VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

More documents

Recommendations

Info

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Les aigües subterrànies presents en el municipi de Mont-roig del Camp, s’engloben sota la denominació d’aqüífers del Baix Camp-Mont-roig, els quals estan catalogats com a aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. A la vegada, la totalitat del municipi de Mont-roig del camp es troba dins d’una zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, d’acord amb el Decret 283/1998, o sigui una superfície territorial l’escolament i filtració de la qual afecta o pot afectar la contaminació per nitrats dels cossos hídrics continentals i litorals. 4.1.2 La vegetació Les comunitats naturals que serien dominants en l’anomenada Terra baixa mediterrània, on el principal factor limitant per al desenvolupament de la coberta vegetal és l’aigua, són la de l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale), associat a la plana i vessants prelitorals, i la màquia litoral de gàrric i margalló (Querco-Lentiscetum), en el territori litoral i més meridional. Es tracta d’una vegetació preferentment arbustiva i subarbustiva, majoritàriament aromàtica, i massa arbrada en agrupacions més o menys denses d’arbres perennifolis i de fullatge més aviat sec i endurit. La vegetació actual del municipi de Mont-roig del Camp és representativa de la totalitat de comunitats representatives del territori, tot i que la intervenció de l’home, inicialment associada a l’activitat agrícola i rural i, posteriorment i amb major intensitat, degut a la progressiva urbanització del seu entorn, sobretot en la franja litoral, ha comportat una notable recessió respecte a la seva situació climàcica. Els forests: la pineda de pi blanc, l’alzinar i la màquia En aquest sentit, al llarg del seu terme es poden distingir diferents ambients on s’hi localitzen les diferents comunitats vegetals indicades en l’apartat anterior. En la zona interior del terme, dominada per les vessants muntanyoses de la Mare de Déu de la Roca, s’hi estableixen els principals forests del municipi, dominats preferentment per la pineda de pi blanc (Pinus halepensis). En alguns trams, ja sigui seguint els cursos 227
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL de les principals rieres o barrancs, així com en la plana més meridional del territori, aquesta pineda esdevé de rellevància fins gairebé la zona costanera. La vegetació de la plana agrícola, dels erms i de l’entorn urbà Les vessants inferiors i la major part de la plana han estat històricament aprofitats per a superfície de conreu, inicialment i principalment per al conreu de secà, amb el conreu d’ametllers, oliveres i garrofers, mentre que en els darrers temps s’ha anat imposant el conreu de regadiu, on s’inclou el d’olivera, i amb major extensió i donat l’elevada qualitat edafològica del sòl de la plana de Mont-roig del Camp, el conreu d’horta. Aquest aprofitament agrícola, efectuat progressivament en grans finques agrícoles donada l’extensió territorial del terme, ha comportat la implantació i desenvolupament de l’anomenada vegetació ruderal i arvense. Aquesta comunitat és representada per les comunitats segetals típicament mediterrànies de secà (Secalion mediterraneum), d’on destaquen espècies herbàcies anuals com la roella (Papaver rhoeas), la corretjola (Convulvus arvensis) i les agulles de pastor (Scandix pecten-veneris) associades a un ampli ventall d’espècies que aprofiten les condicions edafoambientals aportades pels conreus, així com per les comunitats arvenses de secà (Diplotaxion), amb representants com el gram (Cynodon dactylon), la lleteresa de camp (Euphorbia segetalis), la ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) i l’eragrostis (Eragrostis sp.). En l’horta, són comuns les comunitats arvenses de regadiu (Panico-Setarion), representats per la dominància de la panissola (Echinochloa colona), el cerreig (Setaria sp.), la castanyola (Cyperus rotundus) i la verònica (Veronica persica). L’entramat de camins veïnals que s’estructuren al voltant de les finques de conreu afavoreixen l’establiment de comunitats de vegetació de marge, formada per espècies colonitzadores herbàcies com el fenàs (Brachypodium phoenicoides) i la canya (Arundo donax), que aprofiten l’elevat grau de nitrofília del sòl en indrets associats a l’entorn rural. Ja en zones més urbanitzades o bé fortament antropitzades com és el cas de les urbanitzacions existents al llarg de la major part de la franja més litoral del terme, les comunitats de vegetació s’estableixen en erms, runams, deixius, etc. on la resta de vegetació no hi troba les condicions favorables per al seu desenvolupament. Aquesta vegetació presenta unes característiques diferenciades que les permeten ser 228
Page 1 and 2:
AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 3 and 4:
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
2. Mobilitat. AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
Nombre de vehicles nombre de vehicl
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
Page 59 and 60:
Mobilitat obligada. AJUNTAMENT DE M
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Mobilitat voluntària AJUNTAMENT DE
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
1. Definició AJUNTAMENT DE MONT-RO
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
I. El cicle de l’aigua AJUNTAMENT
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111:
Page 116 and 117:
3.3 Qualitat de l’aigua AJUNTAMEN
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
QUADRE Q4 AJUNTAMENT DE MONT-ROIG D
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
Page 158 and 159:
Equipament Cementiri AJUNTAMENT DE
Page 160 and 161:
Page 162 and 163:
Page 164 and 165:
Page 166 and 167:
Page 168 and 169:
Page 170 and 171:
Page 172 and 173:
Page 174 and 175:
Page 176 and 177:
Page 178 and 179:
Page 180 and 181: AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
Page 244 and 245: externs. AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DE
Page 270: AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP -
show all

VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?