Programa 2013 - Dolors de Besalú

LA DIADA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS A BESALÚ
tambors, bombos, flautes i pifres viatja a
una velocitat de vertigen pels carrerons
estrets i cenyits del barri vell i arriba, poc
a poc, a indrets més allunyats del casc
antic de la vila. A poc a poc, i sempre
amb formació, arriben fins la casa del
Prior per, en posterioritat, caminar plegats
fins a la plaça Major on es realitza
un petit homenatge, recolzat per les
autoritats locals, el Prior i membres de
la Venerable, als Manaies i Estaferms
que fa 15 anys que desfilen i, darrerament,
es fa també el lliurament de premis
del popular concurs de dibuix que
es convoca entre la mainada de la vila.
Poc a poc, el Prat, engoleix la gentada
que vol contemplar, amb silenci reservat
l’inici puntual de la tradicional i admirada
Processó dels Dolors de Besalú. Hi
ha nervis. Hi ha admiració. Hi ha silenci.
Hi ha embadaliment. Hi ha estranyesa.
És un moment francament impressionant
on tots els participants ocupen, ordenadament,
el seu lloc corresponent.
El monestir de Sant Pere, solemne i imponent,
observa amb emoció l’instant.
Un cop sec i contundent del bombo,
ajudat pels corresponents arrengladors,
marca el punt d’inici. Amb pocs segons
els primers participants es col·loquen i,
al seu costat, comencen a florir flamarades.
El color de les espurnes dels ciris,
l’olor del fum i la negror de les vestes
ofereixen un misticisme únic. Com
aquell que marca la petja d’un caminar
pausat, els carrers vestits especialment
48
per aquest acte contemplen el pas serè
i estritllat dels diferents participants i,
sobretot, el Pas central i la culminació
de la imatge de la Pietat, Jesús, davallat
de la creu als braços de la seva Mare.
És un recorregut clàssic pel Ganganell,
la Rectoria, el carrer Major i la plaça de
la Llibertat, indret on s’escolta la Salve
de Calahorra, que ens transportarà,
novament, fins a l’esglèsia del monestir
de Sant Pere. Aquest, de bell nou i amb
els seus millors oferiments, recull a la
gent que ha intervingut. És el moment
de cloenda. Peus despullats, ciris recargolats,
espatlles encongides i alguna llàgrima
que llisca damunt d’alguna galta
freda són imatges fàcils i visibles del
moment.
Finalment i com a colofó de tota la Festa
el Prior, encotillat encara amb la seva
vestimenta elegant, cos esllomat, amb
la suau companyia dels comissaris i la
serenitat que li aporta fer-ho des de casa
seva, s’adreça al gruix de gent que han
participat en els diferents actes de la
festa i els convida a participar a un típic
ressopó, normalment farcit de bunyols
i talls de tortell banyats per cava fresc,
que serviran per ensucrar i endolcir l’esperit
de companyonia i germanor que
han viscut els besaluencs durant tota la
diada de la Mare de Déu dels Dolors.
VISCA LA MARE DE DÉU
DELS DOLORS!
Enric Guardiola i Pijaume