Programa 2013 - Dolors de Besalú

ELS MEUS RECORDS
aquesta vegada no hi havia avió. Tota
la nit fent esforços perquè el xòfer de
l’autocar no s’adormís (i jo tampoc) fins
arribar al punt del relleu de conductor
i així poder arribar a Girona el dia dels
Dolors i poder gaudir de nou de la processó.
He de reconèixer que a la plaça
tenia feines a aguantar-me dret i no
caure adormit.
Poder estar a primera fila escoltant la
Salve des de tan a prop és un gaudi que
no es pot pagar amb diners.
Un secret, no ho diguis a ningú: Al principi
per tornar a l’església de Sant Pere
un cop baixat el carrer del Canó es
trencava cap a Can Gil i cap a la plaça
de Can Clotes per tornar pel carrer del
Forn. El dia que es va deixar de fer i es
va enfilar directament cap al Prat de
Sant Pere la humanitat va fer un gran
avenç. Almenys la part de la humanitat
que fem la processó.
38
També he d’afegir que el dia de la
processó, per molts de nosaltres, sinó
per tots, són moments emocionalment
molt forts recordant a persones molt
properes que ja no hi són, però que
sempre ens hi acompanyaran dins dels
nostres cors i que cap any deixarem de
pensar-hi.
En una època en què l’efímer és la
moda i la tradició sembla sobrar, hem
de procurar que la processó dels Dolors
amb una antiguitat documentada
de més de 300 anys, perduri entre tots
i sobretot no oblidar que el que fem
és recordar uns fets que van passar fa
més de 2.000 anys que ens van donar,
perdó, sentit i esperança a les nostres
vides.
Jordi Lagares i Roset
(www.lagares.org)