descarregar.pdf - El tacte que té

e c o m a n a c i o n s
Bonanova, rivista literaria
Sense tenir prou dades per fer-ne una crítica rigorosa,
volem si més no, donar notícia d’una rivista literaria que
per casualitat (ho confessem) ens ha caigut a les mans.
Les seves pàgines s’organitzen en cinc seccions. En la
primera, la de Creazione, es prioritzen, sembla, les obres
en cors —una de les moltes llengües dites minoritàries
que malda per aquesta Europa unificadora—; una de
Critica; una secció de ressenyes de llibres i discs —Sò
nati, es diu—; Sussuri, l’apartat de notícies illenques
culturals; i l’Scunfini, una secció que aplega tot d’autors
en altres llengües (alguns traduïts a la llengua que sigui,
d’altres en sec) en la qual, en aquest últim número, ves
per on, s’inclouen poemes en català de Francesc Vallverdú
(una tria, com a mínim, curiosa); la portada i diverses
pàgines interiors acullen un artista plàstic, en aquest
número 7 es tractava d’unes aquarel·les de terra i quitrà
de Jean-Paul Pancrazi.
La revista, de disseny acurat, està bàsicament escrita
en cors i sembla tenir un enfocament molt mediterrani.
Esperem que un altre dia ens caigui a les mans un
diccionari cors-català; llavors ens arriscarem a fer una
crítica més compromesa del contingut.
La gent amb curiositat extrema i facilitat epistolar podeu
pidolar un número a la següent adreça:
Bonanova
Rivista literaria di l’Associu di Sustegnu di u CCU, Università
di Corsica
S.P. 52 – 20 250 Corti
Corsica
En la nostra quota mínima d’audiència per a llengües
minoritàries —voluntària, en aquest cas— us afegim a
continuació un poema en cors de Pasquale Ottavi,
publicat a Bonanova:
Mariona Masgrau
Timpurali
Piove
À celu dismessu
E so lacrime
Durghjulalle
In stu dilloriu
Po in fatta fine
Andassine
À limbu
Chì era ora
La ciutat dels cineastes
Cal anar a veure la nova exposició del
Centre de Cultura Contemporània. Si
bé la instal·lació és excessivament
sofisticada i gairebé aconsegueix engolir
l’obra que s’hi exposa, el material
escollit és sens dubte de primer ordre.
La ciutat dels cineastes, tant
l’exposició com el catàleg, es proposa
una reflexió sobre el tractament de
l’espai en el cinema modern sense haver
de recórrer a escenaris ja prou coneguts
com la ciutat plujosa de Blade Runner
o la Metròpolis-formiguer de Fritz
Lang. Des dels paisatges naturals més
verges fins a la verticalitat novaiorquina
o l’horitzontalitat de Los Angeles,
passant per les ciutats saturades del
cinema cantonès, els guetos, les
autopistes i altres territoris de l’abjecte
o els espais de desordre mental. Aquests
són alguns dels diversos conceptes que
s’analitzen en el muntatge, sense caure
en cap moment en un amuntegament
fetitxista de peces de culte per a cinèfils.
La reflexió es completa en el catàleg,
que aplega articles d’arquitectes i
cineastes i aporta maneres molt diverses
de veure el nou cinema sota un disseny
també innovador i arriscat.
És potser un muntatge per a
iniciats, ja que molts dels directors que
es tracten no són gens mediàtics i
moltes de les seves pel·lícules ni tan
sols s’han estrenat al nostre país. O és
potser una manera amena de conèixer
tots aquells cineastes que proposen
noves mirades, que fan cinema nou i
que per això mateix no tenen accés als
Lauren i a tots els multicines que, a la
seva manera, també són molt selectius.
La ciutat dels cineastes
Del 24 de juliol al 25 de novembre del
2001
Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona
c. Montalegre, núm. 5, Raval
tel. 93 306 41 00
Tomàs Riera
15