14-ara pacis augustae

Ara Pacis Augustae

Documentació general
Títol: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August
Autor: desconegut
Cronologia: 13-9 a.C.
Material: marbre de Carrara
Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10.65 m
Estil: romà imperial
Localització actual: Museu dell’Ara Pacis, via Ripetta, Roma.
Localització original: Camp de Mart, Roma.

Context
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument
commemoratiu de l'època de l‘Impero Romà. Es troba
a Roma i va ser construït entre el 13 i el 9 a. C. per
decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de
l'emperador August després de les seves victorioses
campanyes a Hispània i Gàl·lia, on hi havia hagut un
període de revoltes constants. Durant 3 anys August
havia estat fóra de Roma i finalment aconseguí
imposar la pau.
Està dedicat a la deessa de la Pau i aixecat a Roma,
al Camp de Mart, on cada any els sacerdots i vestals
havien de sacrificar un moltó i dos bous.
El conjunt del monument va estar molts segles
desaparegut, i quan es descobrí s’interpretà
erròniament.
L’emplaçament actual de l’Ara Pacis no és l’original, ja
que en temps de Mussolini es va traslladar a un
edifici a tocar de les ruïnes del mausoleu d’August.

Anàlisi formal
És una construcció de planta rectangular, sense coberta, que envolta un
altar interior i central en forma d’U. Aquest es troba damunt d’una mena de
podi quadrat amb graons al voltant, omplint tot l’espai. Té dues portes
alineades sobre l’eix de simetria, originàriament en una direccionalitat O-E.
O
S N
E

El mur exterior, totalment cobert
de relleus escultòrics, està dividit en
dos registres. Un baix, amb
decoració vegetal, separat del de
dalt per una sanefa que forma
esvàstiques; les plantes s’estructuren
a partir d’un centre amb les tiges
formant cercles, i decorades amb
fulles d’acant.

Al registre més alt hi ha dues comitives i altres escenes mitològiques
relacionades amb l’emperador August. Als cantons i a banda i banda de les
portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per
pilastres de capitell corinti.

El mur interior es divideix de la
mateixa manera: a baix hi ha una
empallissada, rematada per una
sanefa, i a dalt hi ha una garlanda,
amb fruits de tots els temps, fent
festons, lligats a cranis de toro.
També hi ha una mena de taula
amb forma d’U amb una escala de
set graons.

Iconografia de l’Ara Pacis
La iconografia al·ludeix a la finalitat del monument, és a dir, als sacrificis que
s’hi havia de fer. El ritus de sacrificar animals era molt antic a Roma, en
aquest altar s’hi repetia cada any.

Els murs interiors estan decorats amb garlandes, bucranis... Són elements
utilitzats en els sacrificis, on tot s’engalanava amb les garlandes vegetals.
Això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova,
igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitzen la prosperitat de
l’Imperi, l’abundància. El bucrani és l’esquelet que queda després del sacrifici
del brau a l’altar.

Decoració de l’exterior:
Aquí s’hi plasma tota la ideologia i la universalitat del poder d’August. Ella
ens permet entendre la manera de pensar de l’emperador i les seves
aspiracions i el funcionament de l’Imperi. Hi havia 4 relleus en els costats de
les portes i un relleu únic en els dos cantons llargs.
Tots els relleus s’organitzen en 2 registres, com hem vist, el superior
figuratiu i l’inferior amb decoració vegetal.

S
Processó d’August
amb sacerdots i
família imperial
Roma asseguda
sobre armes
Altar
Tellus Deessa
Mare Terra
Ròmul i Rem Enees i el
sacrifici
de Lavinium
Planta amb la posició dels relleus
O
E
N
Processó de sacerdots
i membres de la
família d’August

Decoració de la façana oriental:
El relleu situat a la dreta de l’escala explica un episodi de la vida d’Enees.
Virgili acabava d’escriure la seva obra, la versió oficial de la història de
Roma. Aquí representa l’arribada d’Enees al Laci després del seu llarg
viatge des de Troia fins al lloc on fundarà Roma. Equipara l’arribada de
l’heroi amb el retorn d’August de les seves campanyes.
Templet de Penates o de l’abundància
Enees és
representat
com un home
madur, barbat,
amb el cap
cobert, signe
de que
presideix un
acte religiós.
Davant té un
altar i una truja
que porta un
nen, i un altre
fruites
(abundància)

Decoració de la façana occidental:
També 2 relleus als costats de la
porta, sense escala.
Al de la dreta no queda res, uns pocs
fragments. Es pensa que era una
personificació de la ciutat de Roma.
Els romans ho personificaven tot (la
terra, la lluna...).
Roma se la representa com una dona
asseguda sobre un munt d’armes,
símbol de que estava sempre
preparada per la lluita.

Al relleu de l’esquerra hi ha representada la Terra, el pannell de Tellus
(Deessa Mare Terra). Hi ha altres interpretacions que diuen que és Itàlia,
Venus o la Pau. La pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui amb
tranquil·litat. També trobem de nou l’abundància d’animals i fruits.
El cigne representa
el vent
La Terra, la mare, amb els
pits marcats: llet abundant
Relleu
poc
marcat al
fons
El monstre
marí
representa
el mar

Els relleus del costat nord i sud: La processó del poder
És un relleu únic que continua a ambdós costats. Es pensa que és una processó
ritual, amb sacrifici d’animals, en que es dona la benvinguda a August al seu
retorn l’any 13 a C. Està inspirat directament en els relleus de les Panatenees del
Partenó. Les figures estant disposades en tres quarts i sobresurten del pla.
August presideix el sacrifici, i s’ha perdut la major part del seu cos.
Flamines, sacerdots principals de Roma
Seqüència de la família imperial per
ordre successori

Primer cop en que es representa tota la família de l’emperador, inclosos els nens
en un relleu oficial.

Els plecs de les túniques donen a la
composició gran movilitat.
L’alt relleu es combina amb el mitjà i
el baix, augmentant la sensació de
profunditat. El fet de donar més
relleu a les figures de primer terme,
com és el cas d’Agripa, serveix per a
remarcar la importància del
personatge.

Fris del Senat, cara nord
Rostres tractats amb gran
realisme, individualitzats

Ornaments dels costats de l’altar amb volutes, decoració vegetal i lleons
alats. Elements d’origen oriental.

Funció
L’Ara Pacis servia per exaltar la
figura del primer emperador de
Roma: August (el sublim).
Els poetes el vinculaven amb
Enees, com hem vist, fill de Venus
i heroi de la guerra de Troia.
També se’l relacionà amb Ròmul i
Rem.
És un document històric important
per conèixer l’època d’August, els
personatges més importants del
moment, els costums, la moda... I
també, com hem vist, la ideologia
imperant en el moment.

Models i influències
L’Ara Pacis segueix l’estructura dels antics espais sagrats envoltats d’una
palissada de fusta amb una sola entrada. Pels relleus es relaciona amb els
arcs de triomf o les columnes commemoratives. Els personatges que hi
apareixen no estan idealitzats, per tant són una autèntica galeria de
retrats.
Un element important que influí en els seus relleus fou el fris de les
Panatenees, de Fídies, al Partenó, on també les escenes es juxtaposen
sense cap separació formal.
http://www.cprcalahorra.org/alfaro/Arte/Comentarios/13-Ara%20Pacis/Ara%20Pacis.doc

El 1938 Mussolini va
manar reconstruir el
monument. El seu projecte
era recuperar el major
número d’obres de la Roma
imperial, amb la qual
identificava el seu govern.

Actual museu de l’Ara
Pacis, de Richard Meier,
2006.
http://es.arapacis.it/