Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
“ LA GALA DEL ARTE… Un Momento<br />
para RECORDAR“<br />
Pasaba un día y otro…cada uno diferente, pero nosotros<br />
seguíamos conteniendo una misma ilusión, una ilusión<br />
compartida. El tiempo pasaba lento desde que nos<br />
comunicaron aquella buena noticia. Las agujas del reloj se<br />
detenían y ansiábamos empezar a ensayar.<br />
Y empezamos.<br />
Y llegó por fin el<br />
m o m e n t o<br />
esperado, el<br />
trabajo de meses<br />
atrás dio su fruto en cada<br />
baile, cada palabra, cada<br />
paso…La originalidad anunció su<br />
presencia y nuestro pulso se aceleraba.<br />
Todos los aplausos que nos dedicaron llenaron<br />
nuestros corazones de alegría y nos animaron a reír sin<br />
parar de bailar. Logramos transmitir espectáculos modernos y<br />
clásicos, teatro y mucha diversión.<br />
Este es un mensaje para los compañeros que ya han hecho<br />
la gala o la van a hacer: “Cuando queráis recordar el curso con una<br />
gran sonrisa, recordad este día, ya que es un instante mágico e irrepetible…”<br />
Cristina Reyes Fernández<br />
2º <strong>ESO</strong> A<br />
Els teus sentiments<br />
S’ ha acabat el curs,<br />
després de bons i mals<br />
moments, s’ ha acabat.<br />
Fent un repàs global d’ ell,<br />
podem dir tots que ha sigut<br />
un bon curs, però tots hem<br />
tingut els nostres més i els<br />
nostres menys.<br />
Podríem parlar del curs,<br />
cadascún, per les notes que<br />
ha obtingut. Però crèc que<br />
és una forma molt<br />
superficial parlar així d’ algo<br />
que sense dubte ha marcat<br />
les nostres vides. Deuríem<br />
parlar d’ ell segons les<br />
emocions que hem sentit,<br />
al aprovar, al suspendre, al<br />
enfadar-nos amb un amic/a<br />
i recuperar la seua<br />
amistat…<br />
2n d’ <strong>ESO</strong> marcarà el nostre<br />
expedient y vida acadèmica<br />
per les notes, però la nostra<br />
vida per les emocions que<br />
hem sentit. No les oblides.<br />
María Alfonso Moreno<br />
UN CURS MAI MOR<br />
La unió d’una classe no mor amb el<br />
final del curs. No moren el companyerisme,<br />
els coneixements, els moments feliços, els<br />
dies especials... Al menys en la nostra memòria<br />
no es dissiparan mai. Sabem que hem viscut<br />
infortunis, odi, desesperació, plors... però, què<br />
fou dels primers dies en 2on, cada aniversari,<br />
el art de la literatura, la Gal•la i la seua música,<br />
els últims moments abans de dies festius, eixes<br />
grans leccions dels nostres professors?... Tot<br />
això no morirà, i és per això pel que volem tant<br />
a aquest col•legi i a tota la gent que passem<br />
en ell la mitat de la nostra vida. I és també per<br />
això pel que esperem permanéixer molt més<br />
temps junts als<br />
nostres companys.<br />
I per això és pel que<br />
mire al cel, tanque<br />
els ulls i li murmure<br />
a Déu: “per favor,<br />
Senyor, que aquests<br />
mestres tinguen<br />
temps per ensenyarnos<br />
tot el que<br />
saben”. I per tot això<br />
és que tot un curs<br />
no transcorre en va<br />
i mai mor si no<br />
s’oblida...<br />
Cristina<br />
Reyes Fernández<br />
Anuario 2008 - 2009 69<br />
2º<br />
En<br />
se<br />
ña<br />
n<br />
za<br />
S ecun<br />
d aria<br />
O bligatoria
Change language