Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>MAGATZEMS</strong> <strong>CARSON</strong>, PIRIE, SCOTT<br />
DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA<br />
TÍTOL: Magatzems Carson, Pirie, Scott and Company<br />
AUTOR: Louis Sullivan (Boston,1856- Chicago,1924)<br />
CRONOLOGIA: 1899-1901 ( ampliació entre 1903-1904)<br />
ESTIL: Escola <strong>de</strong> Chicago<br />
MATERIAL: ferro, vidre i formigó armat<br />
TIPOLOGIA: edifici civil<br />
SISTEMA CONSTRUCTIU: noves tècniques i materials industrials ( esquelet <strong>de</strong> ferro,<br />
pilar <strong>de</strong> formigó)<br />
LOCALITZACIÓ: Chicago<br />
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL<br />
...<br />
A mitjan segle XIX Chicago, ciutat construïda majoritàriament en fusta, era un gran centre <strong>de</strong><br />
comerç <strong>de</strong>ls EEUU i la seva població creixia vertiginosament. L’any 1871 un incendi va <strong>de</strong>struir<br />
gran part <strong>de</strong> les edificacions i va caldre reconstruir la ciutat. Aquest fet va donar lloc a una gran<br />
renovació <strong>de</strong>l llenguatge arquitectònic gràcies a l’ús <strong>de</strong> nous materials sorgits en paral·lel a la<br />
revolució industrial ( ferro, acer, formigó...) que van permetre noves solucions inimaginables<br />
fins llavors. Cal tenir present que a diferència <strong>de</strong>l que es<strong>de</strong>venia a Europa amb l’arquitectura<br />
<strong>de</strong>l ferro, als EEUU no existia una tradició artística que condicionés les noves formes<br />
arquitectòniques, per això qui va dur a terme aquesta renovació foren arquitectes i no<br />
enginyers, que miraven més cap al futur i prioritzaven la funcionalitat <strong>de</strong> l’edifici a la seva<br />
estètica. Fruit d’aquesta renovació va néixer l’Escola <strong>de</strong> Chicago.
2. ESTIL<br />
Louis Henry Sullivan està consi<strong>de</strong>rat el pare <strong>de</strong> l’arquitectura americana, i és un <strong>de</strong>ls membres<br />
més <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong> Chicago, pionera d’una arquitectura funcional, utilitària i<br />
racionalista, totalment oposada a l’esteticista; que s’avançarà a l’arquitectura funcionalista o<br />
racionalista europea <strong>de</strong>l segle XX.<br />
De fet, una <strong>de</strong> les frases més cèlebres <strong>de</strong> Sullivan, que resumeix a la perfecció la filosofia i el<br />
propòsit d’aquesta escola és “ la forma segueix la funció, és a dir, allò fonamental en un edifici<br />
és que sigui útil i idoni per l’ús que se’n vulgui fer i, per tant, la forma i l’estructura interna<br />
s’han d’ajustar a aquesta finalitat, i no al contrari”.<br />
Els nous edificis <strong>de</strong>l centre <strong>de</strong> Chicago es van aixecar utilitzant els nous materials com el ferro,<br />
el vidre i el formigó armat, que oferien unes noves possibilitats tècniques que permetien<br />
l’edificació en altura o en vertical. Que es construïssin els primers gratacels també va estar<br />
condicionat per l’augment <strong>de</strong>l preu <strong>de</strong>l sòl i l’especulació. A que tot això fos possible també hi<br />
va contribuir l’aparició <strong>de</strong>ls primers ascensors elèctrics construïts per Siemens.<br />
Sullivan a més d’un gran arquitecte fou també un <strong>de</strong>stacat teòric, a Autobiografia d’una i<strong>de</strong>a (<br />
1924) hi plasma totes les seves i<strong>de</strong>es expressa<strong>de</strong>s en molts anys <strong>de</strong> conferències i escrits. Val a<br />
dir però, que ell mai no va aplicar <strong>de</strong> forma literal totes les seves i<strong>de</strong>es sobre la funcionalitat <strong>de</strong><br />
l’edifici ja que les seves obres gau<strong>de</strong>ixen d’un exquisit llenguatge ornamental que entronca<br />
amb el nou corrent Mo<strong>de</strong>rnista que es va <strong>de</strong>senvolupar a Europa a finals <strong>de</strong>l segle XIX.<br />
Durant els mateixos anys <strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong> Chicago, a Europa neix un moviment li<strong>de</strong>rat per<br />
William Morris que rep el nom d’Arts and Crafts (arts i oficis). Critica que les noves tècniques<br />
constructives i els nous materials han creat uns edificis freds i sense personalitat, eliminant<br />
tota capacitat creativa i propugna tornar a l’artesania on l’obra és totalment personal.<br />
3. TIPOLOGIA DE L’EDIFICI<br />
Es tracta d’un edifici civil i urbà concebut per a ús públic. Està situat al districte històric i<br />
comercial <strong>de</strong> Chicago, a la confluència <strong>de</strong>ls carrers Franklin i Adam. En els seus 56.000 m2<br />
allotjava uns grans magatzems i oficines.<br />
4. ANÀLISI FORMAL<br />
4.1 Materials<br />
Com ja s’ha comentat anteriorment tot l’edifici està construït aprofitant les<br />
possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre pels<br />
tancaments <strong>de</strong> les finestres, el formigó armat i l’acer.
4.2 Elements <strong>de</strong> sustentació i elements sustentats<br />
Els elements <strong>de</strong> suport són els pilars, fets <strong>de</strong> formigó armat que constitueixen tota una<br />
carcassa metàl.lica que suporta el pes <strong>de</strong> l’edifici. D’aquesta manera el mur queda totalment<br />
alliberat <strong>de</strong> la seva funció <strong>de</strong> càrrega, fet que permet obrir-hi grans finestrals <strong>de</strong> vidre. Aquests<br />
pilars, a l’interior <strong>de</strong> l’edifici es transformen en columnes <strong>de</strong> fust nu amb originals capitells.<br />
L’element sustentat és la gran coberta plana que tanca la part superior <strong>de</strong> l’edifici.<br />
4.3 Espai exterior i espai interior<br />
La planta, lleugerament rectangular, és una planta lliure, que crea un interior diàfan, espaiós i<br />
lluminós gràcies als finestrals, sense més distorsions que els necessaris pilars <strong>de</strong> suport.<br />
Val a dir que la seva construcció es va realitzar en tres fases (1899,1903-1904 i 1906), en<br />
l’última, feta per Daniel Burham & Company l’edifici es va prolongar longitudinalment però es<br />
va respectar el projecte <strong>de</strong> Sullivan.<br />
En quant a l’alçat <strong>de</strong> l’edifici, Sullivan va disposar la façana a cada carrer a diferents altures,<br />
amb un clar predomini <strong>de</strong> la línia recta, la qual cosa contrasta enormement amb la cantonada<br />
arrodonida ( feta a petició <strong>de</strong>ls propietaris) que serveix d’encaix als dos sectors <strong>de</strong>ls<br />
magatzems i que dóna monumentalitat a les portes d’accés.<br />
L’edificació està estructurada amb un soterrani on hi ha les cal<strong>de</strong>res i les instal·lacions<br />
d’il·luminació i calefacció, un primer cos a la base <strong>de</strong> l’edifici (entresol i primera planta) amb<br />
amplis aparadors <strong>de</strong> vidre que allotja els magatzems i la resta <strong>de</strong> plantes <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a oficines.<br />
Aquestes plantes segueixen una construcció cel·lular, basada en la repetició d’un mateix mòdul<br />
-tant en amplada com en alçada- consistent en les anomena<strong>de</strong>s “finestres <strong>de</strong> Chicago”, <strong>de</strong><br />
forma horitzontal i allargada i separa<strong>de</strong>s per una estructura geomètrica <strong>de</strong> formigó. Són més<br />
baixes a la part superior.<br />
Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d’alçada i verticalitat <strong>de</strong> l’edifici i permet una major<br />
adaptació visual a l’entorn urbà immediat.<br />
Al pavelló circular <strong>de</strong> la cantonada, on hi ha el nom <strong>de</strong>ls magatzems, també es repeteix<br />
aquesta estructura modular tot i que les finestres són més petites i més verticals.<br />
En conjunt, la façana està concebuda <strong>de</strong> manera funcional, especialment perquè permeti el<br />
pas <strong>de</strong> la llum a l’interior. De fet, l’interior i l’exterior estan perfectament interrelacionats a<br />
través <strong>de</strong>ls grans finestrals <strong>de</strong>ls aparadors i <strong>de</strong> les portes <strong>de</strong>l pavelló circular, <strong>de</strong> manera que<br />
estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul <strong>de</strong>ls magatzems.<br />
4.4 Elements <strong>de</strong>coratius<br />
La tendència racionalista i funcional i el predomini <strong>de</strong> la línia recta contrasta amb l’abundància<br />
d’elements <strong>de</strong>coratius que trobem bàsicament a la part <strong>de</strong> la coberta i al primer cos <strong>de</strong> l’edifici<br />
a peu <strong>de</strong> carrer.<br />
Per la <strong>de</strong>coració <strong>de</strong> les columnes <strong>de</strong> la part superior i la coberta es va emprar la terracota, que<br />
és un material molt lleuger.
Els aparadors <strong>de</strong> la base <strong>de</strong> l’edifici, i sobretot els <strong>de</strong>l pavelló circular, estan enmarcats per<br />
ban<strong>de</strong>s d’ornamentació naturalista que recor<strong>de</strong>n al Mo<strong>de</strong>rnisme, feta a partir <strong>de</strong> fulles d’acant<br />
lobula<strong>de</strong>s, espinoses i ban<strong>de</strong>s espirals. El material utilitzat en aquest cas és el ferro fos.<br />
5. FUNCIÓ I SIGNIFICAT<br />
La funció útil és comercial, i respon a la necessitat <strong>de</strong> construir grans espais amb edificis més<br />
alts i espais interiors amplis i polivalents. Hi ha també però una funció simbòlica, la construcció<br />
d’un edifici mo<strong>de</strong>rn que fos el nou símbol <strong>de</strong> la ciutat i <strong>de</strong> la seva burgesia emergent.<br />
Els magatzems Carson, Pirie,Scott and Company, reben aquest nom per l’empresa que els va<br />
adquirir l’any 1904, quan finalitzava la segona part <strong>de</strong> la seva construcció. Fins l’any 2007,<br />
moment en què va passar a anomenar-se “Centre Sullivan” va funcionar com uns grans<br />
magatzems especialitzats en la venda <strong>de</strong> roba, calçat, mobiliari i parament <strong>de</strong> la llar, joyería i<br />
productes <strong>de</strong> bellesa entre d’altres.<br />
6. MODELS I INFLUÈNCIES<br />
Si bé Sullivan manté el <strong>de</strong>corativisme ornamental hereu <strong>de</strong> l’arquitectura mo<strong>de</strong>rnista, que<br />
pogué estudiar durant la seva estada a París, els Magatzems recullen l’essència <strong>de</strong> les<br />
innovacions constructives <strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong> Chicago <strong>de</strong>senvolupada entre 1875 i 1905.<br />
Sullivan també rep la influència <strong>de</strong> l’arquitectura <strong>de</strong>l ferro europea, que ja havia començat a<br />
treballar amb les possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre o<br />
el formigó.<br />
El seu plantejament arquitectònic, en què es condiciona la forma <strong>de</strong>ls elements a la funció, es<br />
troba a l’arrel <strong>de</strong>l moviment funcionalista europeu, en el qual <strong>de</strong>staquen Adolf Loos i Le<br />
Corbusier. També Frank Lloyd Wright, un <strong>de</strong>ls principals representants <strong>de</strong> l’Organicisme, està<br />
consi<strong>de</strong>rat un <strong>de</strong>ls seus principals <strong>de</strong>ixebles.<br />
7. ALTRES OBRES DE L’AUTOR<br />
- Auditori <strong>de</strong> Chicago (1872-73)<br />
- Guarantie Building (1895) Búfalo<br />
- Pru<strong>de</strong>ntial Building (1895) Búfalo