Programa 2013 - Dolors de Besalú

46
LA DIADA DE LA MARE DE
DÉU DELS DOLORS A BESALÚ
És dilluns. I el dilluns de la setmana
del Quinari, a Besalú, és un dilluns
diferent i esperat. Il·lusió, nervis i entusiasme
es mesclen configurant una
airositat peculiar per a la nostra vila.
Aquesta, per diades que marquen l’inici
de la Setmana Santa, desplega els seus
millors induments, la seva millor elegància
i, per damunt de tot, la seva millor
devoció. Són dates properes a la Festivitat
dels Dolors i aquest fet provoca la
cuidada preparació de tots i cadascun
dels detalls que resulten exclusius per
aquesta estimada setmana.
Cada dia, de dilluns a divendres, a les
vuit del matí i a les vuit del vespre, el
monestir de Sant Vicenç, recull, amb
ànsia i excitació, les misses matutines
i vespertines. Són misses remullades
d’un gust íntim i entranyable. Totes les
que se celebren són en sufragi dels
congregants traspassats durant l’any
anterior. A la missa de les vuit de la nit,
amb la presència de devots a vegades
inesperats i amb la companyia del Prior
i dels seus set comissaris, es resa, diada
darrera diada, la Corona del set Dolors i
seguidament hi ha la celebració de l’Eucaristia
amb homilia i predicador.
A poc a poc passen les hores i els dies
i, amb impaciència d’infant, s’arriba a
la meravellosa Festivitat dels Dolors.
Aquesta festa farcida de tots els ingre-
dients més buscats ofereix una impressionant
i, a voltes, sorprenent manifestació
de religiositat popular que es
manifesta en tots i cadascun dels actes
programats per aquesta lluïda jornada.
Quan el campanar de Santa Maria enceta
puntualment el repic de les vuit
del matí del divendres dels Dolors, a
Besalú, comença una llarga i esgotadora
diada. Observar el cel i mirar que el
temps acompanyi és, pels més crescuts
del poble, una dèria que s’anirà repetint
al llarg del dia. Fregar i embellir balconades,
escombrar entrades, cuinar
canelons i rostit i abillar taules de menjador
amb estovalles de fil blanc són
feines més exclusives de les mestresses
de casa. No hi ha detall que deixi pas a
la casualitat ni a la ventura. El pas dels
minuts obliga, menuts i grans, a apressar
el ritme per no fer tard a les dotze,
puntualment, que és quan comença
l’Ofici Solemne del migdia. Després
els assistents, amb vestimenta refinada
i flaire agradable, i l’orquestra amb el
seu repertori característic acompanyen
el Prior de l’any anterior fins al domicili
engalanat i florit del Prior de l’any en
curs per fer-li lliurament del Penó. Francament
és un acte senzill i planer però
admirat, estimat i distingit per tots els
besaluencs.
El Prior, amb cura, col·locarà el Penó en