descarregar.pdf - El tacte que té

Et poses aigua a la boca i penses que te la poses a la gola perquè hi arriba
molt ràpid i s’hi queda estona perquè ja no hi és però encara la notes. I
t’imagines aquesta fragmentació de les coses com el ventall de sortides
professionals que ofereix aquest món nostre. Nostre, i penses que som uns
quants units per aquest nostre i et ve tendresa per tant ésser junt al mateix
sac. T’atures i et toques el front i et negues el gest i agafes ràpid el bolígraf
i tornes a escriure amb ganes de no parar mai, i sents que darrere de la paret
que tens encara no a mig metre hi ha gent que grinyola i tornes a pensar en
la comunitat humana i les seves coses. Mires una bombeta que tens a uns
quinze centímetres al nord-est del cap i et sorprens de la seva constitució
insectívola i allunyada de les teves intuïcions més generals. Ausiàs March i
la seva ràbia comencen a ser per l’habitació i per les trompetes i no penses
res perquè ja ho fa ell i s’acaba.
Ara ve Anglaterra, ve verda i humida i secreta i inabastable i ve la zona
d’Angel i penses en l’est de les ciutats i del món i de les persones i del cap i
t’agafa plaer de veure tants ests i et semblen millors que els oests i que els
nords i que els suds i no saps per què. El sol s’hi desperta i els treballadors hi
dormen i els fills d’immigrants hi escolten música i es repleguen pels llits
individuals i hi pensen coses que no tenen gaire en compte. I veus els indis i
portuguesos i polacs i russos i bascos i espanyols i italians massa presumits i
tothom treballa massa o treballa massa per no treballar tant. Ve fàstic de
l’habitació i el ritme d’una cançó que mai havia resultat desagradable i plou
a la cançó i aquella gent que la feia devien portar gotes a dins, segurament
portaven coses diferents però que al final es van convertir en gotes i electricitat
i penses que vols anar a un altre lloc. Ve nàusea i penses que ja ho fem els
humans això d’aguantar certes estones de nàusea. Devem saber fermament
que n’hi ha una quantitat inevitable i penses que les religions són l’hòstia i
que tenen un nom lleig que ja els va bé, perquè no s’hi van fixar gaire amb
els límits del llenguatge, o sí?
Fe de rates
per Bego Ricart
13