ANEM -HI! - Casal de Catalunya

Anem-hi!●76●CATALUNYA●RUMBA CATALANA
El casal a RITME de rumba
Entre les visites que hem rebut darrerament al Casal de Catalunya, no han estat les menys sorolloses les
de dos dels grups més destacats de la rumba catalana. El passat mes d’octubre va tocar Sabor de Gràcia
i, un mes més tard, van ser els Can Cun els encarregats de mantenir-nos a ritme. A la revista hem volgut
aprofitar l’ocasió per interessar-nos per aquest fenomen musical específicament català. A les pàgines
que segueixen hi trobareu una nota que explica la història de la rumba catalana, des de la seva creació
als anys 50, passant pel seu desenvolupament contradictori al sí d’una societat, la catalana, que no l’ha
acabada de fer mai seva del tot, i arribant fins a la creació, aquest any, de l’associació Rumbacat, que
pretén promoure la rumba i involucrar les institucions en el reconeixement d’aquest gènere musical com
un fenomen cultural propi. A continuació, escoltarem la veu de dos dels representants més emblemàtics
de la rumba que es fa avui dia a Catalunya i de la qual en són dos grans ambaixadors. D’una banda
Sicus Carbonell, fundador de Sabor de Gràcia, a qui vam entrevistar a Barcelona, just abans que visités
l’Argentina i el nostre casal i just després d’haver tornat d’una altra gira pels EUA, Veneçuela i Puerto
Rico. Sabor de Gràcia va debutar fa dotze anys amb un disc que tenia de portada un dibuix del Gato Pérez,
un altre personatge cabdal de l’univers de la Rumba. No menys internacional és l’estampa de l’altre
personatge que entrevistem. Es tracta de Joan Castillo, fundador del grup gironí Can Cun, amb qui vam
poder intercanviar unes paraules just abans que comencés la seva actuació al teatre Margarita Xirgu i a
qui vam demanar que ens confeccionés una llista de les 10 rumbes que considerava imprescindibles. Per
últim, coneixerem un dels darrers i més sonats projectes discogràfics relacionat amb la rumba catalana:
“Patriarques de la Rumba”, un CD en el qual es rescaten de l’anonimat algunes de les figures que han
acompanyat la rumba al llarg de tota la seva història.|
8
9
Concert dels Ojos de Brujo, grup multiestilístic que, entre d’altres, utilitza la rumba catalana
RUMBA CATALANA●CATALUNYA●Anem-hi!●76
La rumba catalana torna a aixecar el vol
////per Guillem Vidal
Mig segle després d’haver-se originat la rumba catalana, el gènere musical per antonomàsia dels gitanos de Gràcia i Hostafrancs
continua a les catacumbes. Tot i el ressò internacional d’algun dels seus noms propis –Gato Pérez i, sobretot, Peret– i la difusió
a so de bombo i platerets que se’n fa cada cop que, a Barcelona, s’hi celebra un esdeveniment d’elevada magnitud –Jocs
Olímpics o Fòrum–, la ciutat continua sense tenir locals on es programi rumba catalana de manera estable. Ara, però, diverses
iniciatives coincideixen a reivindicar aquest gènere menyspreat, i diversos grups de música, sobretot els de l’anomenat So Barcelona, se’l
fan seu. La rumba catalana, a principis del segle XXI, té una altra oportunitat de fer-se valer. Als anys cinquanta i seixanta, ja sigui pels
músics cubans que arribaven a Barcelona amb orquestres de balls o pels gitanos de la ciutat que tornaven de vendre roba a Colòmbia i
Veneçuela, la salsa que emergia a Nova York va penetrar amb força a les comunitats gitanes del barri del Portal i de la plaça del Raspall
de Gràcia. Aquesta influència, afegida a la passió que sentien els gitanos pels “tanguillos” i les tècniques –el ventilador, el martell– que
hi aplicaven la família González, de Gràcia, l’oncle Polla, l’oncle Mero i, sobretot, Antonio González, El Pescaílla, va originar la rumba
catalana. Des d’aleshores, aquesta música ideada principalment per ballar ha tingut noms molt exalçats –l’esmentat El Pescaílla, Peret,
Gato Pérez– però també s’ha vist llargament maltractada. Primer, perquè tot i ser un fenomen íntegrament barceloní, a partir dels anys
setanta es va associar a un espanyolisme fomentat pel règim de Franco. Segon, perquè El Pescaílla es va casar amb un inapel·lable
símbol del folklore espanyol: Lola Flores. I tercer, perquè fins a l’aparició en escena de Gato Pérez, el primer paio del gènere, que va
quedar fascinat per aquesta música durant les festes de Gràcia, la rumba catalana s’havia considerat com a paradigma del kitsch. Ara,
però, irònicament, uns quants dels grups propis d’aquesta Barcelona moderna, multicultural i desacomplexada del moment integren la
rumba dins del seu imaginari musical amb tot l’orgull del món. La rumba, però, no ha acabat del tot de transcendir els casaments i altres
saraus socials gitanos en què va néixer. Peret va actuar arreu del món, Sabor de Gràcia –un dels valors actuals de la rumba catalana– ha
actuat recentment i ho farà pròximament als Estats Units, els Jocs Olímpics van posar Peret i Los Manolos en primer pla i el Fòrum va
organitzar un petit festival de rumbers amb el títol de Rumba All Stars. Però la realitat és que, a diferència del jazz o del flamenc, cap local
a Barcelona programa de manera estable rumba catalana. De fet, és més probable, actualment, escoltar rumba catalana en una casa
d’esquàters (grups que formen o han format part d’aquest circuit, com ara Gertrudis, Costo Rico, Dijous Paella, Ojos de Brujo, Muchachito
Bombo Infierno, Andreu i els Rumberus, han adoptat la rumba catalana dins del seu registre), que no pas en sales comercials. La rumba
catalana, però, sembla viure a Barcelona un enèsim moment d’inflexió: una nova associació reuneix gent de diferents col·lectius amb
objectius com ara aconseguir el reconeixement de la rumba catalana com a música tradicional i autòctona de Catalunya i impulsar el Dia
de la Rumba Catalana; un projecte discogràfic recupera veterans insignes del gènere; escoles com el Taller de Músics no la menyspreen
dins els seus programes formatius i les noves generacions són conscients del patrimoni rumber català. «A El Pescaílla no se l’ha reivindicat
gaire, potser perquè no l’han considerat del tot català. Però ell era un gitano de Gràcia, ben català, i no se li ha fet mai cap homenatge»,
recordava Andreu Suñé, d’Andreu i els Rumberus. La rumba catalana, la música dels gitanos de Barcelona però també dels de Mataró,
Lleida i Perpinyà, sembla viure una altra oportunitat.|