DOCUMENTACIÓ DE L'OBRA

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA
Nom: Pavelló alemany per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Arquitecte: Ludwig Mies van der Rohe (1886 – 1969).
Cronologia: construït el 1929, va ser desmuntat l’any següent. El 1986 va ser reconstruït
pels arquitectes Oriol Bohigas, Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Ferran Ramos.
Estil: racionalisme.
17
PAVELLÓ ALEMANY PER A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA DEL 1929
Materials emprats: diferents tipus de marbre, ònix, acer i vidre.
Sistema constructiu: amb noves tècniques i nous materials.
Localització: avinguda del Marquès de Comillas s/n, als jardins de Montjuïc, Barcelona.
«L’ideal suprem és fer un edifici que prescindeixi de totes les lleis naturals, que no pesi, que s’aixequi sense tensions
aparents, que no obstaculitzi la llum i que, per tant, no projecti ombres […] Mies està molt atent a la forma,
al perfil, a les possibles tensions i a les juntes i nervadures dels seus elements metàl·lics de sustentació.»
Giulio Carlo Argan

CONTEXT HISTÒRIC
Des del 9 7 fins al 9 3, la lluita de classes enfrontà, a Catalunya, la burgesia i un proletariat
que vivia en la misèria i que, fins el 9 0, no va aconseguir la jornada laboral de vuit
hores.
Contínues vagues, com la protagonitzada contra La Canadenca, se sumaren al fenomen
del pistolerisme.
El de setembre de 9 3, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va
protagonitzar un cop d’estat, que fou acceptat pel rei i l’exèrcit.
Va posar fi a la guerra del Marroc, va suprimir les Corts i va restringir les llibertats. A més,
la dura repressió exercida contra la CNT va restablir l’ordre social.
Amb la potenciació de les obres públiques, la nova situació va comportar un cert desenvolupament
econòmic.
Però la dictadura era una via sense sortida, i va acabar en la dimissió de Primo de Rivera,
el 30 de gener de 930.
Durant aquesta etapa, a Rússia (URSS) es desenvolupà l’Estat comunista, a Itàlia s’instaurà
la dictadura feixista, implantada per Benito Mussolini, i a Alemanya pujà al poder el partit
nazi, encapçalat per Adolf Hitler.
Als Estats Units es produí el crac del 9, que tingué com a conseqüència la Gran Depressió.
ANÀLISI FORMAL
Elements de sustentació i elements sustentats
L’edifici està construït sobre un basament de travertí,
al qual s’accedeix a través d’una escala lateral de vuit
graons.
L’estructura consisteix en una ossada ortogonal de vuit
pilars, de secció cruciforme i d’acer cromat, que se situen
a l’interior de la construcció. Aquests pilars, prims,
senzills i esquemàtics, sostenen una coberta plana.
El vidre envolta l’estructura formant una mena de pell.
Mies van der Rohe va anomenar aquesta fórmula construcció
de pell i ossos.
PAVELLÓ ALEMANY PER A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA DEL 1929
Detall del basament i de la volada de la
coberta.

Els murs, alliberats de la funció de càrrega, actuen com a elements delimitadors de l’espai,
però mai no creen espais tancats. D’aquesta manera, el conjunt s’expandeix cap a l’exterior
cercant la integració en el medi.
La coberta avança respecte de l’estructura de l’edifici, tot projectant una volada a la part
del davant i deixant, a la part del darrere, un pati descobert.
Espai exterior i espai interior
Un cop el visitant ha pujat els
graons del basament, ha de
girar 80° per trobar l’entrada al
pavelló. Abans, ha quedat encarat
a un estany rectangular,
les aigües del qual creen reflexos
que il·luminen el conjunt
i realcen la qualitat dels materials.
A l’interior, l’espai –dissenyat a escala humana–
es distribueix i crea diferents perspectives. Al
fons, al pati descobert, un altre estany d’aigües
quietes, en posició perpendicular al de l’exterior,
reflecteix la imatge d’una figura femenina de
bronze. Es tracta de l’escultura Matí, de Georg
Kolbe, reproducció d’una altra d’aquest mateix
artista, contemporani de Mies van der Rohe, titulada
Trenc d’alba.
Aquest espai, com la resta, es troba totalment
mancat de decoració, amb la qual cosa encara
és més evident el contrast entre el figurativisme
de l’escultura i l’abstracció de les vetes d’ònix de
les parets.
A l’interior del pavelló es produeix una continuïtat
horitzontal de l’espai i una fusió entre
l’interior i l’exterior.
En aquesta obra, l’arquitecte explora les capacitats
dels materials. Prescindeix de qualsevol
ornamentació; n’hi ha prou amb la bellesa,
l’elegància i la qualitat plàstica dels materials
emprats: travertí romà, marbre verd dels Alps,
marbre verd de Tinos (Grècia), ònix daurat de
l’Atles, vidres de colors (verd, gris, blanc) i pedra
cristal·lina negra. La perfecció del conjunt és deguda
a la precisió de l’encaix de les peces.
PAVELLÓ ALEMANY PER A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA DEL 1929
Interior del pavelló.
Matí, de Georg Kolbe.
Cadira Barcelona.
3

Mies van der Rohe també va dissenyar els mobles
del pavelló. En destaca la cadira Barcelona,
de pell i estructura metàl·lica, que, amb
el pas del temps, s’ha convertit en una icona del
disseny modern.
Estil
El pavelló alemany és una construcció racionalista.
Els inicis del moviment, que es desenvolupà
en el període d’entreguerres, són deutors
dels postulats de Louis H. Sullivan, membre de
l’Escola de Chicago, que afirmava: «La forma segueix
la funció».
Les principals característiques definidores del
racionalisme són les següents:
– abstracció geomètrica;
– estudi precís de les proporcions;
– puresa de formes;
– absència d’ornamentació;
– estructures a base de ferro, formigó i acer;
– formulació de nous conceptes organitzatius
i espacials;
– importància de la incidència de la llum.
Mies van der Rohe, en qui ja es detectava una
clara influència de Schinkel i Behrns, va entrar en
contacte amb Theo van Doesburg, fundador de
De Stijl i defensor de la racionalitat en l’expressió
creativa.
El mateix Mies van der Rohe va ser cofundador de la revista G (inicial de Gestaltung,
‘forma’), dedicada a l’arquitectura moderna, que difonia els principis que configuren les
seves obres:
– planta lliure;
– flexibilitat;
– coberta plana;
– fusió d’espais;
– volum rectangular;
– joc de llums;
– senzillesa compositiva;
– construcció amb proporció humana.
PAVELLÓ ALEMANY PER A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA DEL 1929
Diversos tipus de marbres emprats en el pavelló alemany.
El pavelló es convertí, així, en el compendi de la Bauhaus, el racionalisme i el neoplasticisme.
A tot això, cal sumar­hi la influència de les construccions japoneses, pel que fa a
l’horitzontalitat i el predomini de la línia recta.

El racionalisme de Mies van der Rohe, que resumia en l’expressió «menys és més», es va
convertir en un model per a les segones avantguardes del segle xx.
INTERPRETACIÓ
Contingut i significat
El nomenament de Mies van der Rohe com a director de la Bauhaus va coincidir amb
l’encàrrec del projecte més significatiu de la seva etapa europea: el pavelló de Barcelona.
Als tallers de la Bauhaus es creava el que prèviament s’havia teoritzat. Aquest mètode la va
convertir en l’escola de disseny més important del segle xx.
El 933, amb l’arribada de Hitler al poder, fou considerada una «escola de degenerats» i els
seus professors, sotmesos a persecució, es van haver d’exiliar.
Mies van der Rohe es va traslladar als Estats Units, on va continuar el seu procés creatiu.
Funció
En una exposició internacional, cada país busca maneres de mostrar a la resta del món la
millor imatge possible.
El pavelló estava destinat a representar Alemanya en l’Exposició Internacional que es va
celebrar a Barcelona l’any 9 9. El racionalisme de l’edifici contrastava, de manera especial,
amb l’eclecticisme historicista del palau de Maria Cristina, obra de Puig i Cadafalch.
Els principis constructius del racionalisme es van posar al servei de la imatge de la nova
Alemanya, que volia demostrar que defensava els valors de l’austeritat i la transparència.
No va ser dissenyat per exposar­hi objectes de cap classe, era el mateix pavelló el que
s’hi exposava.
Es va desmuntar l’any 930, un cop clausurada l’Exposició. Però l’any 986, coincidint amb
el centenari del naixement de Mies van der Rohe, es reconstruí a l’emplaçament actual.
ALTRES OBRES DE L’AUTOR:
– Apartaments Weissenhof ( 9 7).
– Casa Tugendhat ( 930).
– Casa Lemake ( 93 ).
PAVELLÓ ALEMANY PER A L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA DEL 1929