Programa 2013 - Dolors de Besalú

LA MEVA DEVOCIÓ A LA VERGE DELS DOLORS
deixar-nos millor herència: la Mare de
Déu,” l’omnipotència suplicant”, és
també la nostra mare. Mare de tots; de
pobres i de rics, perquè les mares volen
a tots els fills per igual, encara que prestin
major atenció i cura als més necessitats.
El meu interès per la Venerable Congregació
de la Mare de Déu dels Dolors
de Besalú va començar quan assistint
en el Monestir de Sant Pere al funeral
del pare d’un antic alumne, al final de
la Missa, es van llegir unes paraules
escrites pels fills del finat, en les quals
aquests recordaven el molt que devien
al seu pare, agraint-li de forma especial
la devoció que els havia inculcat
a la Verge dels Dolors, de la qual eren
congregants, ressaltant el molt que
aquesta devoció havia influït en la seva
vida espiritual. De debò que va ser un
detall que em va impactar i va despertar
la meva curiositat.
Poc després la família d’un altre antic
alumne amb la qual m’uneix gran amistat,
en comentar-los aquest succés em
va convidar a participar en la processó
dels Dolors; haig de reconèixer que vaig
trigar una mica a acceptar aquesta invitació,
però des que ho vaig fer per vegada
primera, em va impressionar tant que
des de llavors –d’això fa ja uns quants
anys– procuro assistir a la mateixa cada
Divendres de la Setmana de Passió.
Em va impressionar tot: el respectuós
silenci en què transcorre –que perso-
42
nalment aprofito per resar les tres parts
del Rosari– el profund significat evangèlic
de tots els passos, la bellesa dels
cants, especialment el del Stabat Mater
i el de la Salve, la vistositat que li confereixen
la participació dels Manaies i
els Estaferms amb les seves precioses
i ben assajades evolucions, etc. Bé
es pot dir que tots els elements de la
processó contribueixen eficaçment a la
dignitat de la representació del misteri
de la Passió, constituint el millor dels
pòrtics de la Setmana Santa. No en va
la Bellesa és un dels atributs de Déu, i
les coses belles, com la Processó dels
Dolors de Besalú, quin dubte cap que
apropa a Déu.
No voldria acabar aquestes reflexions
personals sense fer referència a un altre
aspecte: la imatge de la Verge dels Dolors
de Besalú, ens mostra Maria amb
el seu fill mort en els seus braços, després
del descendiment de la creu. Em
fa recordar un altre succés de la meva
infància; es tracta d’una historieta piadosa
que ens van explicar en la classe
de catecisme. Era un lladre que volia
molt a la seva mare i quan aquesta estava
morint, li va demanar al seu fill que
resés tots els dies tres avemaries abans
de ficar-se al llit. Per amor a la seva
mare, així ho va fer, encara que va continuar
robant. Quan a la seva vegada li va
arribar la mort, en el judici, Sant Pere,
en una balança, va posar els robatoris
en un plat i les tres avemaries de cada
nit en l’altre; la balança estava perfecta-