descarregar.pdf - El tacte que té

entrevista
Erik el Roig
respon preguntes de Verònica Trena
Tota la literatura contemporània té
com a tema primordial allò que
Carles Riba en diu la conquesta de
la carn per part de l'esperit. Però
trobem Erik el Roig de matinada,
en un bar de poble on sona Bob
Dylan. Entès en la matèria de la
vida (això és: el fang, el límit, el
mal, l'absurd, la indigència de
l'home en aquest món), Erik el Roig
va desplegant el seu discurs
desmitificador. Només assumint
humilment la salvatgia que nia dins
nostre podrem reconvertir-la en
poder lúcid de llibertat i
simplificació. Ens guia la necessitat,
l'impuls irracional. La vida és
moviment, acció, i el bé i el mal,
idees. És l'experiència subjectiva i
no pas els codis imposats qui funda
els criteris morals. Les
conseqüències dels nostres actes
constitueixen el risc, la sal,
l'aventura: cal assajar.
El desig.
El desig, ara en aquest moment i la música que sona, no
m’agradaria canviar el títol de la cançó.
Quin títol és?
“Desig”, no?, “Desire” [Bob Dylan]. És una pregunta molt
bona per agafar les coordenades. Una entrevista és com
un atac: costa de quedar bé dient el que es pensa.
Quines són les coordenades?
Depenen de les preguntes i l’entrevistador.
El sentit de la vida.
Purament és existir i res més.
El bé i el mal.
Si el bé és Déu i el mal és la vida, crec en l’infern.
Per què el mal és la vida?
Perquè és l’única excusa per existir.
Què en penses dels americans?
Que és un mestissatge incorrecte. És el país més nou on
s’ha privat més la llibertat.
I com és que fan aquesta música?
Perquè és l’única forma d’expressar la ràbia. Quan se cree
algo vol dir que la necessitat del que tenim no és suficient.
Identifiques desig i ràbia?
Desig és existir solament. És un adjectiu de l’existir.
Però què ens fa existir?
La mala llet del pare i les ganes de cardar de la mare.
Disfrutes de la vida?
Ho hauria de contestar en un idioma diferent que encara
no m’han ensenyat o encara no he après.
4