VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL<br />
1. Consi<strong>de</strong>racions generals<br />
Podriem començar aquesta <strong>de</strong>scripció tot dient que amb el POUM es pretén que sigui la fi<br />
<strong>de</strong> l'actual mo<strong>de</strong>l urbanístic <strong>de</strong> <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> emmarcat en un planejament que<br />
compromet <strong>de</strong> manera evi<strong>de</strong>nt el litoral, estableix un creixement poc atent a les condicions<br />
morfològiques i als valors patrimonials <strong>de</strong>l poble i no dóna una resposta al gran problema <strong>de</strong><br />
necessitats i disfuncions <strong>de</strong> Miami Platja. Convé no <strong>de</strong>saprofitar l'esforç urbanístic <strong>de</strong>l futur<br />
immediat <strong>de</strong> cara a fer un <strong>Mont</strong>-<strong>roig</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> sostenible i <strong>de</strong> gran qualitat <strong>de</strong> vida. En<br />
aquest sentit cal apostar per una forma <strong>de</strong> creixement a<strong>de</strong>quada i no massa <strong>de</strong>nsa en els<br />
territoris planers i evitar el creixement en els sòls amb pen<strong>de</strong>nt excessiu. També<br />
simultàniament, cal plantejar que, esgotat el mo<strong>de</strong>l clàssic basat en el creixement <strong>de</strong>l sòl<br />
urbà a expenses <strong>de</strong>l rural, que es basa igualment en el creixement <strong>de</strong> la població i <strong>de</strong> tots<br />
els paràmetres associats, es comenci a pensar, i tal vegada començar a executar, un nou<br />
mo<strong>de</strong>l urbanístic basat molt probablement en la renovació, que a nivell urbanístic vol dir<br />
entre altres coses, l'en<strong>de</strong>rrocament, la re-edificació i la re-urbanització, procurant, aixó sí,<br />
millorar les condicions prece<strong>de</strong>nts.<br />
D'altra banda, és obvi que les ciutats - o els sistemes urbans - s'han convertit en elements<br />
clau <strong>de</strong> la competitivitat d'un territori. Àdhuc pot semblar paradoxal aquesta situació: quan<br />
la globalització <strong>de</strong>ls fluxes econòmics, socials i polítics havien d'homogeneïtzar el territori,<br />
resulta que l'escala local es converteix en <strong>de</strong>terminant 1 .<br />
Actualment el territori s'organitza per sistemes <strong>de</strong> ciutats que competeixen i es<br />
complementen. Sistemes que, malgrat que continuen mantenint estructures fortament<br />
jeràrquiques en el seu interior, creen xarxes <strong>de</strong> fluxes econòmics, <strong>de</strong> persones i d'i<strong>de</strong>es.<br />
Dins d'aquestes xarxes, un no<strong>de</strong>, una ciutat, pot intervenir amb més o menys pes, però<br />
sobretot amb estratègies diferents d'adaptació. En general, ni pot ser totalment indiferent o<br />
estàtica, ni pot <strong>de</strong>ixar-se portar per qualsevol <strong>de</strong>ls imputs que rep <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'entorn. En tot<br />
cas, l'adaptabilitat passa per optimitzar el flux d'informació entre la ciutat i l'entorn, tractant<br />
<strong>de</strong> mantenir la complexitat <strong>de</strong> la ciutat a un nivell alt. En d'altres paraules, la ciutat o el<br />
1 M. Castañer i J. Vicente<br />
20