Programa 2013 - Dolors de Besalú

34
ELS MEUS RECORDS
Des de ben petit he participat en
un acte molt emblemàtic que es
fa a Besalú. És la processó dels Dolors.
Recordo, fa molts anys, en el pati de
les escoles, on ara hi ha l’aula de P5,
veure-hi uns nois que «jugaven amb
unes llances». Eren els manaies i els
estaferms assajant dies abans del dia
de la processó. Eren temps en els que
el record d’una guerra passada encara
era present, la tele ens bombardejava
amb pel·lícules de guerra. Sempre hi
havia uns “enemics” que atacaven, i jo
pensava: si a Besalú ens ataquen els
“enemics”, qui ens ha de defensar? La
resposta, i per aquest ordre: en primer
lloc la guàrdia civil, i si falla, els manaies
i els estaferms. I deia, jo vull ser algun
dia manaia.
Quan era un xic més gran, devia tenir
uns deu anys, vaig tenir la primera participació
activa en la “processó”, així
que vaig fer de prior, no sé com m’ho
faig, però moltes vegades començo
les coses per la teulada, però no va ser
en la processó dels “grans”, sinó en la
processó dels petits. Si mal no recordo
es feia en lloc del dia dels Dolors, el
Dijous o el Divendres Sant per la tarda.
Amb l’acompanyament d’en “Jandro” i
d’en Lluis vaig fer un pregó de veritat i
amb el “pendó” penjat a la finestra de
casa, a les “cases barates”. En aquest
fet debia començar la meva carrera
d’”enrotllador” professional.
Els nois grans, que devien tenir quatre o
cinc anys més que jo, organitzadors de