Programa 2013 - Dolors de Besalú

un lloc visible i saludarà a tot el seguici
que, amb silenci sepulcral, escoltarà la
invitació que els farà. Pocs instants més
tard, en un dels llocs més emblemàtics
i únics de la casa Llaudes comença
el darrer assaig, per part del Cor dels
Apòstols, de la Salve que, darrerament,
és observat i escoltat per un nombre
cada vegada més considerable de persones.
Música i veus es mesclen per
configurar una barreja singular que et
transporten fàcilment a entonar la melodia
que poques hores més tard s’escoltarà
a la plaça de la Llibertat.
És hora de dinar! Els cuinats de la diada
dels Dolors no són cuinats de qualsevol
mena. Les cases, per aquell moment,
esguarden els millors àpats i els millors
guisats. Passejant pels carrers i carrerons
intueixes i ensumes unes olors
francament encisadores que t’endinsaries
en totes i cadascuna de les llars. La
pau i la tranquil·litat reposen i ofereixen
calma a la vila. Són instants familiars.
Instants d’esbargiment, de tertúlia i de
cava frescós.
Amb la panxa plena i alguns amb el
rostre mig dormisquejat, poc a poc, es
va recollint una munió de gent davant
el monestir de Sant Vicenç. La missa
de 2/4 de 5, on conclueix el Quinari, és
el primer acte de la tarda. El rés de la
Corona, el cant del Stabat Mater i de la
Salve i el sermó del predicador corresponent
són parts intocables d’aquesta
funció. Els nervis i l’ansietat, per mo-
LA DIADA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS A BESALÚ
ments, comencen a treure el nas ja que
les poques hores que manquen per a
l’inici de la Processó en són el motiu.
Sant Vicenç, auster i sobri, n’és l’escenari.
Més tard, acabada la missa, la Junta de
la Venerable realitzarà la tradicional cerimònia
d’Entrada de Novicis i la Professió
dels nous aspirants a congregants.
Aquest acte solemnial, per infants i per
adults, és quelcom exclusiu i típic del
lloc i del moment. Per aquest Sant Vicenç
en torna a ésser l’escenari.
A les 7 de la tarda una altra missa, engalanada
amb la intervenció del Cor Parroquial,
esdevé un dels darrers actes del
capvespre.
Ara, per aquestes bones hores, els participants
en el Maniple de Manaies i en
el cos dels Estaferms comencen a desfilar
pel Prat de Sant Pere. Normalment,
entre els figurants, hi ha el típic comentari
de la pluja i de la fred. Són moments
de rialles, de simpatia, de retrobament
i, sobretot, d’il·lusió per poder intervenir,
una anyada més, en l’estimada i esperada
Processó. És un moment, pels
que ho hem viscut, on hi ha una curiosa
mescla de nervis, entusiasme i adoració.
A quarts de nou del vespre, el Maniple
de Manaies i els Estaferms, embellits
per les seves vestimentes lluents i rústiques
enceten a desfilar pels diferents
carrers de la població. El so rítmic dels
47