb la qual cosa tots
tenen possibilitat de connectar-se entre ells a través d’una intranet,
donat que l’ Ajuntament de Banyoles funciona com a capçalera de
la xarxa (ja que el radioenllaç està instal·lat a l’Ajuntament). No
Situació urbanística, serveis i equipaments
així els usuaris finals, els ciutadans i ciutadanes, als quals es preveu
dotar d’aquest servei mitjançant una Xarxa Local de Banda
Ampla; per això, en aquests moments, s’està estudiant la viabilitat
de la gestió d’aquesta fase final.
El barri de la Farga presenta unes infrastructures de xarxa elèctrica
de baixa tensió en trams aeris en façana, suports o encreuament
en vies públiques en la seva pràctica totalitat. Alhora, hi ha un
seguit de zones on aquesta infraestructura té una capacitat ajustada
a l’ús de la zona que fa preveure que els usos futurs poden tenir
una demanda de capacitat més gran.
L'existència actual d'un centre de transformació de tipus caseta de
paleteria, amb unes dimensions fruit de la tecnologia de l'època de
la seva instal.lació, dóna una imatge millorable del seu entorn en
les immediacions de la zona verda més est del barri.
> Vianants
Com hem vist, el barri de La Farga constitueix una illa de vials de
forma quadrada delimitada per quatre carrers i amb un seguit de
vials intermedis al seu interior:
Tots els carrers del barri són d'un sol sentit de circulació, la qual
cosa permet l'estacionament a ambdós costats del carrer, llevat del
carrer Constància que és de nova construcció (es va obrir a la circulació
al febrer d’aquest 2005) i el qual s'ha dissenyat amb voreres
més àmplies i amb estacionament en bateria en un sol costat.
La correcta ordenació dels sentits dels carrers permeten la convivència
amb la resta d'usuaris de la via pública com són els vianants
i els ciclistes; a més eviten la possibilitat d'accidentalitat per creuament
de vehicles en diferents sentits. Per això, veiem que el trànsit
en tot el sector és molt fluït, no havent-hi conflictivitat pel que
fa a retencions de trànsit ni especial problemàtica d'accidentabilitat,
llevat d'algun atropellament de menors que surten de les escales
dels immobles sense acompanyament de majors d'edat i sense
cap tipus de precaució.
La mobilitat dels vianants per l’àmbit del barri es configura a tra-
vés de les voreres dels carrers, les quals presenten un tamany que
oscil·la entre 1 m. (les del carrer Girona) fins a 1,50 m. (les del
carrer Barcelona).
Cal dir que un vial clau en quant a la mobilitat de vianants és tot el
carrer Girona que serveix de connexió entre el barri de La Farga i
el centre de la ciutat. Aquest vial arranca en el seu tram inferior a
la Plaça dels Països Catalans i acaba a la part superior, fora de l’àmbit
estricte delimitat en aquest projecte, a la Plaça Major, al nucli
mateix de la ciutat i paral·lel al carrer Àlvarez de Castro. Es tracta
d’un vial pensat sobretot pel trànsit de vehicles, però amb una mala
configuració en quant a la mobilitat dels vianants: presenta unes
voreres estretes, de tant sols 1 m. d’amplada i, en els seus trams
superiors, un sistema d’enllumenat deficient i un mal estat del seu
asfaltat.
També el carrer Barcelona es configura com un dels altres carrers
claus per a la mobilitat dels vianants. Es tracta d’un carrer que
aglutina la majoria de comerços del barri i on s’ubica el Centre Cívic
Banyoles, la qual cosa el fa ésser dels més transitats. El carrer
Barcelona, però, no disposa ni de mobiliari urbà, ni arbrat ni carril
bicicleta; en canvi compta amb estacionaments per a vehicles a
ambdós costats, amb una imatge de molta saturació i certa perillositat
pel que fa a la mobilitat dels vianants (sobretot els menors,
com hem apuntat més amunt) que recomanaria el mantenir una
línia d’aparcaments en bateria a un costat i alliberar l’altra per
eixamplar voreres i facilitar la circulació a peu.
> Aparcaments
Pel que fa a la situació dels aparcaments al barri, comprovem que
els pisos dels carrers Girona i Barcelona no disposen de pàrquing
subterrani, llevat d'alguns baixos que disposen de gual permanent
i on s'hi estacionen molt pocs vehicles, pel que la majoria de vehicles
del barri han d'estacionar a la via pública; mentre que els pisos
del carrer Tarragona disposen de pàrquing subterrani, el qual té
entrada per la plaça de la Pau.
En tot el sector, però, no hi ha cap pàrquing de pagament ni zona
blava, i cal dir que en la confluència dels carrers Barcelona amb la
71

La Farga
Ronda Monestir hi ha una esplanada sense asfaltar de titularitat privada
que és utilitzada per una vintena de vehicles amb el vist i plau dels
propietaris, els quals sovint hi deixen vehicles de la seva empresa.
Pel que fa als aparcaments per a bicicletes, l’ús de la mitjà de
transport està molt estès en el barri entre els joves escolars; fruit
d'això i de la demanda d'estacionaments, en els darrers dos anys
s'ha ampliat l'oferta d'estacionaments específics per a aquests
vehicles, i actualment hi ha 62 estacionaments per a bicicletes,
repartits entre el carrer Barcelona i la Plaça de la Pau.
D’altra banda, en el sector hi ha dues parades per al bus escolar del
Pla d’Escolarització Extensiva; una es troba al carrer del Paper, amb
una plaça, i una altra al carrer Tarragona per a dues places.
Aquestes parades mantenen la prohibició d'estacionament en horari
escolar, és a dir, de dilluns a divendres de 8.00 a 17.30 hores, pel
que fora d'aquest horari i els dies no lectius, aquests estacionaments
poden ésser utilitzats.
Pel que fa als estacionaments de superfície d'ús públic, cal dir que
hi ha 392 places, repartides de la següent forma:
- Carrer Girona
- Carrer Barcelona
- Carrer Tarragona
- Carrer València
- Carrer Paper
- Carrer Constància
- Plaça de la Pau
TOTAL
Reserva d’aparcaments
Via pública Bus escolar Bicicletes Dismin. Guals
78
85
69
25
66
30
39
392
-
-
1
-
1
-
-
-
40
-
-
-
-
22
2 62
Com veiem, la major zona de concentració d’aparcaments es situa
al llarg del carrer Barcelona i del carrer Girona, amb aparcaments
en ambdós costats de carrer. Aconseguir una major facilitat de pas
pels vianants passa, necessàriament, per replantejar, entre altres
Situació urbanística, serveis i equipaments
-
1
-
-
-
-
-
1
aspectes, la reubicació d’alguns d’aquests estacionaments a altres
zones i permetre actuacions tant pel que fa a adequació de l’espai
públic com de voreres.
2.8.6. Xarxes viàries i connectivitat del
barri amb la ciutat
15
5
Les deu illes edificables incloses en l'àmbit d'intervenció
estan situades en el punt de trobada de les tres
branques que formen el sistema viari principal que
travessa Banyoles en forma d’ "Y" (carretera de Mata
-pota sud- i Àlvarez de Castro-Alfons XII i Passeig de
la Farga -potes nord-oest o nord est respectivament).
7
En aquest punt, la Plaça dels Països Catalans, té espe-
1
cial incidència en la xarxa viària del nucli urbà atès
5
que és el distribuïdor del trànsit rodat provinent tant
-
de Girona per Porqueres com des de la variant de
4
Banyoles C-66. Precisament l'àmbit ve delimitat per la
37 part en "V" (Àlvarez de Castro i Passeig de la Farga),
i per dues altres vies també amb incidència important
en la xarxa viària com són la Ronda Monestir,
paral.lela al carrer Àlvarez de Castro que connecta el Passeig de la
Farga amb el nord de la ciutat a través de la circumval.lació, a l'est
del barri i que es perllonga resseguint perimetralment el casc antic;
i el carrer Badalona que delimita el barri pel nord-oest i és la per-
llongació de la carretera de Camós fins la Ronda Monestir.
> El carrer de Girona
A aquesta delimitació de l'àrea d'intervenció per aquestes quatre
vies essencials de circulació rodada, cal fer especial atenció al
carrer de Girona com a eix de mobilitat i connectivitat tant rodat
com, sobretot, a peu atès que, partint de la Plaça dels Països
Catalans travessa el barri fins a punxar el Casc Antic.
Alhora, és important remarcar el paper històric com a eix connector
que sempre ha vingut fent aquest carrer que ha estat sempre la
porta d’entrada sud a la ciutat des de Girona i altres pobles.
> El rec Major
Sobreposada a la xarxa viària és important considerar tot el sistema
de recs (Sistema de l'Estany) que caldria inventariar i estudiar
per tal d'aconseguir, en la mesura del possible, el seu aflorament i
transformació en un sistema de parc línials que reforcés la mobilitat
i connectivitat del sector amb el nucli urbà.
Els recs de sortida de l’Estany són considerats com a dits verds,
com a connectors ambientals que produeixen una via natural de
connectivitat entre diferents espais i àmbits de la ciutat. En aquest
sentit, el rec Major (el més important dels recs) travessa de ple el
barri de La Farga i esdevé clau en aquesta nova concepció ambiental
d’un patrimoni natural únic.
72

La Farga Conclusions
2.9. Conclusions. Anàlisi DAFO
Situació urbanística de l’espai públic
> Debilitats. Punts febres > Fortaleses. Punts forts > Amenaces > Oportunitats
> La localització del barri respecte el centre de
la vila ha provocat i provoca un aïllament i segregació
des dels seus orígens.
> L'entorn industrial actua com a barrera física
real i dificulta molt la relació del barri amb la
resta de la vila.
> La superfície d'espais lliures és cinc vegades
inferior a la mitjana del municipi i el grau d'execució
respecte els previstos pel planejament
urbanístic és gairebé nul (4,5%)
> La qualitat dels espais lliures en el seu disseny
i materials provoca que la percepció de conservació
de les places i carrers sigui dolent, sobretot
pel que fa a les primeres.
> En l'àmbit no hi ha cap sòl qualificat d'equipament.
La possibilitat de trobar algun emplaçament
per a ubicar-lo passa per ocupar algun dels
locals en planta baixa dels blocs d'habitatge.
> L’únic equipament públic en l’àmbit és el
Centre Cívic que ja està emplaçat en un dels
locals del carrer de Barcelona, però és insuficient
per a assumir les funcions que se li requeririen
com a centre social del barri.
> La mitjana de valor cadastral de les seves edificacions
representa aproximadament un 50% de
la de la resta del municipi, aspecte que inequívocament
reflexa la baixa qualitat de les edificacions.
L'edat dels blocs correspon a un moment
històric en que les promocions immobiliàries
aprofitaven els darrers moments del franquisme,
o la mateixa transició, per posar al mercat una
> El carrer de Girona és l'antic camí de Banyoles
a Girona. Creua pel mig del barri i permet accedir
directament a la plaça Major i la resta del
nucli antic. El seu potencial com a futura entrada
al nucli antic des de l'actual carretera ha de permetre
posar en el mapa de la vila tot el barri de
la Farga.
> El potencial de transformació urbana, com a
conseqüència del poc grau d'execució del planejament
de desenvolupament previst pel Pla
General, permet afirmar que al barri s'hi produiran
canvis físics importants que permetran
reconduir el model urbanístic actual.
> La presència actual del Centre Cívic ha permès
aquests darrers anys iniciar tasques de
detecció de problemes i millora del teixit del
barri, així com generar activitats per a fer present
el barri a la resta de la vila. El coneixement
de la particularitat de la Farga i la capacitat de
liderar el procés de millora sociocultural és un
valor que cal aprofitar.
> El rec Major és present en l'àmbit i, com a
corredor "natural", connecta amb el barri antic i
l'estany que són possiblement els dos valors d'identitat
més reconeguts de la vila. La seva recuperació
i la urbanització dels seus entorns pot
permetre connectar amb la resta de la vila a través
de recorreguts de vianants més "amables"
que la xarxa viària rodada. Alhora pot incorporar
el barri a la xarxa dels recs del municipi i ajudarne
a la divulgació i el coneixement mutus.
> El barri de la Farga ja va néixer estigmatitzat. La
percepció que bona part de veïns de Banyoles en
tenen pot costar temps a canviar i dificultar-ne
qualsevol actuació i/o inversió.
> L'especulació immobiliària, entesa com la
retenció de sòl edificable per forçar-ne l'augment
màxim dels preus, ha estat present arreu i molt
gelosa dels seus interessos. Les previsibles plusvàlues
que una hipotètica intervenció pública
pugui produir poden provocar que els propietaris
de sòl i els operadors immobiliaris optin per congelar
algunes operacions esperant un millor rendiment
empresarial de les seves inversions.
> L'augment constant i continuat del parc de
vehicles com a element de "benestar" de la
població ha estat i seguirà essent un factor de
pressió damunt dels espais públics i gairebé d'agressió
als vianants. La necessitat d'espais seguirà
creixent i la seva eliminació provocarà oposició
de bona part del veïnat.
> La conjuntura econòmica del sector de l'habitatge
pot ser favorable al barri si s'hi actua en la
direcció adequada. El creixement constant de la
demanda en el mercat d'habitatges i la necessitat
de sòl per a construir-los, així com la localització
urbana afegida a la millora de la Farga
poden ser atractius per a noves operacions urbanístiques.
> La legislació urbanística vigent fomenta la
incorporació d'habitatge en règim protegit i la
participació de la comunitat en les plusvàlues del
procés urbanitzador, aspectes que en un municipi
dinàmic com Banyoles poden permetre actuar
des de la mateixa administració amb finalitats de
reequilibri urbà.
> Les necessitats de la indústria són cada cop
més difícils d'assolir en entorns urbans consolidats
i envoltats de zones residencials. El trasllat
d'aquestes indústries esdevindrà amb el temps
inevitable i la seva transformació en habitatge
permetran donar continuïtat al teixit residencial
de Banyoles des del barri antic fins a la Farga
73

La Farga
gran quantitat d'habitatges de baixa qualitat que
assolien normalment més aprofitaments i alçades
que les regulades pel planejament.
> Els edificis d'habitatge construïts tenen unes
característiques tipològiques que dificulten molt
la gestió de les comunitats. El nombre d'habitatges
d'alguna d'elles i la indefinició dels límits
entre els espais públics, comunitaris i privats en
dificulta el seu manteniment i conservació.
> La normativa urbanística de les àrees pendents
de desenvolupar mitjançant planejament
derivat és indefinida i poc concreta, provocant
dificultats de gestió tant a l'administració municipal
com als particulars.
> Els hàbits d'utilització de l'espai públic per
part d'una part important de la població no coincideixen
amb els que s'entenen com a habituals
en la nostra societat: l'espai públic es percep com
aquell que no és de ningú i no com aquell que és
de tothom. Conseqüentment no es respecta ni es
manté el net que seria desitjable.
Conclusions
74

Població i demografia
La Farga
> El Creixement demogràfic de Banyoles s'ha
alentit en els darrers anys i és molt dependent de
l'arribada de població immigrada.
> Banyoles se situa a l'any 2003 com una de les
4 ciutats de les comarques gironines amb un
major pes de població de nacionalitat estrangera,
14,1% i d'estrangera extracomunitària, 13,4%, i
com la tercera ciutat de més de 15.000 habitants
amb percentatge més elevat de població procedent
de l'Àfrica, 10,1%.
> Segons el Padró Municipal continua un fort
increment de població estrangera que suposa al
2005 el 18,2% del total, mentre l'extracomunitària
arriba al 17,4%
> El creixement demogràfic del barri de la Farga
triplica al de Banyoles entre 1998-2003, situació
que comporta problemes d'integració social i
sobreocupació dels habitatges, ja que creix la
població estrangera i disminueix la local.
> Segons el padró de 2005, la població estrangera
extracomunitària del barri de la Farga és del
51,5%, i supera per primera vegada l'espanyola,
en el 48,1 %.
> El procés d'instal·lació de població estrangera al
barri ha estat ràpid i intens. La població estrangera
representava el 14% al 1998, i el 51,9% al 2005
> La zona d'intervenció té una densitat demogràfica
molt elevada, adquirida en poc temps que
dificulta la integració i la convivència.
> Elevat volum de població dependent, joves,
als que manquen serveis "ad hoc"- Bona part de
la població immigrada procedent de fora d'Àfrica
no s'assenta al bari, sinó que l'utilitza únicament
com a zona d'entrada.
Conclusions
> Debilitats. Punts febres > Fortaleses. Punts forts > Amenaces > Oportunitats
> El Creixement demogràfic de Banyoles és elevat
a mig termini, fet que pot comporta.
> L'arribada de població immigrada ha rejovenit
la piràmide d'edats de la població.
> El barri de la Farga té una població molt jove
que pot esdevenir un element de dinamització
d'activitats futures
> Crisi econòmica i social en els països d'origen
de la població immigrada. Nous fluxos difícils
d'integrar socialment.
> Natalitat elevada en les països subsaharians,
situació que conforma una bossa de nous fluxos
potencials.
> Possible retorn dels fills enviats pels pares als
països d'origen a partir de 16 anys.- Arribada de
població immigrada de nous països com Xina
amb un elevat potencial de població, que tot just
inicien la seva base o xarxa d'arribada.
> Possibilitat d'intervenir en la millora del barri
per assentar la població que tendeix a abandonar-lo
per considerar-lo degradat- Possibilitat de
relligar el barri amb la ciutat canviant els usos de
la zona de transició industrial a residencial, afavorint
la qualitat de vida dels pobladors.
> Possibilitat d'intervenir en la millora del barri
per assentar la població que tendeix a abandonar-lo
per considerar-lo degradat.
> Possibilitat de relligar el barri amb la ciutat
canviant els usos de la zona de transició industrial
a residencial, afavorint la qualitat de vida
dels pobladors.
75

La Farga
> Fort creixement de la població del Marroc en
els darrers anys, que gairebé iguala la senegambiana.
Es tracta de dos col·lectius que poden
tenir dificultats de convivència.
> La població immigrada del barri ho és per
motius econòmics. No l'interessa tan l'assentament
com la feina i els recursos econòmics
Conclusions
76

Situació econòmica
La Farga
> La zona industrial genera problemes mediambientals
que poden condicionar la marxa d'algunes
activitats i llocs de treball fora de l'àmbit d'intervenció.
> El comerç tradicional en trama urbana de la
zona d'intervenció està en regressió.
> Una part de la nova oferta comercial adreçada
a la població immigrant presenta defectes de
qualitat.
> Manca de teixit associatiu comercial.
> La zona industrial més antiga segrega l'activitat
comercial urbana del barri de la resta de la ciutat.
> Les mitjanes i grans superfícies comercials de
l'entorn dificulten el desenvolupament d'una
oferta comercials en trama urbana.
> El desenvolupament de noves activitats de
lleure i oci poden incidir en la qualitat de vida
dels habitants del barri.
> El baix nivell educatiu i de qualificació professional
de la població del barri, especialment de la
població estrangera extracomunitària, comporta
que aquesta ocupi llocs de treball de baixa qualificació
i remuneració.
> Participació lleugerament inferior en el mercat
de treball de la població immigrada extracomunitària
del barri. Taxa d'activitat inferior a la de la
població local.
> Participació molt baixa de la població femenina
en edat de treballar extracomunitària en el
mercat de treball. Taxa d'activitat molt per sota
de les dones de nacionalitat espanyola del barri i
del municipi, que condiciona la taxa global.
> Elevada taxa d'atur de la població del barri,
10,6% en relació a la taxa del municipi, 6,4%.
Conclusions
> Debilitats. Punts febres > Fortaleses. Punts forts > Amenaces > Oportunitats
> Alt nivell de dinamisme empresarial a l'àmbit
d'intervenció. Pocs locals inactius.
> Localització d'un alt volum d'empreses i llocs
de treball a l'entorn del barri, en el polígon industrial
i la zona comercial.
> Teixit econòmic diversificat en sectors amb
bones perspectives de creixement.
> Instal·lació d'empreses de nova creació en la
zona industrial i comercial.
> Localització d'una oferta comercial important
de mitjanes i grans superfícies a l'entorn del barri
que dona servei i genera ocupació.
> Aparició d'un nou tipus de comerç de productes
de països estrangers que diversifica l'oferta
del barri i pot esdevenir un nou element d'atractivitat.
> L'activitat de lleure i oci diversifica l'economia
del barri.
> Elevada voluntat d'entrar al mercat de treball
de la població. Participació elevada de la població
en edat de treballar de la Farga en el mercat de
treball. Taxa d'activitat lleugerament més elevada
que a la resta del municipi.
> Participació molt elevada de la població masculina
extracomunitària del barri en el mercat de
treball. Taxa de la població masculina d'Àfrica
superior a la de la població local.
> Participació lleugerament més elevada de les
dones extracomunitàries del barri que de les
extracomunitàries de la resta de Banyoles en el
mercat de Treball.
> Crisi general de petits formats comercials
davant l'expansió de les grans superfícies.
> Implantació propera de nous espais/centres
comercials en ciutats veïns que afectaran fortament
el conjunt del comerç local.
> Creixement d'una oferta comercial descontrolada
i de baixa qualitat en el barri i altres àmbits
del municipi.
> L'aplicació de la legislació mediambiental pot
dificultar la continuïtat d'alguna indústria de la
zona, amb la consegüent pèrdua d'ocupació.
> Dificultat que algunes cultures d'origen africà
poden posar a la incorporació de la dona al mercat
de treball i la consegüent autonomia que això
suposa.
> Manca de connectivitat del barri amb la ciutat
-no hi ha transport públic- situació que dificulta
l'accés a determinats tipus d'ocupació, especialment
entre les dones.
> Crisi econòmica i social en els països d'origen
de la població immigrada. Nous fluxos difícils
d'integrar a marcat laboral
> Bona situació i perceptives de l'activitat econòmica
local i comarcal, que permet incorporar
nova població al mercat de treball.
> Desenvolupament del sector terciari, àmbit on
habitualment s'incorporen les dones al mercat de
treball.
> Incorporació progressiva de la dona al mercat
de treball.
> Conjuntura favorable de disminució de l'atur i
de creixement de l'ocupació.
> Possibilitat de desenvolupar un programa
urbanístic que afavoreixi l'oferta comercial.
> Possibilitat d'accedir a la millora de l'activitat
professional del comerç a partir de programes de
dinamització comercial- Noves tendències de
consum favorables a la implantació de comerç i
productes d'altres països.
> Possibilitat d'utilitzar el serveis d'ocupació de
Promoció Econòmica municipals que s'estan desenvolupant
per millorar l'ocupabiliat dels col·lectius
en dificultats d'inserció laboral.
> Possibilitat d'aprofitar els programes de formació
i capacitació professional que es desenvoluparan.
77

La Farga
> Elevada taxa d'atur de la població de nacionalitat
espanyola del barri, 9,2% en relació a la
mateixa taxa del municipi, 5,8%.
> Elevada taxa d'atur de la població de nacionalitat
estrangera del barri, 13,5% en relació a la de
nacionalitat espanyola, 9,2%.
> Elevada taxa d'atur de la població masculina
de nacionalitat estrangera del barri, 13,2% en
relació a la masculina de nacionalitat espanyola
del barri, 9,2%.
> Nivell de renda familiar baix a causa de les taxes
d'atur elevades, la baixa participació de les dones
africanes en el mercat de treball, i la tipologia de
llocs de treball ocupats.
> Ingressos majoritàriament dependents de
l'activitat del cap de família.
Conclusions
78

Situació social
La Farga
> Insuficiència del treball educatiu de carrer pel
volum de problemàtiques que presenta el barri.
> Manca d’una oficina d'acollida, tot i que des de
l'Ajuntament es dóna la informació més bàsica.
> Persistència d'una actitud tancada per part
dels immigrants, sobretot les dones, que dificulta
els processos d'integració.
> Existència de situacions d’amuntegament i
> Elevat grau d'analfabetisme entre la població
immigrant, sobretot en una franja força jove,
tant d'homes com de dones.
> Presència de col·lectius molt determinats de
joves en situació de risc social.
> Presència de problemàtiques relacionades
amb les drogues, sobretot en un col·lectiu de
joves immigrants magribins.
> Presència no determinada d'immigrants en
situacions d'irregularitat en relació als permisos
de residència.
> Comunitats de propietaris difícils de gestionar
i prendre acords pel manteniment dels edificis, a
causa de l'elevat nombre de propietaris en una
mateixa comunitat.
> Elevat nombre d'impagats en les comunitats
de propietaris que dificulta la gestió i manteniment
dels edificis.
> Manca de compromís dels nouvinguts vers les
comunitats de propietaris i dificultats d'aquests
per entendre les necessitats i interessos comuns
de gestió d'aquestes.
> Conflictes de convivència veïnal no resolts, originats
en el manteniment i ús dels espais comuns dels
edificis i en l'ús de l'espai públic proper a aquests,
així com en l'acumulació de brutícia en els diferents
Conclusions
> Debilitats. Punts febres > Fortaleses. Punts forts > Amenaces > Oportunitats
> Forta implicació de les entitats d'immigrants a
l'hora de resoldre les demandes provinents de
l'acollida.
> Elevat compromís de l'AVV La Farga en la
recerca de solucions per resoldre el problema de
degradació general del barri i de convivència.
> Implicació per part de les entitats de nouvinguts
en trobar solucions als problemes de convivència,
com embrutiment dels espais comuns.
> Desig dels habitants del barri de tenir un
entorn millor.
> Dinamisme i implicació d'un grup de joves
marroquins en la recerca de solucions al dèficit
de instal·lacions per joves i a la organització d'activitats.
> L'atractiu de les activitats ofertes pel centre
cívic genera una elevada mobilització cap al barri
que ajuda al seu coneixement i a millorar la percepció
col·lectiva.
> Elevada cohesió social del col·lectiu d'immigrants
subsaharians.
> Associacionisme elevat entre la població del
barri que afavoreix l’articulació de processos de
cohesió social.
> Presència de la intervenció de serveis socials
al barri.
> Presència d'accions del Pla de
Desenvolupament Comunitari i al barri que dona
suport a població immigrant.
> Execució d'accions d'un Pla d'Immigració
Comarcal al barri.
> Elevada participació dels nens del barri en
activitats de lleure organitzades per entitats de
lleure.
> Grans diferències culturals, lingüístiques i
religioses entre la població immigrant d'origen
africà i la població d'acollida.
> Grans dificultats a l'hora d'integrar la població
immigrant pel que fa a hàbits, drets i deures.
> Greus dificultats en el desenvolupament de
conductes preventives de salut entre la població
immigrant.
> Desbordament de les problemàtiques per l'arribada
massiva d'immigrants.
> Elevada i progressiva taxa de natalitat de la
població d'origen immigrat que dificultat processos
d'integració personal de les dones i dels fills.
> Increment de sorolls, de l'embrutiment del
barri i de problemàtiques de convivència per l'increment
de població en la zona d'intervenció.
> Baix nivell educatiu general de la població d'origen
immigrant.- Increment de la marxa de
població local i forta guetització del barri.
>L'empitjorament de la situació pot provocar
l'esgotament per de la voluntat i dinamisme l'AVV
de continuar buscant solucions.
> L'augment de la demanda de programes i projectes
pel Centre Cívic i no dels seus recursos
humans, econòmics i d'infrastructura.
> Alta desconfiança del sector immobiliari cap el
col·lectiu immigrant d'origen africà, donat l'alt
índex que presenten en els Registres d'Actius
Impagats (RAI).
> Que el nivell d'ocupació laboral dels homes
baixi per fluctuacions del mercat del treball.
> Possibilitat que vinguin a viure a la ciutat (i a
la Farga, en concret) delinqüents multireincidents
sense feina.
> Possibilitat d'una intervenció integral en el
barri que generi una dinàmica positiva de nous
programes socioeconòmics.
> Una ampliació i renovació de l'oferta del
Centre Cívic pot generar major atractivitat cal el
barri a la població de la resta de la ciutat.
> El Centre Cívic pot convertir-se en un
espai/oficina d'acollida als nouvinguts que faciliti
la seva integració.
> Existència d'espais per disposar del mobiliari
urbà infantil que centri les seves activitats en
accions de sociabilització i de joc col·lectiu.
> Increment del zel en l'aplicació de l'ordenança
municipal per combatre situacions d'embrutiment
i excés de sorolls.
> Realització de treball educatiu de les escoles i
les entitats de lleure en relació a les problemàtiques
de convivència.
> Possibilitat de millorar els equipaments esportius
deteriorats propers al barri per a l'ús de
joves i nens.- Existència de programes per reduir
la implicació dels joves en els fets il·lícits.
> Bon funcionament del protocol contra situacions
de violència de gènere.
> Major implicació dels cossos de seguretat en
la reducció del consum i petit tràfic de substàncies
estupefaents.
79

La Farga
espais comuns dels habitatges i carrers del barri.
> Acumulació/aglomeració de persones tant en els
patis interiors dels habitatges com al carrer que
provoca sorolls i molèsties a una part del veïnatge.
> Alt nivell de càrregues familiars en la població
immigrada per l'elevat nombre de fills, que recau
en les dones.
> Presència d’un col·lectiu de dones immigrades
en ocupació laboral submergida.
> Escàs coneixement del sistema sanitari per part
de la població immigrant, sobretot les dones.
> Manca de control adult de la població immigrada
sobre els infants que fan molta vida al
carrer, fet que incideix en els rics d'accidentalització
i genera dificultats de convivència.
> Manca d'espais per activitats de lleure i esportives
per infants i joves o d'activitats lúdicorecreatives.-
Manca d'espais per infants i joves de
sociabilització i realització de tasques escolars.
> Mancança d'espais de jocs infantil en les
zones d'esbarjo públiques.
> Insuficiència d'activitats organitzades per a nens
i joves, que afecta especialment al mesos d'estiu.
> Nivell de participació molt baix dels fills i filles
d'immigrants a activitats extraescolars.
> Manca de recursos del Centre Cívic per atendre
demandes de programes i serveis que es generen.
> La resistència al canvi de concepció per part
de la població immigrada envers el concepte
d'espai privat, comunitari i públic.
> Elevat índex dels conflictes de seguretat ciutadana
a La Farga en relació a la resta de la ciutat.
> Alt índex en relació a la resta de la ciutat de
fets il·lícits vinculats al tràfic de drogues.
> Presència de fets il·lícits vinculats als col·lectius
immigrants (estrangeria, drets fonamentals,
explotació laboral, etc.).
> Alt índex en relació a la resta de la ciutat de
dones en situació de violència de gènere.
> Implicació del joves en fets il·lícits.
> Alta presència de fets incívics i bretolades.
Conclusions
> Excel·lents resultats del Pla d'Escolarització
Extensiva pel que fa al repartiment equitatiu de
la població immigrant entre els diferents centres
escolars i educatius.
> La incorporació del Centre Cívic com a estratègia
d'acció sociocultural en un treball en xarxa.
> Reconeixement del Centre Cívic com a espai
de formació no acadèmica.
> La qualitat i l'atractiu d'algunes activitats i
serveis del Centre Cívic que comporta un alt
índex d'usuaris i l'ús per part d'algunes institucions,
associacions i grups per fer-hi les seves
activitats.
> Vigilància policial molt propera de dues comissaries
de policia (Mossos d'Esquadra i Policia
Local).
> Implicació d'alguns veïns en informar dels
problemes de seguretat.
> Augment de la demanda del consum de droga
a petita escala a la ciutat que té La Farga com a
un dels punts de venda.
> Que el consum general de substàncies estupefaents
toves derivi a un consum de drogues
dures.
80

Participació ciutadana
La Farga
> Baixa participació a les entitats de la ciutat en
general, excepte les entitats esportives.
> Hi ha una manca de motivació dels líders religiosos,
Imams, per fer un treball conjunt entre
les entitats i agents del barri.
> Els immigrants associats es troben concentrats
a entitats constituïdes i formades únicament
per immigrants i majoritàriament del mateix país
d'origen.
> La participació dels immigrants a l'associació
de veïns de La Farga és molt baixa (1 persona).
> La participació de les dones immigrants a la
vida social del barri es limita a la relació entre
les mateixes dones, principalment del mateix
país d'origen.
> La realitat cultural i religiosa de la dona immigrant
fa que la seva participació en el teixit associatiu
del barri estigui supeditada a l'aprovació
del marit.
> La participació dels veïns de La Farga, immigrants,
a les entitats de la ciutat és gairebé
nul·la.
> L'Associació de Veïns està formada únicament
per un 2,2% dels veïns del barri. (33 d'uns 1500
veïns)
> La majoria de veïns del barri, autòctons, no
estan d'acord amb l'activitat desenvolupada per
l'associació de veïns, sobretot en els temes de
mediació amb els immigrants.
> Baixa sensació de pertinença a la ciutat per
part de la població immigrada.
Conclusions
> Debilitats. Punts febres > Fortaleses. Punts forts > Amenaces > Oportunitats
> Existència del Consell de Barri de La Farga.
> Impuls de millora i renovació de l'Associació
de Veïns degut al canvi de junta i presidència.
> Interès de les entitats i agents del barri en la
millora i treball conjunt.
> Elevada participació als òrgans de participació
ciutadana al barri.
> Creació d'un grup de treball únicament amb
dones, immigrants i autòctones.
> Elevada participació dels nens/es del barri a
participar a qualsevol activitat nova que es proposi.
> Risc de sectoritzar les prioritats de l'AAVV
convertint-se en no representatives de tots veïns
de La Farga.
> Risc que els interessos particulars d'una part
de la població acabin pesant més que els interessos
comuns.
> La rigidesa de la religió musulmana en l'àmbit
de la participació activa de la dona en el teixit
associatiu pot dificultar el seu accés en aquest
àmbit.
> La manca de confiança de la majoria de veïns
en el treball realitzat per les entitats pot portar a
aquestes a un estat d'estancament i desmotivació.
> Possibilitat de crear una oficina d'atenció i
assessorament d'entitats al centre cívic.
> Facilitar la participació de la dona immigrant a
través de d'un procés progressiu d'acostament a
les entitats i òrgans de participació del barri.
> Reforçar l'associació de veïns mitjançant formació
i eines per a la captació de socis.
> Possibilitat de dissenyar un Pla Estratègic de
participació ciutadana que reforci el teixit associatiu
del barri.
> Augmentar la confiança dels veïns en les
entitats a partir dels resultats obtinguts en el treball
del Consell de Barri.
> Possibilitat d'aprofitar la campanya "Banyoles
una volta a l'estany" per potenciar la cohesió
social i la sensació de pertinença a la ciutat de la
població immigrada.
81

Situació ambiental
La Farga
> Paisatge urbà poc agradable.
> Escassa funcionalitat i ús dels espais lliures
com a tals.
> Manca d'arbrat urbà i l'existent no condiciona
l'espai suficientment.
> El conjunt del Barri de la Farga supera els
límits màxims previstos permesos en
l'Ordenança municipal per a la regulació dels
sorolls i les vibracions.
> Les instal·lacions d'enllumenat no són correctes
des del punt de vista de l'eficiència energètica
i utilitzen encara materials altament contaminants
en part de les lluminàries.
> Poca conscienciació sobre la corresponsabilitat
dels ciutadans en la correcta gestió dels residus
i el reciclatge i en aspectes de neteja viària.
> Es donen abocaments incontrolats puntuals i
d'origen industrial i urbà en el rec major al seu
pas pel barri.
> Les males olors d'origen divers condicionen
puntualment el benestar de les persones que
gaudeixen dels espais públics del barri.
> No existeix xarxa separativa d'aigües plujanes.
Conclusions
> Debilitats. Punts febres > Fortaleses. Punts forts > Amenaces > Oportunitats
> La tendència a fer vida al carrer de gran part
de la població resident al sector de la Farga fa
pensar que totes les actuacions destinades a la
millora dels espais lliures seran de molt bona
acollida i útils per la millora de les condicions de
vida.
> Existeix un sentiment de barri que pot ajudar
en l'adopció d'una corresponsabilitat pel que fa a
la millora ambiental del barri.
> El sistema de recs presents a la zona (descoberts
o coberts però que es podrien obrir) permet
pensar en actuacions d'important millora dels
espais.
> L'existència d'un actiu centre cívic fa que moltes
activitats d'educació ambiental s'hi desenvolupen
dins el barri.
> Possibilitat de desenvolupar un sistema d'hortes
urbanes en part dels espais lliures o pendents
de desenvolupament que existeixen encara al
barri.
> Industrialització del paisatge urbà per proximitat
a la zona industrial.
> Part del solar del carrer del Paper es troba en
l'actualitat qualificat urbanísticament com a sòl
industrial. Un possible desenvolupament en
aquestes condicions podria empitjorar les condicions
de vida al barri.
> Configuració del carrer Girona com a una via
important d'entrada a la ciutat, amb el corresponent
increment de nivells sonors, d'immisió de
fums, perillositat del carrer, etc.
> Disponibilitat d'un espai lliure amb un gran
potencial com a zona ajardinada (presència del
rec major, transició cap a l'àmbit industrial, etc) i
possibles equipaments infantils i/o esportius.
> La possible eliminació d'una part de les edificacions
permetria una millor obertura dels espais
lliures per al gaudi de la població.
> Existeixen línies d'ajuts per a l'adopció de
mesures ecoeficients en els habitatges que es
poden desenvolupar en el context d'un programa
de rehabilitació del barri.
> La proximitat al Barri Vell permet que, amb la
millora.
> Els carrers de la zona son relativament
amples, el que permet plantejar-s'hi actuacions
de peatonalització o d'ajardinament que millorarien
l'aspecte i l'ús dels carrers.
82