Maig 2002 - Arxiu - Llagostera

Vn CONCURS LITERARI SANT JORDI
Un Restaurant
Guanyador de la categoria Infantil C
fffi havia una vegada un antic restaurant de Llagostera
f fon hi treballava un home anomenat Pep. En Pep era
solter, tenia cinquanta anys i des dels vint anys que hi treballava.
El restaurant era de la seva família, primer havia
sigut del seu avi, després, quan es va morir, va passar a ser
del seu pare i finalment quan al pare d'en Pep li va arribar
la mort, va passar a ser ell el propietari del restaurant. El
seu restaurant tenia molta fama. El plat més conegut, i
que tenia més èxit era l'escudella i carn d'olla d'en Pep. Els
seus clients no ho sabien però el toc final, de l'escudella, li
donava la seva gata Misifú que era una gran mestra de
cuina.
Els seus clients habituals eren: la família Melí i els seus
dotze fills, que venien cada diumenge a dinar; també hi
havia la família Austín, que eren de classe força alta i molt
ben educats; en Joan, un home gran i vidu que era molt
bon client, i que hi anava cada dia de la setmana a dinar
tant si plovia, com si feia fred o calor. I després, gent que
no era habitual però que eren molt amics d'en Pep. Com
en Jean Pierre o en Pon Cot.
Un diumenge al migdia, i com cada dia de la setmana,
el restaurant estava ple de gent, i com era costum dels
clients, quasi tots, demanaven el mateix: l'escudella i carn
d'olla d'en Pep. A la cuina en Pep no donava l'abast, tenia
molta gent a dinar al restaurant.
Quan es proposava sortir al menjador, per servir a la
gent, es va fixar que en una taula hi havia uns homes
amb un rostre una mica amenaçador que no havia vist
mai, ell no hi va veure cap mal i va fer com sempre, per
ordre del número que tenia cada taula (lr-2n-...) els va
anar servint Va servir a la família Melí que s'asseia a la
taula número 1, després a la família Austín, el seu amic
Joan, en Pot Cot, uns turistes francesos, etc... Finalment
faltava servir l'última taula, que era la d'aquells homes
estranys. En acostar-s'hi, en Pep, va veure que li donaven
un sobre, s'aixecaven i marxaven. En Pep se'l va posar
a la butxaca del davantal i se'n va anar a la cuina per
veure què era el que hi havia dins d'aquell sobre.
I efectivament, com la majoria dels sobres, hi havia
una carta a dins i la va llegir. La carta deia així:
-"Volem que ens diguis la recepta de la teva escudella i
carn d'olla. Si no ens la dones matarem a la teva gata i
adéu restaurant, i a més de la recepta volem mil vuit-cents
tres euros. Ens veiem demà a les dues al teu restaurant."
En Pep sabia que si li mataven la gata no podria fer
l'escudella i carn d'olla. Però no volia donar-los la recepta,
demanaven molts diners i ell no s'ho podia permetre.
El dilluns al matí va seguir com sempre però tenia la
gata més controlada que mai. Al migdia va sen/ir la gent i
quan faltaven deu minuts per les dues se'n va anar a la
cuina. A les dues en punt va sortir de la cuina i va veure
aquells dos homes una mica estranys, i es va seure a
l'altra cadira de la taula que quedava lliure.
Els va dir que la recepta no els hi donava, i els diners
tampoc. Ells van marxar i II van dir que ja s'ho trobaha. En
Pep va anar ràpidament a la cuina a veure on era la seva
gata. Com que tenia por pel que li pogués passar, no la va
deixar sortir de la cuina.
Van anar passant els dies i tot seguia com de costum.
Un dia al matí quan anava per obrir la porta del restaurant,
es va trobar una carta sota la porta. Ell la va agafar ràpidament,
va obrir la porta i se'n va anar corrents a la cuina a llegir-la.