La Falguera 34 - Ajuntament de Folgueroles

RACÓ DE POESIA -NARRATIVA
RACÓ DE POESIA / NARRATIVA
Disputes entre pobles veïns
Corria el mes de juny, l’escola estava a punt d’acabar-se, i els vailets havien de buscar-se una
distracció.
Després de passar per casa a recollir el berenar, es trobaven tots a les pedreres, per un cantó
els de Folgueroles, per l’altre els de Sant Julià.
La idea era construir la cabana més gran, bonica i resistent que els del poble veí. Els que acabaven
primers, eren criticats, ja que l’haurien feta massa de pressa i s’enderrocaria abans.
La disputa va començar quan els uns van enderrocar la cabana dels altres, amb tota la mala
intenció. Aleshores, va esclatar una guerra a cops de roc, i com que allò era una pedrera, i munició
no els en faltava, alguns van arribar a casa plorant. Allò va indignar la gent gran.
La mare li diu al pare, quan arriba de treballar: «Agafa la bicicleta, i vés a Sant Julià, i digues als
altres pares que això s’ha d’acabar, que es quedin a casa a estudiar que bona falta els fa».
Al cap d’uns anys, fer cabanes ja no tenia tant d’al•licient, i van decidir dedicar-se al futbol. Estava
previst un partit amistós entre aquests dos pobles veïns, però sembla que, d’amistós, no en
tindria res. Com que el partit es presentava violent, hi posaren un sometent, però al pobre el van
desarmar i amb el mànec d’un paraigua el van apallissar.
Tot i l’enrenou, organitzaren el partit de tornada, aquest s’havia de jugar a Sant Julià. Hi va
haver una gran assistència de públic, tot i ser el dia de Reis, no hi faltaren ni dones ni homes ni
canalla. Aquesta vegada, no es van barallar, només un grapat de dones es van insultar.
«Heu vingut aquí a cridar, i teniu els plats per rentar!»
«Nosaltres no els rentem, els trenquem i els estrenem!»
Mentre els homes cridaven… «Us pensàveu guanyar i heu perdut!»
«Calla, calla, carmellut!»
A dia d’avui, aquesta rivalitat ja no existeix, però suposo que si tenen alguna cosa a dir-se ho
fan per correu electrònic.
Brígida Caralt
Brigida_caralt@hotmail.com
El càntir del Terrisser
En el carrer de les Fonts
Plora un càntir desconsolat
Perquè plores bonic càntir
Si ja estàs bo i acabat?
Just això és el que m’angoixa
Que ara que he sortit del forn,
Enyoro les mans humides
I el suau grinyolar del torn
Ara quines mans em tocaran,
Mans maldestres,
Ben segur em trencaran
És estrany
Però ja fa un any
I el càntir no es pot vendre
I ningú no ho pot entendre
Doncs sabeu per què?
Perquè unes lletres hi posen,
Sóc el càntir del terrisser.
13 | Ajuntament de Folgueroles
Brígida Caralt
En record a Joan Capdevila.