DOSSIER DE PREMSA - Euskal Etxea Barcelona
DOSSIER DE PREMSA - Euskal Etxea Barcelona
DOSSIER DE PREMSA - Euskal Etxea Barcelona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
4 | dv | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Utopia basca i escriptura | Taula rodona | Mariasun Landa, Arantxa<br />
Urretabizkaia i Miren Agur Meabe (moderació a càrrec de Mari Jose Olaziregi | Gratuït [cas]<br />
Les escriptores Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe<br />
tractaran diferents aspectes del procés creatiu: des de les infuències que<br />
reconeixen en els seus treballs fns als temes que han escollit o que s'han<br />
vist obligades a tractar, passant per la importància d'escriure en basc i de<br />
ser dona.<br />
Mariasun Landa va néixer a Errenteria, País Basc, el 1949. És Llicenciada en Filosofa a París el 1973 i en<br />
Filosofa i Lletres per la Universitat de València. El 2003 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i<br />
Juvenil per Krokodiloa ohe azpian (Un cocodril sota el llit), il·lustrat per Arnal Ballester.<br />
Arantxa Urretabizkaia (Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947). Sempre ha estat molt lligada a ambients<br />
culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. Amb la novel·la Zergatik Pampox? (1979) es va convertir en una de<br />
les primeres fgures de la narrativa basca de la postguerra. Ha treballat també per a premsa, ràdio i<br />
televisió. És acadèmica de la Real Acadèmia de la Llengua Basca (<strong>Euskal</strong>tzaindia).<br />
Miren Agur Meabe va néixer a Lekeitio, Biscaia, el 1962. Es va diplomar en Magisteri, en l'especialitat de<br />
Ciències Socials. També és llicenciada en Filologia Basca. Des de 1990 es dedica a la direcció i gestió<br />
editorial dins del grup Giltza-edebé. La seva obra més ambiciosa és el poemari Azalaren kodea (Susa, 2000;<br />
El codi de la pell, Bassarai, 2002). Va rebre el premi de la Crítica el 2001. Un any després, l'autora rebia el<br />
premi Euskadi en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001; La casa<br />
del penya-segat, Edebé, 2004).<br />
Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaiaeta Miren Agur Meabe euskal idazleak, Mari Jose Olaziregi Etxepare<br />
<strong>Euskal</strong> Institutuko euskararen sustapen eta hedapenerako zuzendariak aurkeztuta sorkuntza-lanari buruz<br />
arituko dira: idazketan jasotako eraginez, aukeratutako edo halabeharrez jorratutako gaietaz, euskaraz<br />
idazteak eta emakume izateak izan duen garrantziaz…<br />
Mariasun Landa Etxebeste (Errenteria, Gipuzkoa, 1949) Filosofia ikasketak egin zituen Parisen eta Filosofia<br />
eta Letra ikasketak Valentziako Unibertsitatean. 2003ko Haur eta Gazte Literaturako Sari Nazionala,<br />
Krokodiloa ohe azpian ipuinagatik.<br />
Arantxa Urretabizkaia (Donostia, Gipuzkoa, 1947). Eleberrigintzan jardun izan du batik bat, eta Zergatik<br />
panpox da haren lanik ezagunena. Halaber, itzulpenak, argitaletxeetarako lanak, zinemarako gidoiak,<br />
egunkarietarako zutabeak (El Diario Vasco) eta irrati (Euskadi Irratia) eta telebistarako (ETB-1) kolaborazioak<br />
egin izan ditu. Historiako ikasketak egin zituen Bartzelonan.<br />
Miren Agur Meabe Lekeition jaio zen, 1962an.Irakasle Eskolan ikasi zuen Giza Zientzietan espezializatuz,<br />
eta <strong>Euskal</strong> Filologia egin zuen ondoren. 1990 urteaz geroztik argitalpen zuzendaritzan eta kudeaketan lan<br />
egiten du Giltza-Edebé argitaletxean. Bere lanik esanguratsuena Azalaren kodea (Susa, 2000) poemategia<br />
da. Azalaren kodea poemategiagatik Kritika saria jaso zuen Meabek, 2001ean. 2002an Haur eta Gazte<br />
literaturako Euskadi saria eraman zuen Lekeitiokoak Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001) lanarekin.