VOLUM IV - SUMARI - Ajuntament de Mont-roig del Camp

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
resistents a fortes afeccions com la seva destrucció parcial, el seu cobriment o trepig,
la seva crema i, fins i tot, l’elevada pol·lució ambiental del seu entorn.
Donades les seves característiques estructurals, sovint amb fulles punxents o bé
espines, secretores de fluids tòxics o irritants, etc., comporten una disminució de
l’atractiu paisatgístic on es desenvolupen que, de per si, es corresponen amb indrets
fortament degradats, com finques de conreu abandonades amb presència de l’home
en el seu voltant, zones perimetrals d’urbanitzacions, marges i àmbit d’influència de
carreteres i línies ferroviàries, zones d’abocament d’elements residuals i zones
habitades desocupades o en estat d’abandó.
Una comunitat representativa d’aquests espais és el bleterar (Chenopodion muralis),
formada pels blets (Chenopodium sp.) i els amarants (Amaranthus sp.) així com els
margalls (Hordeum sp., Brumus sp.), l’espinaxoca (Xanthium spinosum) i l’ortiga
petita (Urtica urens). D’altra banda, els herbassars formats per exemplars de ripoll
(Oryzopsis miliacea) i l’olivarda (Inula viscosa) hi són també ben representats.
La vegetació del litoral i de les zones humides
Les comunitats de platja i reraplatja, a Mont-roig del Camp, resten força empobrides
degut principalment a l’afecció provocada en primer lloc per l’ambient ruderalitzat, on
algunes finques de conreus arriben fins gairebé la mateixa línia de mar, i per la forta
modificació de l’entorn litoral a partir de l’establiment d’infrastructures viàries com la
línia de ferrocarril Barcelona-València i pel pas de l’actual carretera N-340.
Addicionalment, la progressiva artificialització de la primera línia de mar des dels
anys setanta, ha comportat la regressió pràcticament total de la major part dels
sistemes naturals propis de la franja costanera en el municipi.
Així, la vegetació s’esdevé nitròfila per l’acció antròpica exercida sobre el medi i
bàsicament és constituïda per cascall marí (Glaucium flavum) i rave de mar (Cakile
maritima).
En aquest sentit, cal destacar que ni les zones humides catalogades existents al llarg
del litoral presenten un estat ecosistèmic òptim tot i el grau de protecció del que
disposen en l’actualitat. La vegetació se cenyeix a l’àmbit més immediat d’influència
de l’aigua on resten delimitades preferentment per construccions i infrastructures
antròpiques. Cal destacar algun esporàdic exponent testimonial d’espècies
d’importància com l’àlber (Populus alba) en l’entorn de la desembocadura de la riera
de Riudecanyes, tot i que no arriba més enllà del port arbustiu.
229