descarregar.pdf - El tacte que té

More documents

Recommendations

Info

Mèxic. Fotografia sense títol. Torri, Itàlia. Fotografia sense títol.
Et poses aigua a la boca i penses que te la poses a la gola perquè hi arriba molt ràpid i s’hi queda estona perquè ja no hi és però encara la notes. I t’imagines aquesta fragmentació de les coses com el ventall de sortides professionals que ofereix aquest món nostre. Nostre, i penses que som uns quants units per aquest nostre i et ve tendresa per tant ésser junt al mateix sac. T’atures i et toques el front i et negues el gest i agafes ràpid el bolígraf i tornes a escriure amb ganes de no parar mai, i sents que darrere de la paret que tens encara no a mig metre hi ha gent que grinyola i tornes a pensar en la comunitat humana i les seves coses. Mires una bombeta que tens a uns quinze centímetres al nord-est del cap i et sorprens de la seva constitució insectívola i allunyada de les teves intuïcions més generals. Ausiàs March i la seva ràbia comencen a ser per l’habitació i per les trompetes i no penses res perquè ja ho fa ell i s’acaba. Ara ve Anglaterra, ve verda i humida i secreta i inabastable i ve la zona d’Angel i penses en l’est de les ciutats i del món i de les persones i del cap i t’agafa plaer de veure tants ests i et semblen millors que els oests i que els nords i que els suds i no saps per què. El sol s’hi desperta i els treballadors hi dormen i els fills d’immigrants hi escolten música i es repleguen pels llits individuals i hi pensen coses que no tenen gaire en compte. I veus els indis i portuguesos i polacs i russos i bascos i espanyols i italians massa presumits i tothom treballa massa o treballa massa per no treballar tant. Ve fàstic de l’habitació i el ritme d’una cançó que mai havia resultat desagradable i plou a la cançó i aquella gent que la feia devien portar gotes a dins, segurament portaven coses diferents però que al final es van convertir en gotes i electricitat i penses que vols anar a un altre lloc. Ve nàusea i penses que ja ho fem els humans això d’aguantar certes estones de nàusea. Devem saber fermament que n’hi ha una quantitat inevitable i penses que les religions són l’hòstia i que tenen un nom lleig que ja els va bé, perquè no s’hi van fixar gaire amb els límits del llenguatge, o sí? Fe de rates per Bego Ricart 13
Page 1 and 2: el tacte que té Prou que hi penso.
Page 3 and 4: Quatre mots De sobte ens tornem a t
Page 5 and 6: La vida no és per disfrutar-la? en
Page 7 and 8: S t e f a n o B e n n i B a l l a t
Page 9 and 10: Io ti amo Io ti amo e se non ti bas
Page 11: Jordi Falguera Passió Cosia, a pun
Page 15 and 16: e c o m a n a c i o n s Bonanova, r
Page 17 and 18: La truita al sostre Recital de poes

descarregar.pdf - El tacte que té

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?